Carregant...
 

Comunicat tècnic de tributs, del 25 de novembre del 2015, sobre la tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques de les rendes obtingudes a través de trusts i fundacions de dret estranger


Comunicat


Destinataris: Aquest comunicat tècnic va destinat als obligats tributaris de l’impost sobre la renda de les persones físiques (d’ara endavant, “l’IRPF”) i als obligats a practicar retencions i ingressos a compte de l’impost esmentat.

Normativa: Decret legislatiu de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, del 29 d’abril del 2015 –d’ara endavant, “la Llei de l’impost”–, i el Reglament d’aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques –d’ara endavant, “el Reglament d’aplicació”.

1. Objecte d’aquest comunicat tècnic

Establir els criteris de tributació de les rendes obtingudes en relació amb trusts i fundacions de dret estranger, tal com aquestes institucions es defineixen en els apartats següents d’aquest comunicat tècnic, pels obligats tributaris de l’IRPF, regulat per la Llei de l’impost, el qual s’aplica als períodes impositius iniciats a partir del l’1 de gener del 2015.

2. Tributació de les rendes obtingudes a través de trusts de dret estranger

A. Introducció
a) Concepte


El trust és una institució jurídica que té el seu origen en el common law anglès i que es troba reconeguda en nombrosos sistemes jurídics, particularment els dels països anglosaxons. Es tracta d’una figura que té relació, en el dret anglosaxó, amb diferents branques de l’àmbit jurídic, des del dret d’obligacions i el de propietat, fins al dret de família i successions.

L’existència de particularitats i elements diferencials en la configuració del seu règim jurídic (fins i tot, dins d’un mateix país; per exemple, als Estats Units, on els estats poden tenir la seva regulació específica), fa difícil establir una definició unívoca d’aquesta figura.

Una possible aproximació al concepte de trust es podria portar a terme partint de la definició continguda a l’article 2 del Conveni de l’Haia, de l’1 de juliol de 1985, sobre llei aplicable al trust i el seu reconeixement, el qual s’expressa en els termes següents:

“Als efectes d’aquest Conveni, el terme “trust” es refereix a les relacions jurídiques creades –per acte inter vivos o mortis causa– per una persona, el constituent, mitjançant la col·locació de béns sota el control d’un trustee en interès d’un beneficiari o amb un fi determinat.


El trust posseeix les característiques següents:

- Els béns del trust constitueixen un fons separat i no formen part del patrimoni del trustee;
- El títol sobre els béns del trust s’estableix en nom del trustee o d’una altra persona per compte del trustee;
- El trustee té la facultat i l’obligació, per les quals ha de retre comptes, d’administrar, gestionar o disposar dels béns segons les condicions del trust i les obligacions particulars que la llei imposi […]”.


Per tant, de forma genèrica (i sense perjudici de la variada casuística que pot donar-se), es podria afirmar que un trust implica l’existència d’un patrimoni separat (sense personalitat jurídica pròpia), creat per una persona (settlor), i cedit a un fiduciari (trustee), per tal que aquest últim l’administri d’acord amb les instruccions del settlor i a favor d’un o de diversos beneficiaris.

Des del punt de vista del dret de propietat, un element característic del trust, present en la majoria dels països de l’àmbit anglosaxó, és l’existència d’un desmembrament de la propietat dels béns, que es desdobla en una propietat “formal” (legal ownership), la qual s’atribueix al trustee, i una propietat d’equitat (equitable o beneficial ownership), corresponent al beneficiari o beneficiaris.

b) Parts intervinents


Els elements personals d’un trust, tal com s’ha anticipat, es podrien resumir en els termes següents:

- El settlor és la persona constituent del trust. Tot i que aquesta persona pot retenir certs drets o prerrogatives sobre els béns cedits en trust, legalment el settlor no manté cap dret de propietat sobre els béns esmentats.
- El trustee és la persona encarregada d’administrar el patrimoni del trust en virtut d’una obligació jurídica creada com a conseqüència del trust. El trustee té la titularitat formal sobre els béns integrants del patrimoni del trust.
- El beneficiari és la persona en benefici de la qual s’administra el trust. Aquesta persona té la titularitat “econòmica” sobre els béns, la qual es pot materialitzar de maneres i en moments diversos en funció del tipus de trust i de les seves estipulacions; en particular, el gaudi dels fruits o del capital del trust pot tenir lloc en diferents circumstàncies i condicions (per exemple, quan arribi a una determinada edat o quan mori el settlor).


El settlor pot ser al mateix temps beneficiari i, fins i tot, exercir la condició de trustee.

c) Tipus


Malgrat l’existència d’especificitats per país, la qual dóna lloc a una diversitat de categories de trusts amb les seves característiques i peculiaritats, es pot establir una classificació genèrica i reduïda de tipus de trusts atenent certs aspectes que poden tenir rellevància a l’efecte de l’anàlisi objecte d’aquest comunicat tècnic:

- El trust pot ser “discrecional” o no. En cas de ser-ho, el trustee pot decidir (dins de les instruccions contingudes en el document fundacional del trust) amb discrecionalitat com i quan distribuir els rendiments (i/o el capital) i, fins i tot, en benefici de quines persones (normalment, entre un conjunt prèviament determinat) en particular.
- El trust pot ser “de participació” (interest in possession trust). Aquesta modalitat confereix al beneficiari el dret al gaudi immediat del patrimoni del trust (és a dir, dels seus fruits o de l’ús dels béns).
- El trust pot ser “d’acumulació” (accumulation trust) quan el trustee, en lloc de distribuir els rendiments generats pel patrimoni gestionat, els “acumula” i els incorpora al capital del trust.
- El trust pot ser “revocable” o “irrevocable”.
- La constitució del trust pot tenir lloc en virtut d’actes inter vivos o mortis causa. En el primer cas, el trust produeix efectes en vida del settlor, mentre que en el segon (constituït normalment per testament), els efectes es produeixen en ocasió de la mort del causant –settlor.


B. Criteris de tributació de les rendes
a) Plantejament de la qüestió




El contingut d’aquest text
és d'accés exclusiu per a usuaris subscrits

La subscripció a LesLleis.com inclou:
  • Accés il·limitat als textos refosos de lleis i reglaments
  • Lectura de textos legals vigents anteriors al BOPA
  • Inclusió de texts a demanda
  • Sense publicitat