Carregant...
 



TEMA 14, ANEXO 1
PROCEDIMIENTO ORDINARIO (arts. 130 a 250 CPCA)


I.- FASE DE ALEGACIONES (escrita)


1. DEMANDA (con la forma y contenido que establece el art. 130 CPC
Article 130. Forma i contingut de la demanda

1. El procés que se substancia pel procediment ordinari comença amb la demanda en què s’ha d’indicar la secció civil a la qual es dirigeix; la classe de procediment; les dades i les circumstàncies que permeten identificar el demandant i el demandat; el domicili o la residència on es pot citar el demandat, i la identitat de l’advocat i el procurador que hi intervinguin eventualment, amb les signatures corresponents.

2. A la demanda es fixa la classe d’acció exercida, s’exposen els fets i els fonaments de dret numerats i separats, i es concreta amb claredat i precisió el que es demana tot expressant, si escau, la quantia del procés.

3. Quan en la demanda es formulin diverses peticions, s’enumeren tot expressant quines són les peticions principals i quines són les peticions subsidiàries. Les peticions formulades subsidiàriament per al cas que les peticions principals siguin desestimades es fan constar per ordre i separadament.

4. També es poden deduir al final de la demanda altres peticions accessòries de forma separada, mitjançant la forma d’un altressí.

5. Cal acompanyar la demanda dels documents processals i materials a què fa referència el títol segon d’aquest llibre.

6. Dins els cinc dies hàbils següents al dia en què es rep la demanda, el president del Tribunal de Batlles designa mitjançant una providència el tribunal al qual correspon per torn el coneixement del procés.
; TEMA 8, I)

2. CONTESTACIÓN (20 días con la forma y contenido que establece el art. 133 CPCA
Article 133. Forma i contingut de la contesta

1. La contesta s’estructura en la mateixa forma que la demanda.

2. A la contesta s’han de negar o admetre els fets exposats pel demandant a la demanda, tenint en compte que el tribunal pot considerar que el silenci o les evasives del demandat comporten l’admissió tàcita dels fets que li siguin perjudicials.

3. A la contesta s’han de formular les excepcions processals i qualsevol altra al·legació processal que pugui impedir que continuï el procés o que es dicti sentència sobre el fons del procés, i també s’ha de plantejar la improcedència eventual de l’acumulació d’accions.

4. A la contesta s’han de formular les excepcions materials i les al·legacions materials que s’oposin a les pretensions del demandant.

5. Si el demandat expressa la conformitat a totes les pretensions del demandant, el procés finalitza d’acord amb el que disposa aquesta Llei. Si el demandat només expressa la conformitat amb algunes de les pretensions del demandant, o a una part de la pretensió única que hagi plantejat, el procés continua d’acord amb el que disposa aquesta Llei.

6. Si la contesta presenta defectes formals, el tribunal concedeix al demandat un termini de cinc dies hàbils per esmenar aquests defectes.
; TEMA 8, II)

a) Se puede plantear RECONVENCIÓN (en el plazo de contestación). En este caso la parte actora se le da plazo para CONTESTAR A LA RECONVENCIÓN (20 días, arts. 134 a 137 CPCA
Article 134. Forma i contingut de la reconvenció

1. En contestar a la demanda, el demandat pot exercir les pretensions que tingui contra el demandant.

2. La reconvenció es formula després de la contesta i s’estructura en la mateixa forma que la demanda.

3. La reconvenció ha d’expressar amb claredat la tutela judicial que es pretén obtenir en relació amb el demandat reconvencional i, si escau, les altres persones que corresponguin. La reconvenció s’ha de formular de forma expressa i en cap cas es considera que el demandant reconvencional ha formulat reconvenció si finalitza sol·licitant la desestimació de les peticions formulades a la demanda.

4. Són aplicables a la reconvenció les normes que s’estableixen per a la demanda en aquesta Llei, especialment en relació amb la preclusió de les al·legacions.
Article 135. Admissió de la reconvenció

1. La reconvenció s’admet si hi ha connexió entre les peticions del demandant reconvencional i les que hagi formulat el demandat reconvencional a la demanda.

