LesLleis.com | Base de dades de legislació del Principat d’Andorra

Decret


Decret del 9-9-2020 d’aprovació del Reglament relatiu a la producció ecològica.

Exposició de motius

La Llei 18/2018, del 26 de juliol, de la producció ecològica i dels règims de qualitat dels productes agraris i alimentaris (en endavant, “Llei 18/2018”) defineix el marc normatiu que regula la producció ecològica i els diferents règims de qualitat, i estableix un marc definit de regulació de la producció d’aliments de qualitat diferenciada que respon així a l’exigència creixent dels consumidors de tenir a l’abast productes alimentaris per als quals tinguin plenament garantida la veracitat del procés de producció.

D’acord amb la disposició final primera de la Llei 18/2018, que estableix que el Govern ha d’aprovar els reglaments necessaris per desenvolupar les normes aplicables a la producció ecològica i als règims de qualitat que s’hi fixen, aquest Reglament desenvolupa el capítol relatiu a la producció ecològica i regula els principis, les normes generals de producció, l’etiquetatge i els logotips i els sistemes de control.

Els productes resultants de processos de qualitat diferenciada han de complir el conjunt de normativa general en matèria de salut animal i seguretat alimentària, però a més s’han de produir amb requisits addicionals que donen lloc a productes amb característiques superiors respecte dels productes produïts amb sistemes tradicionals.

En el cas de la producció agrària ecològica, els objectius són aconseguir productes amb característiques nutritives i organolèptiques òptimes que alhora siguin lliures de residus, que es minimitzi l’impacte sobre el medi ambient, que s’utilitzin els recursos naturals de forma respectuosa, que es contribueixi a la preservació de la biodiversitat i que es privilegiï la utilització de productes i mitjans de proximitat.

La voluntat d’aquest Reglament és garantir la competència lleial per als agricultors, els ramaders i els productors del sector agroalimentari i la protecció dels drets i interessos legítims de productors, compradors i consumidors, inclòs l’accés a informació fiable sobre els productes.

Tant la Llei 18/2018 com aquest Reglament s’inspiren en la normativa comunitària, que constitueix el marc legislatiu de referència a escala mundial. En concret aquest Reglament es basa principalment en el nou Reglament (UE) 2018/848 que es va aprovar al 2018 després d’un llarg procés de debat polític a Brussel·les d’aproximadament quatre anys.

Malgrat que el Reglament (UE) 2018/848 encara no s’apliqui, aquest Reglament vol recollir les modificacions principals que hi són introduïdes respecte del Reglament (CE) 834/2007 –actualment en aplicació–, com ara la figura de la certificació grupal, que permet a una agrupació de productors contractar una única empresa certificadora i d’aquesta manera abaratir els costos respecte de la certificació individualitzada.

Els sistemes de control que hi ha als països europeus responen a tres models diferents, en què les autoritats competents, les autoritats de control i els organismes de control desenvolupen rols diferents. En certs països el control de la producció ecològica l’exerceixen les autoritats de control públiques i en altres és competència dels organismes de control privats, i encara hi ha un darrer model mixt, en què actuen autoritats de control i organismes de control als quals l’autoritat competent delega funcions diferents.

En el cas d’Andorra s’ha considerat adient establir un model mixt en què tant l’autoritat de control com els organismes de control certifiquin i exerceixin funcions de control, que en el cas dels organismes de control els seran expressament delegades per l’autoritat competent.

Aquest model ha de permetre –en aquest estadi incipient de la implementació dels sistemes de producció ecològica a Andorra– disposar d’un ventall d’opcions que garanteixin l’objectivitat i la transparència dels sistemes de control tenint en compte sobretot que la producció ecològica a Andorra, llevat d’escasses iniciatives, és inexistent. El temps i l’experiència hauran de marcar l’evolució d’aquest model.

Els operadors són els responsables d’assegurar que els seus productes compleixen la normativa. La certificació, que implica que una tercera part verifica aquest compliment, suposa el control dels processos de producció i la verificació de l’autocontrol de l’operador. Llevat de les excepcions que es preveuen, tots els operadors que produeixin, elaborin, envasin, importin o comercialitzin productes ecològics han de ser certificats per una entitat de control.

L’adopció d’un instrument jurídic equivalent a la normativa europea ha de facilitar a més que en el futur els productes andorrans puguin ser considerats com a equivalents als europeus i que per tant exportar-los al mercat comunitari no requereixi requisits addicionals als que requereixen els productes comunitaris.

