Decret d’aprovació del Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús d’hidrocarburs

Exposició de motius

El Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús d’hidrocarburs té per objecte establir les prescripcions tècniques i administratives que han de complir les instal·lacions per emmagatzemar productes derivats del petroli.

L’any 2015, el Govern va iniciar una campanya per clarificar els aspectes reglamentaris prop dels propietaris de les instal·lacions d’hidrocarburs i millorar les actuacions de prevenció per evitar vessaments al medi, entre altres objectius. Aquestes actuacions han posat de manifest la necessitat d’actualitzar el Reglament i ajustar certes prescripcions legals. Aquesta nova modificació fa necessari tornar a publicar íntegrament el Reglament, per seguretat jurídica.

En l’actualitat, tot i que el nombre d’instal·lacions regularitzades va en augment, queden instal·lacions d’hidrocarburs que tenen dificultats per regularitzar-se. Amb la finalitat de facilitar la regularització d’aquestes instal·lacions, s’han flexibilitat algunes de les exigències mantenint sempre un nivell de seguretat equivalent, com per exemple pel que fa a la ubicació de la boca de càrrega o del venteig.

Amb l’objectiu que totes les instal·lacions disposin ràpidament de la placa d’identificació que garanteix el compliment dels requisits reglamentaris de les instal·lacions, s’ha fet igualment un esforç per simplificar els tràmits de declaració de les instal·lacions, perquè siguin més fàcils i àgils.

S’han reglamentat de manera més concreta i específica les instal·lacions amb dipòsits de plàstic, que, per la seva naturalesa, no poden seguir les mateixes prescripcions que els dipòsits d’acer. La ubicació d’aquest tipus de dipòsit s’ha fet més flexible per tal de facilitar la renovació de les antigues instal·lacions.

El reglament també obliga els instal·ladors a informar per escrit els titulars de la instal·lació sobre els incompliments i les deficiències de la instal·lació que s’hagin d’esmenar, així com de les instal·lacions que permetin prevenir els vessaments.

Es preveu que en cas que la instal·lació no disposi de placa d’identificació, o bé disposi d’una placa caducada, s’hi pugui carregar combustible de manera excepcional. L’objectiu de la càrrega excepcional de combustible és disposar del temps necessari per fer les proves i les eventuals modificacions a la instal·lació perquè compleixi la normativa i es pugui demanar, renovar o esmenar la placa de la instal·lació.

El Reglament integra les observacions de tots els sectors sobre els dubtes d’interpretació o de comprensió del text legal. Alguns canvis introduïts són precisions, clarificacions o simplificacions de qüestions que ja estaven incloses en el Reglament anterior però la interpretació de les quals quedava massa oberta o eren massa complexes d’executar. Es facilita, doncs, la comprensió i l’homogeneïtzació del text.

També s’han fixat les condicions en què es poden utilitzar les instal·lacions provisionals, que obliguen el titular a declarar-les i a limitar-ne l’ús a 45 dies, renovables en situacions justificades.

El nou Reglament introdueix precisions sobre les proves d’estanquitat. Concretament, es determina de manera més concreta que s’han de dur a terme en dipòsits i canonades de capa simple que no siguin accessibles, i es reemplaça aquesta prova per una mesura de gruixos en instal·lacions de capa simple accessibles. El tub de venteig queda exempt de passar aquesta prova, sempre que no s’ompli de producte en el decurs del funcionament normal de la instal·lació.

S’han posat al dia les referències de certes normes europees que s’han de complir i respectar per considerar vàlids alguns elements de les instal·lacions, així com algunes comprovacions, i s’hi ha afegit l’obligació de complir la norma EN16942, que estableix un nou etiquetatge dels assortidors per evitar errors en el moment d’omplir el dipòsit d’un automòbil.

D’altra banda, amb l’objectiu de professionalitzar el sector, s’han fixat de manera més concreta els requisits que han de complir els professionals implicats en les instal·lacions regulades en el Reglament.

El Reglament preveu una classificació de deficiències per homogeneïtzar les interpretacions dels defectes observats durant les inspeccions reglamentàries de les empreses d’inspecció i control.

El Reglament es clou amb dos disposicions transitòries i una disposició derogatòria. D’una banda, amb la primera es deixa un termini perquè totes les instal·lacions amb dipòsit de capa simple es transformin o es canviïn per dipòsits de capa doble, i amb la segona es precisa com s’han d’adaptar els instal·ladors que ja tenen el carnet professional per dur a terme l’activitat regulada en el Reglament.

La disposició derogatòria deroga el Reglament d’emmagatzematge i subministrament d’hidrocarburs del 3 de novembre del 2010 i totes les seves modificacions.

Pels motius exposats i a proposta del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, el Govern, en la sessió del dia 3 d’octubre del 2018,

Decreta

Article únic

S’aprova el Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús d’hidrocarburs, que entrarà en vigor un mes després de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA).

Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús d’hidrocarburs

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació

Aquest Reglament té per objecte establir les prescripcions tècniques i administratives que han de complir totes les instal·lacions per emmagatzemar productes derivats del petroli, a excepció dels productes de la classe A, definits a l’article que defineix la classificació dels productes d’aquest Reglament.

