Consulta vinculant en relació amb les obligacions comptables i sobre l’obligació d’efectuar pagament a compte en les transmissions patrimonials immobiliàries.

Consulta

En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la formula

Ref. Consulta sobre l’obligació del pagament a compte de l’Impost de Societats en les adjudicacions de béns immobles per una empresa en situació de cessació de pagaments i fallida (liquidació judicial).-

De conformitat amb allò establert a l’article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i amb l’article 25 del Decret de 18 de febrer de 2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels tributs, en dirigeixo a Vostès per formular la següent consulta:

1.- Tipus de consultant.-

La consultant, Sra. A, és administradora judicial solidària del procediment judicial Cessació de pagaments de la societat X.

Segons l’article 52.2 del Decret de 18 de febrer de 2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels tributs, en el cas de procediments judicials de cessació de pagaments, els procediments tributaris es realitzen amb el mateix obligat tributari sempre que no s’hagi acordat la suspensió de les seves facultats i, en qualsevol cas, amb la persona o persones designades per la Batllia. Atès que el Sr. B té suspeses les seves facultats com administrador legal de l’empresa, la representació la ostenta i les administradores judicials solidàries.

De conformitat amb l’article 25.1.b) del Decret de 18 de febrer de 2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels tributs, la sotasignat manifesta expressament que al moment de realitzar la present consulta no es troba en cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, classificació o la qualificació tributària que correspon amb la consulta.

Que el període aplicable seria l’exercici 2024.-

2.- Objecte de la consulta.-

Obligació o no del pagament acompte de l’Impost de Societats en les adjudicacions de béns immobles per empresa en situació de cessació de pagaments i fallida (liquidació judicial).-

3.- Antecedents i circumstàncies detallades del cas.-

La societat X es troba en estat de cessació de pagaments i fallida. No té cap activitat econòmica d’ençà dita declaració, en el sentit que no genera rendes anuals per cap concepte.

La societat X no complí mai amb l’obligació de dipositar els comptes anuals al Registre de Societats Mercantils.

Atesa la manca d’una comptabilitat ordenada de la societat, el passiu s’ha esbrinat a partir de la presentació de crèdits per tercers (no a partir de documents interns o de la comptabilitat de l’empresa).

En el moment de la seva declaració en estat de cessació de pagaments i arranjament i l’ampliació de la fallida al Sr. B, s’han presentat crèdits contra la societat per part de treballadors, la CASS, proveïdors, entitats bancàries i amb tercers.

En quant a l’actiu, s’ha hagut d’investigar sobre el possible actiu de la societat, ja sigui a través de certificats i escriptures notarials, ja sigui a través d’informació prop dels cadastres comunals, si bé no serà suficient per fer front al passiu de la fallida.

A dia d’avui encara existeixen dubtes sobre els actius i passius de la societat, que s’estan discutint en procediments judicials.

En base a aquesta situació, l’administració judicial no ha pogut formular els comptes anuals de la societat, presentar els comptes al Registre de Societat ni realitzar l’autoliquidació de l’Impost de Societats, perquè ha estat impossible reconstruir la comptabilitat de la societat.

En el decurs dels anys del procediment, en relació als béns immobles quina titularitat s’ha verificat, s’han pogut subhastar públicament a través del saig, resultant en que, una vegada liquidats els imports, s’han dictat diverses resolucions d’adjudicació definitiva de béns i posteriorment s’ha atorgat escriptura pública d’adjudicació davant Notari del Principat.

4.- Objecte de la consulta.-

En data 1 de gener de 2024 han entrat en vigor diverses disposicions legals de la Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres.

Als efectes de la consulta, considerem d’importància les següents disposicions:







La problemàtica ha sorgit al mes de gener de 2024, moment on s’ha preparat una escriptura d’adjudicació d’uns trasters. Al moment de revisar els requisits per autoritzar l’operació immobiliària, el Notari ha exigit el pagament a compte del 10% de la plusvàlua de l’operació immobiliària, en base als articles 45 bis i 45 ter.

Existint un dubte raonable sobre que en els procediments de cessació de pagaments i fallida, al moment d’adjudicar els béns immobles s’hagi d’efectuar el pagament a compte de la plusvàlua, l’administració judicial ha optat per suspendre la operació notarial i formular una consulta vinculant que aclareixi si escau o no fer el pagament acompte.