El Reglament s’estructura en quatre capítols, que comprenen trenta-quatre articles, una disposició derogatòria i onze annexos.

El capítol primer estableix l’objecte i l’àmbit d’aplicació, inclou les definicions de les expressions que ho requereixen i desenvolupa els principis de la producció ecològica establerts a la Llei 18/2018. Els productes agraris i alimentaris als quals abasta l’àmbit d’aplicació definit a l’article 2 es precisen en l’annex I.

El capítol segon estableix les normes generals de la producció ecològica pel que fa a la gestió íntegra de les explotacions, la minimització de l’ús de productes i substàncies afegits –que es limiten als autoritzats d’acord amb l’article 19– i la impossibilitat de recórrer a pràctiques com la clonació d’animals, la radiació ionitzant o l’ús d’organismes modificats genèticament.

Aquest capítol estableix els principis generals de la conversió, com a període de transició, de la producció tradicional a l’ecològica, que ha d’assegurar l’eliminació de productes i substàncies no permesos en la producció ecològica i que varia segons el producte agrari o alimentari produït, però que de mitjana requereix un termini de dos anys.

L’annex II desenvolupa les normes de producció enunciades als articles 10 al 16 d’aquest capítol i que corresponen a la producció vegetal, ramadera, d’aqüicultura, d’aliments i d’aliment per a animals transformats, del vi i del llevat; tracta, per exemple, aspectes com els períodes de conversió específics, l’origen del material de reproducció vegetal o dels animals, la densitat màxima d’animals i altres aspectes relacionats amb la salut i el benestar animals, les mesures per evitar la barreja de productes ecològics o en conversió amb els no ecològics, els productes autoritzats en la transformació d’aliments i certes pràctiques enològiques.

El capítol tercer es dedica a la regulació de l’etiquetatge i del logotip, estableix les indicacions obligatòries que ha de presentar l’etiquetatge dels productes ecològics i el càlcul del percentatge mínim del 95% dels ingredients que han de ser ecològics perquè un aliment pugui ser considerat com a tal.

Cal entendre que aquestes disposicions relatives a l’etiquetatge s’apliquen sense perjudici de les disposicions de l’article 9 del Reglament relatiu a la informació alimentària facilitada al consumidor, aprovat pel Decret del 18-1-2017 que estableix les mencions obligatòries en matèria d’informació alimentària obligatòria que ha de presentar l’etiquetatge de qualsevol aliment.

Avui dia s’han fet populars molts termes referits a la producció ecològica, com bio, orgànic, etc., però en el cas d’Andorra la voluntat ha estat triar una única denominació, producció ecològica, per evitar confondre el consumidor sobre la veritable natura dels productes. El logotip de la producció ecològica podrà ser utilitzat pels productes obtinguts a Andorra que hagin aconseguit el certificat previst a l’article 26 i aquest logotip podrà conviure amb altres distintius nacionals o internacionals que facilitin l’exportació.

Finalment, el capítol quart regula els sistemes de control, que, com ja s’ha esmentat anteriorment, es basen en un model mixt en què s’ha previst que tant l’autoritat de control pública, l’ACPEA, com els organismes de control privat puguin exercir funcions de certificació i de control.

Cal destacar d’aquest capítol l’exempció prevista a l’article 26, que eximeix els petits productors que comercialitzin directament els seus productes de l’obligació de posseir el certificat, amb el benentès que això no implica que no continuïn sent sotmesos al sistema de control oficial.

A més d’aquesta exempció, el Reglament en preveu altres en casos com la contaminació accidental de conreus o catàstrofes naturals, que per garantir al màxim el seu caràcter excepcional hauran de ser expressament aprovades per l’autoritat competent.

