Comunicat tècnic de tributs, del 04 de març del 2015, sobre la tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques de determinats productes financers

Comunicat tècnic sobre la tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques de determinats productes financers

Destinataris: Aquest comunicat tècnic va destinat als obligats tributaris de l’impost sobre la renda de les persones físiques i als obligats a practicar retencions i ingressos a compte de l’impost esmentat.

Normativa: Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques -d’ara en endavant la Llei de l’impost-, i el Reglament d’aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques -d’ara en endavant el Reglament d’aplicació-.

1. Objecte d’aquest comunicat tècnic

Establir els criteris de tributació de determinats instruments i productes financers per part dels obligats tributaris de l’impost sobre la renda de les persones físiques, aprovat per la Llei de l’impost, el qual s’aplica als períodes impositius iniciats a partir del l’1 de gener del 2015.

2. Tributació de determinats instruments i productes financers

a) Normativa aplicable

L’article 19 de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques –d’ara endavant, “l’IRPF” o “l’impost”– defineix les rendes del capital com “les utilitats o contraprestacions, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que provinguin, directament o indirectament, d’elements patrimonials, béns o drets, la titularitat dels quals correspongui a l’obligat tributari i que no estiguin destinats a activitats econòmiques […]”.

El seu segon paràgraf afegeix que, no obstant això, “les rendes derivades de la transmissió de la titularitat dels elements patrimonials, fins i tot quan hi hagi un pacte de reserva de domini, tributen com a guanys o pèrdues de capital, excepte que per aquesta Llei es qualifiquin com a rendes del capital”.

Dins de les rendes del capital, l’article 22 de la Llei de l’impost delimita el concepte de rendes del capital “mobiliari” per referència a les categories següents:



L’article 14 de la Llei de l’impost defineix com a “rendes íntegres d’activitats econòmiques” les que “procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquests factors, impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis”.

D’acord amb l’article 24 de la Llei de l’impost es consideren guanys i pèrdues de capital “les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes”.

Les rendes del capital mobiliari i els guanys i pèrdues de capital s’integren dins de la base de tributació de l’estalvi, tal com aquesta es defineix a l’article 32 de la Llei de l’impost. Aquesta base de tributació de l’estalvi dóna lloc, després de l’aplicació de la reducció establerta a l’article 37 de la Llei de l’impost, a la base de liquidació de l’estalvi, definida a l’article 34 de la mateixa Llei.

Finalment, l’article 50 de la Llei de l’impost estableix l’obligació, a càrrec de les entitats i de les persones jurídiques residents al Principat d’Andorra, de practicar retenció i ingrés a compte, en concepte de pagament a compte de l’IRPF corresponent al perceptor, i a ingressar-ne l’import al ministeri encarregat de les finances, quan satisfacin, entre d’altres, rendes del capital mobiliari, excepte en el cas que les rendes estiguin exemptes en virtut del que estableix l’article 5 de la mateixa Llei.

La mateixa obligació correspon a les persones físiques residents al Principat d’Andorra que realitzin activitats econòmiques, respecte de les rendes que satisfacin o abonin en l’exercici d’aquestes activitats i a les persones físiques o jurídiques no residents fiscals que operin al Principat d’Andorra mitjançant un establiment permanent.

En darrer lloc, l’obligació de retenir o ingressar a compte també s’estén, en virtut de l’apartat 9 de l’article 50 de la Llei de l’impost, a les entitats i a les persones jurídiques residents al Principat d’Andorra o no residents fiscals que operin al Principat d’Andorra mitjançant un establiment permanent, i que siguin dipositàries de valors mobiliaris estrangers o tinguin al seu càrrec la gestió del cobrament de les rendes derivades d’aquests valors, respecte de les rendes derivades d’aquests valors.

Pel que fa al còmput de la retenció o ingrés a compte sobre les rendes del capital mobiliari, s’han de tenir en compte les regles següents:

b) Criteris generals

En primer lloc, és necessari establir una primera distinció a l’efecte de determinar les rendes procedents dels productes financers objecte d’aquest comunicat en funció que aquestes rendes procedeixin del desenvolupament d’una activitat econòmica, tal com es defineix a l’article 14 de la Llei de l’impost, o no.
Les rendes derivades dels productes objecte d’anàlisi que s’obtinguin en el marc d’una activitat econòmica, tenen la qualificació de rendes íntegres d’activitats econòmiques i es regulen per allò que s’estableix a la secció tercera del capítol IV de la Llei. Així mateix, aquestes rendes s’emmarquen dins de la base de tributació general, tal com aquesta es defineix a l’article 31 de la Llei de l’impost.

L’anàlisi que figura en els apartats següents d’aquest comunicat tècnic parteix de la consideració que les rendes en qüestió no tenen la consideració de rendes íntegres d’activitats econòmiques, en la mesura que l’obligat tributari no les obté en el context del desenvolupament d’una activitat econòmica tal com es defineix legalment.

En segon lloc, i pel que fa als productes financers analitzats més endavant, cal establir una altra diferenciació: reben la qualificació de “rendes de capital” les que es deriven de la titularitat dels elements patrimonials, mentre que tributen com a guanys o pèrdues de capital les derivades de la transmissió d’aquesta titularitat, “excepte que per aquesta Llei es qualifiquin com a rendes del capital” (article 22 de la Llei de l’impost).

En aquest sentit, l’article 22.2 de la Llei de l’impost inclou dins la definició de rendes del capital procedents de la cessió a tercers de capitals propis, “la transmissió, el reemborsament, l’amortització, el bescanvi o la conversió de qualsevol classe d’actius representatius de la captació i la utilització de capitals aliens”. Per tant, les rendes procedents de la transmissió d’aquests actius que representin la cessió de capitals aliens es consideren com a rendes del capital mobiliari.

A la vista de tot l’anterior, es pot concloure que les rendes generades en relació amb els productes financers analitzats en aquest comunicat poden rebre dos qualificacions: rendes del capital o guanys o pèrdues de capital.