Reglament per a l’apreciació de la suficient integració a Andorra (Text refós per LesLleis.com)

Exposició de motius

Els articles 33 i 34 de la Llei qualificada de la nacionalitat, de 3 de setembre de 1993, preveuen que el Govern reglamenti els mecanismes necessaris per a la constatació de l’existència de suficient integració en els article 6, 8 i 9.

Fins ara la suficiència de la integració a Andorra era apreciada per la Comissió de la Nacionalitat creada per Llei de 4 de desembre de 1987. Els seus membres pertanyien al Consell General i eren nomenats per les comissions permanents legislatives d’Educació i Cultura, i de Sanitat i Benestar Social.
Als països que exigeixen un requisit d’integració o equivalent, el dret comparat s’ha orientat en els darrers anys a la seva realització mitjançant una prova o enquesta davant funcionaris imparcials, que garanteixin l’exclusiva orientació, i que demostra l’efectivitat de la integració, dissipant qualsevol dubte, sobre la possibilitat d’influències de caràcter polític o d’altra mena en la resolució que finalment s’adopti.

En aquesta mateixa línia, l’article 34 de la Llei qualificada de la nacionalitat estableix que els mecanismes per a la constatació de la integració seran “el més objectius i tecnificats possibles”, evitant qualsevol mena de discriminació, “però prenent en compte el coneixement de la llengua catalana i de les institucions andorranes com a element essencial”.

Per tal de complir aquests principis, la prova d’integració s’organitza entorn al coneixement de la llengua i de les institucions d’Andorra, alhora que es permet aportar altres elements que demostrin l’arrelament del sol.licitant. Al mateix temps, es vol donar seguretat jurídica i previsibilitat a l’esmentada prova, com fan altres legislacions, facilitant a l’interessat l’accés a publicacions sobre la història i les institucions del Principat que constituiran el contingut bàsic de l’entrevista realitzada per la Comissió.

La Comissió de la Nacionalitat, que serà l’òrgan que apreciarà la suficient integració del sol.licitant de la nacionalitat, pretén assolir l’equilibri entre el caràcter d’òrgan administratiu estricte i el d’una agència independent, per evitar qualsevol influència política en la seva resolució i, al mateix temps, adaptar-se a la dimensió d’Andorra. La forma de nomenament i funcionament de la Comissió és garantia de l’aplicació de criteris tècnics i imparcials en les seves decisions sobre la integració. D’altra banda, la presència d’un membre del Gabinet Jurídic pretén facilitar la correcta aplicació de l’ordenament andorrà.

El Govern no ha considerat oportú establir un nou règim especial de recursos, de tal manera que són d’aplicació els generals administratius i judicials establerts en la legislació vigent, perquè la garantia que podria comportar la introducció d’un recurs contra l’informe de la Comissió es pot obtenir mitjançant aquells, en cas que el Govern se separi sense fonament de l’informe raonat de la Comissió.

Per últim, el nou Reglament preveu la situació dels disminuïts físics, psíquics i sensorials que no puguin, per raó de la seva discapacitat realitzar la prova, reunint la resta de condicions necessàries per adquirir la nacionalitat. També es mantenen les presumpcions d’integració a Andorra que establia la normativa anterior.