Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 16 d’octubre del 2014 ha aprovat la següent:

llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari

Índex

Exposició de motius

La Llei de bases de l’ordenament tributari aprovada el 19 de desembre de 1996 va configurar un marc “bàsic” de referència en la matèria i ha permès consolidar els principis de justícia, legalitat i reserva de llei, generalitat i distribució equitativa de la càrrega tributària establerts en la Constitució. La referida llei va unificar els criteris aplicables a totes les figures impositives existents i sobretot va permetre establir els fonaments de les relacions entre l’Administració i els contribuents.

En la recerca dels recursos necessaris per fer front a les necessitats financeres del Principat, el gravamen del consum i de la prestació de serveis ha resultat clau per a la consolidació de l’estructura impositiva indirecta, unificats a hores d’ara en un únic impost general indirecte (IGI).

El Principat està vivint una gran reforma fiscal amb l’aparició de noves figures de caràcter directe i naturalesa personal, quina existència resulta imprescindible en l’actual escenari de globalització econòmica i on Andorra cerca el seu espai, amb una clara voluntat de transmetre confiança i transparència.

Així, en el camí de l’apropament del marc tributari andorrà als contribuents actuals i futurs, a la vegada que als ordenaments de l’entorn, la present norma té per objectiu consolidar les garanties dels administrats però també ve a reforçar els mitjans i mecanismes que han de permetre a l’Administració tributària optimitzar l’eficàcia en la recaptació de tots els impostos.

Aquesta Llei constitueix l’anunci d’un canvi profund de l’Administració tributària andorrana que ha d’anar acompanyat d’altres lleis amb l’objectiu d’adaptar i unificar les unitats administratives del Govern que s’han dedicat fins avui a la gestió i recaptació d’impostos de diferent naturalesa, com la duanera.

Així, aquesta Llei dedica una secció del títol I a determinar com han de ser interpretades les normes en aquesta matèria i introdueix entre altres, el concepte de l’abús de les normes tributàries.

El títol II es dedica al règim tributari, des del naixement del deute i fins a la seva extinció. Escau destacar l’aparició de tipus de recàrrecs diferents i el naixement de l’interès moratori. En aquest títol s’hi estableixen les obligacions i els deures de l’Administració, junt amb un desenvolupament més ampli dels drets i garanties de l’obligat tributari. Igualment és rellevant destacar que s’hi precisen les responsabilitats dels obligats tributaris incloent per exemple, la responsabilitat subsidiària dels administradors que hagin cessat en els seus càrrecs. De la mateixa manera, la llei també preveu en quina circumstància poden ser declarades responsables subsidiàries aquelles persones que succeeixin en la titularitat o en l’exercici d’activitats econòmiques, per les obligacions tributàries del titular anterior derivades del seu exercici.

La Llei també preveu la signatura de convenis de col·laboració amb les entitats bancàries del Principat, amb la finalitat de facilitar la realització de pagament de les obligacions tributàries. Força és de constatar però, que fins a la formalització d’aquests convenis, s’admetrà el pagament efectuat en qualsevol de les entitats bancàries del país, d’acord amb allò que preveu la disposició transitòria primera.

El còmput de la prescripció i les causes de la seva interrupció també canvien notablement en matèria tributària amb l’aprovació d’aquesta Llei.

Apareix en aquest títol igualment la possibilitat per l’Administració de decidir d’ofici realitzar una compensació dels deutes tributaris amb crèdits existents de qualsevol naturalesa, en aquelles condicions que determini el futur desplegament reglamentari. D’aquesta manera la compensació ja no haurà de ser aplicada únicament prèvia sol·licitud de l’obligat tributari.

Finalment, resulta igual d’interessant destacar que en aquest títol II la Llei aprofita per establir les mesures cautelars de caràcter provisional, que poden ser adoptades per tal d’assegurar el cobrament d’obligacions tributàries i entre les quals s’hi troba la retenció del pagament de devolucions tributàries.

Del títol III que regula el procediment de recaptació i de gestió tributària se’n pot destacar la importància que s’atorga als deures que recauen sobre l’Administració tributària d’informar i assistir als obligats tributaris en l’aplicació dels tributs. Es creen nous procediments i s’atorga caràcter vinculant a les respostes que l’Administració doni a les consultes tributàries que li siguin adreçades i a les sol·licituds de valoració d’elements determinants dels deutes tributaris. En aquest títol s’atorga al Govern la possibilitat d’adoptar acords especials, per a inversions que puguin resultar estratègiques per al Principat, amb unes particularitats molt concretes.

La Llei estableix amb força l’obligació d’informació que recau sobre totes les persones tant físiques com jurídiques i professionals i, segons la qual han posat en coneixement de l’Administració tributària les dades de contingut tributari de què disposin. Els articles 68 i 69 proposats responen a les exigències que es desprenen dels acords econòmics internacionals relatius a l’intercanvi d’informació tributària que no poden ser ignorats, al mateix temps que recorden que el finançament públic és cosa de tots i que requereix la col·laboració tant dels organismes i d’institucions com de totes les persones i els professionals, dels diferents sectors, per garantir-ne l’eficàcia. La possibilitat que les excepcions previstes en aquest text en matèria tributària puguin contradir la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals, fa que el contingut dels articles 68 i 69 hagi de ser aprovat amb el rang de llei qualificada.

Per altra banda, en aquest títol es fa una distinció entre el domicili professional i el domicili particular necessària per garantir la seva protecció i regular les condicions d’entrada en cadascun d’ells en cas de ser necessari. Tractant-se d’un dret fonamental, l’article 72 que regula l’entrada al domicili de l’obligat tributari, també ha de ser aprovat amb el rang de llei qualificada.

