Consulta vinculant en relació amb el gravamen dels rendiments del treball obtinguts per treballadors que no són residents fiscals a Andorra, derivats d’una activitat desenvolupada en territori andorrà.
| Número de consulta | CV0152-2019 |
| Data d’emissió | 22/05/2019 |
| Normativa | · Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals · Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal |
Consulta
En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la formula
La societat consultant representada per la Sra. X compareix davant d’aquest Departament de Tributs i Fronteres, i com millor en Dret escaigui,DIC
Que en la qualitat en què actuo i en seguiment del que es preveu en els articles 64 i 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari (LBOT) passo a formular consulta tributària vinculant en relació a l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals (IRNR), i de manera especifica respecte el concepte de rendiments del treball obtinguts en territori andorrà, que es regula en els articles 8, 9, 12, 34, i concordants de la Llei de l’IRNR.
A la data d’interposició d’aquesta consulta no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu, ni judicial, en relació al règim, la classificació o qualificació tributaria respecte l’objecte d’aquesta consulta.
Amb caràcter previ i per tal que l’Administració tributària pugui atendre de millor manera la consulta tributària formulada, passo a realitzar una exposició de les operacions que porten lloc a la mateixa, segons els següents Antecedents:
PRIMER.- Que la societat consultant és una societat filial andorrana d‘un grup multinacional amb presència a diversos països, entre els quals es troba Espanya.
SEGON.- Que determinats treballadors de la companyia espanyola del grup, han acordat amb la seva empleadora un desplaçament temporal per motius laborals per a prestar els seus serveis a la companyia filial andorrana (societat consultant), formalitzant aquesta situació mitjançant una carta d’assignació en la qual es recullen alguns dels acords als que han arribat totes les parts.
TERCER.- Que, els principals acords als que han arribat totes les parts son els següents:
- El període d’assignació durant el que els treballadors prestaran els seus serveis a la filial andorrana serà de curta durada, és a dir inferior a l’any, amb possibilitat de pròrroga.
- Els treballadors continuaran rebent els seus rendiments del treball de la seva entitat empleadora espanyola, mantenint per tant la seva nòmina a Espanya. No obstant, posteriorment la societat espanyola factura a la societat consultant, filial andorrana, uns honoraris en els que, entre altres, s’inclouen els costos salarials que van en funció de la categoria del treballador desplaçat, així com costos indirectes i un marge.
- Addicionalment, els treballadors informaran sobre les despeses incorregudes amb motiu dels desplaçament temporal a Andorra, incloent factures d’hotel i aparthotel, mitjançant la contemplació de la corresponent fulla de despeses de la companyia espanyola, i aquestes seran reemborsades per la seva companyia empleadora.
- No obstant lo anterior, en casos excepcionals la societat consultant posarà a disposició dels treballadors un habitatge on hi podran residir mentre duri el període d’expatriació a Andorra. Aquesta retribució en espècie seria directament abonada per la consultant, societat andorrana.
QUART.- que, els treballadors que seran expatriats a Andorra continuaran essent residents fiscals a Espanya i no residents fiscals a Andorra, atenent als criteris de residència fiscal establerts a la normativa interna de cada Estat.
No obstant, aquests treballadors romandran a territori andorrà per un període superior a 183 dies considerant qualsevol període de 12 mesos que comenci o finalitzi en l’any fiscal considerat.
FONAMENTS DE DRET
I. L’article 14 del Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya relatiu als serveis professionals dependents estableix el següent:
“1. Sense perjudici del que disposen els articles 15, 17 i 18, els sous, salaris i altres remuneracions similars obtinguts per un resident d’un Estat contractant en concepte d’un treball són imposables exclusivament en aquest Estat tret que l’ocupació s’exerceixi en l’altre Estat contractant. Si l’ocupació s’exerceix d’aquesta manera, les remuneracions que se’n deriven poden ser imposables en aquest altre Estat.