2. En concret, el tribunal dicta un aute en què no admet la reconvenció en els casos següents:

a) Quan no tingui competència objectiva per raó de la matèria.
b) Quan l’acció exercida pel demandant reconvencional s’hagi de substanciar en un procediment de classe diferent. No obstant això, mitjançant la reconvenció es pot exercir una acció que, per raó de la quantia, s’hagi de substanciar pel procediment abreujat.

Article 136. Destinataris de la reconvenció

A banda de fer-ho contra el demandat reconvencional, la reconvenció també es pot plantejar:

a) Contra persones que tot i que no siguin demandants, es puguin considerar litisconsorts voluntaris o necessaris del demandant per la seva relació amb l’objecte de la reconvenció.
b) Contra persones demandades si hi ha peticions del demandant reconvencional derivades del procés que només es puguin fer valer contra els altres demandats.

Article 137. Trasllat de la demanda reconvencional i contesta reconvencional

1. Un cop admesa la demanda reconvencional, el tribunal la trasllada al demandat reconvencional i a les altres persones esmentades en l’article anterior perquè la contestin en el termini de vint dies hàbils.

2. La contesta reconvencional s’estructura en la mateixa forma que la contesta, i es regeix per les normes de l’article 133 en el que siguin aplicables.
).
b) Se pueden utilizar las EXCEPCIONES DE NULIDAD DEL NEGOCIO Y LA DE COMPENSACIÓN (según el art. 138 CPCA
Article 138. Tractament processal de les excepcions de nul·litat i de compensació

1. A l’audiència prèvia, el demandant pot oposar-se a l’excepció de nul·litat del negoci en què es fonamenta la petició del demandat, o a l’excepció de compensació que hagi formulat el demandat en la contesta sense formular una reconvenció expressa, mitjançant un escrit d’oposició que s’adjunta al procés.

2. L’excepció de compensació només es pot formular fins a la quantia reclamada pel demandant a la demanda, i l’excés s’ha de reclamar mitjançant una reconvenció.
, se hace en un escrito de oposición diferente al de contestación que no supone reconvenir. Si se quiere plantear una compensación por una cuantía superior a la de la demanda, se tiene que hacer mediante reconvención).

II.- AUDIENCIA PREVIA (oral)


Es una fase que tiene diferentes finalidades (art. 151 CPCA
Article 151. Finalitats de l’audiència prèvia

L’audiència prèvia té les finalitats següents:

a) Constatar si les parts han arribat a un acord o una transacció que posi fi al procés.
b) Resoldre les qüestions processals que puguin impedir la resolució del procés mitjançant una sentència sobre el fons d’aquest procés.
c) Fixar amb precisió l’objecte del procés i les qüestions de fet o de dret sobre les quals hi hagi controvèrsia entre les parts i, si escau, proposar i admetre la prova.

):

1. Constatar si las partes han llegado a un acuerdo o a una transacción que ponga fin al proceso (art. 152 CPCA
Article 152. Conciliació

1. Un cop les parts compareixen a l’audiència prèvia, el tribunal comprova si subsisteix la controvèrsia o si han arribat a un acord. Si les parts manifesten que han arribat a un acord o es mostren disposades a concloure’l de manera immediata, poden desistir del procés o sol·licitar al tribunal que homologui l’acord que hagin assolit.

2. L’acord homologat judicialment té els efectes que aquesta Llei atribueix a la transacció judicial.

3. L’acord homologat judicialment es pot executar d’acord amb les normes sobre l’execució de les sentències que estableix aquesta Llei.

4. Si les parts no han arribat a un acord o no es mostren disposades a concloure’l de manera immediata, l’audiència prèvia continua segons el que preveuen les seccions segona a setena d’aquest capítol.
). Si no hay acuerdo o no hay voluntad de lograrlo, la audiencia previa continúa.

2. Resolver todas las cuestiones procesales que puedan impedir la continuación o la finalización del proceso mediante sentencia; fundamentalmente resolviendo las EXCEPCIONES PROCESALES planteadas (arts.153 a 161 CPCA
Article 153. Qüestions processals

1. Totes les qüestions que puguin impedir la continuació i la finalització del procés mitjançant una sentència sobre el fons d’aquest procés, i que hagin estat objecte de les excepcions processals oportunes a la contesta, s’examinen i es resolen a l’audiència prèvia. També s’hi resolen les al·legacions que el demandant pugui fer, sense perjudici que el tribunal pugui plantejar d’ofici qüestions processals d’ordre públic.

