Consulta vinculant en relació amb els requisits per aplicar l’exempció per primera adquisició de l’habitatge.
Consulta
1. ANTECEDENTS DE FETQue la consultant la Sra. A, la qual actua com a marmessora i hereva de forma simultània i presenta dubtes tant als efectes tributaris de la seva condició de marmessora i hereva, així com de les seves obligacions tributàries:
El Sr. B va morir a l’any 2024, havent nomenat – mitjançant testament obert- hereus universals als seus fills – els quals no tots ells ostenten la residència fiscal al Principat d’Andorra- així com la seva parella, Sra. A – de residència fiscal al Principat d’Andorra.
Tanmateix, el Sr. B va nomenar a la seva parella -Sra. A- com a marmessora universal de lliurament de romanent i comptadora-partidora de conformitat a l’article 232 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de successió per causa de mort, disposant d’un termini de dotze (12) mesos des de l’acceptació del càrrec per efectuar un inventari dels béns que integrin el patrimoni relicte i, respecte dels béns immobles, procedir a efectuar la seva venda pel preu que consideri convenient en el mateix termini. Una vegada realitzada l’herència, la marmessora haurà de repartir-la entre els hereus nomenats en la proporció indicada pel causant.
La Sra. A va acceptar el càrrec de marmessora a l’any 2024, però no va acceptar l’herència, i tampoc ho ha fet a dia d’avui, a l’espera que la resta dels cridats a heretar també acceptessin l’herència en unitat d’acte.
A dia d’avui, la Sra. A -exercint les seves facultats de marmessora, comptadora- partidora dins el termini concedit- ha convingut amb un tercer formalitzar un contracte de compravenda de l’únic bé immoble que forma part del patrimoni relicte – i que havia esdevingut el domicili habitual dels Srs. A i B, i on la Sra. A encara hi resideix-, a canvi d’un preu cert.
Dita quantitat líquida haurà de ser repartida entre tots els hereus universal en les proporcions que el causant ha indicat al seu testament, un cop aquets hagin acceptat l’herència.
Per tant, a dia d’avui, cap dels nomenats hereus – alguns dels qual no ostenten la residència fiscal al Principat d’Andorra ni tampoc la nacionalitat- no han acceptat l’herència.
QÜESTIÓ PLANTEJADA
A) EN RELACIÓ A L’IMPOST SOBRE LA INVERSIÓ ESTRANGERA IMMOBILIÀRIA
2.1 S’efectua una consulta en el sentit de demanar que s’indiqui si la venda de l’únic bé immoble que forma part del cabdal relicte – per no haver estat acceptada l’herència per CAP dels hereus- i que serà formalitzada entre la marmessora Sra. A en l’exercici de les seves funcions i les persones físiques de nacionalitat andorrana i no empresàries adquirents es troba subjecte a l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra i qui en resulta l’obligat tributari.
A efectes de la consulta, tingui´s en compte que:
i) la marmessora actua en exercici de les seves funcions -executar les últimes voluntats del testador de conformitat a l’article 230.1 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de successió per causa de mort – no essent beneficiària del preu de l’immoble venut, i que un cop liquidat els impostos que s’arribin a meritar, aquesta haurà de repartir la quantitat líquida als hereus que hagin acceptat l’herència.
ii) Part dels hereus no ostenten residència fiscal al Principat d’Andorra ni tampoc ostenten la nacionalitat andorrana.
iii) La totalitat dels hereus són residents fiscals a jurisdiccions en les quals no existeix cap tipus d’impost sobre les herències, donacions o successions.
ii) Part dels hereus no ostenten residència fiscal al Principat d’Andorra ni tampoc ostenten la nacionalitat andorrana.
iii) La totalitat dels hereus són residents fiscals a jurisdiccions en les quals no existeix cap tipus d’impost sobre les herències, donacions o successions.
2.2 En cas de resposta afirmativa en el punt 4.1 anterior, es demana, en el seu cas, en quin moment es merita l’impost tenint en compte les previsions contingudes a l’article 6 de la Llei de l’impost d’inversió estrangera immobiliària:
a) Un cop formalitzada la venda del bé immoble (en cas que s’interpreti que aquest correspon en quotes ideals a no residents), sense que cap hereu hagi acceptat l’herència.
b) Un cop els hereus acceptin l’herència – i sense haver repartit les quantitats dineràries fruit de la venda del bé immoble-.
c) Un cop la marmessora procedeixi a la repartició entre els hereus universals – que hauran d’haver acceptat prèviament l’herència- de la quantitat dinerària que integra el cabdal relicte un cop alienats els béns immobles.
b) Un cop els hereus acceptin l’herència – i sense haver repartit les quantitats dineràries fruit de la venda del bé immoble-.
c) Un cop la marmessora procedeixi a la repartició entre els hereus universals – que hauran d’haver acceptat prèviament l’herència- de la quantitat dinerària que integra el cabdal relicte un cop alienats els béns immobles.