2. No obstant el que disposa l’apartat 1, les remuneracions obtingudes per un resident d’un Estat contractant en concepte d’un treball exercit en l’altre Estat contractant són imposables exclusivament en l’Estat esmentat en primer lloc quan:
a. el perceptor romangui en l’altre Estat durant un període o períodes la durada dels quals no excedeixi en conjunt 183 dies en qualsevol període de dotze mesos que comenci o acabi en l’exercici fiscal considerat, i
b. el pagador de les remuneracions sigui un empresari no resident de l’altre Estat, o es paguin en el seu nom, i
c. les remuneracions no les suporti un establiment permanent que l’empresari tingui en l’altre Estat.
(...)”
2. No obstant el que disposa l’apartat 1, les remuneracions obtingudes per un resident d’un Estat contractant en concepte d’un treball exercit en l’altre Estat contractant són imposables exclusivament en l’Estat esmentat en primer lloc quan:
a. el perceptor romangui en l’altre Estat durant un període o períodes la durada dels quals no excedeixi en conjunt 183 dies en qualsevol període de dotze mesos que comenci o acabi en l’exercici fiscal considerat, i
b. el pagador de les remuneracions sigui un empresari no resident de l’altre Estat, o es paguin en el seu nom, i
c. les remuneracions no les suporti un establiment permanent que l’empresari tingui en l’altre Estat.
(...)”
D’acord al present article del Conveni, el Principat d’Andorra, que en el present cas és l’Estat de no residència fiscal, també té potestat per a gravar els rendiments del treball obtinguts com a conseqüència d’un treball exercit a territori andorrà, en la mesura en que els treballadors romandran en territori andorrà durant més de 183 dies en qualsevol període de 12 mesos que comenci o acabi en l’exercici fiscal considerat, i per tant no es compleixen les condicions establertes en l’apartat 2 de l’article 14 del Conveni.
II. Per altra banda, l’article 8 de la Llei de l’IRNR, estableix que el fet generador de l’impost és l’obtenció de rendes, dineràries o en espècie, en el territori d’Andorra, per part dels obligats tributaris de l’impost.
“1. Es consideren rendes obtingudes en territori andorrà les provinents d’activitats desenvolupades dins del territori esmentat, les que procedeixin de béns situats a Andorra o les que provinguin de drets exercitables o utilitzables al Principat.
2. En particular, es consideren rendes obtingudes en el territori andorrà totes aquelles que siguin satisfetes per persones jurídiques residents a Andorra, o per persones físiques, que siguin empresaris o professionals residents a Andorra; excepte que les rendes corresponguin a drets o prestacions contractades, realitzades i utilitzades fora del territori andorrà”.
2. En particular, es consideren rendes obtingudes en el territori andorrà totes aquelles que siguin satisfetes per persones jurídiques residents a Andorra, o per persones físiques, que siguin empresaris o professionals residents a Andorra; excepte que les rendes corresponguin a drets o prestacions contractades, realitzades i utilitzades fora del territori andorrà”.
Més concretament respecte dels rendiments del treball, l’article 12 de la Llei de l’IRNR concreta que:
“1. Els rendiments del treball es consideren rendes obtingudes en el territori andorrà quan derivin, directament o indirectament, d’una activitat personal desenvolupada en aquest territori.
Tenen la qualificació de rendiments del treball totes les contraprestacions o utilitats, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que derivin, directament o indirectament, del treball personal o la relació laboral i no tinguin el caràcter de rendiments d’activitats econòmiques. En particular, tenen aquesta consideració els sous i els salaris, les remuneracions en concepte de despeses de representació, les beques i les opcions sobre accions concedides en el marc d’una relació laboral.
(...)”
Tenen la qualificació de rendiments del treball totes les contraprestacions o utilitats, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que derivin, directament o indirectament, del treball personal o la relació laboral i no tinguin el caràcter de rendiments d’activitats econòmiques. En particular, tenen aquesta consideració els sous i els salaris, les remuneracions en concepte de despeses de representació, les beques i les opcions sobre accions concedides en el marc d’una relació laboral.
(...)”
III. Tanmateix, l’article 34 de la Llei de l’IRNR estableix el següent, en matèria de retencions:
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.