Llei 2/2008, del 8 d’abril, d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 8 d’abril del 2008 ha aprovat la següent:

Llei 2/2008, del 8 d’abril, d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra

Exposició de motius 

La legislació en matèria d’inversions estrangeres ha de constituir-se en una part molt significativa de la política econòmica dirigida a promoure el progrés i la competitivitat de l’economia andorrana, ja que, mitjançant l’atracció de capitals estrangers, es pot aconseguir augmentar-ne el nivell de desenvolupament i d’innovació. Ara bé, per complir aquesta finalitat amb eficàcia i oportunitat, resulta imprescindible comptar amb un text normatiu únic i estable que doti d’un marc de seguretat jurídica les decisions estrangeres d’inversió i també que augmenti substancialment el grau vigent de liberalització d’aquestes inversions al Principat.

És per això que el primer objectiu d’aquesta Llei se centra en l’aprovació d’un text únic que abasti el règim de totes les classes i formes d’inversions estrangeres, evitant així tant la vigent proliferació de disposicions nascudes en moments diversos, com les possibles llacunes i contradiccions existents. El segon objectiu perseguit amb aquesta Llei, dirigit també a satisfer l’esmentada finalitat de la legislació en matèria d’inversions estrangeres, radica a augmentar significativament el vigent grau de liberalització d’aquestes inversions al Principat, eliminant el requisit de l’autorització administrativa prèvia en un nombre més alt de casos.

La Llei s’estructura en set capítols, vint-i-un articles, tres disposicions addicionals, dues transitòries, una final i una derogatòria. El capítol I conté disposicions generals establint el concepte, les classes i formes d’inversió estrangera, seguint les categories utilitzades tradicionalment en l’àmbit de la Unió Europea, per tal d’augmentar la seguretat jurídica. També es regulen els pagaments i cobraments derivats de les inversions estrangeres per complir una funció de control prevista amb caràcter general en la disposició addicional segona. Finalment, el reconeixement del dret de transferència a l’exterior, la subjecció de les transmissions i la sanció de nul·litat, són instruments destinats a incentivar i garantir el compliment de la Llei.

Els capítols II a V estableixen el règim de cadascuna de les quatre formes d’inversió estrangera directes, en cartera, en immobles i altres formes definint-ne el significat, acotant el seu àmbit i determinant el grau de liberalització de cadascuna. En aquest sentit, cal destacar la liberalització de les inversions directes, exceptuant les que es vulguin efectuar en els sectors d’activitats que, per les especificitats de l’economia andorrana, queden de forma expressa subjectes a l’obtenció d’una autorització administrativa prèvia, i únicament quan s’assoleixen percentatges notablement superiors als vigents, i també és remarcable la liberalització amb caràcter general de les inversions en cartera.

Els capítols VI i VII contenen, respectivament, les normes relatives a les competències i els procediments i a la formalització i el registre de les inversions estrangeres. En relació amb la competència i el procediment per autoritzar les inversions estrangeres subjectes a aquest requisit, la Llei l’atribueix en tot cas al Govern, amb l’informe previ del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera, i fixa expressament els criteris que poden fundar la decisió d’atorgar o denegar l’autorització corresponent, per limitar el grau de discrecionalitat d’aquesta decisió governamental. Un cop obtinguda l’autorització, la inversió estrangera s’ha d’efectuar dins del termini establert a la mateixa autorització o el fixat amb caràcter general a la Llei i, en tot cas, s’ha de formalitzar en document públic notarial i ser declarada en el Registre d’Inversions.







{JS(file="JSLesLleis/MostraFades.js")/