Carregant...
 

Llei de l’Escola Andorrana (Text refós per LesLleis.com)


aprovada pel M.I. Consell General en la seva sessió ordinària del dia 2 de maig de 1989

Preàmbul

Una Escola no té la finalitat en ella mateixa: l’Estat, que li confia els seus infants, té el dret i el deure de definir-ne les ambicions i els objectius, així com de controlar-ne permanentment l’adequació.

D’acord amb la ja bicentenària Declaració dels Drets de l’home i del ciutadà, correspon al poble i als seus representants elegits democràticament de definir l’ambició cultural i econòmica del país. Aquest principi ha estat recollit en les modernes declaracions de drets, i inspira tot l’ordenament públic internacional.

L’Escola és el mitjà més noble per a assolir aquella ambició.

El sentiment de la identitat nacional, de la ciutadania, és profund i complex, i no es presta a reduccions simplificadores. Però, com tot sentiment, tan sols adquireix solidesa quan troba suport en racionalitzacions culturals, al servei d’una visió compartida del futur de la col.lectivitat.

En tot país, la cultura nacional està formada per un conjunt d’elements complexos i variats: essencialment lingüístics, històrics, religiosos, geogràfics i ètics.

La llengua és un element primordial. No hi ha pensament sense llenguatge, i tot coneixement s’expressa en una llengua: sovint, a través de la llengua s’ha forjat i mantingut un esperit nacional. Amb tot, la sola identitat lingüística no és suficient per a crear una consciència nacional.

La història té un valor i una força almenys iguals que la llengua, i la nostra història aglutina elements que no es troben en cap altre lloc del món: quina enorme riquesa ens confereix set segles d’independència i de neutralitat.

La geografia és, per a nosaltres, una feblesa i una força alhora, però, en tot cas, està indissociablement unida a la nostra identitat.

La nostra ètica ens ve dictada per la història: la tradició cristiana i els valors universals dels drets de l’home.

L’educació cívica i moral, la consciència de pertànyer a una comunitat, són exigències indissociables a tot Estat, i més encara en el nostre que es caracteritza per un model de població tan obert. Cal que els infants del país gaudeixin del substrat que afavoreixi el sentiment d’una consciència nacional.

Seria absurd intentar definir una escola sense referir-se a les ambicions econòmiques que el país s’ha fixat. Les nostres limitacions -en som conscients- vénen determinades sobretot per la situació geogràfica i per la manca de recursos naturals.

Malgrat això, no ens manquen recursos: lleugeresa de les estructures, la flexibilitat del marc legal i reglamentari, la descentralització cada vegada més gran d’activitats amb fort valor afegit, constitueixen expectatives d’una gran qualitat de vida. Aquestes possibilitats s’hauran de potenciar i explotar per mans andorranes i això imposa a la nostra escola nacional unes exigències de qualitat i de competitivitat internacionals.

En tota societat l’educació assegura la pervivència i el desenvolupament de la civilització i, al mateix temps, respon a un dret individual i inalienable de la persona. En la nostra civilització, humanista i cristiana, l’infant ha d’ésser educat sobretot per a ell mateix: es tracta d’oferir a cada un el desenvolupament ple de la seva personalitat, en el triple aspecte físic, intel.lectual i moral. És un imperatiu humà i un imperatiu nacional: no tenim riqueses naturals, la nostra riquesa és l’home, forjat per una cultura i una història multiseculars.

La nostra voluntat, la nostra ambició, és de donar a cada infant la formació més completa, compatible amb el seu talent i les seves aspiracions. Les modalitats poden ésser molt diverses: els estudis presenten una enorme varietat i la indeterminació del futur desaconsella els motlles rígids. La dimensió del país ens imposa limitacions, però no la resignació.

La garantia de la qualitat és, en tot cas, un deure d’Estat per a les autoritats responsables, tant davant de les famílies com davant de la resta dels ciutadans, i correspon també a les autoritats dotar dels recursos necessaris i formar i mantenir el professorat qualificat, sense la participació del qual no és possible una escola de qualitat.

L’objectiu primordial a curt termini és l’elaboració d’un Projecte de Llei General de l’Educació a Andorra, amb la finalitat de fer-la més justa, més eficaç, coordinada i interrelacionada, més moderna -amb la incorporació dels avenços científics i tecnològics- i més adaptada a la dinàmica i a les necessitats del món actual.

Inspirada en els principis del dret de tots a l’educació, de llibertat, tolerància, pluralisme, participació dels diferents estaments en la comunitat educativa, d’obligatorietat i gratuïtat de l’educació bàsica, l’educació andorrana ha d’ésser capaç de formar, preparar i estimular els nostres infants i joves per al repte de la societat futura en les mateixes condicions que els altres joves europeus.

Com a pas previ, però, cal procedir a la definició i organització del Sistema Educatiu Andorrà, dins del qual s’integra l’actual escola andorrana de maternal i de primera ensenyança, que cal consolidar i regular en primer lloc car són el seu punt de partida.

El Sistema Educatiu Andorrà ha de caracteritzar-se per la unitat i la flexibilitat a fi de dotar els alumnes d’un bagatge cultural que els permeti adaptar-se als canvis del món modern, interrelacionat amb altres sistemes educatius, per aprofitar al màxim les potencialitats que ofereixen, vetllant sempre pel manteniment de la identitat nacional.