2.3 En el seu cas, indiqui’s si la operació ans descrita es troba exempta de l’impost, en atenció a l’article 4 a) de la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra i en quin moment cal sol·licitar dita exempció.
2.4 En una altre supòsit es demana si es trobaria subjecte a l’impost el fet que la marmessora i hereus compareguessin davant de federatari públic en unitat d’acte als efectes d’acceptar l’herència, sense haver procedit a la venda – a favor de persona física de residència i nacionalitat andorrana – del referit bé immoble en el ben entès que l’actiu hereditari conté un bé immoble.
B) EN RELACIÓ A IMPOSICIÓ DIRECTA: IRNR/IRPF
Es consulta quantes transmissions subjectes a l’impost operen en la consulta efectuada, en el ben entès que del testador al marmessor no hi ha cap transmissió – ja que aquesta no ha acceptat encara la herència-, sinó que la marmessora es limita a vendre l’immoble que forma part de l’herència jacent, en el seu cas, i a repartir les quantitats líquides de la herència a favor dels hereus.
En aquests termes es qüestiona si el marmessor Sra. A – de residència fiscal al Principat d’Andorra – o la herència jacent és obligat tributari pel fet derivat de la transmissió de l’immoble que forma part del cabdal relicte a favor de la persona física de nacionalitat i residencia fiscal andorrana, prenent en consideració que aquesta no hauria acceptat encara l’herència – ni cap altre cridat hereu-. Tot això de conformitat a l’article 7 de la LIRPF. En cas afirmatiu, per quin tipus?
En l’hipotètic cas que l’Administració Tributària considerés que existeix una transmissió prèvia del testador a favor de l’herència jacent, indiqui’s si dita herència jacent es trobaria subjecte a l’impost pel valor a la data de defunció del causant.
Es consulta si els hereus que hagin acceptat l’herència són obligats tributaris a efectes de IRNR pel fet de rebre la marmessora una quantitat dinerària resultant d’una transmissió lucrativa mortis causa, i si aquests es troben exempts als efectes de l’art. 15 a) de la LIRNR.
A aquest efecte, d’acord amb allò que disposa l’article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs es manifesta de forma expressa que en el moment de presentar aquesta consulta tributària escrita, la consultant no està tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que li correspongui plantejat en la presenta consulta.
Resposta
En referència a les qüestions exposades en la vostra consulta tributària escrita sobre la tributació aplicable a la transmissió d’un immoble que forma part del cabal relicte, en primer lloc, per determinar les obligacions tributàries que recauen sobre la consultant, que actua com a hereva i marmessora, i sobre els altres hereus, esdevé essencial avaluar quines persones poden tenir la consideració d’obligats tributaris dels diferents impostos.Per una banda, l’article 31 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari defineix els tipus d’obligats tributaris que es poden donar segons els impostos aplicables:
“Article 31. Classes d’obligats tributaris
Són obligats tributaris les persones físiques o jurídiques i les entitats a qui les lleis particulars de cada tribut imposen el compliment de les obligacions tributàries.
També tenen la consideració d’obligats tributaris quan una llei particular així ho estableixi, les societats civils, les herències jacents, les comunitats de béns i totes les entitats o els patrimonis autònoms que malgrat no tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició.
Els obligats tributaris ho són:
1. A títol de deutors directes, en els casos següents:
2. A títol de deutors indirectes, en els casos d’incompliment dels deutors directes:
3. A títol de deutors tercers, altres obligats sotmesos per llei al compliment de deures de naturalesa tributària.”
Són obligats tributaris les persones físiques o jurídiques i les entitats a qui les lleis particulars de cada tribut imposen el compliment de les obligacions tributàries.
També tenen la consideració d’obligats tributaris quan una llei particular així ho estableixi, les societats civils, les herències jacents, les comunitats de béns i totes les entitats o els patrimonis autònoms que malgrat no tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició.
Els obligats tributaris ho són:
1. A títol de deutors directes, en els casos següents:
a) El contribuent és l’obligat tributari que realitza el fet generador determinat per la llei. Les lleis particulars de cada tribut fixen els casos en què aquests obligats tributaris poden o han de transferir les quotes de tributació a terceres persones.
b) El substitut del contribuent és l’obligat tributari que per imposició de la llei està obligat, en lloc d’aquell, a complir les prestacions materials i formals de l’obligació tributària. El substitut pot exigir del contribuent l’import de les obligacions tributàries, tret que la llei assenyali una altra cosa.
c) El qui està obligat a realitzar una retenció o un pagament a compte o a favor de les finances públiques de quantitats pagades subjectes a tributació i els qui, segons les lleis particulars de cada tribut, han de realitzar ingressos a compte de deutes tributaris, tant propis com aliens.
d) L’obligat a qui les normes tributàries imposen l’obligació de suportar retencions o repercussions.
e) El subjecte infractor de normes tributàries per les sancions pecuniàries que se li imposin.
b) El substitut del contribuent és l’obligat tributari que per imposició de la llei està obligat, en lloc d’aquell, a complir les prestacions materials i formals de l’obligació tributària. El substitut pot exigir del contribuent l’import de les obligacions tributàries, tret que la llei assenyali una altra cosa.
c) El qui està obligat a realitzar una retenció o un pagament a compte o a favor de les finances públiques de quantitats pagades subjectes a tributació i els qui, segons les lleis particulars de cada tribut, han de realitzar ingressos a compte de deutes tributaris, tant propis com aliens.
d) L’obligat a qui les normes tributàries imposen l’obligació de suportar retencions o repercussions.
e) El subjecte infractor de normes tributàries per les sancions pecuniàries que se li imposin.
