Llei 18/2004, del 3 de novembre, de l’impost indirecte sobre la producció interna (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 3 de novembre del 2004 ha aprovat la següent:

llei 18/2004, del 3 de novembre, de l’impost indirecte sobre la producció interna

Exposició de motius

Atesa la necessitat de generalitzar la imposició indirecta a tots els sectors de l’economia andorrana, resulta convenient desenvolupar un impost indirecte que sotmeti a gravamen la producció o l’elaboració de béns quan aquests béns són lliurats per ser consumits dins el territori andorrà.

La Llei de l’impost de mercaderies indirecte (IMI), del 26 de juny de 1991, estableix les bases d’una imposició indirecta sobre la producció interna de tota classe de béns mobles i la importació dels mateixos béns però no arriba a sotmetre’ls a gravamen. Això fa que l’actual impost de mercaderies indirecte no acompleixi el principi de generalitat atès que no grava la producció o l’elaboració interna de béns gravant només la seva entrada a la frontera.

En aquest sentit, i tenint en compte l’entrada en vigor de la Llei de bases de l’ordenament tributari amb posterioritat a la Llei de l’impost de mercaderies indirecte, s’ha desenvolupat la present Llei als efectes d’establir una imposició indirecta sobre les activitats de producció i elaboració de béns, en lloc de realitzar el desenvolupament reglamentari previst en la Llei de l’IMI.

Aquesta Llei desenvolupa un sistema impositiu indirecte sobre la producció de béns produïts o elaborats en territori andorrà per empresaris o professionals en el desenvolupament de les seves activitats empresarials o professionals, regulant la repercussió de l’impost sobre la producció i establint una quota de liquidació, consistent en l’import que l’obligat tributari ha d’ingressar per aquest impost, que es determina tenint en compte la quantia dels impostos que repercuteix en les seves operacions i els que suporta en les adquisicions de béns o serveis i que són necessaris per al desenvolupament de la seva activitat.

Les particularitats de l’economia andorrana tenen com a conseqüència que no es disposi d’una informació concreta i contrastable en relació amb els consums interns i els béns produïts o elaborats al Principat. És per això que s’ha de considerar un model diferent del gravamen directament aplicat sobre les operacions realitzades i es presenta un model alternatiu consistent en un sistema modular que estima el valor afegit brut dels béns produïts o elaborats quan aquests béns són consumits dins el territori del Principat.

Per determinar aquest valor final dels béns consumits s’estima el valor afegit que cada fase de producció incorpora en el procés productiu o d’elaboració dels béns, a partir d’un sistema de determinació objectiva de la quota de liquidació. La determinació objectiva de la quota de liquidació es realitza mitjançant l’aplicació d’uns coeficients al valor de cadascuna de les variables que expliquen el valor afegit que incorpora cada activitat. Per a la selecció d’aquestes variables i els valors assignats a cadascuna, s’ha tingut en compte l’experiència recollida per altres països que han utilitzat aquest sistema de determinació objectiva per al càlcul de l’impost.

Atès que el càlcul del deute tributari mitjançant un sistema de determinació objectiva pot conduir a uns resultats diferents dels que es derivarien de la comptabilitat, i amb l’objectiu de donar cobertura als principis de justícia i equitat que han de presidir tot sistema fiscal, la Llei preveu un règim alternatiu de determinació directa de la quota de liquidació conforme a la realitat dels fets. L’exercici d’aquesta opció per part de l’obligat tributari el vincula per un període mínim de tres anys.

En el càlcul de les quotes de liquidació s’han tingut en compte els tipus de gravamen definits en la Llei de l’impost de mercaderies indirecte, d’acord amb la naturalesa dels productes produïts o elaborats. Per altra banda, i atès que els lliuraments de béns immobles es troben subjectes a l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, i per tal de no augmentar la càrrega impositiva sobre aquests lliuraments de béns, la Llei preveu l’aplicació del tipus de gravamen reduït a les transmissions de béns immobles subjectes simultàniament a aquest impost i a l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.