El sistema que regula la present Llei, oferirà als alumnes una xarxa de centres públics parroquials, sota la dependència directa de la Conselleria d’Educació i Cultura, i facilitarà ensems la creació d’escoles d’iniciativa privada, amb els requisits que en el seu moment s’assenyalin.

En aquesta escola es professarà l’ensenyament andorrà, amb plans d’estudis específics i orientacions pedagògiques aprovades pel Govern. La llengua catalana hi serà utilitzada com a vehicle normal d’expressió.

Encara que la llengua pròpia de l’escola sigui la catalana, caldrà assegurar un bon coneixement de les llengües castellana i francesa, ja que també són llengües de relació i de treball a Andorra. Així mateix, es dotaran els recursos necessaris per fer possible que els alumnes que assisteixin a aquestes escoles puguin estudiar una quarta llengua viva, per a facilitar-los una fluida relació amb els altres països europeus i l’obertura a la cultura universal, a l’enriquiment de la qual han de contribuir des d’Andorra.

La participació de tots els estaments concernits en la programació general de l’ensenyament, el diàleg, l’assessorament i la consulta permanents amb les autoritats educatives són essencials perquè l’Escola no es desvinculi de la realitat social, i perquè reaccioni amb rapidesa i flexibilitat a les mutacions que actualment es produeixen a un ritme accelerat. La Llei dóna els mitjans institucionals d’expressió a aquesta voluntat participativa.

Finalment, caldrà una avaluació continuada dels resultats obtinguts per a determinar en quina mesura s’assoleixen els objectius proposats, per a corregir les eventuals desviacions, i per a controlar la qualitat i la competitivitat de l’ensenyament andorrà.

La Llei reguladora de l’Escola Andorrana vol ésser, alhora, la proclamació dels objectius del Consell General en matèria d’educació i el marc que donarà progressivament al Govern els mitjans per a assolir-los. No és la fi sinó el començament d’un procés que intervé després d’una lenta maduració i reflexió iniciades amb la Nota-Informe sobre l’andorranització que aprovà el Consell General en data 6 de juny de 1972.

Aquest procés haurà de continuar amb la promulgació de la Llei General de l’Educació, l’elaboració del Sistema Educatiu Andorrà, amb la negociació amb els Coprínceps i les autoritats educatives dels països veïns i comunitaris. Caldrà acompanyar-lo, en fi, d’una política forta i tenaç del Govern, no sols per a l’aplicació de la Llei sinó també per fer convergir les mesures transitòries necessàries cap als objectius que han estat fixats.

Per aquestes raons, el Consell General de les Valls aprova la següent,

Llei

Títol I. Disposicions generals

Article primer

L’Escola Andorrana té per missió donar a tots els infants d’Andorra la formació que els permeti integrar-se a la nostra comunitat com a adults lliures, ciutadans responsables i professionals qualificats. Es regirà per allò que disposa la present Llei i les disposicions que la desenvolupin.
Article segon

1. Els Centres que conformen l’Escola Andorrana podran ser públics i privats.

2. Són Centres públics els que depenen directament de la Conselleria d’Educació i Cultura. Són Centres privats aquells el titular dels quals és una persona física o jurídica de caràcter privat.
Article tercer

Totes les escoles andorranes desenvoluparan les seves activitats adreçades a la consecució dels objectius següents:
LesLleis.com

a) Assegurar la formació dels infants i joves en els diferents nivells de l’ensenyament.
b) Promoure i afavorir el desenvolupament personal dels alumnes en el marc de la cultura i de la identitat andorrana.
c) Contribuir a la formació i enriquiment dels elements culturals propis i específics de la societat andorrana.
d) Formar els infants i els joves en el respecte dels drets i llibertats fonamentals i en l’exercici de la tolerància i la llibertat, dins dels principis democràtics de convivència i pluralisme.
e) Fomentar l’adquisició d’hàbits intel.lectuals i de treball per al bon exercici d’activitats professionals.
f) Suscitar els comportaments de creativitat, adaptabilitat i d’autonomia propis de les previsibles societats postindustrials.
g) Estimular l’exercici d’activitats desenvolupant l’esperit esportiu.
h) Transmetre coneixements científics, tècnics, humanístics, artístics, religiosos i ètics.
i) Fomentar la participació dels joves en l’àmbit social i cívic.
j) Adoptar com a pròpia la llengua oficial del País, fixant-se com a objectiu prioritari que els alumnes assoleixin un domini correcte i un ús matisat i ric del català oral i escrit.
k) Assegurar als alumnes un bon coneixement gradual de les llengües castellana i francesa, així com possibilitar-los el domini oral i escrit d’una quarta llengua viva.

Article quart

L’Escola Andorrana impartirà l’ensenyament des del nivell maternal fins al secundari. El Govern decidirà l’extensió progressiva dels nivells d’ensenyament impartits, previ compliment del que estableix la disposició addicional primera.
Article cinquè

Dins el marc que estableix aquesta Llei i les disposicions que la desenvolupin, els Centres públics andorrans gaudiran d’autonomia per a organitzar activitats culturals, socials, cíviques, esportives, escolars i extraescolars i, si escau, per adaptar-ne els programes.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.