2. Les qüestions processals que es poden examinar i resoldre a l’audiència prèvia són, entre d’altres, les següents:

a) La falta de capacitat per ser part o de capacitat processal.
b) La improcedència de l’acumulació d’accions.
c) La cosa jutjada o la litispendència.
d) La manca de litisconsorci passiu necessari.
e) La inadequació del procediment per raó de la matèria o la quantia.
f) El defecte legal en la manera de proposar la demanda o, si escau, la reconvenció, per la falta de claredat o de precisió en determinar les parts o la petició que es formula.

Article 154. Procediment de resolució de les qüestions processals

1. El tribunal examina i resol oralment les qüestions processals a l’audiència prèvia, en l’ordre en què es regulen en els articles següents d’aquesta secció, tot i que després s’han de documentar per escrit mitjançant l’aute a què fa referència l’article 170. Pel que fa a les qüestions processals que no es regulen de forma expressa en els articles següents d’aquesta secció, també s’hi apliquen les normes que s’hi preveuen.

2. No obstant el que estableix l’apartat anterior, si la dificultat de la qüestió processal o la complexitat del procés així ho aconsellen, el tribunal pot decidir de posposar la resolució d’una qüestió processal i fer-ho dins els cinc dies hàbils següents al dia en què s’ha celebrat l’audiència prèvia, mitjançant el mateix aute que documenti les decisions que s’hi han adoptat.
Article 155. Falta de capacitat per ser part o de capacitat processal

1. La falta de capacitat per ser part o de capacitat processal es pot esmenar a l’audiència prèvia i, si no és possible fer-ho a l’audiència prèvia, el tribunal la suspèn i concedeix un termini no superior a cinc dies hàbils a aquest efecte.

2. Si la falta de capacitat per ser part o de capacitat processal concerneix el demandat i no s’esmena en el termini assenyalat a aquest efecte, el tribunal el declara en rebel·lia i deixa sense efecte les actuacions que hagi portat a terme fins llavors.

3. Si la falta de capacitat per ser part o de capacitat processal concerneix el demandant i no es pot esmenar o no s’esmena en el termini assenyalat a aquest efecte, el tribunal dona per conclosa l’audiència prèvia i, dins els cinc dies hàbils següents, dicta un aute en què decideix la finalització del procés i deixa imprejutjada l’acció, tot imposant les costes processals al demandant.
Article 156. Improcedència de l’acumulació d’accions

El tribunal examina a l’audiència prèvia si l’acumulació d’accions és o no procedent i admissible, d’acord amb el que hagi plantejat el demandat a la contesta i amb l’audiència del demandant, i resol sobre l’acció o les accions que hagin de constituir l’objecte del procés.
Article 157. Cosa jutjada o litispendència

1. Si el tribunal considera que concorre la litispendència d’un altre procés, o la cosa jutjada per tal com hi ha una resolució ferma sobre un objecte processal idèntic, dona per conclosa l’audiència prèvia i, dins els cinc dies hàbils següents, dicta un aute en què decideix la finalització del procés, i imposa les costes processals al demandant.

2. Si el tribunal considera que no concorre la litispendència o la cosa jutjada, resol en aquest sentit a l’audiència prèvia.
Article 158. Manca de litisconsorci passiu necessari

1. Si el demandant admet la manca de litisconsorci passiu necessari que el demandat ha plantejat a la contesta, ha de presentar a l’audiència prèvia un escrit en què adreça la demanda contra els litisconsorts omesos, i només pot afegir-hi les noves al·legacions que siguin imprescindibles per justificar les peticions que vulgui plantejar contra aquests litisconsorts, sense alterar de forma substancial les peticions ni els fonaments en què es basen i que es contenen a la demanda. En cas que el tribunal consideri que el litisconsorci és procedent, suspèn l’audiència prèvia i decideix que es traslladin la demanda i l’escrit als nous demandats perquè hi contestin dins els vint dies hàbils següents.

