Llei d’agricultura i ramaderia (Text refós per LesLleis.com)
Índex
[Mostra/Amaga]Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 22 de juny del 2000 ha aprovat la següent:
llei d’agricultura i ramaderia
Exposició de motius
L’estructura econòmica i social d’Andorra, fins a mitjan segle, es fonamentava en la ramaderia complementada per una agricultura destinada essencialment a l’autoconsum. La unitat organitzativa de l’explotació agropecuària tradicional era la casa pairal, on la família mantenia el bestiar gràcies als pasturatges comunals i a les propietats agrícoles del fons de vall, destinades principalment a la recollida de l’herba per a l’alimentació hivernal de vaques i eugues; en canvi, els ramats d’ovelles acostumaven a transhumar cap a Espanya o França. Aquest sistema socioeconòmic havia permès l’establiment d’una societat de subsistència amb una població estabilitzada al voltant dels 5.000 habitants. L’ús del territori pel que fa als aprofitaments ramaders era regulat pels comuns amb els arrestos de la Taba, encara vigents.El fort desenvolupament del sector terciari durant els últims cinquanta anys ha provocat una forta davallada dels efectius del sector primari; la població agrària s’ha reduït a la tercera part i l’important increment de la població urbana ha fet que avui dia la taxa de població activa agrària se situï al voltant de l’1,5%.
Al principi dels anys 60, com a conseqüència del canvi social que s’estava produint, el Consell General, per tal de limitar la disminució de la població activa del sector agrari, va iniciar el desplegament del sistema de subvencions fins ara vigent que es va anar ampliant i actualitzant fins a l’any 1992 i que ara ha quedat obsolet, ja que no ha aconseguit dinamitzar el sector ni satisfà les noves necessitats que s’han d’atendre quant a la funcionalitat en la gestió i la conservació del medi natural. Les circumstàncies actuals són força diferents de les de l’època en què es van crear les subvencions. En efecte, a partir dels anys 80 es va produir una forta expansió de la superfície dedicada al tabac, que va permetre capitalitzar el sector agrícola i alhora mantenir una bona part de l’activitat ramadera, més per tradició que per una qüestió de rendibilitat econòmica, mentre es produïa el desenvolupament del sector comercial i del sector turístic del país, que utilitza l’entorn natural com un dels seus principals recursos.
Conscients de la poca adequació del sistema actual, es pretén, amb el contingut de la present Llei, donar una estructura coherent que permeti el manteniment i alhora l’evolució de l’agricultura i la ramaderia en harmonia amb el context peculiar d’un petit país turístic de muntanya, de manera que els ajuts destinats a les activitats agropecuàries tinguin un rendiment que aprofiti la resta de la col·lectivitat. Per tant, la dotació de mitjans públics a l’agricultura i, sobretot, a la ramaderia, s’ha d’entendre com una retribució pels serveis realitzats per a la preservació de la natura i del territori, i com una redistribució de les rendes que genera, de manera indirecta, el manteniment del paisatge en el sector turístic i comercial del país. La ramaderia facilita la conservació de la biodiversitat, manté la productivitat i la qualitat farratgera de les pastures de muntanya, atenua els riscos naturals, especialment els d’incendis i d’allaus, contribuint a la seguretat de les persones i al bon desenvolupament de les activitats turístiques d’hivern. I no hem d’oblidar que el medi muntanyenc és un element essencial d’identificació del nostre país i alhora definidor de la identitat andorrana.
D’altra banda, l’agricultura del país no pot competir amb les collites dels productes de gran consum procedents del mercat internacional, que viu una nova fase de canvis profunds i de liberalització creixent. Atesa l’elevada desproporció entre les necessitats alimentàries de la població andorrana i els recursos agrícoles i ramaders disponibles, no és possible aprovisionar el país exclusivament amb productes autòctons. Per tant, l’agricultura i la ramaderia han d’especialitzar-se en l’obtenció de productes amb més valor afegit, en la línia de la producció biològica i integrada. Per poder abordar amb garanties la reconversió del sector, s’ha de preveure la creació d’un servei d’assessorament tècnic i de divulgació.