2. A títol de deutors indirectes, en els casos d’incompliment dels deutors directes:
a) Els responsables solidaris i subsidiaris.
b) Els adquirents de béns afectats per la llei al compliment de deutes tributaris.
c) Els successors dels obligats tributaris.
b) Els adquirents de béns afectats per la llei al compliment de deutes tributaris.
c) Els successors dels obligats tributaris.
3. A títol de deutors tercers, altres obligats sotmesos per llei al compliment de deures de naturalesa tributària.”
La mateixa Llei, a l’article 34.1.b, sobre la consideració de responsables solidaris, i a l’article 38.7, en relació amb la capacitat de representació, disposa el següent:
“Article 34. Responsables solidaris
1. Són responsables solidaris del deute tributari les persones i les entitats següents:
[...]
Article 38. Capacitat d’obrar i representació
[...]
7. En els casos d’herències jacents, fundacions, comunitats de béns i d’altres entitats sense personalitat jurídica, té la representació qui l’exerceixi, sempre que resulti acreditada de forma fefaent; si no es designa representant, es considera com a tal qui exerceixi la gestió o direcció de l’entitat; i si no n’hi ha, qualsevol dels membres o partícips de l’entitat.”
1. Són responsables solidaris del deute tributari les persones i les entitats següents:
[...]
b) Els partícips o cotitulars de les herències jacents, les comunitats de béns i d’altres entitats sense personalitat jurídica, en proporció a les seves participacions respectives, respecte a les obligacions tributàries de les entitats esmentades. En aquest cas, també responen per les eventuals sancions imposades.”
Article 38. Capacitat d’obrar i representació
[...]
7. En els casos d’herències jacents, fundacions, comunitats de béns i d’altres entitats sense personalitat jurídica, té la representació qui l’exerceixi, sempre que resulti acreditada de forma fefaent; si no es designa representant, es considera com a tal qui exerceixi la gestió o direcció de l’entitat; i si no n’hi ha, qualsevol dels membres o partícips de l’entitat.”
Per la seva banda, l’article 7 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques estableix el següent:
“Article 7. Obligats tributaris
1. Són obligats tributaris de l’impost les persones físiques que tinguin la residència fiscal en territori andorrà.
2. Les rendes netes corresponents a les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o els patrimonis autònoms regulats en la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari, s’imputen als seus socis, hereus, comuners o partícips segons les normes o els pactes aplicables en cada cas o a parts iguals en defecte d’aquests pactes. Aquestes rendes netes s’integren en la base de tributació de l’impost quan aquests socis, hereus, comuners o partícips siguin obligats tributaris d’aquest impost.
Les rendes netes que s’integren a la base de tributació són el resultat de minorar les rendes íntegres obtingudes per aquestes entitats amb les despeses deduïbles vinculades a l’obtenció d’aquestes rendes.
Aquestes rendes netes es qualificaran segons la seva naturalesa.”
1. Són obligats tributaris de l’impost les persones físiques que tinguin la residència fiscal en territori andorrà.
2. Les rendes netes corresponents a les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o els patrimonis autònoms regulats en la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari, s’imputen als seus socis, hereus, comuners o partícips segons les normes o els pactes aplicables en cada cas o a parts iguals en defecte d’aquests pactes. Aquestes rendes netes s’integren en la base de tributació de l’impost quan aquests socis, hereus, comuners o partícips siguin obligats tributaris d’aquest impost.
Les rendes netes que s’integren a la base de tributació són el resultat de minorar les rendes íntegres obtingudes per aquestes entitats amb les despeses deduïbles vinculades a l’obtenció d’aquestes rendes.
Aquestes rendes netes es qualificaran segons la seva naturalesa.”
Pel que fa a l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, aplicable a les persones que no es consideren residents fiscals a Andorra, la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, a l’article 4, sobre la consideració d’obligats tributaris, preveu el següent:
El contingut d’aquest text
és d'accés exclusiu per a usuaris subscrits
és d'accés exclusiu per a usuaris subscrits
La subscripció a LesLleis.com inclou:
- Accés il·limitat als textos refosos de lleis i reglaments
- Lectura de textos legals vigents anteriors al BOPA
- Inclusió de texts a demanda
- Sense publicitat