2. Si el demandant s’oposa a la manca de litisconsorci passiu necessari que el demandat ha plantejat a la contesta, el tribunal resol a l’audiència prèvia amb les especificitats següents:

a) Si el tribunal considera que el litisconsorci passiu necessari és procedent, suspèn l’audiència prèvia i concedeix al demandant un termini de tretze dies hàbils per adreçar la demanda contra els litisconsorts omesos. Un cop presentada aquesta demanda, la trasllada als nous demandats perquè hi contestin dins els vint dies hàbils següents. Tanmateix, si en el termini assenyalat a aquest efecte el demandant no presenta la demanda contra els litisconsorts omesos, el tribunal dicta un aute en què decideix la finalització del procés i deixa imprejutjada l’acció, i imposa les costes processals al demandant.
b) Si el tribunal considera que el litisconsorci passiu necessari no és procedent, decideix la continuació del procés.

Article 159. Inadequació del procediment per raó de la quantia

1. El tribunal s’até a l’acord al qual puguin arribar les parts personades en el procés en relació amb el valor de la cosa litigiosa, a l’efecte de determinar el procediment que escau per raó de la quantia. En cas contrari, el tribunal resol a l’audiència prèvia tenint en compte els documents, els informes i qualsevol altre element útil que les parts hagin aportat al procés per calcular el valor de la cosa litigiosa.

2. Si el tribunal decideix que el procediment que s’ha de seguir per raó de la quantia és el procediment abreujat, dona per conclosa l’audiència prèvia i assenyala una data per al judici oral.
Article 160. Inadequació del procediment per raó de la matèria

Si el tribunal decideix que el procediment que s’ha de seguir per raó de la matèria és el procediment abreujat, dona per conclosa l’audiència prèvia i assenyala una data per al judici oral.
Article 161. Defecte legal en la manera de proposar la demanda o la reconvenció

1. En cas que les parts hagin plantejat el defecte legal en la manera de proposar la demanda o la reconvenció, o si ho decideix d’ofici, el tribunal pot sol·licitar, a l’audiència prèvia a les parts, els aclariments oportuns sobre la falta de claredat o de precisió de la demanda o la reconvenció.

2. Si no és possible determinar les peticions del demandant o a quins demandats s’adrecen, el tribunal dicta un aute en què decideix la finalització del procés i deixa imprejutjada l’acció, i imposa les costes processals al demandant. Si no és possible determinar les peticions del demandant reconvencional, o a quins demandats reconvencionals s’adrecen, el tribunal dicta un aute en què no admet la reconvenció i decideix la continuació del procés, i imposa les costes processals al demandant reconvencional.
). Las cuestiones procesales se resuelven oralmente, sin perjuicio del auto que pone fin a la audiencia previa que contiene todo lo resuelto por escrito. Si la cuestión es compleja, se puede resolver después del acto oral de la audiencia previa en el auto que pone fin a la audiencia previa. Si no se subsana una cuestión procesal, el auto ordenará el archivo del procedimiento cuando proceda; si se subsanan o no hay cuestiones procesales, continúa la audiencia previa (art. 154
Article 154. Procediment de resolució de les qüestions processals

1. El tribunal examina i resol oralment les qüestions processals a l’audiència prèvia, en l’ordre en què es regulen en els articles següents d’aquesta secció, tot i que després s’han de documentar per escrit mitjançant l’aute a què fa referència l’article 170. Pel que fa a les qüestions processals que no es regulen de forma expressa en els articles següents d’aquesta secció, també s’hi apliquen les normes que s’hi preveuen.