Article 2. Classificació dels productes

Els productes derivats del petroli, d’acord amb aquest Reglament, es classifiquen en:

1. Classe A: hidrocarburs liquats amb pressió absoluta de vapor superior a 1 kg/cm² a la temperatura de 15 ºC (metà, butà, propà, etc.). Aquest Reglament no preveu l’emmagatzematge de productes classificats de classe A.

2. Classe B: hidrocarburs amb un punt d’inflamació inferior a 55 ºC no compresos en la classe A (gasolina, naftes, petroli i dissolvents).

3. Classe C: hidrocarburs amb un punt d’inflamació comprès entre 55 ºC i 100 ºC (gasoil, fuel, dièsel).

4. Classe D: hidrocarburs amb un punt d’inflamació comprès entre 100 ºC i 150 ºC (asfalt, vaselines, parafines i lubricants) i altres barreges i productes derivats del petroli.

Article 3. Definicions

1. Ampliació d’una instal·lació: augment de la superfície de les instal·lacions originals o de la capacitat d’emmagatzematge d’un o més dipòsits, o augment de la quantitat de dipòsits de la instal·lació.

2. Àrea de les instal·lacions: superfície delimitada per la projecció normal sobre un plànol horitzontal de la instal·lació prevista.

3. Cubeta de retenció: recipient estanc que conté a l’interior algun dels elements de l’emmagatzematge la funció del qual és retenir els productes continguts en aquest element en cas que es trenquin o que el sistema de transvasament funcioni incorrectament.

4 Dipòsit: tota cavitat amb capacitat d’emmagatzematge o de retenció de fluids instal·lada de manera fixa i que treballi amb una pressió manomètrica inferior a 1 bar. Les canonades, les bombes d’impulsió o de transvasament, els vasos d’expansió o les vàlvules no es consideren dipòsits. Amb les limitacions que presentin en cada cas o segons el producte que emmagatzemin, els dipòsits es poden instal·lar:



5. Dipòsit en fossa: dipòsit ubicat en un tancat, soterrat o no, que no és accessible.

6. Dipòsit en superfície: dipòsit accessible, muntat sobre bancades damunt del sòl, que pot trobar-se o no dintre d’un local.

7. Dipòsit exterior: dipòsit en què el pas d’home es troba a l’exterior d’una construcció.

8. Dipòsit interior: dipòsit en què el pas d’home es troba a l’interior d’una construcció.

9. Dipòsit soterrat: dipòsit ubicat al sòl i on el terreny toca físicament el mateix dipòsit.

10. Eficiència energètica: relació entre el rendiment d’un aparell i l’energia consumida.

11. Emmagatzematge: conjunt de recipients de tot tipus que contenen o puguin contenir productes derivats del petroli líquids.

12. Fabricant: persona física o jurídica que fabrica una màquina, una quasimàquina o un element en les condicions que especifica la Llei de seguretat i qualitat industrial vigent.

13. Inspecció periòdica: activitat per la qual s’inspecciona una instal·lació per verificar el compliment de la normativa vigent mitjançant un organisme d’inspecció i control autoritzat.

14. Instal·lació: conjunt que engloba l’emmagatzematge i tots els elements necessaris per a la seva explotació i seguretat que inclou les cubetes de retenció, els carrers intermedis de circulació i de separació, les canonades (alimentació, venteig, càrrega…) i els dispositius de càrrega, de descàrrega i de transvasaments annexos.

15. Instal·lador: persona física capacitada per fer instal·lacions d’hidrocarburs.

16. Legislació d’harmonització de la UE: tota legislació de la UE que harmonitzi les condicions de comercialització dels productes.

17. Líquid: tot producte que en el moment de l’emmagatzematge té aquest estat físic, inclosos els que tenen una fluïdesa superior a 300 quan es prova d’acord amb la norma UNE 104 281, part 4-2, o una altra norma admesa per qualsevol altre estat membre de la UE o per altres països amb què hi hagi algun acord en aquest sentit.

18. Líquid combustible: líquid amb un punt d’inflamació igual o superior a 38 ºC.

19. Líquid inflamable: líquid amb un punt d’inflamació inferior a 38 ºC.

20. Marcatge CE: marca amb què el fabricant indica que l’aparell o l’equip és conforme als requisits establerts en la legislació d’harmonització de la UE que disposa la seva col·locació.

21. Norma harmonitzada: norma europea adoptada arran d’una petició de la Comissió per a l’aplicació de la legislació d’harmonització de la Unió.

22. Pila: conjunt de recipients mòbils que no estan separats per passadissos o per productes no inflamables o per productes amb una combustió endotèrmica en condicions de foc.

23. Posada en funcionament d’una instal·lació: conjunt d’operacions necessàries que permeten verificar la idoneïtat tècnica d’una instal·lació abans del seu primer ús.

24. Recipient: tota cavitat amb capacitat d’emmagatzematge o de retenció de fluids i que treballi a una pressió inferior a 1 bar. Les canonades, les bombes d’impulsió o de transvasament, els vasos d’expansió o les vàlvules no es consideren recipients.

