Consulta vinculant en relació amb la tributació de les assegurances del ram de vida contractades a entitats no establertes a Andorra.

Consulta

En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la formula

ANTECEDENTS

S’informa que al moment de presentació de la present consulta vinculant no s’està tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que correspongui plantejat en la consulta.

CONSULTA VINCULANT

NORMATIVA APLICABLE

- Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança de 14 de maig del 2002, en relació amb la Llei de l’11 de maig del 1989 reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances al Principat i la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

- Reglament de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança de 3 de juliol del 2002.

ANTECEDENTS

La societat consultant és una societat estrangera dedicada al sector de les assegurances.

Ha estat interessada per residents del Principat d’Andorra per tal d’adquirir per part d’aquests assegurances del ram de vida. Aquesta societat no té cap delegació permanent oberta al Principat d’Andorra, ni és una companyia asseguradora autoritzada a exercir a Andorra, motiu pel quin, la formalització del contracte es realitzaria fora del Principat d’Andorra, tenint en compte que els prenedors són residents habituals del Principat d’Andorra.

Antigament, la Llei de l’11 de maig del 1989 reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances al Principat, no preveia expressament la possibilitat de que un particular resident al Principat d’Andorra pogués adquirir una assegurança del ram de vida amb una companyia no autoritzada a exercir a Andorra.

Amb la nova Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, es preveu aquesta possibilitat, concretament la Disposició Addicional Cinquena, apartat primer, disposa literalment que “Totes les assegurances de rams diferents de vida en les quals el Principat d’Andorra sigui l’Estat de localització del risc o l’Estat del compromís, hauran de contractar-se necessàriament amb entitats asseguradores autoritzades a exercir llur activitat en el Principat d’Andorra”.

Igualment, la nova Llei 12/2017, als seus articles 6.30 i 6.31, defineix l’Estat de localització del risc i l’Estat del compromís com el lloc de residència habitual del prenedor, sempre que parlem d’assegurances del ram de vida.

En aquest sentit, no hi ha dubte que un resident andorrà, pot contractar amb una empresa estrangera com seria la societat consultant, una assegurança del ram de vida, tot i que d’acord amb les definicions anteriors s’haurà d’entendre que l’estat de localització del risc i l’estat del compromís es troben a Andorra.

Paral·lelament, la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança data del 14 de maig del 2002, és a dir, que es va elaborar a la llum de la realitat existent en aquell moment, amb la Llei de l’11 de maig del 1989 reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances al Principat en vigor, la quina no preveia l’excepció que han referit.

La Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança de data 14 de maig del 2002, disposa al seu article 9 un tipus de gravamen del 4 per 100 a la prestació dels serveis d’assegurança entre les quines la prestació dels serveis d’assegurança del ram de vida (articles 3 i 4).

Pel que fa a l’àmbit territorial, aquest impost serà aplicat quan aquestes prestacions de servei siguin realitzades en el territori andorrà (article 2). Igualment l’article 7 disposa que s’entenen realitzades en territori andorrà totes aquelles prestacions de servei que reuneixin una o qualsevol de les condicions següents:



Aquest redactat no efectua cap precisió respecte de la situació de l’asseguradora que comercialitza el producte, en particular la seva localització

Com veiem, a la llum de la nova Llei d’assegurances 12/2017, malgrat els contractes d’assegurances del ram de vida podrien ser formalitzats a l’estranger, la localització del risc o del compromís se situaria en territori andorrà en ésser aquest lloc de residència habitual del prenedor, pel que semblaria que es trobarien afectats per la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació dels serveis d’assegurança.

Per una banda la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació dels serveis d’assegurança, disposa al seu article 6 apartat 2 que són obligats tributaris els asseguradors o companyies d’assegurances definits en l’article 4 de Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances d’11 de maig del 1989, fent per tant referència a un article d’una Llei actualment derogada però que en tot cas, aquest precepte parlaria d’asseguradores autoritzades a exercir a Andorra, no del cas concret d’una asseguradora estrangera com el que plantegem.

Per una altra banda, la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació dels serveis d’assegurança, disposa al seu article 6 apartat 3 que són obligats tributaris subsidiaris d’aquest impost els prenedors de les assegurances, en el cas d’entitats asseguradores no andorranes definits en l’article 7 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances d’11 de maig de 1989 – llei actualment derogada -, i el reglament de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança, disposa al seu article 2 en relació amb el 13 que “Són obligats tributaris subsidiaris els prenedors de les assegurances que contracten serveis d’assegurança a entitats asseguradores no establertes a Andorra en els casos que resultin de l’aplicació de l’article 7 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances d’11 de maig de 1989.”

L’article 7 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances d’11 de maig del 1989, no establia la excepció a l’obligatorietat de contractar assegurances amb companyies autoritzades a Andorra pel que fa al ram de vida, que com hem exposat, si preveu la nova Llei 12/2017 a la seva Disposició Addicional Cinquena. Però com hem dit, el contingut de la Llei de 1989 i per tant, de l’article 7 d’aquella Llei, han quedat derogats.

Semblaria doncs que en el cas particular que plantegem, no es podria aplicar l’impost indirecte sobre la prestació dels serveis d’assegurança, en no haver doncs un obligat tributari, doncs totes les referències que en la Llei de l’impost es fan en relació als obligats tributaris, ho són en relació a preceptes que es troben actualment derogats.

Així doncs, veiem que la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació dels serveis d’assegurança i el Reglament que la desenvolupa, fan referència a les disposicions d’una Llei de 1989 quin text ha estat completament derogat per la Llei posterior del 2017, pel que es genera un dubte sobre l’aplicació de dit impost a Andorra per la formalització de contractes d’assegurança del ram de vida per part d’un resident andorrà amb una asseguradora estrangera no autoritzada a Andorra quan aquests son formalitzats a l’estranger.

Tanmateix cal destacar que si finalment aquestes operacions es trobessin gravades per l’impost de referència no queda clar qui seria l’obligat tributari, doncs els articles 6.2 i 6.3 fan referència a preceptes d’una Llei que es troba a dia d’avui derogada (la Llei de 1989), tampoc es concreten quines serien les formalitats per les quines una asseguradora estrangera –que en principi en base a la Llei de l’impost i les referències que fa a d’altres lleis (avui derogades) no seria obligat tributari- podria gestionar l’aplicació i liquidació de dit impost i amb quina periodicitat i com hauria d’obtenir un NRT –si fos el cas- per efectuar aquestes gestions. De fet la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació dels serveis d’assegurança i el seu Reglament, parlen de la figura de l’obligat tributari subsidiari, el que sembla doncs que hi ha una inversió del subjecte passiu de l’impost en relació a la persona que contracta, la quina en principi no hauria de ser subjecte passiu d’aquests impost en tractar-se d’un particular, sent-ho la companyia asseguradora.

En darrer lloc, i amb caràcter previ a les qüestions objecte de la present consulta i que s’enunciaran tot seguit, cal precisar que per calcular quina part del càrrec total d’una pòlissa d’assegurança de vida vinculada a la unitat seria atribuïble a la cobertura del risc de vida, la pòlissa es valorarà per part de la societat consultant mitjançant un model actuarial que reflecteixi el que fa l’asseguradora en valorar l’empresa segons les directius de Solvència II.

L’objecte de la consulta serà d’aplicació per períodes tributaris posteriors a la presentació de la mateixa.