La immensa majoria dels joves andorrans treballa en sectors diferents de la pagesia. És per això que si es vol afrontar la regeneració i la dinamització del sector agropecuari, cal estimular la incorporació de joves agricultors, incentivant el seu accés a la responsabilitat i la titularitat de les explotacions i millorant si cal la seva formació tècnica.
La mancança d’estructures agràries adequades per a la producció, la transformació i la comercialització dels productes agroalimentaris han conduït a la poca diversificació i a una agricultura centrada en la quantitat i no en la qualitat. És important fomentar l’agrupació entre els pagesos i els ramaders, i activar la creació d’estructures de comercialització que afavoreixin la integració vertical dels productors. En aquesta mateixa línia, la Llei potencia les inversions per a la realització de plans de millora de les explotacions i per a la reorientació de la producció.
La tasca de salvaguardar l’agricultura i la ramaderia com a sectors productius de l’economia és una de les aspiracions de la gran majoria dels nostres agricultors i ramaders i és també tasca de l’Estat. Aquesta Llei pretén posar a disposició de l’Administració el marc jurídic que, amb el desenvolupament reglamentari corresponent, permeti l’adopció de les polítiques d’orientació que facin possible abordar la reconversió necessària del sector agrari en un context integrador dels diferents sectors productius del país, entenent que és obligació de l’Estat vetllar per l’optimització en l’ús dels recursos de què la societat andorrana disposa sempre que la iniciativa privada i l’economia de lliure mercat no ho resolguin adequadament. L’esmentada reconversió s’ha de basar en una agricultura i una ramaderia sostenibles, és a dir, aquella que es basa en la utilització de tècniques agràries que permeten conservar els recursos naturals, respectuoses amb el medi ambient i que vetllin per la seguretat i la qualitat alimentàries.
Finalment, la nostra Constitució, a l’article 31, assenyala explícitament “l’obligació de l’Estat de vetllar per la utilització racional del sòl, i de tots els recursos naturals”; i l’article 32 afegeix que “l’Estat pot intervenir en l’ordenació del sistema econòmic, mercantil, laboral i financer per a fer possible, en el marc de l’economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general”.
En virtut dels arguments exposats, el Consell General ha aprovat la present Llei d’agricultura i ramaderia.
Capítol I. Disposicions generals
Article 1. Objecte
1. L’objecte d’aquesta Llei és establir el marc jurídic sobre els ajuts a l’agricultura i la ramaderia, les pràctiques i usos del bon pagès i altres aspectes de l’activitat productiva de les explotacions agràries i de la seva funció en la preservació del medi i l’espai natural, així com en matèria de salut vegetal.
Article 2. Objectius
Els objectius d’aquesta Llei són:
a) Fomentar l’agricultura i la ramaderia com a sectors productius de l’economia del país.
b) Valorar les funcions que els sectors ramader i agrari aporten a la resta de la societat, especialment pel que fa a la millora de la qualitat de vida i a l’increment de l’atractiu turístic de les valls, i retornar al col·lectiu en la seva justa mesura una part dels beneficis que el sector agropecuari aporta a la societat, com la millora de la qualitat paisatgística, el manteniment de la riquesa de la flora i fauna autòctones i la contribució a la reducció de riscos naturals, com allaus, esllavissades, corrents d’arrossegall o incendis forestals.
c) Fomentar activitats agràries i ramaderes que afavoreixin la producció sostenible d’aliments de qualitat.
d) Fomentar pràctiques agràries i ramaderes respectuoses amb el benestar animal i el medi natural.
e) Fomentar pràctiques agràries tradicionals de muntanya.