2. No obstant el que estableix l’apartat anterior, si la dificultat de la qüestió processal o la complexitat del procés així ho aconsellen, el tribunal pot decidir de posposar la resolució d’una qüestió processal i fer-ho dins els cinc dies hàbils següents al dia en què s’ha celebrat l’audiència prèvia, mitjançant el mateix aute que documenti les decisions que s’hi han adoptat.
en relación con el 170 CPCA
Article 170. Conclusió de l’audiència prèvia

Un cop el tribunal ha admès les proves d’acord amb els criteris de legalitat, utilitat, pertinència, necessitat i proporcionalitat, dicta un aute en el mateix acte o en els cinc dies hàbils següents com a màxim en què dona per conclosa l’audiència prèvia. Aquest aute conté totes les resolucions adoptades, incloses les resolucions de les quals s’hagi deferit la decisió. També pot incloure, si escau, l’assenyalament del judici oral.
)

3. Centrados en el tema de fondo, se tienen que precisar y concretar los términos del debate, mediante:

• El pronunciamiento sobre los documentos y los dictámenes aportados al proceso. (art. 165 CPCA)
• Realizar las aclaraciones o precisiones necesarias, para concretar los hechos objeto de debate. Si hay acuerdo sobre los hechos y la discrepancia de las partes es meramente jurídica, se termina la audiencia previa y se dicta sentencia (arts. 166 y 167 CPCA)


4. Proposición y admisión de los medios de prueba (TEMA 9, B a G y TEMA 10). La admisión o inadmisión de pruebas, se realiza oralmente por el tribunal, pudiendo recurrirse oralmente, y en caso de que se desestime, se puede formular protesta, todo ello con el objeto de poder solicitar la prueba en segunda instancia (arts. 168 y 169 CPCA)

Conclusión de la audiencia previa: la audiencia previa concluye mediante un AUTO en el que se contienen todas las resoluciones adoptadas durante la audiencia previa, incluidas las que se hayan adoptado después del acto oral; se señala la fecha de celebración del juicio oral y se da por concluida la audiencia previa (arts. 170 y 171 CPCA)

III.- JUICIO ORAL (oral)


Esta vista oral centrada en la práctica de prueba tiene varias finalidades:

1. Cuestiones previas (art. 241 CPCA) para:

• Resolver sobre la posible ilicitud de las pruebas por infracción de derechos fundamentales alegados por las partes.
• Resolver sobre los hechos nuevos o de nueva noticia posteriores a la audiencia previa, así como sobre las pruebas propuestas para acreditarlos.
• Resolver cualquier cuestión que puedan plantear las partes sobre las pruebas que se tienen que practicar.


Se resuelven mediante un auto que se dicta oralmente, contra el que cabe interponer recurso de reposición oral y formular protesta si no se estima, todo ello para hacer valer la impugnación en segunda instancia.

2. Práctica de pruebas (art. 242 CPCA; TEMA 9, H a J)

3. Conclusiones sobre los hechos controvertidos y conclusiones sobre los argumentos jurídicos en los que fundamentan sus pretensiones. Terminado el trámite de conclusiones, se puede presentar un escrito para completar las conclusiones orales. (art. 244 CPCA; TEMA 11, I, A Y B).

Resoluciones en el juicio oral: el tribunal dicta las resoluciones de viva voz con una sucinta motivación. Frente a estas resoluciones no cabe recurso, salvo formular protesta para hacer valer la impugnación en segunda instancia. Estas resoluciones se documentan en la sentencia que pone fin al proceso. (art. 243 CPCA)

III.- DILIGENCIAS PARA MEJOR PROVEER (oral)


El tribunal dentro del plazo para dictar sentencia puede acordar que se realicen como diligencias para mejor proveer la practica de determinadas pruebas. Contra el auto que las acuerda no cabe recurso, sólo se puede formular protesta para hacer valer la impugnación en segunda instancia (art. 245 CPCA):

• Las que se admitieron, pero no se practicaron en el juicio oral por causas ajenas al que la propuso.
• Las pruebas admitidas por el tribunal sobre hechos nuevos o de nueva noticia que no se hayan podido practicar en el juicio oral.
• Las que decida el tribunal para acreditar hechos relevantes cuando las propuestas por las partes no han servido para clarificar los hechos.


Las diligencias se practican en un acto oral durante un plazo de 20 días, pudiendo hacer las partes un escrito de conclusiones al término de estas (art. 246 CPCA).