Tenint en compte les consideracions esmentades i amb la finalitat de donar compliment a la disposició final primera de la Llei 18/2018, a proposta de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, el Govern, en la sessió del 9 de setembre del 2020, ha aprovat aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic

S’aprova el Reglament relatiu a la producció ecològica, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament relatiu a la producció ecològica


Índex
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit d’aplicació
Article 3. Definicions
Article 4. Principis generals
Article 5. Principis aplicables a la producció agrària i a l’aqüicultura ecològiques
Article 6. Principis aplicables a la transformació d’aliments i d’aliment per a animals ecològics
Capítol segon. Normes de la producció ecològica
Article 7. Normes generals de producció
Article 8. Conversió
Article 9. Prohibició de l’ús d’OMG
Article 10. Normes de producció vegetal
Article 11. Normes de producció ramadera
Article 12. Normes de producció d’animals d’aqüicultura
Article 13. Normes de producció d’aliments i d’aliment per a animals transformats
Article 14. Normes de producció del vi
Article 15. Normes de producció de llevat utilitzat en l’alimentació humana o animal
Article 16. Normes de producció d’altres productes
Article 17. Normes excepcionals de producció
Article 18. Recollida,, transport i emmagatzematge
Article 19. Ús de productes i substàncies en la producció ecològica
Article 20. Mesures preventives per evitar la presència de productes o substàncies no autoritzats
Article 21. Presència de productes o substàncies no autoritzats
Capítol tercer. Etiquetatge i logotip de la producció ecològica
Article 22. Etiquetatge
Article 23. Indicacions obligatòries en els productes etiquetats com a producció ecològica
Article 24. Logotip de la producció ecològica
Capítol quart. Sistemes de control
Article 25. Certificació ecològica
Article 26. Certificat ecològic
Article 27. Grup d’operadors
Article 28. Controls
Article 29. Normes específiques dels controls oficials
Article 30. Obligacions dels operadors i grups d’operadors
Article 31. Autoritat de control
Article 32. Organismes de control
Article 33. Importació de productes ecològics
Article 34. Règim sancionador
Disposició derogatòria
Annex I. Relació de productes agraris i alimentaris establerta de conformitat amb l’article 2
Annex II. Normes específiques de producció considerades al capítol segon
Annex III. Recollida, envasament, transport i emmagatzematge dels productes
Annex IV. Logotip de producció ecològica i codis numèrics
Annex V. Fitosanitaris i principis actius autoritzats en la producció ecològica
Annex VI. Productes per a la neteja i desinfecció autoritzats en la producció ecològica
Annex VII. Fertilitzants, condicionadors del sòl i nutrients autoritzats en la producció ecològica
Annex VIII. Additius i coadjuvants alimentaris autoritzats en la producció ecològica
Annex IX. Matèries primeres d’origen mineral per a l’alimentació animal autoritzades en la producció ecològica
Annex X. Model de certificat ecològic
Annex XI. Relació de països els productes ecològics dels quals es consideren com a equivalents

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte

1. Aquest Reglament té per objecte:

a) Desenvolupar els principis de la producció ecològica considerats a la Llei 18/2018.
b) Establir les normes aplicables a la producció i a la utilització d’indicacions referides a la producció ecològica, l’etiquetatge i la publicitat.

Article 2. Àmbit d’aplicació

1. Aquest Reglament s’aplica als productes agraris, d’aqüicultura, d’apicultura següents enumerats en l’annex I i als productes derivats, en la mesura que es produeixin, elaborin, es distribueixin, es comercialitzin, s’importin o s’exportin com a producte ecològic:

a) Productes agraris vius o no transformats, incloent-hi llavors i altres materials de reproducció vegetal.
b) Productes agraris transformats destinats a l’alimentació humana.
c) Aliments per a animals.


2. Aquest Reglament s’aplica:

a) Als operadors que facin activitats en qualsevol etapa de la producció, preparació i distribució dels productes referits en l’apartat 1.


3. Les normes sobre controls oficials establertes en aquest Reglament s’apliquen sense perjudici de la normativa sobre els controls oficials en matèria de compliment de les legislacions alimentària, relativa als aliments per a animals, i relatives a la salut i el benestar animals i a la salut vegetal i els productes fitosanitaris.
LesLleis.com

