Consulta vinculant en relació amb la tributació de la renda derivada de les transmissions de monedes virtuals.

Consulta

En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la formula

ANTECEDENTS

ASSUMPTE

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques - Tributació dels guanys i les pèrdues de capital derivades de les ventes de “monedes virtuals”.

El consultant actuant en el seu propi nom i representació compareix i com millor procedeixi en Dret;

MANIFESTA

Que, mitjançant el present escrit, i a tenor del previst a l’article 65 del Decret Legislatiu del 7 de febrer del 2018 de publicació del Text Refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari (d’ara en endavant, TRLBOT) i a l’article 25.1.b) del Decret de l’11 de febrer del 2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels Tributs (d’ara en endavant, RAT), que en aquest moment no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que li correspongui plantejat en la present Consulta Tributària.

Per tant, es sol·licita el criteri d’aquesta Administració Tributària en relació als assumptes referenciats per als períodes impositius 2018 i següents.

1. ANTECEDENTS

1.1. El consultant va invertir durant els anys 2013 i 2014 en diferents “monedes virtuals” o “criptomònedes” (“BITCOIN”, “IOTA” i altres) mitjançant la seva adquisició directa a través de portals d’internet.

En el darrers anys les “monedes virtuals” han experimentat una gran revaloració, fet que ha implicat un increment substancial en la valoració de la seva cartera de “monedes virtuals”.

Durant el 2017, el consultant va decidir materialitzar part de la seva inversió, convertint algunes “monedes virtuals” a euros. En aquest sentit, va procedir a canviar part de les “monedes virtuals” “IOTA” a “monedes virtuals” “BITCOIN”, per finalment canviar part dels “BITCOIN” obtinguts per euros. A data d’avui conserva una cartera de “monedes virtuals” composada principalment per “IOTA” i alguns “BITCOIN” procedents de la segona operació, així com altres monedes virtuals.

1.2. Com que durant el 2017, el consultant era considerat resident fiscal a Espanya, d’acord amb les normes establertes en el sistema tributari espanyol, els guanys derivats de les ventes de “monedes virtuals” han tributat com guanys patrimonials en la seva declaració de l’Impost sobre la Renda de Persones Físiques (IRPF) espanyol.

1.3. Durant el 2018 el consultant ha traslladat la seva residència al Principat d’Andorra, esdevenint resident fiscal en aquest territori i resultant totes les seves rendes subjectes a IRPF d’acord amb la legislació andorrana vigent.

1.4. Des de gener 2018, el consultant ha realitzat diverses operacions de venta de “BITCOINS” per euros.

Com s’ha indicat, aquesta mateixa cartera durant el 2017 va experimentar un augment del seu valor de mercat molt considerable, si bé durant el 2018 ha experimentat una disminució de valor.

En tot cas, a efectes d’una possible tributació al Principat d’Andorra, cal destacar que en cas que la moneda es classifiqui com a divisa segons el sistema andorrà, i partint del preu d’adquisició originari, les operacions realitzades pel consultant durant 2018 sent resident fiscal al Principat d’Andorra donarien lloc a un guany de capital, que entén aquesta part que s’haurien de sotmetre a tributació al IRPF andorrà.

No obstant, en cas de que es pogués prendre com a preu d’adquisició de les monedes “BITCOIN” transmeses el preu per el qual van ser adquirides (fruit de ventes de “IOTA” realitzades durant 2017), les operacions de ventes realitzades durant 2018 i subjectes a tributació a Andorra donarien lloc a una pèrdua de capital.

1.5. Destacar que l’intercanvi de “monedes virtuals” es realitzen de forma descentralitzada (intercanvis “peer-to-peer”) sense la mediació de cap tercer per processar els intercanvis.

Si una “criptomoneda” es vol intercanviar a una “moneda tradicional” (per exemple, euros o dòlars), cal realitzar l’operació de venta a través d’intermediaris (cases de canvi o “exchanges”) que habitualment operen a través d’internet.

Així, un cop s’ha realitzat l’operació de venta de “monedes virtuals” per “monedes tradicionals”, es disposarà de l’import rebut a canvi al compte de l’intermediari.

Posteriorment, i per tal de poder disposar de l’import en “monedes tradicionals” obtingut amb ocasió de la venta, cal ordenar una transferència des del compte del intermediari al compte corrent personal.

