Llei 11/2008, del 12 de juny, de fundacions

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 12 de juny del 2008 ha aprovat la següent:

llei 11/2008, del 12 de juny, de fundacions

Exposició de motius

La Llei de fundacions té l’objectiu de donar resposta a la demanda social d’una regulació de les fundacions privades d’interès públic o social. Per fer-ho, té present -com a antecedent- la tradició jurídica europea en la matèria i valora -com a punt de referència comparativa- l’experiència correlativa dels països de l’entorn. El dret romà no va conèixer les fundacions privades independents (amb personalitat jurídica) d’interès particular; d’altra banda, els antecedents històrics i la normativa vigent als països de l’entorn mostren un criteri francament contrari a l’admissió de les fundacions privades d’interès particular.

Des del punt de vista formal, la Llei s’articula en vuit capítols, formats per quaranta-un articles, vuit disposicions transitòries i dues disposicions finals.

El capítol I està constituït per les disposicions generals, que regulen aspectes com l’àmbit d’aplicació, la capacitat per constituir, la forma, els fins i la dotació. Ha de destacar-se que la Llei opta pel sistema d’autorització prèvia a la constitució.

El capítol II estableix els requisits necessaris per constituir la fundació, i també el procés d’inscripció. En destaca el mandat que la dotació inicial s’aporti íntegrament en ocasió de l’atorgament de l’escriptura fundacional.

El capítol III regula els òrgans de govern de la fundació, i les accions per impugnar-ne els acords i per demanar la intervenció del Protectorat. En consonància amb la natura de les fundacions regulades per aquesta Llei, que està determinada per la finalitat d’interès públic que ha de constituir el seu fi, el càrrec de patró es configura com a gratuït.
El capítol IV estableix el règim econòmic de les fundacions, l’obligatorietat de portar la comptabilitat i els llibres, i regula l’aplicació dels ingressos. Per evitar la constitució de fundacions fictícies, resulta bàsic l’article 24, que estableix l’aplicació obligatòria de dos terços de les rendes i altres ingressos nets anuals, al compliment dels fins fundacionals. Aquesta circumstància s’ha de reflectir degudament en els comptes que s’han de presentar anyalment davant del Protectorat.

El capítol V regula la fusió, l’escissió, l’extinció i la liquidació de les fundacions. És important la facultat que s’atribueix al Protectorat de determinar l’aplicació que s’ha de donar a l’haver resultant de la liquidació d’una fundació extingida.

El capítol VI estableix les funcions del Protectorat, que és exercit per l’Estat i té cura de vetllar per la realització de l’interès general propi de les fundacions i pel compliment de les finalitats fundacionals. Convé especificar que el control exercit pel Protectorat es concreta en la comunicació al Govern de qualsevol incidència que posi en perill la realització de la voluntat fundacional, el respecte a la voluntat fundacional o el compliment de les lleis i dels estatuts.

El capítol VII regula la inscripció i els assentaments que s’han de fer al Registre de Fundacions.

El capítol VIII regula les fundacions del sector públic amb la voluntat de facilitar la creació de fundacions participades per òrgans de l’Estat, les administracions públiques i entitats parapúbliques o de dret públic.

A les disposicions transitòries s’hi estableix el règim transitori per a les fundacions ja constituïdes en el moment de l’entrada en vigor de la Llei, el termini per adaptar-hi els estatuts, i els mecanismes que hauran de garantir un fi d’interès general de manera clara i indubtable d’aquestes fundacions ja existents. Així, s’hi regula la resolució dels negocis jurídics d’adscripció de béns a finalitats d’interès particular, i també la destinació que s’ha de donar als béns adscrits.

Una de les finalitats indubtables d’aquestes disposicions és privar radicalment de qualsevol eficàcia tota mena de negocis jurídics mitjançant els quals s’hagi intentat, en el passat, donar l’aparença de fundació a l’adscripció d’uns béns determinats a finalitats d’interès particular.

Finalment, a les disposicions finals es fixa un termini al Govern per fer el desplegament reglamentari de la Llei relatiu al Protectorat i al Registre de Fundacions i s’hi estableix l’entrada en vigor.

Capítol I. Disposicions generals

Article 1

Àmbit d’aplicació

1. Aquesta Llei regula les fundacions privades, inscrites al Registre de Fundacions, que tenen nacionalitat andorrana i estan domiciliades a Andorra. També regula les fundacions del sector públic.

2. Les fundacions privades són entitats sense afany de lucre, que afecten irrevocablement uns béns o uns drets a la realització de finalitats d’interès general.

3. Les fundacions privades poden ser constituïdes per una durada indefinida o temporal. En aquest darrer cas, la durada de la fundació ha de ser suficient per dur a terme la finalitat fundacional.