4. Aquest Reglament no s’aplica als productes de la caça ni de la pesca d’animals salvatges.
Article 3. Definicions

1. En el marc de les definicions establertes a la Llei 18/2018 i als efectes d’aquest Reglament, s’entén per:

a) Autoritat competent: l’autoritat pública responsable de l’organització dels controls oficials en l’àmbit de la producció ecològica, que de conformitat amb l’article 4 de la Llei 18/2018 es correspon amb el ministeri encarregat de l’agricultura i la ramaderia.
b) Producció ecològica: l’ús de mètodes de producció d’acord amb aquest Reglament i en cadascuna de les etapes de producció, preparació i distribució.
c) Producte ecològic: el producte que resulta de la producció ecològica, diferent dels productes obtinguts durant el període de conversió.
d) Matèria primera agrària: un producte agrari que no ha sofert cap procés de conservació o de transformació.
e) Mesures preventives: les mesures que han de prendre els operadors en cada etapa de producció, preparació i distribució per preservar la biodiversitat i garantir la qualitat del sòl, per prevenir i controlar plagues i males herbes i per evitar la contaminació amb productes o substàncies no autoritzats en virtut d’aquest Reglament.
f) Mesures de precaució: les mesures que han de prendre els operadors en cada etapa de producció, preparació i distribució, per evitar la contaminació amb productes o substàncies que no estiguin autoritzats per fer-los servir en la producció ecològica i per evitar la barreja entre producte ecològic, en conversió i no ecològic.
g) Grup d’operadors: un conjunt d’operadors integrat per agricultors, per ramaders o per operadors que produeixen animals d’aqüicultura i que, a més de produir aliments o aliment per a animals, poden dedicar-se a transformar-ne, preparar-ne o comercialitzar-ne.
h) Agricultor: la persona física o jurídica o el grup de persones físiques o jurídiques, amb independència del règim jurídic que atorga la legislació a aquest grup i als seus membres, que exerceix una activitat agrícola.
i) Ramader: la persona física o jurídica o el grup de persones físiques o jurídiques, amb independència del règim jurídic que atorga la legislació a aquest grup i als seus membres, que exerceix una activitat ramadera.
j) Superfície agrària: qualsevol superfície dedicada a terres de cultiu, pastures permanents i pasturatges permanents o cultius permanents.
k) Explotació: les unitats de producció sota una gestió única a fi d’obtenir productes agraris o de l’aqüicultura.
l) Vegetals: les plantes vives i parts vives de plantes, incloses les fruites fresques, les hortalisses i les llavors.
m) Material de reproducció vegetal: les plantes i totes les seves parts, incloent-hi les llavors en qualsevol fase de creixement, de les quals es puguin obtenir plantes completes.
n) Material heterogeni ecològic: el conjunt de plantes d’un sol taxó botànic, del rang més baix conegut, que:
i. Presenta característiques fenotípiques comunes.
ii. Es caracteritza per una diversitat genètica i fenotípica elevada entre les unitats reproductores individuals, de forma que aquest conjunt de plantes està representat pel material en el seu conjunt i no per un nombre reduït d’unitats.
iii. No és una varietat, en el sentit establert al punt ii anterior.
iv. No és una barreja de varietats.
v. S’ha obtingut de conformitat amb aquest Reglament.

o) Varietat: un grup que es pot distingir dins d’una mateixa espècie, atenent certs caràcters secundaris que no són comuns a tots els individus de l’espècie.
p) Varietat ecològica adequada per a la producció ecològica: una varietat que:
i. Es caracteritza per una varietat genètica i fenotípica elevada entre unitats reproductores individuals.
ii. Procedeix d’activitats de producció ecològica de conformitat amb aquest Reglament.

