Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 27 de maig del 2004 ha aprovat la següent:

llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia

Exposició de motius

I

La Policia com a servei per a la protecció dels drets i llibertats té el seu origen en l’article 13 de la Declaració de drets de l’home i del ciutadà inclosa en la primera Constitució francesa, de 1791, que estableix que “la garantia dels drets de l’home i del ciutadà necessita una força pública, i que aquesta força s’institueix, per tant, en benefici de tots i no per a la utilitat particular d’aquells que la tenen al seu càrrec”. Els cossos de seguretat es configuren d’aquesta manera en l’estat de dret com a garantia institucional del lliure exercici de drets i llibertats, juntament amb la resta de garanties establertes a la Constitució i a les lleis.

Així mateix, la missió de protegir i assegurar el lliure exercici de drets i llibertats fa que el concepte de seguretat pública garantit en l’article 9 de la Constitució no es pugui remetre únicament a la vella noció d’ordre públic, que evocava més un pretext, l’ordre social, per imposar un ordre repressiu, que no pas la necessitat de mantenir una situació de pau i de tranquil·litat públiques. La missió de garantia de la seguretat ciutadana, com a servei públic, té des d’aquesta perspectiva dues manifestacions clarament diferenciades. En primer lloc, quan es produeixi una lesió o una vulneració dels drets i llibertats que s’han d’assegurar com a funció policial essencial. En segon lloc, com a funció preventiva, a través de les actuacions de tot tipus que condueixin a evitar les situacions que generen inseguretat. D’aquesta manera drets i llibertats, d’una banda, i seguretat ciutadana, d’altra banda, formen un tot indissoluble i integrat en l’estat de dret constitucional.

Si en una societat democràtica la institució policial correspon al desig justificat de protegir les llibertats individuals i socials, també ha de representar la necessitat de garantir l’harmonització d’aquestes llibertats perquè es desenvolupi i mantingui un clima general en ordre, tolerància i pau. La Policia, abans de ser el braç secular dels tribunals o actuar en nom d’una autoritat governativa dirigista o repressiva ha de romandre al servei de la comunitat i tenir com a missió essencial garantir l’evolució normal d’aquesta comunitat.

II

El sotmetiment i la vinculació de tots els poders públics i dels ciutadans a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic (article 3 de la Constitució), element determinant perquè l’estat es pugui qualificar de dret, obliga de forma particularitzada l’Administració, atesa la seva ubicació en el conjunt social. La Policia, com a part orgànica de l’Administració pública, apareix sotmesa a la llei tant de forma genèrica com institucionalment, en tenir clarament definida la seva missió sota la dependència del Govern, al qual l’article 72 de la Constitució atribueix, sota l’autoritat del seu cap, la direcció de l’administració de l’Estat tot encomanant-li, també, la direcció de la política nacional i internacional d’Andorra.

III

D’acord amb l’article 94 de la Constitució els jutges i el Ministeri Fiscal dirigeixen l’acció de la Policia en matèria judicial segons el que estableixin les lleis. Amb aquest concepte s’emmarquen una sèrie de funcions incloses en l’àmbit de l’actuació policial que tenen com a finalitat esbrinar el delicte, descobrir el delinqüent i assegurar que es troba, sota la dependència funcional dels jutges i tribunals i del Ministeri Fiscal. Això suposa una especialitat en la funció genèrica policíaca de garantir la seguretat ciutadana i el lliure exercici dels drets i llibertats.

La Constitució no recull un model concret de Policia Judicial, i es remet a un desenvolupament legislatiu posterior que es conté, de forma general, en el capítol primer del títol VII de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i més concretament en la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, i en la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, aprovada pel Consell General en la sessió del dia 10 de desembre de 1998.

Segons disposa l’article 95 de la Llei qualificada de la Justícia, la funció de Policia Judicial recau en tots els membres del Cos de Policia, sempre que siguin requerits per prestar-la pels batlles i tribunals i pel Ministeri Fiscal d’acord amb el que s’estableix en la citada Llei i en les posteriors que la desenvolupen. Dins de la seva estructura el Cos de Policia pot establir i organitzar unitats destinades a Policia Judicial.

El model de Policia Judicial es configura, doncs, a Andorra, com un dels treballs o funcions encomanades a la Policia que s’exerceix sota la dependència orgànica del poder executiu i sota la supeditació funcional de batlles, tribunals i Ministeri Fiscal en la forma establerta per les lleis.

La Policia Judicial compleix dos grans ordres de quefers o treballs: la investigació dels delictes amb anterioritat a la intervenció de l’autoritat judicial, i la realització de les missions específiques que els batlles i tribunals o el Ministeri Fiscal li encomanin en cada cas concret conforme al que disposa el Codi de procediment penal.

Per això l’auxili a batlles, tribunals i fiscals en la investigació dels delictes i en el descobriment i la detenció dels delinqüents, ja sigui a requeriment d’altri o per iniciativa pròpia, constitueix una activitat essencial, prioritària i permanent de la Policia. I per aquesta raó la present Llei preveu la creació d’unitats especials de Policia Judicial i la formació dels funcionaris corresponents, per adscriure’ls funcionalment als òrgans jurisdiccionals esmentats i al Ministeri Fiscal.

