Carregant...
 


Llei qualificada de la Justícia



Atès que el Consell General en la seva sessió dels dies 2 i 3 de setembre de 1993 ha aprovat la següent:

Llei qualificada de la Justícia

Títol I
Exercici de la potestat jurisdiccional
Capítol I
Jurisdicció i competència
Capítol II
Del Batlle i Magistrat Ponent
Capítol III
De les resolucions judicials

Títol II
El Consell Superior de la Justícia
Capítol I
Govern de l’organització judicial
Capítol II
Organització i funcionament del Consell Superior de la Justícia
Capítol III
Competència del Consell Superior de la Justícia

Títol III
Extensió i límits de la jurisdicció i organització i funcionament dels Tribunals
Capítol I
Règim de la Batllia i Tribunals
Capítol II
La Batllia d’Andorra (El Batlle i el Tribunal de Batlles)
Capítol III
El Tribunal de Corts
Capítol IV
El Tribunal Superior d’Andorra
Capítol V
Els Secretaris judicials

Títol IV
Conflictes de competència

Títol V
Estatut dels Batlles i Magistrats
Capítol I
Jurament, presa de funcions i promoció
Capítol II
Inamovibilitat
Capítol III
Règim d’incompatibilitats i prohibicions
Capítol IV
Recusació i abstenció
Capítol V
Responsabilitats civils i penals
Capítol VI
Règim disciplinari

Títol VI
El Ministeri Fiscal
LesLleis.com

Títol VII
Cooperadors de l’Administració de Justícia
Capítol I
La Policia Judicial
Capítol II
Els advocats
Capítol III
Els Procuradors dels Tribunals

Títol VIII
Disposició addicional

Títol IX
Disposicions transitòries i finals
Capítol I
Disposicions transitòries
Capítol II
Disposicions finals

Exposició de motius

L’article 1 de la Constitució, en el seu segon paràgraf, proclama com a principi inspirador de l’acció de l’Estat andorrà el respecte i la promoció de la llibertat, la igualtat, la justícia, la tolerància, la defensa dels drets humans i la dignitat de la persona.

Per traduir en la pràctica judicial diària aquests principis inspiradors de l’Estat de Dret cal assegurar l’existència d’uns òrgans que, des de la seva independència constitucionalment garantida, puguin executar i aplicar imparcialment les normes que neixen de la voluntat popular, d’acord amb el que disposa l’article 85 de la Constitució.

La Constitució, que és la norma suprema de l’ordenament jurídic, vincula a tots els Batlles, Magistrats i Tribunals, els quals interpretaran i aplicaran les lleis de conformitat amb els preceptes i principis constitucionals.

És doncs missió cabdal dels òrgans judicials sotmetre tots els poders públics al compliment de la llei, controlar la legalitat de l’actuació administrativa i oferir a tots els ciutadans una protecció efectiva en l’exercici dels seus drets i en la defensa dels seus interessos legítims.

L’article 85 de la Constitució andorrana disposa que l’estructura, composició i funcionament de l’organització judicial, que ha de ser única, serà regulada per Llei Qualificada, a l’igual que l’estatut jurídic dels seus membres.

Les exigències del desenvolupament constitucional han imposat al Consell General l’elaboració d’aquesta Llei Qualificada sense poder esperar a l’adopció coetània de les necessàries adaptacions i modificacions de les vigents lleis processals. Aquesta mancança podria introduir una sensació de provisionalitat que les disposicions transitòries vénen a matisar i circumscriure.

Els eixos principals de la Llei estan dibuixats en el Títol I, que recull bona part dels principis consagrats per la Constitució.

De manera especial cal remarcar que la plena independència judicial, dels Batlles, Magistrats i Tribunals, ha de ser valorada posant-la en relació amb el caràcter de totalitat amb què la Llei dota a la potestat jurisdiccional.

A partir de l’entrada en vigència d’aquesta Llei els Tribunals controlaran, sense excepcions ni zones reservades, la potestat reglamentària i l’activitat administrativa, amb la qual cosa cap actuació del poder executiu quedarà sostreta a la fiscalització d’un poder judicial independent i sotmès exclusivament a l’imperi de la llei.

