Decret d’aprovació del Reglament regulador de les funcions, l’estructura i l’organització del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments

El Cos de Bombers, també denominat des de l’any 2000 Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, va ser creat l’any 1961 per un acord del Consell General, que en nomenava un cap amb l’encàrrec de constituir un cos dedicat a l’extinció dels incendis, i el va dotar del material necessari a aquest efecte. Aquell mateix any s’hi van incorporar sis efectius de bombers i es van adquirir un camió autobomba i una ambulància, atès que des d’un inici el Cos de Bombers va assumir no només la tasca principal per a la qual havia estat creat, sinó també les funcions de rescat de persones ferides i de transport sanitari.

Tanmateix, no va ser fins al 31 de setembre de 1980 que el Consell General va aprovar un primer reglament d’organització del Cos de Bombers, en virtut del qual es regulaven succintament la missió del Cos, les obligacions, el règim disciplinari, les condicions de treball dels seus membres i la provisió dels llocs de treball, entre d’altres. Posteriorment, el 28 de març de 1990, aquesta norma jurídica fou adaptada mínimament a l’estructura sorgida de la reforma de les institucions, mitjançant l’aprovació, pel Govern, d’uns estatuts i un reglament de servei interior del Cos de Bombers.

Deu anys després, amb l’aprovació de la Llei de la funció pública, el 15 de desembre del 2000, es reconeix el Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments com a cos especial ja existent, i s’hi disposa que les condicions de treball dels funcionaris integrats en els cossos especials es regulen per aquesta Llei i les normes que la desenvolupen, i per les particularitats que estableixi la normativa específica corresponent.

Malgrat que la Llei de la funció pública només exigeix la regulació per la via legal dels cossos especials que es puguin crear al marge dels que reconeix expressament i que ja existien, no és menys cert que des d’aleshores, tots aquests cossos especials han estat dotats d’una norma amb rang de llei que en regula les funcions, l’estructura i l’organització, a excepció del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments i del Cos d’Ensenyament. En efecte, aquestes lleis pròpies i específiques incideixen en matèries afectades per una reserva de llei, àdhuc de llei qualificada en alguns casos, com ara les normes que fan referència a l’accés a les places de la funció pública que pertanyen als cossos concernits, o al règim sancionador adaptat a les particularitats d’aquests cossos. Tanmateix, d’acord amb l’article 17 de la Llei de la funció pública, no existeix cap impediment perquè una norma de caràcter general emanada del Govern pugui definir i establir les particularitats d’un cos especial creat amb anterioritat a aquesta Llei, sempre que no la contradigui ni reguli matèries reservades a la Llei.

Així, a partir de l’any 2006, s’han anat succeint diversos decrets del Govern amb la finalitat de modernitzar la regulació del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, i adaptar-la alhora a les competències creixents que el Cos ha anat assumint i als canvis organitzatius i funcionals que se n’han derivat. En aquest sentit, el Decret del 8 de febrer del 2006 va crear el Departament del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments com a departament autònom de l’Administració general, i va redefinir les funcions, l’àmbit d’actuació i l’organització interna del Cos. Posteriorment, el Decret del 7 de novembre del 2007 va perfeccionar la regulació d’aquesta organització interna, mentre que el Decret del 4 de juny del 2008 va suposar l’aprovació del pla estratègic destinat a modernitzar el Cos, d’acord amb uns eixos i uns objectius precisos que van comportar modificacions de l’estructura organitzativa i l’establiment de mesures diverses de mobilitat geogràfica i funcional. Finalment, el Reglament del 10 de febrer del 2010 va aprofundir en la modernització del Cos, tot introduint canvis en les línies d’actuació i els objectius, així com en l’estructuració i l’organització internes.

Nogensmenys, aquests avenços normatius progressius no han consolidat una regulació prou àmplia i unitària del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, que permeti donar una resposta satisfactòria a totes les vicissituds inherents al seu funcionament. I si bé és innegable que aquest objectiu s’assoliria amb una llei pròpia del Cos, en la preparació de la qual el Govern ha estat treballant els darrers anys, la demora previsible fins que aquesta regulació reïxi fa necessària entretant l’adopció d’una norma reglamentària més completa i extensa que doti el Cos d’una regulació moderna i que abasti tots els aspectes particulars que així ho requereixen. Tot plegat, com s’ha dit, sense incidir en les matèries afectades per la reserva de llei i sense modificar les normes imperatives de la Llei de la funció pública, però fent ús de la potestat del Govern per ordenar l’estructura i l’organització dels serveis que en depenen i la relació estatutària de les persones que en formen part.

