Llei de regulació de la creació de noves entitats bancàries de dret andorrà (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General ha aprovat en la seva sessió del dia 30 de juny de 1998 la següent:

Llei de regulació de la creació de noves entitats bancàries de dret andorrà

Exposició de motius

En la Llei d’ordenació del sistema financer, de data 27 de novembre de 1993, es van establir les bases per a una superació efectiva del règim d’statu quo en què operava el sistema bancari.

L’articulat de la referida Llei anava precedit de les consideracions que havien portat el legislador a la conclusió que, tot i tenint ben present el principi genèric de la llibertat d’empresa, l’estructuració del sistema financer, pel fet d’exercir unes funcions vitals per al conjunt de l’economia del país, no es podia deixar que la configuressin les lliures forces del mercat, sinó que s’havia de regular prenent com a pauta essencial l’article 32 de la Constitució, on s’explicita que “L’Estat pot intervenir en l’ordenació del sistema econòmic, mercantil, laboral i financer per fer possible, en el marc de l’economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general”.

Des d’aquesta perspectiva, que confirma la primacia de l’interès general en l’organització econòmica de la societat, i també per raons fonamentals de prudència pública i, en definitiva, d’eficàcia econòmica, calia procurar d’assegurar el bon funcionament del sistema financer i la seva positiva aportació a la vida econòmica del país, amb la implantació d’unes mesures apropiades, tot mirant de no intervenir més de l’estrictament necessari. Les autoritzacions vigents en aquell moment es van sotmetre a una adequació administrativa i, al llarg d’aquests anys, s’ha anat desenvolupant un cos normatiu en la forma que s’ha considerat com la més convenient per a la consecució d’aquestes finalitats.

Des del 1993, i talment com es va preveure, no s’han produït variacions en la composició del sistema financer; d’altra banda, les entitats que l’integren ja han quedat subordinades a unes exigències tècniques i econòmiques que han anat marcant la introducció a una nova etapa que ara ha de culminar amb l’obertura efectiva del sistema. Aquest període ha constituït una fase de transició en l’evolució del sistema financer i, a la vegada, preparatòria de l’obertura que el Consell General es disposa a posar en marxa efectivament, amb la present Llei, pel que fa a les entitats bancàries.

S’ha estat reflexionant a fons sobre les característiques que havia de reunir un canvi amb tanta rellevància potencial com el que ara s’està duent a terme. Una característica s’ha anat afirmant com a idea central de l’obertura: la gradualitat. Una vegada més, la prudència i la recerca de l’eficàcia han fet assumir aquesta filosofia de base. La materialització pràctica de la idea de gradualitat porta a iniciar una nova via de tal forma que, a més de quedar oberta a totes les possibilitats amb vista al futur, permet enfocar, ja des d’ara, diversos objectius fonamentals: el manteniment d’una irrenunciable seguretat; l’aportació d’un impuls al dinamisme i a la competència interna del sector; la possibilitat d’obrir noves perspectives de creixement econòmic, i, més enllà de les formulacions teòriques apriorístiques, l’adquisició d’uns coneixements experimentals que han de ser extraordinàriament útils per anar prenent les mesures adequades per conformar, pas a pas, una estructuració òptima del sistema financer.

Pel que fa al procés d’atorgament d’autoritzacions, s’havia de tenir molt en compte el caràcter gradual de l’obertura i calia establir un procediment que garantís aquesta condició bàsica i un tractament objectiu de les sol.licituds. S’ha considerat que amb la incorporació d’un nombre important de criteris, quantitatius i qualitatius, per a la valoració de les sol.licituds, la present Llei conté els elements necessaris per poder prendre decisions sobre aquesta matèria amb equanimitat i eficàcia. D’altra banda, per reforçar el caràcter gradual de l’obertura, s’ha establert, mitjançant una disposició transitòria, el nombre de noves autoritzacions que el Consell General considera convenient d’atorgar fins al 2000.
En el procés de resolució de les sol.licituds hi figuren, amb caràcter preceptiu, les successives intervencions dels dos organismes d’autoritat tècnica financera, les quals han de significar unes aportacions d’elements objectius i criteris tècnics de base que han de facilitar els treballs d’estudi i la determinació del Govern.

A fi de donar consistència al fet de la presentació de sol.licituds, es preveuen uns condicionants rigorosos, inclosa l’obligació de constituir un dipòsit previ. Paral.lelament, a fi d’orientar degudament les persones interessades sobre els objectius que es volen aconseguir amb la creació de noves entitats que s’han d’integrar en el sistema financer andorrà, s’expliciten els criteris específics que es tindran en compte a l’hora d’efectuar l’avaluació de les sol.licituds.

Com ja indica el títol de la present Llei, la normativa que segueix afecta només les entitats bancàries. En efecte, atès que per les circumstàncies històriques i actuals que hi concorren, com per la seva naturalesa el sector bancari i el sector financer no bancari constitueixen dos camps substancialment diferenciats, ha semblat convenient de fer-ne un tractament temporal separat, tot i que sense allunyar-los d’una manera significativa. D’aquesta manera, es poden concentrar els esforços, successivament, a preparar i regular l’obertura de cadascun d’ells.