Llei sobre la utilització dels signes d’Estat

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 20 de juny de 1996 ha aprovat la següent:

Llei sobre la utilització dels signes d’Estat

Exposició de motius

Aquesta Llei estableix les limitacions en l’ús dels signes d’estat per evitar els usos indeguts que poden crear confusió en la ment del públic o portar perjudici a les institucions representades pels signes d’estat. La mateixa Convenció de París estableix la necessitat de protegir els signes d’estat de tot ús no autoritzat. Aquesta Llei no defineix la forma precisa de cadascun dels signes d’estat sinó que estableix quines són les autoritats competents per utilitzar i per autoritzar l’ús dels signes d’estat. Aquestes autoritats competents tenen l’obligació de definir la forma oficial de cadascun dels signes d’estat i de fixar, mitjançant un llibre de normes gràfiques, la normativa per a tota utilització autoritzada de cada signe d’estat.

Aquesta Llei inclou un annex que defineix l’escut tradicional i la bandera tradicional del Principat d’Andorra. Aquesta definició desplega el text constitucional que a l’article 2.2) estableix que “l’escut i la bandera són els tradicionals” i vol aclarir la confusió que se sol crear en interpretar l’adjectiu “tradicional” per “oficial”. Tradicionalment s’han utilitzat diferents escuts i banderes que són en alguna forma diferents de l’escut i la bandera oficial del moment i no per això les diferents formes que han tingut tradicionalment l’escut i la bandera del Principat d’Andorra queden fora de la protecció d’aquesta Llei. D’altra banda, és l’autoritat competent corresponent qui establirà quin és l’escut i la bandera oficial en cada cas.