Comunicat tècnic de tributs, del 25 de novembre del 2015, sobre la tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques de les rendes obtingudes a través de trusts i fundacions de dret estranger

Comunicat

Destinataris: Aquest comunicat tècnic va destinat als obligats tributaris de l’impost sobre la renda de les persones físiques (d’ara endavant, “l’IRPF”) i als obligats a practicar retencions i ingressos a compte de l’impost esmentat.

Normativa: Decret legislatiu de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, del 29 d’abril del 2015 –d’ara endavant, “la Llei de l’impost”–, i el Reglament d’aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques –d’ara endavant, “el Reglament d’aplicació”.

1. Objecte d’aquest comunicat tècnic

Establir els criteris de tributació de les rendes obtingudes en relació amb trusts i fundacions de dret estranger, tal com aquestes institucions es defineixen en els apartats següents d’aquest comunicat tècnic, pels obligats tributaris de l’IRPF, regulat per la Llei de l’impost, el qual s’aplica als períodes impositius iniciats a partir del l’1 de gener del 2015.

2. Tributació de les rendes obtingudes a través de trusts de dret estranger

A. Introducció

El trust és una institució jurídica que té el seu origen en el common law anglès i que es troba reconeguda en nombrosos sistemes jurídics, particularment els dels països anglosaxons. Es tracta d’una figura que té relació, en el dret anglosaxó, amb diferents branques de l’àmbit jurídic, des del dret d’obligacions i el de propietat, fins al dret de família i successions.

L’existència de particularitats i elements diferencials en la configuració del seu règim jurídic (fins i tot, dins d’un mateix país; per exemple, als Estats Units, on els estats poden tenir la seva regulació específica), fa difícil establir una definició unívoca d’aquesta figura.

Una possible aproximació al concepte de trust es podria portar a terme partint de la definició continguda a l’article 2 del Conveni de l’Haia, de l’1 de juliol de 1985, sobre llei aplicable al trust i el seu reconeixement, el qual s’expressa en els termes següents:



El trust posseeix les característiques següents:



Per tant, de forma genèrica (i sense perjudici de la variada casuística que pot donar-se), es podria afirmar que un trust implica l’existència d’un patrimoni separat (sense personalitat jurídica pròpia), creat per una persona (settlor), i cedit a un fiduciari (trustee), per tal que aquest últim l’administri d’acord amb les instruccions del settlor i a favor d’un o de diversos beneficiaris.

Des del punt de vista del dret de propietat, un element característic del trust, present en la majoria dels països de l’àmbit anglosaxó, és l’existència d’un desmembrament de la propietat dels béns, que es desdobla en una propietat “formal” (legal ownership), la qual s’atribueix al trustee, i una propietat d’equitat (equitable o beneficial ownership), corresponent al beneficiari o beneficiaris.



Els elements personals d’un trust, tal com s’ha anticipat, es podrien resumir en els termes següents:



El settlor pot ser al mateix temps beneficiari i, fins i tot, exercir la condició de trustee.



Malgrat l’existència d’especificitats per país, la qual dóna lloc a una diversitat de categories de trusts amb les seves característiques i peculiaritats, es pot establir una classificació genèrica i reduïda de tipus de trusts atenent certs aspectes que poden tenir rellevància a l’efecte de l’anàlisi objecte d’aquest comunicat tècnic:

B. Criteris de tributació de les rendes