IV.- Sentencia (escrita)


Se dicta dentro del plazo de 30 días, desde que terminó la audiencia previa o las diligencias para mejor proveer en su caso (art. 247 CPCA; TEMA 4, II, E y TEMA 11, I, C)





text Annex 1 text


Pri ea diam adversarium intellegebat, ea labitur persequeris sea. Impedit volumus an nec, in cum habemus qualisque, ubique commodo omnesque et ius. Aeterno saperet habemus pro id, pri nullam nostrud deserunt et. Mentitum abhorreant pro no, et idque quaerendum pro. Commodo accusata pertinacia sit at.

Quo ut quas noluisse. Eam exerci commodo efficiendi id. Eum ea munere indoctum adolescens, ei brute minim graece his. Eam cu congue petentium, est aliquam dissentiet eu. Eu usu nulla reformidans, brute utinam percipitur ut mei, impedit interesset est ei.

Qui epicurei honestatis ea, munere doming forensibus pro in. Primis animal voluptua ut per, velit iuvaret mediocritatem est ex, at mei honestatis necessitatibus. Te ferri officiis duo, ad mea ornatus officiis referrentur. Pro aliquam meliore ea, in odio omnes euripidis qui, te autem mediocritatem vel.

Ea delenit propriae omittantur pro, his an salutatus deseruisse efficiendi, pri ornatus apeirian iracundia an. Elitr euripidis has no, ei mel enim velit gubergren, an dolorem imperdiet hendrerit vix. Sed at aeque efficiantur, et ius autem eligendi menandri. Vis cu numquam saperet. Sea unum definitiones ne. No esse adipisci mea, sea harum pertinacia ut.

Per nibh timeam eu, ullum maluisset sadipscing usu at. Sit iudicabit signiferumque no. Qui dicam platonem hendrerit no, ne ornatus vivendo accusam mei. Nec cibo solum interpretaris te.

Est ad inani zril accumsan, ex eos hinc iisque, vix meis illud ornatus id. Iriure dolorem nostrum et pro, ex sapientem splendide forensibus sit. Cu tale bonorum ponderum has, enim facilisis his ea, at duo discere euripidis. Cu mei minim qualisque, per id quando partiendo.

Eum in everti facilisi. No mei ferri invenire definitionem, viris explicari eam at. Tation soleat adipisci sea ad, eu iudicabit adolescens vel, at eos munere hendrerit. Inimicus referrentur efficiantur usu eu, nam et tritani apeirian moderatius. Eos ut cibo pertinacia, eos id nobis quaestio.

Vix omnis solum nominavi at. Iudico saperet ocurreret ei vel, an est tibique definiebas posidonium, at amet errem his. Idque tractatos at mel, indoctum contentiones est te, ius dicit torquatos moderatius te. Id deserunt conclusionemque sit. Vim dolores reprehendunt ad, vim ex modo suas graece, in quis ridens his. Velit expetenda voluptatum te mel, his ei diam intellegat voluptatum, cum an oportere reprimique. Mutat prompta intellegat et duo.

Postea albucius in nam, quem purto salutandi ad pro. In falli partem regione nec, recusabo liberavisse quo et, eu nec deleniti invenire argumentum. Usu in error ceteros. Facer detraxit partiendo at vim, eos numquam petentium vituperata ea, cu nam meis mollis abhorreant.

Quo partem putent te, vel debitis habemus evertitur ei, ei dolor suscipit platonem vel. At qui referrentur conclusionemque. Mea ut elit oporteat lucilius, eu eum deseruisse persequeris. Timeam iudicabit vix te, alterum tacimates deterruisset eum ei, solet soluta habemus at ius. At labitur sapientem mel.


Índex GPC


Índex Guia



×

GUIA DEL CODI DE PROCEDIMENT CIVIL

Francisco José Peláez Sanz

La guia s'ha estructurat en sis capítols:

I. Introducció: teoria general del procés civil
II. El procés de declaració
III. La regulació dels diferents processos declaratius
IV. El procés d'execució
V. Els mitjans de resolució alternativa de litigis.
VI. La jurisdicció voluntària.


I. Introducció: teoria general del procés civil



II. El procés de declaració



III. La regulació dels diferents processos declaratius



IV. El procés d'execució


Tema 16. Les diferents formes d'activitat executiva{DIV}

V. V. Els mitjans de resolució alternativa de litigis



VI. Jurisdicció voluntària



Índex de la guia