f) Fomentar la utilització de les pràctiques adequades per contribuir al manteniment de la biodiversitat, a la millora de la qualitat paisatgística i a la reducció dels riscos naturals.
g) Fomentar la millora de les condicions tècniques i sanitàries de les explotacions agràries.
h) Fomentar la millora de la formació i la regeneració de l’equip humà de les explotacions agràries.
i) Fomentar l’agrupació entre explotacions agràries per realitzar projectes en comú que permetin millorar l’eficiència operacional i la qualitat dels productes resultants.
j) Crear una base de dades relatives a les explotacions agràries.
k) Protegir els vegetals i els productes vegetals dels danys ocasionats per plagues; prevenir la introducció de plagues de quarantena en el territori nacional per als vegetals i per als productes vegetals o altres objectes i evitar la propagació de les que ja existeixen.
l) Protegir els animals, els vegetals i els microorganismes que anul·lin o limitin l’activitat dels organismes nocius per als vegetals i els productes vegetals.
m) Prevenir els riscos per a la salut de les persones i animals i contra el medi ambient que es puguin derivar de l’ús dels productes fitosanitaris.
n) Garantir que els mitjans de defensa fitosanitària compleixen les condicions d’utilitat, eficàcia i seguretat adequades.
o) Fomentar el desenvolupament d’infraestructures i instal·lacions agràries sostenibles.
b) Valorar les funcions que els sectors ramader i agrari aporten a la resta de la societat, especialment pel que fa a la millora de la qualitat de vida i a l’increment de l’atractiu turístic de les valls, i retornar al col·lectiu en la seva justa mesura una part dels beneficis que el sector agropecuari aporta a la societat, com la millora de la qualitat paisatgística, el manteniment de la riquesa de la flora i fauna autòctones i la contribució a la reducció de riscos naturals, com allaus, esllavissades, corrents d’arrossegall o incendis forestals.
c) Fomentar activitats agràries i ramaderes que afavoreixin la producció sostenible d’aliments de qualitat.
d) Fomentar pràctiques agràries i ramaderes respectuoses amb el benestar animal i el medi natural.
e) Fomentar pràctiques agràries tradicionals de muntanya.
f) Fomentar la utilització de les pràctiques adequades per contribuir al manteniment de la biodiversitat, a la millora de la qualitat paisatgística i a la reducció dels riscos naturals.
g) Fomentar la millora de les condicions tècniques i sanitàries de les explotacions agràries.
h) Fomentar la millora de la formació i la regeneració de l’equip humà de les explotacions agràries.
i) Fomentar l’agrupació entre explotacions agràries per realitzar projectes en comú que permetin millorar l’eficiència operacional i la qualitat dels productes resultants.
j) Crear una base de dades relatives a les explotacions agràries.
k) Protegir els vegetals i els productes vegetals dels danys ocasionats per plagues; prevenir la introducció de plagues de quarantena en el territori nacional per als vegetals i per als productes vegetals o altres objectes i evitar la propagació de les que ja existeixen.
l) Protegir els animals, els vegetals i els microorganismes que anul·lin o limitin l’activitat dels organismes nocius per als vegetals i els productes vegetals.
m) Prevenir els riscos per a la salut de les persones i animals i contra el medi ambient que es puguin derivar de l’ús dels productes fitosanitaris.
n) Garantir que els mitjans de defensa fitosanitària compleixen les condicions d’utilitat, eficàcia i seguretat adequades.
o) Fomentar el desenvolupament d’infraestructures i instal·lacions agràries sostenibles.
Article 3. Àmbit d’aplicació
La present Llei és aplicable a l’activitat de les explotacions agràries.