q) Planta mare: una planta identificada de la qual s’obté material de reproducció vegetal per a la reproducció de noves plantes.
r) Generació: un grup de plantes que constitueix una sola etapa en la filiació de les plantes.
s) Plaga: l’aparició massiva i sobtada d’éssers vius de la mateixa espècie que causen danys greus a poblacions vegetals.
t) Producte fitosanitari: els productes que contenen principis actius, protectors o sinèrgics, o que n’estiguin compostos, i que estiguin destinats a protegir els productes vegetals.
u) Producció animal o producció ramadera: la producció d’animals terrestres domèstics o domesticats.
v) Cobert: la part exterior complementària d’una edificació per a animals, coberta i sense aïllar, que al costat més gran es delimita normalment amb filferro o tela metàl·lica i que està sotmesa a condicions climàtiques exteriors, té il·luminació natural i artificial i disposa de terra amb llit.
w) Polleta: els animals joves de l’espècie Gallus gallus amb menys de divuit setmanes de vida.
x) Gallina ponedora: els animals de l’espècie Gallus gallus destinats a la producció d’ous per al consum humà, i amb almenys divuit setmanes de vida.
y) Superfície útil d’un galliner: el perímetre que delimita la part interior del galliner i proporciona un espai utilitzable amb les característiques següents: superfície de 30 cm d’amplada com a mínim, amb una inclinació màxima del 14%, i amb un espai lliure de com a mínim 45 cm d’alçada. Les superfícies del niu no formen part de la superfície útil.
z) Productes de l’aqüicultura: els organismes aquàtics en totes les fases del seu cicle de vida, resultants d’una activitat d’aqüicultura, o els productes derivats d’aquests animals.
aa) Instal·lació aqüícola amb recirculació tancada: la instal·lació, en terra o en un tanc, en la qual es desenvolupa l’aqüicultura en un entorn tancat que implica la circulació repetida de l’aigua i que depèn d’una aportació d’energia externa permanent per estabilitzar l’entorn dels animals d’aqüicultura.
bb) Energia de fonts renovables: l’energia produïda a partir de fonts d’energia renovables no fòssils, com l’energia eòlica, la solar, la geotèrmica, de l’onatge, mareomotriu i hidràulica, els gasos d’abocador, els gasos de plantes de depuració i el biogàs.
cc) Contaminació de l’aigua: la introducció directa o indirecta, com a conseqüència de l’activitat humana, de substàncies o energia en l’atmosfera, l’aigua o el sòl, que puguin ser perjudicials per a la salut humana o per a la qualitat dels ecosistemes aquàtics o terrestres que depenen directament d’ecosistemes aquàtics, i que causin danys als béns materials o deteriorin o dificultin el gaudi i altres usos legítims del medi ambient.
dd) Tractament veterinari: tot tipus de tractament preventiu o curatiu d’un brot d’una malaltia específica.
ee) Profilaxi: conjunt de mesures, accions o tractaments destinats a protegir contra malalties o prevenir-les.
ff) Medicament veterinari: la substància o el conjunt de substàncies que compleix com a mínim una de les condicions següents:
i. Posseeix propietats per al tractament o la prevenció de malalties en animals.
ii. L’ús està destinat a animals o bé a l’administració a fi de restaurar, corregir o modificar funcions fisiològiques, immunològiques o metabòliques.
iii. El seu ús serveix per establir un diagnòstic mèdic en animals.
iv. Es pot utilitzar en l’eutanàsia d’animals.

gg) Matèries primeres per a aliment per a animals: els productes d’origen vegetal o animal l’objectiu principal dels quals és satisfer les necessitats nutritives dels animals, en estat natural, fresc o conservat. També poden ser productes derivats de la seva transformació industrial, així com les substàncies orgàniques o inorgàniques, tant si contenen additius per a aliment per a animals com si no, però que s’hagin preparat sense dissolvents químics. Estan destinats a l’alimentació dels animals per via oral, directament o transformats, o en la preparació d’aliment per a animals compost o com a suport de premescles.
hh) Producte en conversió: un producte obtingut després que hagin transcorregut com a mínim dotze mesos des de l’inici del període de conversió a la producció ecològica.
ii) Traçabilitat: la possibilitat de trobar en totes les etapes de producció, preparació i distribució un aliment, un aliment per a animals, un animal destinat a la producció d’aliments o una substància destinats a ser incorporats en aliments o en aliments per a animals o amb possibilitat de ser-ho, i la possibilitat de fer-ne el seguiment.
jj) Aliment envasat: qualsevol unitat de venda destinada a ser presentada sense transformació ulterior al consumidor final i a les col·lectivitats, constituïda per un aliment i l’envàs en el qual hagi estat condicionat abans de ser posat a la venda, tant si l’envàs recobreix l’aliment totalment o només parcialment, però de tal manera que no pugui modificar-se’n el contingut sense obrir o modificar l’envàs; la definició de aliment envasat no inclou els aliments que s’envasin a sol·licitud del consumidor en el lloc de la venda o s’envasin per vendre’ls immediatament.
kk) Galliner: un edifici fix o mòbil per albergar tot tipus d’aviram que té totes les superfícies cobertes per teulades i inclou un cobert; el galliner pot estar dividit en compartiments separats, en cada un dels quals hi ha un únic tipus d’aviram.
ll) Cultiu vinculat a terra: la producció en sòl viu o en sòl que estigui barrejat o fertilitzat amb materials i productes autoritzats en la producció ecològica, en vincle amb el subsòl i la roca mare.
mm) Producte no transformat: els productes alimentaris que no hagin estat sotmesos a una transformació, incloent-hi els productes que s’hagin dividit, partit, seccionat, llescat, desossat, picat, pelat o escorxat, triturat, tallat, netejat, desgreixat, espellofat, molt, refrigerat, congelat, ultracongelat o descongelat.
nn) Transformació: qualsevol acció que alteri substancialment el producte inicial, inclòs el tractament tèrmic, el fumatge, la curació, la maduració, l’assecat, el marinat, l’extracció, l’extrusió o una combinació d’aquests procediments.
oo) Integritat del producte ecològic o en conversió: la situació en la qual el producte no presenta cap incompliment que:
i. Afecti, en qualsevol etapa de la producció, preparació i distribució, les seves característiques ecològiques o de conversió; o
ii. Sigui repetitiu o intencionat.