S’aprofita la Llei per distingir detalladament les fases de gestió, d’inspecció i de recaptació tributàries, aprofundint en cadascun dels procediments. Així per exemple, s’estableixen terminis per a la caducitat dels expedients i més tràmits d’audiència en favor dels obligats tributaris. Al llarg d’aquest títol trobem algun supòsit en què la interposició d’un recurs pot suspendre el procediment en curs.

Possiblement la novetat més destacada d’aquesta Llei apareix a l’article 108 i següents, on es faculta a l’Administració per procedir a l’embargament de béns i de drets que, en termes generals han de poder ser subhastats a la fi del procediment, en cas de resultar necessari, per garantir el pagament dels deutes tributaris. El procediment és objecte d’una regulació exhaustiva. L’apartat 4 de l’article 108 es refereix també al dret fonamental d’inviolabilitat del domicili, pel que ha de ser aprovat així mateix amb el rang de llei qualificada.

El títol IV es destina íntegrament a la potestat sancionadora de l’Administració tributària i comença establint-ne els principis rectors (la presumpció de bona fe de l’obligat tributari, el principi de responsabilitat en les infraccions tributàries i el de no-concurrència de les infraccions tributàries). El procediment està llargament detallat i inclou noves tipificacions que s’adapten a les nombroses innovacions previstes en aquesta Llei. En matèria sancionadora, aquesta nova legislació, també estableix limitacions temporals a la durada dels expedients, en benefici de l’obligat tributari.

En les vies d’impugnació que són objecte del títol V també s’hi troben modificacions que escau posar de relleu. Aquí neix la Comissió Tècnica Tributària a la qual es faculta, principalment, per resoldre els recursos administratius que s’interposin contra els actes dictats en el marc de l’aplicació de la present Llei. Mereix una menció especial, l’establiment d’un termini d’un mes per formalitzar els recursos administratius en matèria tributària.

Finalment, aquest text conté dues disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries que han de facilitar la incorporació d’aquesta Llei en el nostre ordenament; una disposició derogatòria i cinc disposicions finals. La Llei es clou amb la disposició final que anuncia que la seva entrada en vigor ha de tenir lloc l’1 de gener del 2015.

Títol I. Disposicions generals

Capítol primer. De la naturalesa, el concepte i els principis generals

Article 1. Naturalesa i abast

1. Aquesta Llei estableix les normes generals i els principis bàsics que constitueixen el règim jurídic del sistema tributari i pels quals, a manca de llei específica en contra, es regeixen els tributs i les relacions entre l’Administració tributària i els obligats tributaris.

2. Allò establert en aquesta Llei és aplicable a tot el territori del Principat d’Andorra i a tots els obligats tributaris, tant si són residents com si no ho són.

Article 2. Concepte, fins i classes de tributs

1. És tribut el recurs de les finances públiques consistent en una prestació dinerària obligatòria, establerta a càrrec dels obligats tributaris que, com a conseqüència de la realització del supòsit de fet establert a la Llei, tinguin el deure de contribuir, per tal d’atendre la realització dels principis i les finalitats que conté la Constitució.

2. El rendiment dels tributs es destina a finançar indistintament el conjunt de les obligacions econòmiques de les finances públiques, llevat de les contribucions especials o dels tributs als quals la llei atribueix finalitats determinades.

3. Són elements essencials dels tributs les determinacions del fet generador, dels obligats tributaris, de la base de tributació, dels tipus de gravamen, de la meritació, de la quota i del deute tributari.

4. Les multes i sancions pecuniàries administratives o penals no són tributs.

5. Tampoc no són tributs els preus públics o les contraprestacions en diner satisfetes per la prestació de serveis públics o la realització de funcions administratives que no són de sol·licitud o de recepció obligatòria.

6. Els tributs es classifiquen en impostos, taxes i contribucions especials.

Article 3. Principis de l’ordenació i aplicació del sistema tributari

1. El criteri de repartiment just de les càrregues tributàries en el Principat d’Andorra de tots els que contribueixen al seu sosteniment es basa en el principi de capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari basat en els principis de generalitat, igualtat i progressivitat que, en cap cas, podrà tenir abast confiscador.

2. L’aplicació del sistema tributari es basa en els principis de proporcionalitat, eficàcia i limitació de les despeses indirectes derivades del compliment d’obligacions formals i ha d’assegurar el respecte dels drets i les garanties dels obligats tributaris als que es refereix l’article 27.

Article 4. Potestat tributària

1. Els tributs només poden ser establerts per llei.

2. Els comuns poden exigir tributs d’acord amb el que estableix la Constitució, la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals, la present Llei i altres disposicions amb rang de llei.

3. La competència relativa a la regulació dels elements no subjectes a reserva de llei, i també pel que fa al desplegament reglamentari de la legislació tributària fixat en la present Llei, i a les lleis reguladores dels tributs, correspon al Govern i als comuns quan aquestes lleis ho autoritzin.

4. A banda dels supòsits esmentats, atès que no són tributs, el Govern i els comuns poden crear i regular preus públics, amb el benentès que la potestat d’ambdues administracions s’estén als preus públics de les entitats parapúbliques i de dret públic que els siguin pròpies.

Article 5. Actes impugnables

L’exercici de la potestat reglamentària i els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions tenen caràcter reglat i són impugnables en via administrativa i jurisdiccional en els termes previstos en aquesta Llei i en la resta de l’ordenament jurídic.