Article 4. Definicions
Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:
a) Animal de renda: l’animal domèstic que es cria per obtenir productes o per prestar serveis, ja sigui per a l’autoconsum, ja sigui per vendre’l. La relació d’aquests animals s’especifica reglamentàriament.
b) Bestiar de renda d’interès general: el conjunt d’animals de renda de les espècies bovina, equina, ovina i caprina susceptibles de rebre l’ajut al foment de pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya.
c) Explotació agrària: el conjunt d’instal·lacions agràries, terres, prats, animals de renda i altres factors de producció, els productes o serveis de la qual són comercialitzats totalment o en part.
d) Titular d’explotació agrària: la persona física que pot ser titular d’activitats econòmiques a Andorra o la persona jurídica de dret andorrà que organitza els béns i els drets integrants de l’explotació agrària amb criteris empresarials, i assumeix els riscos i les responsabilitats inherents a la gestió de l’explotació agrària.
e) Padral: el registre dels animals de renda que es crien en les explotacions que es troben en el territori del Principat d’Andorra, adscrit al Departament d’Agricultura, sense perjudici del padral dels respectius comuns. Tot animal de renda ha d’ésser registrat al padral del Departament d’Agricultura sense perjudici dels registres dels comuns respectius. El ministeri encarregat de l’agricultura estableix reglamentàriament les normes d’inscripció al padral.
f) Terreny agrari de petita extensió: un terreny susceptible de ser pasturat, dallat o conreat d’una superfície de menys de 5.000 m2.
g) Primera instal·lació: la instal·lació per la qual una persona física o jurídica accedeix per primera vegada a la titularitat d’una explotació agrària.
h) Pla de millora: l’estudi de planificació, de descripció i d’execució d’una o diverses millores materials en l’explotació agrària que condueixin a augmentar-ne el rendiment, sempre que se’n justifiqui la viabilitat econòmica, la qualitat dels productes resultants o les condicions d’higiene i salut.
i) Jove agricultor: la persona física de menys de 40 anys que és titular d’una explotació agrària o la persona jurídica en la qual un jove agricultor exerceixi el control efectiu a llarg termini pel que fa a les decisions relatives a la gestió, els beneficis i els riscos financers.
j) Plaga: qualsevol espècie, soca o biotip d’agents patògens animals o vegetals que siguin nocius per als vegetals o els productes vegetals.
b) Bestiar de renda d’interès general: el conjunt d’animals de renda de les espècies bovina, equina, ovina i caprina susceptibles de rebre l’ajut al foment de pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya.
c) Explotació agrària: el conjunt d’instal·lacions agràries, terres, prats, animals de renda i altres factors de producció, els productes o serveis de la qual són comercialitzats totalment o en part.
d) Titular d’explotació agrària: la persona física que pot ser titular d’activitats econòmiques a Andorra o la persona jurídica de dret andorrà que organitza els béns i els drets integrants de l’explotació agrària amb criteris empresarials, i assumeix els riscos i les responsabilitats inherents a la gestió de l’explotació agrària.
e) Padral: el registre dels animals de renda que es crien en les explotacions que es troben en el territori del Principat d’Andorra, adscrit al Departament d’Agricultura, sense perjudici del padral dels respectius comuns. Tot animal de renda ha d’ésser registrat al padral del Departament d’Agricultura sense perjudici dels registres dels comuns respectius. El ministeri encarregat de l’agricultura estableix reglamentàriament les normes d’inscripció al padral.
f) Terreny agrari de petita extensió: un terreny susceptible de ser pasturat, dallat o conreat d’una superfície de menys de 5.000 m2.
g) Primera instal·lació: la instal·lació per la qual una persona física o jurídica accedeix per primera vegada a la titularitat d’una explotació agrària.
h) Pla de millora: l’estudi de planificació, de descripció i d’execució d’una o diverses millores materials en l’explotació agrària que condueixin a augmentar-ne el rendiment, sempre que se’n justifiqui la viabilitat econòmica, la qualitat dels productes resultants o les condicions d’higiene i salut.
i) Jove agricultor: la persona física de menys de 40 anys que és titular d’una explotació agrària o la persona jurídica en la qual un jove agricultor exerceixi el control efectiu a llarg termini pel que fa a les decisions relatives a la gestió, els beneficis i els riscos financers.
j) Plaga: qualsevol espècie, soca o biotip d’agents patògens animals o vegetals que siguin nocius per als vegetals o els productes vegetals.