pp) Recinte: un lloc que inclou una part en la qual els animals es puguin protegir contra condicions climàtiques adverses.
qq) Circumstàncies catastròfiques: les circumstàncies derivades de les situacions següents:
i. Adversitat climàtica: les condicions climàtiques com ara gelades, tempestes, calamarsa, gel, pluges torrencials o sequeres greus que puguin assimilar-se a desastres naturals.
ii. Incident mediambiental: un cas específic de contaminació o degradació de la qualitat del medi ambient que està relacionat amb un esdeveniment específic i té un abast geogràfic limitat. No s’entenen per incident mediambiental els riscos mediambientals generals que no estiguin lligats a un esdeveniment específic, com el canvi climàtic o la contaminació atmosfèrica.
iii. Desastre natural: un esdeveniment natural de naturalesa biòtica o abiòtica que ocasiona trastorns importants en els sistemes de producció agrària o en les estructures forestals, i que acaba generant danys econòmics importants en els sectors agraris o forestals.
iv. Catàstrofe: un esdeveniment imprevist de naturalesa biòtica o abiòtica causat per l’activitat humana que ocasiona trastorns importants en els sistemes de producció agrària o les estructures forestals, i que acaba generant danys econòmics importants en els sectors agraris o forestals.

rr) Peixeder: l’espai d’ús on peixen els animals, ja sigui de propietat privada o pública.
ss) Additiu alimentari: qualsevol substància que normalment no es consumeix com a aliment, ni s’utilitza com a ingredient característic dels aliments, tingui o no valor nutritiu, l’addició intencionada de la qual amb finalitat tecnològica a un aliment, durant la seva fabricació, transformació, preparació, tractament, envasament, transport o emmagatzematge, tingui o pugui tenir per efecte que el mateix additiu o els seus subproductes es converteixin directament o indirectament en un component de l’aliment.
tt) Enzim alimentari: el producte obtingut a partir de plantes, animals o microorganismes, inclosos els obtinguts mitjançant un procés de fermentació per microorganismes, que contenen un o més enzims capaços de catalitzar una reacció bioquímica específica, i que s’afegeixen als aliments amb finalitat tecnològica en qualsevol fase de la fabricació, la transformació, la preparació, el tractament, l’envasament, el transport o l’emmagatzematge dels aliments.
uu) Radiació ionitzant: la transferència d’energia en forma de partícules o ones electromagnètiques d’una longitud d’ona igual o inferior a 100 nanòmetres o una freqüència igual o superior a 3 × 1015 hertzs, capaces de produir ions directament o indirectament.
vv) Unitat de producció: tots els elements d’una explotació que puguin utilitzar-se per un sector productiu, com els locals de producció; les parcel·les de terreny; els pasturatges; els espais a l’aire lliure; els edificis per al bestiar; els estanys per a peixos o animals procedents de l’aqüicultura; els locals per a emmagatzematge de collites, cultius o productes vegetals; productes animals; matèries primeres, i qualsevol altra matèria adequada per al sector productiu específic de què es tracti.
ww) Unitat de producció ecològica: la unitat de producció, exclòs el període de conversió, gestionada de conformitat amb els requisits de la producció ecològica.
xx) Unitat de producció en conversió: la unitat de producció gestionada de conformitat amb els requisits de producció ecològica durant el període de conversió. Pot estar constituïda per parcel·les o altres actius amb períodes de conversió que s’inicien en moments diferents.
yy) Unitat de producció no ecològica: la unitat de producció que no està gestionada de conformitat amb els requisits de producció ecològica.


2. Qualsevol terme emprat en aquest Reglament i que no hi estigui definit té el significat que li atribueix la legislació vigent.
Article 4. Principis generals

La producció ecològica és un sistema de gestió agrària sostenible que es basa en els principis generals establerts en el capítol segon de la Llei 18/2018.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.