Per aquest motiu, cal promoure una norma jurídica que defineixi d’una forma més precisa i actualitzi els principis i l’àmbit d’actuació, i la missió i les funcions del Cos i, sobretot, que n’estableixi d’una forma més detallada l’estructura i l’organització, tant des de la perspectiva funcional com des de les perspectives jeràrquica i orgànica, tot definint ensems les competències respectives de la Direcció Superior i de la Direcció del Cos. D’altra banda, encara que sigui per remissió normativa, és convenient incidir en les matèries relatives a l’accés i la promoció dins el Cos, la formació, l’uniforme, les divises i els distintius d’identificació, i les condicions de treball, tant pel que fa a la retribució i les vacances, com a la jornada i l’horari de treball, i també a les situacions administratives.

Així mateix, cal normar amb l’abast exigible sobre les funcions i l’organització de les àrees, les unitats i les seccions o els grups en què s’esdevindrà l’estructuració del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments. En efecte, durant els primers vint-i-cinc anys d’ençà de la seva creació, el Cos de Bombers ha dut a terme les funcions que tenia encomanades d’acord amb unes línies de treball genèriques, en què tots els bombers feien les mateixes tasques, tant en matèria de prevenció i extinció d’incendis, com en matèria de salvaments i rescats. Però el creixement exponencial de la població d’Andorra i del nombre d’edificacions i habitatges, i l’assumpció progressiva de noves competències, va comportar que a partir de la dècada dels 90 del segle passat, el Cos s’hagués de reestructurar internament, als efectes de permetre una professionalització i una especialització més grans dels seus membres en la realització de les noves funcions que se’ls encomanaven. Per això es van crear dos estructures orgàniques i funcionals diferenciades: d’una banda, l’estructura que engloba tots els membres del Cos, que està destinada a prestar els serveis pròpiament operatius, i, d’altra banda, una segona estructura on s’adscriuen alguns membres del Cos, amb la finalitat d’endegar unes funcions tècniques, operatives i de gestió específiques que van més enllà de les tasques comunes i pròpies de qualsevol bomber, per a la realització de les quals cal haver obtingut uns coneixements basats en unes tècniques, formacions i entrenaments particulars i diferenciats.

Aquest Reglament no pretén modificar els trets definidors d’aquesta estructuració, que està ben adaptada al funcionament i als reptes que ha d’afrontar el Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments. Tanmateix, és necessari endegar algunes modificacions per regular aquesta estructura de forma omnicomprensiva i adaptar-la a les necessitats actuals. Així, seguint en part el model d’altres cossos especials, es crea una estructura en tres nivells: un primer nivell amb tres grans àrees, comandades directament pel director o el director adjunt; un segon nivell on s’hi troben les unitats, sota la supervisió d’un cap d’unitat i, si escau, d’un adjunt al cap d’unitat, que equivalen a les estructures que fins ara es denominaven com a àrees, i un tercer nivell eventual que consisteix en les seccions o els grups, al capdavant de les quals hi ha un responsable. El Reglament també defineix les funcions de cada unitat i el nombre de membres que les composen; regula a qui correspon el comandament i la responsabilitat de les unitats i de les seccions o els grups; classifica les ocupacions professionals que hi són adscrites; estableix un procediment propi de provisió i selecció en relació amb aquestes ocupacions professionals que garanteixi els principis de publicitat, objectivitat i concurrència, i configura una prima no consolidable que dimana d’aquesta adscripció, i que és conseqüència del fet que els membres que pertanyen a una unitat i, eventualment, a una secció o un grup fan tasques específiques, addicionals i afegides a les funcions pròpies que ja tenen encomanades com a bombers.

Per tots aquests motius s’ha promogut el Reglament regulador de les funcions, l’estructura i l’organització del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, que es desglossa en sis capítols i quaranta-tres articles, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals, i també quatre annexos.

El capítol primer d’aquest Reglament, en virtut dels articles 1 a 9, fa referència a les disposicions generals: n’estableix l’objecte i defineix la naturalesa, l’adscripció i la integració, l’àmbit d’actuació, els membres, els mitjans tècnics, operatius i materials, els principis d’actuació, la missió i les funcions del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.

El capítol segon, en què s’encabeixen els articles 10 al 20, regula l’estructura i l’organització del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments i, en concret, incideix en el ministeri que n’és responsable i en la Direcció Superior i la Direcció del Cos, tot relacionant-ne les competències respectives. Al mateix temps, defineix l’estructura funcional, segons si els llocs de treball adscrits al Cos es corresponen als membres d’aquest Cos o a les persones que formen part del Cos general però que hi fan funcions tècniques, administratives o de suport; l’estructura jeràrquica, d’acord amb unes escales i uns graus, i uns grups funcionals i uns nivells de classificació determinats, i l’estructura orgànica que, posteriorment, es desenvolupa al capítol sisè. Finalment, aquest capítol segon estableix i precisa els principis de jerarquia i de mobilitat interna, regula el Registre de Membres, i fixa el marc normatiu bàsic en relació amb les especialitats que poden desenvolupar els membres del Cos.

