Carregant...
 

Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals (Text refós per LesLleis.com)




Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 29 de desembre del 2010 ha aprovat la següent:

llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals

Exposició de motius

I Justificació de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals

La creació de l’impost sobre societats, així com la submissió de la renda dels empresaris i els professionals individuals a un impost sobre les activitats econòmiques de les persones físiques, configuren un panorama en el qual les rendes derivades de l’exercici d’activitats econòmiques, amb forma individual o societària suporten algun tipus d’impost directe.

En aquest marc normatiu, cal una norma que, per raons d’igualtat i justícia tributària, creï un impost similar per a les rendes d’activitats econòmiques desenvolupades a Andorra per persones físiques o entitats no-residents fiscals i per a les rendes del treball percebudes per persones físiques no-residents fiscals. Atès que les persones físiques no-residents fiscals a Andorra no estan subjectes, en principi, al règim de seguretat social del Principat, ni tampoc no estan compreses en l’àmbit subjectiu d’aplicació dels impostos sobre societats i sobre activitats econòmiques de persones físiques, s’ha d’establir un impost sobre la renda dels no-residents fiscals que gravi totes les rendes derivades de l’exercici d’activitats econòmiques o laborals que aquests subjectes obtinguin de font andorrana. Lògicament, la inexistència de tributació per a les persones físiques residents fiscals de les rendes del capital determina que també els no-residents fiscals persones físiques quedin extramurs de l’impost allà on obtinguin rendes d’aquesta naturalesa. No és aquest el cas de les entitats en general, ja que la configuració de l’impost sobre societats com un impost sintètic que grava la renda total de la societat determina que l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, quan l’obligat tributari sigui una entitat no-resident fiscal, recaigui sobre totes les rendes de font andorrana obtingudes per l’entitat no-resident fiscal. En definitiva, en ser els principis d’igualtat i capacitat econòmica les pedres angulars del nostre ordenament tributari, l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pretén simplement ser un complement que permeti aconseguir un grau important de simetria en matèria tributària respecte a la imposició que recau sobre els subjectes, persones físiques o entitats, residents fiscals a Andorra i gravar de manera substancialment igualitària els residents i els no-residents fiscals.

A més, l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals persegueix una finalitat anàloga amb l’impost sobre societats i es justifica per les mateixes raons que aquest impost: es tracta, en definitiva, de situar Andorra en el context internacional com un país amb un ordenament ortodox, homologable i equiparable amb el dels països del seu entorn, la Unió Europea i l’OCDE, i que entén que la signatura de convenis per a l’eliminació de la doble imposició és clau per al desenvolupament de la seva economia. En aquest sentit, l’impost segueix les grans línies de la imposició sobre els no-residents dels països més avançats, encara que no perd de vista la finalitat de l’impost sobre societats de crear un entorn competitiu que faciliti l’atracció d’inversions al Principat d’Andorra. Alhora, pretén ser una de les peces essencials del nostre sistema tributari que permeti establir una xarxa de convenis per eliminar la doble imposició.

II Principis rectors i configuració de l’impost

La complementarietat d’aquest impost respecte de l’impost sobre societats determina que els principis rectors d’aquest impost -coordinació i compatibilitat internacional, transparència i simplicitat normativa i competitivitat- hagin guiat l’elaboració d’aquesta norma.

Cal subratllar, no obstant això, que l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals posseeix singularitats importants respecte a la imposició societària que en justifiquen la regulació en una llei separada.

III Aspectes fonamentals de la Llei

Atesa la peculiaritat de l’ordenament del Principat, resulta essencial en aquesta Llei de donar una definició clara dels obligats tributaris de l’impost. A més de l’obligat tributari, es regulen altres figures com ara els responsables, retenidors i representants dels obligats tributaris, sobre els quals pivota la gestió de l’impost, especialment en la modalitat de contribuents no-residents fiscals sense establiment permanent.

Per vincular una renda al territori del Principat, la Llei utilitza dues tipologies dels punts de connexió. D’una banda, s’utilitza el concepte internacionalment acceptat d’“establiment permanent”, que dóna lloc a una de les modalitats de l’impost. De l’altra, es defineixen els punts de connexió específics dels tipus de rendes que el no-resident fiscal pot obtenir en el territori del Principat d’Andorra.

Tant en un cas com en l’altre, els tipus impositius són, per imperatiu del principi de neutralitat i no-discriminació, idèntics als definits per a les societats residents fiscals a Andorra. A més, aquesta és una condició essencial per a la positiva resolució de les futures negociacions de convenis per evitar la doble imposició tenint en compte el contingut de l’article 24 del model de conveni de l’OCDE.

Formalment la Llei s’estructura en 41 articles, una disposició transitòria i cinc disposicions finals.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.