IV

Aquesta Llei obre una nova etapa en la història de la Policia andorrana des que fou creada l’any 1931 sota el nom de “Servei d’Ordre”, amb un cap i sis agents, per mantenir la seguretat del país a causa de l’augment de la població flotant en els treballs de la companyia d’electricitat i en la construcció de les carreteres.

Sobre els fonaments de la Constitució, de la Llei qualificada de la Justícia i de les restants lleis de desenvolupament, la present Llei té per objecte d’establir els principis d’actuació, les funcions i el règim funcionarial i estatutari dels membres del Cos de Policia, i l’organització de la seguretat pública en tot el territori nacional, i preveu la creació dels òrgans necessaris i la dotació dels mitjans imprescindibles per al compliment correcte de les funcions de seguretat, defensa i d’altres que corresponen a l’Estat andorrà.

Respecte a tots aquests punts i seguint la tònica de les legislacions modernes en matèria de cossos de policia i de seguretat, la Llei s’inspira en les resolucions de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i de l’Assemblea General de les Nacions Unides, especialment en les relatives a la Declaració sobre la policia i al Codi de conducta per als funcionaris encarregats de fer complir la llei, respectivament. Els principis que deriven d’aquestes directrius resten incorporats a l’ordenament jurídic andorrà d’acord amb el que estableix l’article 3.3 de la Constitució i, per tant, obliguen sense excepció tots els membres del col·lectiu policial.

V

La Policia ha d’adequar la seva conducta a l’ordenament jurídic, amb subjecció als principis de jerarquia i de subordinació dins del Cos. És també un col·laborador indispensable de l’Administració de Justícia, la qual ha d’auxiliar, en el sentit més ampli, dins de les seves possibilitats. Per altra part, el respecte que la policia deu a la societat a què pertany i d’on prové el seu mandat, l’obliga a utilitzar els recursos coactius solament en situacions extremes i amb una aplicació escrupolosa dels principis d’oportunitat, de proporcionalitat i de congruència.

D’aquesta manera, especialment en el tracte de detinguts, la Policia ha d’observar les prescripcions de la Llei d’una manera estricta. Per altra banda, els membres del Cos de Policia s’han de comportar amb una professionalitat exquisida, amb les limitacions i els sacrificis que calguin en bé del servei que presten.

El Cos de Policia té com a missió i divisa principal la protecció, d’acord amb l’ordenament jurídic, de la llibertat i la seguretat de la ciutadania, i per això les seves funcions comprenen des de la protecció de persones i béns fins al manteniment de l’ordre públic.

La Policia andorrana es defineix com un servei del Govern d’Andorra, per coadjuvar en el compliment dels seus fins i en el compliment de les seves disposicions. I, a la vegada, com un servei per a la comunitat i, per tant, amb un mandat explícit de coadjuvar per al benestar social, en cooperació amb els altres agents socials, en els àmbits preventius, assistencial i de rehabilitació.

En aquest sentit, per tal de desenvolupar correctament la funció de la Policia, la Llei regula els principis d’actuació i funcions de la Policia, l’organització i l’estructura i el règim estatutari, amb les condicions d’accés i promoció definint o corregint sempre que sigui necessari les funcions de les diferents escales i categories existents fins ara per donar cobertura i suport adequats a la funció policial.

VI

En termes de personal, el Cos de Policia és una plantilla de funcionaris que ocupen, com a membres del Cos, les places de les diferents escales, graus i nivells que figuren en la relació de llocs de treball, amb especificació de la denominació, les característiques, els continguts funcionals, les necessitats formatives, els complements assignats, la forma de provisió, la promoció, l’avaluació de l’acompliment i totes les altres circumstàncies pertinents.

La Llei estableix el règim estatutari dels membres de la Policia i en defineix els drets i deures, amb les especificitats pròpies de llur funció, entre les quals hi figuren l’accés a la funció i els drets sindicals.

Es crea el Consell de la Policia, amb representació paritària de l’administració del Govern i dels membres de la Policia.

També es regulen la concessió de distincions, recompenses i gratificacions i el règim disciplinari, que es vincula directament amb els principis d’actuació.

El Cos de Policia compta també amb els llocs administratius i tècnics que siguin necessaris per donar cobertura i suport a la funció policial, als quals s’aplica íntegrament el règim de la funció pública de l’Administració general, o la relació de treball que correspongui, d’acord amb el que disposa la Llei de la funció pública, amb l’únic requisit suplementari per al seu nomenament de la conformitat prèvia del ministre titular d’interior.

En resum, aquesta Llei, pel que fa al règim funcionarial, regula aquells aspectes que, per l’especificitat del Cos de Policia al qual va dirigida, han de diferenciar-se clarament del règim general dels funcionaris del Govern, el qual s’aplica en els aspectes no regulats expressament per la present Llei pel que fa als membres propis del Cos, i íntegrament pel que fa als llocs de treball de caràcter administratiu i tècnic.

Atesa la incidència que la Llei té en la regulació de drets fonamentals dels capítols III i IV del títol I de la Constitució per raó de la matèria que n’és objecte, té el caràcter de Llei qualificada d’acord amb el que estableix l’article 40 de la Constitució.

Títol I. Disposicions generals. Principis d’actuació i obligacions. Àmbit d’actuació i funcions. Unitats de policia judicial

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte de la Llei

És objecte d’aquesta Llei qualificada l’ordenació de la seguretat pública i la regulació funcionarial i estatutària del Cos de Policia del Principat d’Andorra.