Carregant...
 

Decret d’aprovació del Reglament relatiu a l’ús de productes fitosanitaris



Exposició de motius

Amb l’objectiu d’aconseguir pràctiques agràries que es corresponguin amb les pràctiques i els usos del bon pagès, la Llei d’agricultura i ramaderia, del 22 de juny del 2000, determina en l’article 20, apartat 1, la prohibició d’ús de determinats productes fitosanitaris que, per la seva composició, comportin danys o riscos de dany per a la salut de les persones o dels animals i a l’entorn natural, i en l’apartat 2 configura un mandat al ministeri responsable de l’agricultura perquè editi un manual de recomanacions de pràctiques i usos del bon pagès.

El manual de recomanacions de pràctiques i usos del bon pagès afecta diversos àmbits de l’activitat agrària, des de la lluita contra l’erosió fins a la gestió d’adobs, esmenes i fems; algunes mesures, tanmateix, tenen caràcter obligatori i han de quedar degudament reglamentades. Aquest és, en definitiva, un dels reglaments que finalment formaran part d’aquest manual.

S’entén per bones pràctiques fitosanitàries les que se segueixen en els tractaments amb productes fitosanitaris aplicats a determinats vegetals o productes vegetals d’acord amb les condicions d’usos autoritzats i seleccionats, dosificats i programats en el temps per tal d’assegurar l’eficàcia del tractament amb la quantitat mínima de producte i tenint presents, a més, les condicions locals i altres possibilitats de control com les pràctiques culturals o els tractaments biològics.
LesLleis.com

El problema de l’ús dels productes fitosanitaris preocupa tothom. El control, tant de la seva eficàcia com dels seus efectes nocius, és motiu d’un estudi continu que promou noves legislacions als països desenvolupats. El Conveni de Basilea sobre el control dels moviments transfronterers dels residus perillosos i la seva eliminació va entrar en vigor el 5 de maig de 1992. El 23 de juliol de 1999 Andorra va signar la seva adhesió al Conveni, que hi va entrar en vigor el 23 d’octubre de 1999. Els residus dels productes fitosanitaris estan considerats com a perillosos i, per tant, la seva eliminació ha de ser acurada. El Conveni d’Estocolm sobre contaminants orgànics persistents, molts dels quals són utilitzats com a productes fitosanitaris, tracta de protegir la salut pública i el medi ambient promovent mesures jurídiques per tal d’eliminar-ne o bé restringir-ne l’ús i la producció.

D’altra banda, la globalització permet, avui en dia, obtenir material vegetal procedent de qualsevol part del món. La mobilitat del material vegetal originada pel comerç va acompanyada de la propagació dels patògens associats, i aquesta és una via important per introduir plagues no existents al país. D’acord amb principis d’eficàcia i de solidaritat, la lluita fitosanitària organitzada obliga els països a actuar de manera conjunta, a coordinar accions i a prendre mesures per tal de protegir els conreus.

És una obligació i un dret dels usuaris dels productes fitosanitaris gestionar de manera racional aquests productes i conèixer-ne la perillositat. Cal adoptar les mesures oportunes per minimitzar el risc de dany que pot comportar el seu ús.

Cal garantir el grau de protecció més alt possible de la salut humana, animal i mediambiental. Si davant la utilització d’un producte hi ha incertesa científica dels riscos que pot suposar, s’aplica el principi de precaució. Així, una substància només es pot utilitzar si presenta un benefici clar per a la producció vegetal i no s’esperen efectes nocius per a la salut humana, animal o mediambiental.

És en aquest sentit que es desenvolupa aquest Reglament. Es potencia la formació dels usuaris dels productes fitosanitaris perquè actuïn de la forma adequada en l’ús i l’aplicació dels productes. Es crea el carnet d’aplicador i manipulador de productes fitosanitaris, imprescindible per als usuaris, aplicadors i venedors d’aquests productes.

Així mateix, les empreses venedores i de serveis han d’adoptar el llibre de registre de moviments de productes fitosanitaris i inscriure els seus locals en el Registre Oficial d’Establiments de Productes Fitosanitaris.

El Reglament també insta els usuaris de productes fitosanitaris a tot un seguit de recomanacions i obligacions, i tracta de vetllar per la salut pública i el medi ambient. Així, descriu de forma precisa els procediments que s’han de seguir per retirar els residus d’envasos i de producte del medi, per minimitzar els riscos de possibles contaminacions. L’Administració ha de dur a terme un control acurat amb l’objecte de garantir la traçabilitat del producte fitosanitari des de la compra fins al lliurament de l’envàs a la deixalleria.

A proposta del ministre d’Economia i Territori, el Govern, en la sessió del 12 de juny del 2013, aprova el Decret següent:




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.