25. Reforma o modificació: qualsevol actuació en una instal·lació sotmesa a aquest Reglament que no sigui una ampliació ni una reparació.

26. Reparació: qualsevol operació amb la finalitat de restaurar les condicions i les característiques originals de qualsevol part de la instal·lació deteriorada per l’ús que se n’ha fet, les accions externes de qualsevol altra mena o el simple transcurs del temps. La substitució d’elements o d’equipaments per altres de les mateixes característiques es considera una reparació; però, per contra, si se substitueixen elements o equipaments que comporten una variació de les característiques originals de la instal·lació, de les seves parts o dels seus equipaments, es considera una reforma o una ampliació.

27. Revisió periòdica: comprovacions o proves que l’instal·lador ha de fer per assegurar el bon funcionament de la instal·lació.

28. Subministrador: persona física o jurídica que subministra hidrocarbur.

29. Titular de la instal·lació: persona física o jurídica propietària d’una instal·lació, que també en pot ser l’usuari.

30. Unions desmuntables: unions que per disseny estan concebudes per poder executar les operacions de connexió i de desconnexió de manera fàcil mantenint intacta la qualitat d’unions estanques.

31. Unions fixes: unions estanques en què les operacions de desconnexió només es poden efectuar perquè es destrueixen i perden la qualitat d’unió estanca, llevat que s’efectuïn de nou com si es tractés de la seva primera execució i es reposin els materials de la unió.

32. Usuari: persona física o jurídica que utilitza la instal·lació per al seu consum, com ara els llogaters d’una propietat. A efectes d’aquest Reglament, no es considera usuari d’una instal·lació el client d’una estació de servei o situacions anàlogues.

33. Vehicle: artefacte o aparell així definit per la Llei del Codi de la circulació.

34. Venteig: sistema dissenyat per prevenir els efectes de les alteracions brusques de pressió interna d’un dipòsit d’emmagatzematge com a conseqüència de les operacions de transvasament o de les variacions de la temperatura ambient.

35. Vies de comunicació de servei: carreteres, carrers o camins de circulació restringida o reglamentada.

36. Vies de comunicació pública: carreteres, carrers o camins d’ús públic i de lliure circulació.

37. Zones classificades: emplaçaments en què hi ha o hi pot haver gasos o vapors inflamables en quantitat suficient per produir mescles explosives o inflamables tal com es preveu a la norma EN 60079-10.

38. Zona de càrrega i descàrrega: llocs on se situen les unitats de transport o els recipients mòbils per dur a terme les operacions de transvasament de líquids entre les unitats o els recipients esmentats i els emmagatzematges o entre les unitats de transport.

39. Zona de foc obert: zones en què, de manera esporàdica o continuada, es produeixen flames o guspires a l’aire lliure, i zones en què hi ha superfícies que poden escalfar-se fins a temperatures suficients per produir una ignició.

Article 4. Formes i capacitats d’emmagatzematge i consum

1. L’emmagatzematge es pot efectuar en dipòsits fixos o recipients mòbils, segons les limitacions que es determinen en aquest Reglament per a cada cas.

2. Les instal·lacions fixes només poden ser alimentades per instal·lacions de subministrament fixes, a excepció de les instal·lacions provisionals previstes en aquest Reglament.

3. A excepció de les estacions de servei, la capacitat d’emmagatzematge de la instal·lació no pot ser inferior a l’equivalent a quaranta-cinc dies de la despesa nominal normal total dels aparells de consum que alimenta. El càlcul d’aquesta capacitat mínima s’ha de fer segons el que estableix l’annex 1 d’aquest Reglament.

4. En cas de reforma o adaptació d’una instal·lació ja existent, i en cas que sigui tècnicament impossible complir amb aquesta capacitat, es poden instal·lar dipòsits amb menys volum, però sempre vetllant per instal·lar el dipòsit amb la màxima capacitat que es pugui donar. Caldrà en aquest cas adjuntar en la documentació administrativa el document que ho justifiqui.

Capítol segon. Regulació general dels dipòsits d’hidrocarburs

Article 5. Dipòsits

1. Tots els dipòsits han de ser obligatòriament de doble paret, del mateix material o d’un de diferent, d’acord amb les normes EN 12285-1, EN 12285-2 i EN 13341, d’acord amb la Llei competent en seguretat i qualitat industrial. Està totalment prohibit instal·lar dipòsits de capa simple.

2. Els dipòsits han de disposar sempre d’un sistema de detecció de fuites. Aquest sistema ha de ser conforme a la norma EN 13160, i el detector i els seus accessoris han de ser accessibles per facilitar-ne el control. En cas que funcioni elèctricament, la connexió ha de ser directa a la xarxa i de manera permanent.

3. Tot dipòsit ha de disposar d’un sistema o un element, contrastat pel seu fabricant, que permeti mesurar la quantitat real de producte que s’emmagatzema en un moment determinat sense perjudici que es pugui disposar d’altres sistemes que permetin la mesura a distància o en temps real. Sempre que sigui tècnicament possible, aquest dispositiu s’ha de situar al costat de la boca de càrrega.