El capítol tercer i, en concret, els articles 21 al 24, estan dedicats a l’accés i la promoció prop del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, en què es fa remissió a les disposicions de la Llei de la funció pública i de les normes que la desenvolupen en aquesta matèria, i a la formació inicial, continuada i específica. En aquest sentit, es preveu la possibilitat de subscriure acords i convenis formatius i s’estableix l’obligació dels membres del Cos amb funcions de comandament, executives o de gestió de participar en les accions de desenvolupament professional que s’endeguin.

El capítol quart, del qual formen part els articles 25 i 26, introdueix les normes oportunes en relació amb l’uniforme, les divises i els distintius d’identificació dels membres del Cos.

El capítol cinquè, en què s’inclouen els articles 27 al 30, incideix en primer lloc en la retribució dels membres del Cos, tot remetent-se a la Llei de la funció pública, llevat de la retribució de les especialitats que es determina al capítol sisè del Reglament. També regula la jornada i l’horari de treball específics i adaptats a la idiosincràsia del Cos; s’estableixen uns torns de treball diferents d’acord amb les funcions i les tasques concretes que han de realitzar els seus membres, i es preveu la possibilitat de mobilitzar-los malgrat que estiguin fora de servei si concorren situacions d’emergència o excepció. D’altra banda, es regulen les vacances i els permisos administratius de conformitat amb les premisses que estableix la Llei de la funció pública i les normes que la despleguen; tanmateix, pel que fa als permisos retribuïts per raó d’indisposició o visita mèdica que el Reglament de permisos administratius reconeix als funcionaris i agents de l’Administració general, s’estableix una regulació diferenciada i més limitada, ateses les especificitats dels torns de treball dels membres del Cos i la disponibilitat més gran que se’n deriva. En darrera instància, aquest capítol regula els dies de compensació i les situacions administratives en què es poden trobar els membres del Cos, una vegada més d’acord amb les disposicions de la Llei de la funció pública i de les normes que la desenvolupen.
El capítol sisè, que es desglossa en els articles 31 al 43, desenvolupa les funcions i l’organització de les àrees, les unitats i les seccions o els grups en què s’esdevé la nova estructuració orgànica del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments. En concret, aquest capítol estableix la finalitat de les àrees, les unitats i les seccions o els grups, i relaciona i ordena aquestes estructures orgàniques. També regula a qui en correspon el comandament i la responsabilitat respectius, i com es du a terme la seva designació i el seu cessament, i defineix les funcions principals i la composició de cadascuna de les unitats i les seccions o els grups en què se subdivideixen. D’altra banda, concreta els diferents elements que componen el sistema de classificació de les ocupacions professionals adscrites a aquestes estructures, i adopta una classificació jeràrquica d’aquestes ocupacions professionals. També regula els requisits i el procés de provisió de les ocupacions professionals esmentades, tot precisant els mèrits que es tenen en compte a aquest efecte, i configura els nomenaments successius en període de formació, en període de prova i definitiu, un cop finalitzada la selecció. Igualment estableix i quantifica la retribució que consisteix en una prima variable i no consolidable que s’assigna als membres del Cos adscrits a les unitats i, si escau, a les seccions o als grups; crea un Comitè Avaluador per garantir el desenvolupament adequat de les tasques i les funcions assignades a aquests membres, i regula finalment les obligacions que han d’assumir, els requisits per a la permanència en l’ocupació professional que tenen i el seu cessament eventual.

Finalment, el Reglament clou amb una disposició derogatòria de les disposicions de caràcter general emanades del Govern i reguladores de les especificitats del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments que són substituïdes per les noves normes d’aquest Reglament, i amb quatre disposicions finals. La disposició final primera té com a objectiu establir un termini acotat per a la designació dels membres que han de comandar i que seran responsables de les noves unitats i seccions o grups; per classificar les ocupacions professionals dels membres del Cos que actualment estan adscrits en alguna de les àrees existents, i per acomplir la seva nova adscripció d’acord amb l’estructuració que dimana d’aquest Reglament. La disposició final segona fa referència a l’aprovació de les guies de referència de cada unitat i secció o grup que han de regular els aspectes específics no establerts en aquesta norma. La disposició final tercera incideix en la necessitat d’adoptar les disposicions oportunes per modificar, si escau, la denominació de les ocupacions professionals tipus i dels llocs de treball dels membres del Cos, d’acord amb allò que estableix aquest Reglament. I la disposició final quarta faculta el ministre de Finances per realitzar les disposicions pressupostàries que siguin necessàries.

Aquest Reglament també incorpora quatre annexos que fan referència a les ocupacions professionals tipus, les classificacions professionals i els llocs de treball del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments; als barems de puntuació dels mèrits per a la provisió de les ocupacions professionals que pertanyen a una unitat i, eventualment, a una secció o un grup, i als imports corresponents a la prima que han de percebre els membres que hi seran adscrits.

Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre de Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 14 de gener del 2015, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

Article únic

S’aprova el Reglament regulador de les funcions, l’estructura i l’organització del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.