Carregant...
 

Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat



Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 17 d’octubre del 2002 ha aprovat la següent:

llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat

Exposició de motius

L’Estat andorrà ha establert en els darrers anys diverses disposicions a favor de les persones amb discapacitat. Tanmateix, la normativa actual, que és dispersa i procedeix de moments diferents, presenta un contingut confús i poc coherent.

Mentrestant, les Nacions Unides han dotat aquest àmbit d’un important cos de disposicions i de recomanacions als estats membres, a les quals s’ha d’ajustar Andorra. Cal fer referència, per la relació i importància que tenen per a l’àmbit de la discapacitat, a la Declaració universal dels drets humans (1948), la Convenció dels drets del nen (1989), la Declaració dels drets del retardat mental (1971) i la Declaració dels drets dels impedits (1975). Des d’un punt de vista tècnic, també s’ha de tenir en compte la Classificació internacional de disfuncions, discapacitats i handicaps, publicada per l’OMS l’any 1980, i per a la planificació d’actuacions són punts de referència obligats el Programa d’acció mundial per a les persones amb discapacitat i les Normes uniformes sobre la igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat, aprovats per l’Assemblea General de les Nacions Unides, per les Resolucions 37/52, del 3 de desembre de 1982, i 48/96, del 20 de desembre de 1993, respectivament.

La Constitució del Principat d’Andorra proclama un conjunt de drets i deures que afecten tots els ciutadans i, per tant, també els que tenen algun tipus de discapacitat. Actualment, aquests drets estan regulats per les disposicions sectorials corresponents, com el Reglament laboral, aprovat pel Consell General el 17 de juliol i el 22 de desembre de 1978, amb modificacions posteriors; la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989; la Llei qualificada d’educació, del 3 de setembre de 1993; la Llei d’accessibilitat, del 6 d’abril de 1995; la Llei reguladora de la formació professional mitjançant l’aprenentatge en l’empresa, de l’11 de juliol de 1996; el Pla nacional de serveis socials, del 25 de setembre de 1995; el Reglament general de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), i normes de desenvolupament; tanmateix, manca una actualització i un lligam que hi doni coherència i que faciliti a aquest col·lectiu l’exercici real d’aquests drets.

Tot això justifica l’establiment d’una llei marc de caràcter global que unifiqui els principis, la terminologia i els criteris d’actuació, estableixi les mesures generals necessàries per garantir els drets que corresponen a les persones amb discapacitat, i s’ajusti a les directrius i recomanacions de les Nacions Unides. L’elaboració de la Llei ha estat presidida pel principi de plena participació, proclamat per l’esmentat programa de les Nacions Unides. Per això, el Govern va constituir, per acord del 22 de setembre de 1998, dos grups de treball, un d’institucional i un altre de tècnic, a través dels quals s’ha canalitzat la participació i s’han consultat les persones afectades i llurs famílies, les entitats cíviques que treballen en aquest camp, els professionals i els tècnics, així com els ministeris implicats i la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Així mateix, s’han tingut en compte les tendències de les polítiques socials europees i els models normatius que hi ha en matèria de discapacitat.

Tanmateix, no es tracta d’una llei especial per a aquest col·lectiu, que podria ser marginadora en si, sinó d’establir un conjunt de dispositius de garantia que actuïn en els diferents entorns que afecten la vida d’aquestes persones i les situï en igualtat de condicions per a l’exercici efectiu dels seus drets i deures. És a dir, s’adopten mesures per eliminar qualsevol pràctica discriminatòria per raó de la discapacitat i s’estableixen mesures addicionals de garantia, que han de ser desplegades d’acord amb el principi de normalitat, des del Govern, pels diferents ministeris, des dels comuns i des d’altres entitats i organismes competents.

De conformitat amb el que estableix l’article 40 de la Constitució, els articles 19.4. a) i 22 de la Llei, relatius a les condicions d’accés a places de treball de les administracions públiques i a la capacitat civil d’obrar de les persones amb discapacitat, tenen rang de qualificats, mentre que la resta d’articles de la Llei no ostenten aquest caràcter ja que no es refereixen als drets fonamentals de la persona i les llibertats públiques i als drets polítics dels andorrans regulats als capítols III i IV del Títol II de la Constitució.

La Llei dedica el primer capítol als aspectes de caràcter general, que inclouen l’objecte, els principis, els subjectes i les definicions bàsiques que parteixen de la traducció al català dels conceptes de l’OMS esmentats. En el segon capítol es tracta de la prevenció de les disfuncions i de la detecció, el diagnòstic i l’atenció precoç. En els capítols següents s’enumeren els diferents drets i les mesures de protecció i garantia. Aquí cal destacar que per fer efectiva la protecció social d’aquest col·lectiu de ciutadans s’ha optat per fer-ho a través dels mecanismes de la seguretat social andorrana. El darrer capítol es refereix als aspectes organitzatius, on es fa referència a la creació d’una comissió nacional per valorar i orientar les persones amb discapacitat i s’estableix un consell de participació dels afectats.

S’afegeixen a la llei dues disposicions addicionals, que concreten l’abast del dret d’aliments i regulen l’accessibilitat de les persones amb discapacitat visual acompanyades de gossos pigall; després, una disposició transitòria reconeix els drets adquirits, especialment dels perceptors de les pensions per als adults minusvàlids físics i/o mentals; i en les disposicions finals es fixa el ritme d’implantació de la Llei i s’estableix que el Govern ha d’elaborar un projecte de llei que reguli amb caràcter general la incapacitat i el sistema tutelar.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.