Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i de serveis financers (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 14 de maig del 2002 ha aprovat la següent:

Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i de serveis financers

Exposició de motius

La Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis, de 13 d’abril del 2000, estableix les bases d’una imposició indirecta sobre els serveis i fixa el termini màxim de dos anys perquè sigui desenvolupada en tots els sectors.

El 13 d’abril del 2000, i posteriorment, el 15 de desembre del 2000, el Consell General va aprovar la Llei de regulació dels mòduls aplicables a les entitats bancàries en el marc de la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis. Aquesta Llei desenvolupava l’impost indirecte sobre la prestació de serveis als serveis bancaris i financers prestats per les entitats bancàries i determinava la base de liquidació corresponent als serveis prestats per les entitats bancàries mitjançant la fixació d’un sistema de determinació objectiva en el qual s’establien uns mòduls específics per al sector bancari.

Tot i la neutralitat desitjada del sistema de mòduls en relació amb les polítiques de gestió, en la pràctica, aquest sistema requereix una adaptació constant de la fórmula de càlcul utilitzada, per tal d’aconseguir la màxima eficiència tenint en compte les modificacions en l’estructura financera dels balanços de les entitats bancàries i de l’evolució d’aquestes durant els últims anys. Així mateix, es feia necessari actualitzar anyalment la importància relativa de cada variable utilitzada perquè el sistema reflectís un gravamen eficient sobre la prestació dels serveis bancaris i financers de les entitats que els presten. Aquests factors, juntament amb la necessitat d’ampliar l’abast del camp d’aplicació de la Llei a tot el sector financer, han fet necessari adaptar el sistema de mòduls a les especificitats del sector, i aquests són els elements més significatius que configuren la present Llei.

L’objectiu d’aquesta Llei és establir les bases d’un sistema impositiu indirecte tot preservant una neutralitat en relació amb la gestió de totes les entitats integrades en el sistema financer que presten els serveis gravats per aquesta Llei. El mètode utilitzat per gravar la totalitat dels serveis duts a terme pel sistema financer en general diferencia, des del punt de vista de qui els rep, entre els serveis amb contraprestació explícita i els serveis amb contraprestació implícita. Els serveis amb contraprestació explícita consisteixen principalment en tots aquells serveis que les entitats del sector financer presten als seus clients i pels quals, generalment, es cobra una comissió. Respecte als serveis amb contraprestació implícita, el seu valor s’integra habitualment en els tipus d’interès dels dipòsits i dels crèdits, i això posa de manifest la necessitat de diferenciar entre el cost del diner i el valor dels serveis efectuats.

Aquesta Llei determina la quota de liquidació de forma objectiva, que estima, a partir de magnituds econòmiques i financeres, el valor de les prestacions de serveis realitzades. Així mateix, l’impost té en compte, en el càlcul de la quota de liquidació, les quotes d’impostos indirectes suportades per tal de dur a terme les prestacions de serveis subjectes a l’impost. Tanmateix, aquesta quota suportada, també s’estima mitjançant un sistema de determinació objectiva. Finalment, en el cas que les entitats bancàries i financeres formin part d’un mateix grup, la Llei preveu el mecanisme de declaració consolidada, simplificant el sistema de liquidació de l’impost.

La Llei es compon d’un capítol I, integrat per dos articles on s’estableixen les disposicions generals; un capítol II, on es determinen els elements essencials de l’impost, compost per nou articles; un capítol III, amb quatre articles, on es recullen les obligacions dels obligats tributaris en relació amb aquest impost; un capítol IV, on s’estableix el sistema de gestió, liquidació i control de l’impost, amb tres articles, i un capítol V relatiu a les infraccions i sancions, amb dos articles. També formen part de la Llei dues disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Naturalesa jurídica

1. L’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i sobre la prestació de serveis financers és un tribut de naturalesa indirecta que grava les prestacions de serveis definides en la present Llei.

2. Aquest impost es regeix per les disposicions establertes en la present Llei, pels reglaments i les altres disposicions que la desenvolupin, i per la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis de 13 d’abril del 2000.

Article 2. Àmbit territorial

Aquest impost s’aplica a les prestacions de serveis definides en aquesta Llei que siguin realitzades en el territori andorrà.

Capítol II. Elements essencials de l’impost

Article 3. Fet generador

Estan subjectes a l’impost les prestacions de serveis bancaris i les prestacions de serveis financers definides en l’article següent, realitzades per les entitats bancàries o per les entitats financeres.

Article 4. Concepte de serveis bancaris i serveis financers

1. S’entén per serveis bancaris i per serveis financers tots aquells que queden recollits en la legislació financera i, particularment, en la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer.

2. Sense que aquesta relació tingui caràcter limitatiu, constitueixen serveis bancaris o serveis financers els relacionats amb les matèries següents:

Article 5. Obligats tributaris

Són obligats tributaris d’aquest impost les entitats bancàries, les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, les entitats financeres d’inversió i les entitats financeres de serveis diversos definides en el capítol 2 de la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, de data 19 de desembre de 1996, que prestin algun dels serveis definits a l’article 4 d’aquesta Llei.