Capítol II. Inscripció al Registre d’Explotacions Agràries. Tinença de bestiar de renda
Article 5. Inscripció al Registre d’Explotacions Agràries
1. Tot titular d’una explotació agrària ha d’inscriure al Registre d’Explotacions Agràries (d’ara endavant “el Registre”) l’explotació agrària amb les dades representatives de l’explotació, sobretot les dades següents:
a) Dades del titular de l’explotació agrària;
b) Dades de les terres i els prats: superfícies, conreus, produccions, ubicacions, característiques del relleu i indicació del règim jurídic de la seva tinença i possessió;
c) Dades de les instal·lacions: tipus, superfícies, capacitats i ubicacions;
d) Dades de la maquinària;
e) Dades dels animals de renda;
f) Dades del bestiar de renda importat a Andorra de forma temporal;
g) Dades dels terrenys que s’aprofiten en règim de contracte agropecuari de conreu o pastura;
h) Dades de la pòlissa d’assegurança obligatòria establerta a l’article 7;
i) Dades de l’equip humà que forma part de l’explotació.
b) Dades de les terres i els prats: superfícies, conreus, produccions, ubicacions, característiques del relleu i indicació del règim jurídic de la seva tinença i possessió;
c) Dades de les instal·lacions: tipus, superfícies, capacitats i ubicacions;
d) Dades de la maquinària;
e) Dades dels animals de renda;
f) Dades del bestiar de renda importat a Andorra de forma temporal;
g) Dades dels terrenys que s’aprofiten en règim de contracte agropecuari de conreu o pastura;
h) Dades de la pòlissa d’assegurança obligatòria establerta a l’article 7;
i) Dades de l’equip humà que forma part de l’explotació.
2. Tota sol·licitud d’inscripció al Registre ha de ser presentada pel titular de l’explotació agrària davant del Departament d’Agricultura en la forma, amb el contingut i en els terminis establerts reglamentàriament.
3. El ministeri responsable d’agricultura és responsable del manteniment del Registre.
4. Tota modificació de les dades que figuren en el Registre ha de ser comunicada pel titular de l’explotació agrària al Departament d’Agricultura en la forma, amb el contingut i en els terminis establerts reglamentàriament.
5. La inscripció i l’actualització de dades en el Registre són gratuïtes.
6. La inscripció correcta i completa de tota explotació agrària en el Registre és condició necessària per poder rebre qualsevol tipus d’ajut establert per aquesta Llei.
LesLleis.com
7. Les dades contingudes en el Registre d’Explotacions Agràries només poden ser utilitzades per a les finalitats següents:
a) El desenvolupament i l’aplicació de les normes contingudes en aquesta Llei i els seus reglaments.
b) Aquestes dades tenen també una finalitat estadística. En aquest cas, es podran utilitzar o publicar tan sols les dades agregades que no permetin identificar persones concretes.
b) Aquestes dades tenen també una finalitat estadística. En aquest cas, es podran utilitzar o publicar tan sols les dades agregades que no permetin identificar persones concretes.
8. S’han de desenvolupar reglamentàriament els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les dades contingudes en el Registre d’Explotacions davant del departament encarregat de l’agricultura.
9. El Registre d’Explotacions Agràries habilita el seu titular davant de les administracions públiques, les entitats parapúbliques i les entitats privades a fer tràmits, gestionar la baixa i l’alta d’assalariats davant de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, dur a terme exportacions i importacions de productes, efectuar la declaració i liquidació d’impostos i, en general, a fer les gestions i obtenir les autoritzacions que siguin necessàries per desenvolupar la seva activitat.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.