Decret d’aprovació de les directrius d’ordenació

Exposició de motius

L’article 31 de la Constitució disposa que l’Estat ha de vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals a fi de garantir la qualitat de vida dels ciutadans i assegurar també, per a les generacions futures, el manteniment de l’equilibri ecològic.

En aquest context, la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (LGOTU), del 29 de desembre del 2000, ha introduït un procés de regulació de la transformació urbana i dels processos urbanístics que s’ha de concretar mitjançant diverses figures, i de manera singular mitjançant els Plans d’ordenació i urbanisme parroquials (POUP). Ara bé, la Llei assigna al Govern responsabilitats de coordinació de les actuacions i d’ordenació comuna de les polítiques urbanístiques. En aquest sentit, els articles 4, 53, 54, 55 i 56 estableixen que el Govern ha de formular unes Directrius d’ordenació per respondre a les qüestions que l’urbanisme d’Andorra té plantejades.

Aquestes Directrius d’ordenació tenen les funcions definides en els articles 55 i 56 de la LGOTU i donen resposta a les qüestions que els comuns han plantejat al Govern en el curs de la redacció dels POUP.
També pretenen que els Plans d’ordenació i urbanisme parroquials es redactin amb els mateixos criteris de base i objectius d’ordenació, per tal d’establir una coordinació adequada entre les actuacions parroquials i la política urbanística nacional.

Des d’aquesta perspectiva, cal establir un marc de seguretat jurídica que reguli els drets i els deures dels processos d’urbanització que corresponen a la funció social de la propietat establerta per la Constitució.

Tenint en compte que les Directrius d’ordenació són disposicions de rang reglamentari, la seva promulgació comporta la modificació d’algunes disposicions contingudes en d’altres instruments d’ordenació, en concret del Reglament urbanístic (RU), del 28 d’agost del 2002, i del Reglament pel qual es determina el valor del sòl de cessió obligatòria i gratuïta en sòl urbà consolidat i l’equivalència de compensació entre sòls desproveïts d’aprofitament, del 17 de novembre del 2004.

Ateses aquestes consideracions, a proposta del ministre d’Urbanisme i Ordenament Territorial, amb els informes previs de la Comissió Tècnica d’Urbanisme, del Ministeri de Turisme i Medi Ambient i del Ministeri d’Agricultura i Patrimoni Natural, el Govern, en la sessió del 22 de febrer del 2006,

Decreta