Consulta vinculant en relació amb la deducció de les cotitzacions de la CASS dels administradors satisfetes per la societat a l’efecte de determinar la base de tributació de l’impost sobre societats i la possibilitat de considerar-les com a rendes d’activitats econòmiques per l’administrador als efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

“1. Es consideren “rendes íntegres d’activitats econòmiques” les que, procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquests factors, impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.

2. L’obligat tributari que realitzi l’activitat d’arrendament de béns immobles pot optar per tributar d’acord amb el que es preveu en els articles 20 i 21, com a rendes del capital immobiliari. Aquesta opció s’exerceix en la declaració que s’ha de presentar per aquest impost i vincula l’obligat tributari durant el període impositiu en què exerceixi i els dos períodes impositius següents.
3. Els administradors i els membres dels òrgans d’administració de societats mercantils o d’altres entitats apliquen les disposicions d’aquesta secció tercera per determinar les rendes corresponents a les retribucions percebudes per aquests conceptes.

4. Les rendes es presumeixen obtingudes pels que realitzin de forma habitual, personal i directa l’ordenació dels mitjans de producció i els recursos humans destinats a l’activitat. Es considera que compleixen aquests requisits els titulars de les activitats econòmiques, llevat de prova en contrari.

“a) Les que representin una retribució del patrimoni net. Queden assimilades a aquestes els pagaments efectuats als partícips no gestors en els contractes de comptes en participació.

b) Les derivades de la comptabilització de l’impost sobre societats. Tampoc tenen la consideració d’ingressos els procedents d’aquesta comptabilització.

c) Les quotes de tributació que, en el seu cas, l’obligat tributari hagi satisfet per l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris, per l’impost comunal de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals, i per l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.

d) Les multes i sancions penals i administratives, i el recàrrec de constrenyiment que regula la lletra c) de l’apartat 3 de l’article 33 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

e) Les pèrdues del joc.

f) Els donatius i les liberalitats. No s’entenen compreses en aquest paràgraf les despeses per relacions públiques amb clients o proveïdors ni les que, d’acord amb els usos i costums, s’efectuïn respecte al personal de l’empresa ni les realitzades per promocionar, directament o indirectament, la venda de béns i la prestació de serveis, ni les que estiguin correlacionades amb els ingressos. En tot cas, aquestes despeses deduïbles fiscalment no poden superar l’1% de la base de tributació positiva mitjana de l’exercici corresponent i dels dos exercicis anteriors. En qualsevol cas, no es consideraran donatius ni liberalitats, les realitzades a entitats sense ànim de lucre que estiguin inscrites en el corresponent Registre oficial.

g) No obstant el previst en la lletra f), els donatius efectuats pels obligats tributaris a entitats reconegudes com a entitats sense ànim de lucre són deduïbles per la determinació de la base de tributació fins a un màxim del 10% del resultat comptable.”