D’altra banda, la Llei preveu la devolució parcial de l’impost indirecte sobre la producció interna per les exportacions definitives de béns produïts o elaborats a Andorra, per tal d’obtenir un tractament equivalent al de les exportacions de mercaderies importades al Principat, d’acord amb el que estableix l’article 16 de la Llei de l’impost de mercaderies indirecte i el Reglament regulador de l’operació comercial d’importació/exportació amb retorn d’impost, del 21 d’abril de 1993.

Finalment, atès el procés de desenvolupament dels impostos indirectes que s’està portant a terme, l’entrada en vigor d’aquest impost va acompanyada de l’aprovació d’altres lleis que afecten la resta dels sectors econòmics, i en particular, la Llei de l’impost indirecte sobre activitats comercials, que grava el valor afegit brut derivat de la comercialització de les mercaderies importades al Principat així com dels béns produïts o elaborats internament. En aquest últim cas, quan els béns són produïts o elaborats a Andorra, els obligats tributaris de l’impost indirecte sobre activitats comercials són els mateixos productors o elaboradors, els quals han d’aplicar directament un recàrrec d’equivalència sobre el preu de venda dels seus productes. En el càlcul del valor afegit de cadascuna de les activitats, s’ha tingut en compte l’impacte d’aquest impost i, per tant, els mòduls resultants ja incorporen la minoració del valor afegit en aquest sentit.

Un cop desenvolupada la imposició indirecta a tots els sectors de l’economia andorrana, es procedirà, d’acord amb el que estableix la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis, del 13 d’abril del 2000, a la refosa de tots els impostos indirectes sobre el lliurament de béns i les prestacions de serveis realitzades en territori andorrà en un sol text que reguli el sistema general d’imposició indirecta.

L’entrada en vigor d’aquesta Llei tindrà lloc el primer de gener de l’any 2006, per tal de permetre una adequació correcta en el compliment de les obligacions formals que l’impost preveu.

Aquesta Llei es compon d’un capítol I, integrat per dos articles on s’estableixen les disposicions generals; un capítol II, on es determinen els elements essencials de l’impost, compost per tretze articles; un capítol III, amb cinc articles, on es recullen les obligacions dels obligats tributaris en relació amb aquest impost; un capítol IV on s’estableix el sistema de gestió, liquidació i control, amb tres articles, i un capítol V relatiu a les infraccions i sancions, amb dos articles. Formen part també de la Llei dues disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals, així com els annexos 1, 2 i 3 relatius a les definicions de les variables, les activitats de producció o elaboració de béns i els coeficients aplicables a les variables respectivament.

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Naturalesa jurídica

1. L’impost indirecte sobre la producció interna és un tribut de naturalesa indirecta i de caràcter estatal que grava, en la forma i les condicions previstes en aquesta Llei, la producció i l’elaboració de tota classe de béns.

2. Aquest impost es regeix per les disposicions establertes en aquesta Llei, pels reglaments i altres disposicions que la desenvolupin, i per la Llei de bases de l’ordenament tributari, de 19 de desembre de 1996.

Article 2. Àmbit territorial

Aquest impost s’aplica en tot el territori andorrà.

Capítol II. Elements essencials de l’impost

Article 3. Fet generador

1. Estan subjectes a l’impost el lliurament de béns, produïts o elaborats per empresaris o professionals en l’àmbit territorial de l’impost, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament d’activitats empresarials o professionals, fins i tot si s’efectuen a favor dels mateixos socis, associats, membres o partícips de les entitats que les realitzen.

2. La subjecció a l’impost es produeix amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat empresarial o professional o en cada operació en particular.

Article 4. Operacions no subjectes

1. No està subjecte a aquest impost el lliurament de la totalitat del patrimoni empresarial o professional en favor d’una persona que continuï l’activitat.

2. No estan subjectes a aquest impost les execucions d’obra consistents en la construcció, rehabilitació, condicionament, edificacions, així com la urbanització del sòl, amb o sense aportacions de materials, realitzades en el marc de les activitats de construcció immobiliària.

Article 5. Concepte de lliurament de béns

1. Es considera lliurament de béns la transmissió del poder de disposició sobre béns corporals.

2. Als efectes d’aquest impost, també tenen la consideració de béns corporals el gas, la calor, el fred, l’energia elèctrica i altres modalitats d’energia, així com les aplicacions informàtiques estandarditzades en sèrie i comercialitzades per ser usades.