Consulta vinculant en relació amb les normes de localització aplicables als serveis prestats mitjançant un satèl·lit i sobre el lloc on s’entén realitzat el lliurament d’un satèl·lit.

Consulta

En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la formula

ANTECEDENTS

El sotasignat, administrador únic de la societat consultant, compareix en la representació que ostenta davant la direcció de tributs i fronteres del Ministeri de Finances d’Andorra i, respectuosament, d’acord amb l’article 65 del Text refós de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, en la representació que ostenta, formula:

La present consulta tributària amb efectes vinculants, efectuant prèviament la següent,

MANIFESTACIÓ EXPRESSA:

Conforme que a la data de presentació de la present consulta no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que correspongui al que es planteja en la mateixa, la quina es formula arregladament als següents:

1.- ANTECEDENTS:

La societat consultant és una entitat resident fiscal a Andorra.

El seu objecte social és, en entre altres activitats, el llançament i venda d’aparells de telecomunicació i de satèl·lits.

2.- NORMATIVA APLICABLE A L’OBJECTE DE LA CONSULTA

- Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte (i successives modificacions, en endavant LIGI).
- Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari (i successives modificacions, en endavant LBOT).
- Decret de l’11-02-2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels tributs.

3.- CIRCUMSTÀNCIES DEL CAS:

En consonància amb els antecedents exposats, l’entitat consultant explotarà un satèl·lit de telecomunicacions geostacionari, situat a l’espai exterior, tan bon punt sigui autoritzada.

Aquesta activitat consistirà, fonamentalment, en facilitar a entitats no residents, les utilitats en matèria de telecomunicacions que permet un satèl·lit. El que es coneix com arrendament de capacitat satèl·lit per tal que el client tercer, empresari no resident i no establert al Principat, utilitzi dit aparell per a les finalitats legals que necessiti (telecomunicacions, transmissions de dades, etc.).

A tal efecte, l’entitat consultant es planteja adquirir en propietat un satèl·lit ja situat a l’espai exterior a una entitat no resident fiscal a Andorra o, en el seu cas, arrendar-lo mitjançant un contracte de llarga durada (durant la vida útil del satèl·lit).

Pel que respecta a l’arrendament de la capacitat del satèl·lit a un tercer, l’entitat consultant entén que, a efectes d’IGI, es tracta d’una prestació de serveis assimilable a un arrendament (art. 9.2.b LIGI).

Atès que el destinatari de la presentació està situat fora del territori d’aplicació de l’IGI, i és un empresari o professional, d’acord amb la regla general de localització de l’article 43.1 LIGI, entenem que no s’entén com una prestació de serveis realitzada en territori andorrà, el que determina la no subjecció a l’IGI de la mateixa.

A major abundament, entenem que no és d’aplicació l’excepció a la regla general prevista a l’article 43.2 LIGI, per quan el client és un empresari i no un particular, que és la categoria destinatària de tal article.

En tot cas entenem que el que cal tenir present per arribar a aquestes conclusions és que el destinatari no està radicat al Principat, i el bé generador de les rendes amb què es retribueix la prestació tampoc.

D’altra banda, pel que respecta a l’adquisició o l’arrendament del satèl·lit, entenem que tampoc no és una operació efectuada al Principat.

Així, si s’optés per l’adquisició, el satèl·lit no es troba al Principat, com hem dit, de forma que és un bé moble que es lliura o es posa a disposició de l’entitat consultant, fora del territori d’aplicació de l’IGI, d’acord amb l’article 42 LIGI.

I si s’optés per l’arrendament a una empresa no resident, ni establerta al Principat, es tracta d’una prestació de serveis efectuada per una entitat no establerta, quin destinatari és un empresari establert. Alhora, l’actiu generador de les rendes, tampoc es trobaria en el territori d’aplicació de l’impost.

En tot cas, cal posar de manifest que no pot existir una territorialitat o jurisdicció de cap Estat en l’espai exterior. Alhora, els satèl·lits, quan acaben la seva vida útil, no poden tornar a travessar l’atmosfera terrestre, de forma que no poden tornar a cap territori o Estat.

El consultant segons requeriment del Departament de Tributs i de Fronteres, amplia la informació relacionada amb la qüestió plantejada i exposa el següent:

1. Respecte al període impositiu que fa referència la consulta, és per al present exercici 2020 i els següents. Més en concret, a aplicar al trimestre en què s’emeti la resposta a la mateixa i següents, sempre que no hagi variat de forma significativa la normativa aplicable.

2.  Respecte a la precisió de la prestació dels serveis que efectuarà la consultant, és convenient fer una breu contextualització.

Com se sap, la societat actual depèn cada vegada més dels satèl·lits en òrbita geostacionària, ja sigui per a la transmissió de televisió, comunicacions civils o militars, predicció del temps, etc. Aquests satèl·lits són molt sofisticats i costen diversos centenars de milions d’euros. Des de l’escorça terrestre, s’envien amb coets a una altitud d’uns 36.000 km, tenint una vida típica de 15 anys, abans de ser enviats a una altra òrbita del cementiri, uns pocs centenars de km per sobre de l’òrbita geostacionària.

Per tant, atesa la distància entre el satèl·lit i els centres operacionals a la Terra, no és possible intervenir sobre el satèl·lit durant aquests 15 anys en cas d’imprevistos en el moment de la construcció. Aquests imprevistos poden ser, entre altres, una avaria que redueixi la capacitat del satèl·lit, el retard en el llançament d’un nou satèl·lit o una obligació reguladora de mantenir els drets de la posició orbital, que impossibilitin finalment de satisfer noves necessitats en termes de capacitat o bona cobertura.

Per tant, apareix una necessitat per a satèl·lits d’una capacitat inferior i molt flexibles per cobrir aquestes necessitats específiques i sovint temporals que es poden presentar.