Precisament per garantir la independència del poder judicial, la Constitució andorrana ha creat el Consell Superior de la Justícia, al qual encomana, en l’article 89, la representació, govern i administració de l’organització judicial, devent vetllar per la seva independència i bon funcionament. El Títol II de la present Llei desenvolupa així les competències i facultats d’aquest important òrgan constitucional.

D’altra banda, la posta en pràctica del dret a la jurisdicció i a una tutela judicial efectiva consagrat a l’article 10 de la Constitució andorrana requeria com a condició indispensable, que tots els òrgans jurisdiccionals comptessin amb els titulars suficients. Aquesta voluntat, conjuminada amb el fet que, en l’àmbit civil, es redueix una instància, en considerar el legislador excessiva l’actual possibilitat d’esgotar tres instàncies, ha portat a la conclusió que calia augmentar el nombre de Batlles. La tradicional figura andorrana del Batlle experimenta així, amb aquesta Llei, una transformació important.

La Batllia d’Andorra esdevé una primera instància unificada en els tres àmbits tradicionals de la jurisdicció: civil, penal i administrativa. El Jutjat de Delictes Menors desapareix del nou organigrama i les seves competències són absorbides pel Tribunal de Batlles. L’apel.lació de les decisions que adoptin els Batlles, en tant que Tribunal unipersonal o el Tribunal de Batlles, en tant que jurisdicció col.legiada, serà substanciada davant el Tribunal de Corts, en matèria penal, o bé davant el Tribunal Superior de Justícia.

El nou sistema processal andorrà limita així els recursos a un segon grau de jurisdicció en tots els àmbits, salvat en matèria constitucional. Aquest nou plantejament obliga el legislador a donar al Tribunal Superior, ara també unificat i estructurat en tres sales (civil, penal i administrativa), que compta amb plena jurisdicció, els mitjans per assegurar de manera adient la funció reguladora del Dret que pertany, en altres països, al Tribunal de Cassació.

De manera especial en matèria de dret privat, el paper de la Sala Civil, que ve a substituir els dos Tribunals Superiors de la Mitra i de Perpinyà, serà força important en la recerca del Costum i el dret supletori, així com en la seva evolució. La Jurisprudència, font del dret ara unificada, comptarà també amb una autoritat més gran i farà possible una estabilitat jurídica atès que es fa difícil pensar que el legislador andorrà vulgui, en el futur immediat, orientar-se vers una codificació del Dret privat.

D’altra banda, l’establiment d’un veritable Estat de Dret, amb la seguretat jurídica i el recurs més sovintejat a la justícia que comporta, conjuminat amb la multiplicació dels textos legislatius i reglamentaris que amb tota seguretat es promulgaran en el marc de l’endegament de les noves institucions i amb la facilitat d’accedir a una justícia civil esdevinguda lliure de taxes per assegurar la seva gratuïtat, suposarà obligatòriament un augment del nombre de litigis. Aquest més que previsible augment del contenciós judicial fa indispensable el nomenament d’un nombre de Batlles i Magistrats suficient per assegurar, a tots els nivells, a la vegada la qualitat i el rendiment del treball de l’oficina judicial.

La Llei consolida també la institució del Ministeri Fiscal, que té per missió de vetllar per la defensa i aplicació de l’ordre jurídic i per la independència dels tribunals i de promoure davant d’aquests l’aplicació de la llei per a la salvaguarda dels drets dels ciutadans i la defensa de l’interès general.

Tot i que cal fer remarcar, també aquí, que el calendari constitucional obliga a deixar per a una ulterior disposició legal la configuració del que ha de ser un veritable estatut del Ministeri Fiscal, convé remarcar que, ja des d’ara, es reforça el paper de la Fiscalia donant-li determinades facultats de direcció de l’acció de la policia en matèria judicial i consagrant el principi d’obligada informació al Ministeri Fiscal per part de la policia.

La funció dels Advocats queda també consagrada com a representants i defensors de les parts atès que a ells els hi correspon garantir l’assistència jurídica al ciutadà en els judicis i, en tot cas, en els afers penals.

Finalment, les Disposicions Transitòries i Finals fan possible l’adequació ordenada de l’organització judicial vigent a la que aquesta Llei estableix i fan referència a la necessària adopció posterior de lleis de desenvolupament que han de permetre adaptar les actuals normes de procediment a la nova organització judicial.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.