Carregant...
 

Llei 7/2006, del 21 de juny, de modificació de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries


Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 21 de juny del 2006 ha aprovat la següent:

llei 7/2006, del 21 de juny, de modificació de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries

Exposició de motius

L’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, aprovat el 29 de desembre del 2000, no ha necessitat grans canvis ni modificacions al llarg de la seva vigència. Però després de gairebé cinc anys des de la seva entrada en vigor, han anat sorgint algunes qüestions que han quedat reflectides en la doctrina administrativa que, al llarg d’aquest temps, s’ha anat emetent, i que ha permès establir una aplicació correcta del tribut. Aquestes qüestions han estat entorn de la interpretació i la gestió del tribut, fet que recomana revisar i adequar el text de la Llei a les necessitats i a les exigències que plantegen aquestes qüestions.

La primera modificació fa referència a la transmissió d’accions i de participacions de certs tipus de societats mercantils, incloent que per motiu de la transmissió s’ostenti una proporció mínima del capital social, per tal de poder considerar que a partir d’aquest llindar hi ha un fet equivalent a una transmissió de béns de naturalesa immobiliària. La no existència d’aquest mínim comporta que qualsevol transmissió d’accions i/o de participacions d’aquest tipus d’entitats resulti subjecte a tributació, gravant certes modalitats d’estalvi, canalitzades a través de societats d’inversió immobiliària.

Una altra modificació és la relativa a les promeses de compravenda on s’estipuli el pagament d’un preu superior al 20 per cent del preu total que s’hagi pactat. En aquest cas, l’impost s’exigeix en la seva totalitat com si es tractés de la transmissió de l’immoble amb independència del moment en què tingui lloc la formalització posterior de la compravenda.
LesLleis.com

Per altra banda, es modifica significativament l’article 4 relatiu a les exempcions, tant des del punt de vista formal com de contingut. D’entre totes les exempcions convé ressaltar les següents: la inclusió de supòsits d’exempció en les transmissions patrimonials immobiliàries realitzades a favor de les entitats parapúbliques o de dret públic, i a favor de l’Església; la inclusió d’exempcions fiscals en favor de les unions estables de parella per igualar-los als existents per als casos de matrimoni, tal com estableix la Llei 4/2005, qualificada de les unions estables de parella, del 21 de febrer; l’exempció de les transmissions de béns immobles efectuades a favor d’entitats sense ànim de lucre i d’associacions; i també la inclusió d’un nou supòsit que afecta a certes adquisicions d’habitatge que hagin de constituir la primera residència de persones amb una renda limitada, sempre i quan el preu de l’habitatge no superi un llindar. Per tal de possibilitar una actualització dels valors i criteris d’aquesta exempció, es delega aquesta potestat a la Llei del pressupost general. També es modifica la redacció del text referent a les aportacions de béns o drets immobiliaris a societats, i es limita l’aplicació de l’exempció a casos concrets. Aquesta Llei també recull les exempcions que van ser introduïdes en la Llei 6/2004 de modificació puntual de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 14 d’abril, i per tant es deroga el contingut d’aquesta última Llei.

Així mateix, la Llei aporta algunes modificacions tècniques en els articles de meritament i base de tributació als efectes d’ajustar aquests articles amb les noves modificacions introduïdes.

Finalment, s’inclou un nou supòsit d’infracció per defraudació que contempla aquells casos en què la diferència de valors superi uns certs llindars entre el valor declarat i el valor real comprovat per l’Administració. Així mateix, s’actualitza l’import de les sancions i es converteix a euros.

Aquesta Llei consta de set articles que modifiquen alguns aspectes de l’impost, d’una disposició transitòria, d’una disposició derogatòria i d’una disposició final.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.