Carregant...
 

Consulta vinculant en relació als beneficis empresarials i a l’obligació d’acreditar la residencia fiscal de l’empresa beneficiaria de la renda.

Número de consulta CV0034-2016
Data d’emissió 03/03/2016
Normativa · Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per a evitar les dobles imposicions i prevenir el frau fiscal en matèria d’impostos sobre la renda.
· Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per a evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal.
· Decret Legislatiu del 29-04-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

Consulta
En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la formula

ANTECEDENTS:

Objecte de la consulta escrita a l’Administració tributària:

Respecte de la situació detallada en la present consulta tributària, aquesta part sol·licita al Departament de Tributs i de Fronteres que procedeixi a resoldre les qüestions esmentades tot seguit en relació amb l’obligació de practicar la retenció en concepte de l’IRNR, un cop resultin d’aplicació les disposicions previstes en els CDI. Concretament, les qüestions plantejades es reprodueixen a continuació:

· La confirmació per part d’aquesta Administració de que, quan la consultant satisfà rendes qualificades com a beneficis empresarials a entitats franceses, si és necessari que aquesta estigui en possessió d’algun tipus de documentació que acrediti la residencia fiscal dels perceptors de les rendes a fi i efecte d’aplicar les disposicions del CDI amb França i no haver de practicar la deguda retenció sobre les rendes satisfetes.

· La confirmació per part d’aquesta Administració de que, quan la consultant satisfà rendes qualificades com a beneficis empresarials a entitats espanyoles, si és necessari que aquesta estigui en possessió d’algun tipus de documentació que acrediti la residència fiscal dels perceptors de les rendes a fi i efecte d’aplicar les disposicions del CDI amb Espanya i no haver de practicar la deguda retenció sobre les rendes satisfetes.

Períodes d’aplicació:

· Rendes satisfetes a entitats residents fiscals a França: a partir del 1 de gener de 2016

· Rendes satisfetes a entitats residents fiscals a Espanya: a partir del 26 de febrer de 2016

Data: 12 de febrer de 2016

FORMULACIÓ CONSULTA ESCRITA A L’ADMINISTRACIÓ TRIBUTÀRIA:

La societat consultant procedeix a presentar la present sol·licitud amb la finalitat d’iniciar el procediment per a la contesta de les consultes tributàries escrites en virtut de la potestat atorgada en els articles 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre de bases de l’ordenament tributari i 25 del Decret pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació de tributs.

En funció d’allò contingut en els articles esmentats anteriorment, aquesta part té interès en destacar que, a data de la presentació d’aquest escrit de sol·licitud, no és objecte de la tramitació d’un procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària objecte de la present consulta.

D’acord amb el contingut mínim previst en la normativa indicada anteriorment, aquesta part

EXPOSA

1.DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ

El passat 15 de juliol de 2015 es va publicar en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, la notificació per part de l’Ambaixada de França de l’acompliment dels procediments que li són necessaris per a l’entrada en vigor del Conveni per evitar la doble imposició entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa. De manera que el Conveni esmentat entra en vigor l’1 de juliol de 2015.

Per un altre costat, en data 30 de desembre de 2015 es publicar en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, l’edicte a través del qual es fa públic que el Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per a evitar la doble imposició entrarà en vigor a partir del 26 de febrer de 2016. A través d’aquest Edicte també es posa en coneixement que els Estats contractants han donat compliment dels procediments interns exigits per a que el Conveni de referència entri en vigor.

Davant d’aquesta situació, la consultant es planteja quins són els requeriments de caràcter formal que ha de complir en relació amb les rendes que satisfà bé a entitats residents fiscals a França o bé a entitats residents fiscals a España.

A aquests efectes, s’ha de tenir en compte que tant l’article 7 del CDI amb França com l’article 7 del CDI amb Espanya estableixen que la obtenció de beneficis empresarials en territori andorrà per part de residents fiscals a França o Espanya segons pertoqui, estaran sotmesos a imposició exclusivament en l’Estat de residencia fiscal del beneficiari.

Respecte de les rendes satisfetes qualificades com a dividends, interessos o cànons, aquestes romanen gravades a l’Estat de residència del perceptor. No obstant això, es preveu la possibilitat que aquestes rendes també estiguin gravades a l’Estat de residència del pagador d’aquestes d’acord amb allò establert en la normativa d’aplicació i essent d’aplicació els límits establerts en el Conveni.
LesLleis.com

Respecte a aquest tipus de rendes, l’article 27 de CDI amb França, que estableix que per obtenir en un Estat contractant avantatges previstos als articles 10 (dividends), 11 (interessos) i 12 (cànons), els residents de l’altre Estat contractant han de presentar, a menys que les autoritats competents ho decideixen altrament, un formulari que certifiqui la residència i que indiqui en particular la natura i l’import o el valor de les rendes concernides, i que estigui certificat pel serveis fiscals d’aquest altre Estat.

Així mateix, respecte aquest tipus de rendes, el CDI amb Espanya estableix en l’apartat V del protocol que per tal d’obtenir els avantatge previstos en els articles 10 (dividends), 11 (interessos) i 12 (cànons) del mateix text legal, és necessari estar en possessió d’un certificat de residencia que indiqui la naturalesa i l’import o el valor de les rendes emès per l’autoritat competent de l’altre Estat, exceptuant el cas que les autoritats competents hagin acordat una altre cosa.

En funció d’allò esmentat anteriorment, es pot observar que els propis textos dels respectius CDI amb Espanya i França estableixen de forma expressa els requisits de caràcter formal que han de complir els pagadors de rendes quan aquestes rebin la consideració de dividends, interessos i cànons. En particular, per tal de poder aplicar les disposicions previstes en els CDI, les entitats pagadores han d’estar en possessió del corresponent certificat de residència fiscal que compleixi el contingut mínim esmentat amb anterioritat.

No obstant això i pel que fa a les rendes qualificades com a beneficis empresarials, el text del CDI no preveu de forma expressa els requisits de caràcter formal que han de complir les entitats pagadores d’aquest tipus de rendes per tal de poder aplicar les disposicions del CDI al respecte.

Davant d’aquesta situació l’entitat consultant planteja davant aquesta Administració la confirmació dels requeriments formals que s’han de complir en el moment de satisfer aquet tipus de rendes, tant des del punt de vista del CDI amb França com del CDI amb Espanya.

2. NORMATIVA

Tot seguit, s’indica la normativa que seria d’aplicació a la situació objecte de la present consulta sota l’enteniment d’aquesta part:

· Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per a evitar les dobles imposicions i prevenir el frau fiscal en matèria d’impostos sobre la renda.

· Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per a evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal.

· Decret Legislatiu del 29-04-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

3.INTERPRETACIÓ FISCAL DE LA SITUACIÓ PLANTEJADA




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.