Aquesta administració judicial té el següent plantejament sobre l’obligació de fer un pagament acompte de l’Impost sobre Societats, si bé us demanem que confirmeu si és correcte o si s’escau, indiqueu quin seria el plantejament correcte.

Obligació o no del pagament a compte de la transmissió patrimonial:

L’exposició de motius de la Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres indica que, amb dita reforma global, un dels objectius és l’estabilitat de les finances públiques i millora de la recaptació.

Indica a continuació que és necessari adoptar mesures amb l’objectiu de proporcionar estabilitat a les finances públiques, per tal de garantir la sostenibilitat del sector públic.

Afegeix que a aquest efecte, es proposen mesures per eixamplar, en l’àmbit de l’impost sobre societats, les bases de tributació i assegurar un nivell de tributació mínim, de manera que els contribuents amb un resultat operatiu positiu contribueixin al sosteniment de les finances públiques mitjançant el pagament d’un cert nivell d’impostos, sense perjudici de la possibilitat de compensar en el futur els imports no deduïts per l’aplicació de certes limitacions.

A criteri de la que sota signa, l’objectiu de la millora de la recaptació ha de partir de la condició sine quan non del resultat operatiu de les empreses, tota vegada que la reforma intenta que totes les empreses que tinguin resultat operatiu positiu paguin l’Impost de Societats.

En el cas de la societat X ens trobem amb una empresa que no presenta cap activitat operativa (primera premissa de l’objectiu de recaptació) ja que es troba en un procediment de cessació de pagaments i fallida, que implica la liquidació judicial dels seus béns per poder fer front al passiu (o sigui, en liquidació), i que per tant, no té cap resultat operatiu, i menys cap resultat positiu (segona premissa de l’objectiu de recaptació).

En conseqüència, el plantejament de la consultant és que l’obligació de pagar a compte de l’Impost de Societats no hauria d’aplicar a les transmissions de béns immobles de les empreses en cessació de pagaments i fallida, com és el cas de la societat X. O sigui, que els supòsits de l’article 45 bis, apartats b) i c) no són aplicables al cas.

Partint de la base de que l’empresa no ha tingut cap resultat operatiu positiu, com a argument subsidiari de reforç s’ha de significar que tampoc s’està en condicions de calcular el guany patrimonial derivat de la transmissió, ja que no es disposa de cap informació comptable fefaent sobre l’empresa.

Segons el redactat dels article 45 bis i 45 ter de la vigent Llei de l’Impost de Societats, per a poder escripturar la operació d’adjudicació davant notari, és necessari ingressar prèviament, en concepte de pagament a compte, el 10% del guany patrimonial de la operació. El guany patrimonial, seria el resultat de restar al preu d’adjudicació, el preu de compra o preu de mercat al moment de l’adquisició.

És important també posar de manifest com segon argument de reforç que, en l’eventual cas que l’Administració Tributària considerés que les societats en estat de cessació de pagaments i fallida han de realitzar igualment el pagament de l’Impost de Societats, la societat no podria recuperar mai dit pagament acompte per tal de liquidar els creditors del procediment concursal.

Així doncs, atès que la societat no compta amb registres comptables ni ha presentat mai els comptes anuals, atès que no s’ha pogut reconstruir la comptabilitat de l’empresa per manca d’informació i documentació, es desconeixen els saldos inicials.

En l’hipotètic cas que la societat pagués un a compte de la transmissió patrimonial davant notari fent un càlcul aproximat de la plusvàlua, no es podrà sol·licitar el retorn de la quantia del pagament a compte satisfet prèviament. I això perquè com hem dit, la societat no disposa d’una comptabilitat ordenada, no es poden reconstruir ni formular els comptes anuals passats ni en conseqüència, no es pot formular autoliquidació de l’impost de Societats (ni tampoc es podria acollir als mecanismes de compensació de bases negatives anteriors o insuficiència de quota).

Com a darrer argument de reforç posem de manifest que l’obligació del pagament acompte de l’Impost de Societats a l’Administració Tributària, sense possibilitat del retorn de dit pagament, ateses les circumstàncies anteriorment exposades, trencaria el principi d’igualtat entre els creditors que ha de regir els procediments concursals, compte tingut que l’Administració Tributària seria un creditor privilegiat en ingressar a l’erari públic uns diners fins i tot abans de que els treballador poguessin recuperar salaris i cotitzacions pendents. I aquest privilegi no té cap previsió legal a la normativa concursal.