1.6. En relació a la qualificació de les “monedes virtuals” a efectes impositius, i amb caràcter exemplificador, es vol fer constar que a l’Estat Espanyol, l’Agencia Tributària Espanyola ha reiterat en nombroses consultes que les “monedes virtuals” s’han d’equiparar a una divisa tradicional.

En aquest sentit s’ha pronunciat la “Dirección General de Tributos”, òrgan de gestió del Ministeri d’Hisenda que resol qüestions plantejades pels contribuents i que té efectes vinculants a l’Administració Tributària, en relació a l’Impost sobre el Patrimoni i l’Impost sobre el Valor Afegit (impost equivalent a l’Impost General Indirecte en el sistema tributari andorrà).

Així, a la consulta vinculant número V0590-18, de data 1 de març de 2018, en relació a la tributació de les “monedes virtuals” en l’Impost sobre el Patrimoni es determina que:

“Los bitcoin o figures análogas son monedas de tipo virtual que permiten compras de bienes y pago de servicios a través de Internet, además de cotitzar en mercados financieros no resultados. El tribunal de Justicia de la Unión Europea ha reconocido su condicion de medios de pago.

Desde la perspectiva del Impuesto sobre el Patrimonio, habrán de declararse junto con el resto de los bienes, de la misma forma que se haria con un capital en divisas, valorandose en el impuesto a precio de mercado a la fecha del devengo, es decir, a 31 de diciembre de cada año (articulo 24 de la Ley 19/1991, de 6 de junio), en definitiva, por su valor equivalente en euros a dicha fecha” (Consulta vinculant número V08590-18).

D’altra banda, la consulta vinculant número V1029-15 de data 30 de març de 2015 de la “Dirección General de Tributos” en relació a la tributació de les “monedes virtuals” en l’Impost sobre el Valor Afegit estableix que:

“Las monedas virtuales Bitcoin actúan como un medio de pago y por sus propias caracteristicas deben entenderse incluidas dentro del concepto «otros efectos comerciales» por lo que su transmissión debe quedar sujeta y exenta del Impuesto.”, consulta vinculant número V1029-15.

A nivell d’altres jurisdiccions, a títol d’exemple, el Regne Unit ha qualificat les “monedes virtuals”, en concret el “BITCOIN”, com a diner no funcional com si es tractés d’una divisa estrangera.

Tanmateix, a nivell Europeu, ja hi ha hagut decisions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea equiparant les “monedes virtuals” a divisa, mantenint que la naturalesa de les “monedes virtuals” és anàloga a la resta de divises. En la Sentència de data 22 d’octubre de 2015, assumpte C-264/14, el Tribunal estableix que:

“En el litígio principal, consta que la divisa virtual «bitcoin» no tiene ninguna finalidad distinta de la de ser un medio de pago y que ciertos operadores la aceptan como tal.

1 Revenue and Customs Brief 9(2014, Bitcoin and other cryptocurrencies. GOV.UK

En consecuencia, procede concluir que el articulo 135, apartado 1, letra e), de la Directiva del IVA se refiere igualmente a unas prestaciones de servicios como las controvertidas en el litigio principal, consistentes en un intercambio de divisas tradicionales por unidades de la divisa virtual «bitcoin», y viceversa, y realizadas a cambio del pago de un importe equivalente al margen constituido por la diferencia entre, por una parte, el precio al que el operador de que se trate compre las divisas y, por otra, el precio al que las venda a sus clientes.

(...)

Habida cuenta de las consideraciones anteriores, procede responder a la segunda cuestión prejudicial que:

- El articulo 135, apartado 1, letra e), de la Directiva del IVA debe interpretarse en el sentido de que constituyen operaciones exentas del IVA con arreglo a dicha disposición unas prestaciones de servicios como las controvertidas en el litigio principal, consistentes en un intercambio de divisas tradicionales por unidades de la divisa virtual «bitcoin», y viceversa, y realizadas a cambio del pago de un importe equivalente al margen constituido por la diferencia entre, por una parte, el precio al que el operador de que se trate compre las divisas y, por otra, el precio al que las venda a sus clientes; (...)” (punts 52,53 i 57 de l’assumpte C-264/14)

2. QUALIFICACIÓ JURÍDICA