Carregant...
 

Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats



Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 29 de desembre del 2010 ha aprovat la següent:

llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats

Exposició de motius

I Justificació de la creació de l’impost sobre societats

La finalitat de la Llei de l’impost sobre societats que es presenta és regular i implantar aquesta figura tributària. Aquesta creació enllaça i encaixa perfectament amb l’orientació del Principat d’Andorra en els nostres dies com a centre de prestació de serveis internacionals. L’obertura cap a l’exterior de l’economia andorrana juntament amb la modernització del sistema fiscal i una distribució més equitativa de les càrregues tributàries són les raons principals que fonamenten aquesta iniciativa legislativa.

La introducció d’aquest impost així com la conseqüent conclusió de convenis per a l’eliminació de la doble imposició internacional constitueixen dos elements d’un binomi que és clau en la conformació de l’anomenada infraestructura juridicoeconòmica del Principat d’Andorra, en la mesura que permetrà que els seus ciutadans i empresaris puguin competir en condicions adequades en l’actual escenari de globalització econòmica. Al mateix temps, el binomi impost sobre societats/convenis per a l’eliminació de la doble imposició pretén erigir-se en l’eix sobre el qual giri l’atracció d’inversió estrangera cap al Principat.

Només la introducció d’un impost sobre societats homologable al d’altres països permetrà al Principat d’Andorra signar convenis per eliminar la doble imposició amb altres estats, com a instrument de política tributària i compliment amb els estàndards definits internacionalment i, especialment, en el context de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), però també com a mitjà per facilitar la sortida a l’estranger de les seves empreses i l’atracció d’inversió estrangera al territori del Principat. En aquest mateix sentit, l’impost sobre societats és el complement de les reformes mercantils i financeres que s’han emprès els últims temps amb la finalitat d’alinear l’ordenament jurídic del Principat amb el propi dels països més avançats.

Per altra banda, la introducció d’una fiscalitat directa sobre els beneficis s’alinea de forma clara amb el principi constitucional de distribució equitativa de les càrregues fiscals. Alhora, la implantació de les figures tributàries vigents als estats membres de la Unió Europea suposa la supressió de taxes i altres figures impositives que deixen de tenir sentit amb la modernització del marc tributari; així doncs, aquesta Llei deroga la Llei de la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques, del 20 de desembre de 1995.

II Principis rectors de l’impost sobre societats

A l’hora de configurar l’impost sobre societats, s’han pres en consideració una sèrie de principis que n’inspiren la regulació, a saber: els principis de coordinació i compatibilitat internacional, transparència i simplicitat normativa i competitivitat.

Els principis de coordinació i compatibilitat internacional s’han pres en consideració a l’efecte de modelar l’impost atenent les tendències prevalents i els models impositius vigents als estats membres de la Unió Europea i als països membres de l’OCDE, sense desconèixer les orientacions seguides per altres països. En aquest sentit, es pot afirmar que l’impost sobre societats regulat en aquesta Llei és ortodox, perfectament compatible i homologable amb el que s’exigeix als principals països de l’entorn europeu i l’OCDE. Al mateix temps, i encara que s’hagi buscat que els països del nostre entorn reconeguin en l’impost sobre societats del Principat d’Andorra una figura anàloga a la que ells tenen en els seus ordenaments, s’ha procurat articular una normativa de les més avançades, dotant les nostres empreses de solucions i instruments operatius que només trobaran als estats més desenvolupats, com, per exemple, acords previs en matèria de preus de transferència en línia amb els impulsats per les directrius de l’OCDE i pel mateix Fòrum Europeu de Preus de Transferència.

A l’hora d’articular les normes de l’impost, s’ha tractat de portar fins a les últimes conseqüències el principi de transparència, el qual exigeix que les normes impositives siguin clares i intel·ligibles, de manera que la seva aplicació pugui efectuar-se amb la màxima seguretat jurídica per als subjectes passius. S’ha fugit intencionadament de les solucions especialment complexes que hom pot trobar en molts ordenaments, amb la finalitat de permetre que les persones jurídiques del Principat d’Andorra puguin aplicar un impost que no els causi problemes per la seva complexitat normativa.

El principi de competitivitat és una altra de les pedres angulars del model d’impost sobre societats. Això significa triar l’opció més adequada a la realitat i el context econòmic andorrà entre les opcions impositives que ofereixen els països del nostre entorn europeu i de l’OCDE. No cal dir que la competitivitat de l’impost andorrà no contradiu de cap manera la compatibilitat internacional d’aquest tribut, ja que l’impost pren com a model els que han permès a diversos estats de la Unió Europea i de l’OCDE un creixement econòmic més gran sobre la base de no sobrecarregar les seves empreses amb tipus impositius alts.

III Aspectes fonamentals de l’impost sobre societats

L’impost sobre societats té caràcter sintètic, de manera que sotmet a gravamen de forma unitària tota la renda obtinguda per les persones jurídiques residents fiscals en territori andorrà que duen a terme una activitat econòmica. El caràcter sintètic de l’impost en simplifica l’aplicació per part dels subjectes passius i permet una adequació més gran d’aquest tribut amb el principi de neutralitat.

L’impost sotmet a imposició la renda mundial obtinguda pels subjectes passius, és a dir, per les persones jurídiques, de manera que les empreses que no hagin adoptat forma societària queden fora de l’àmbit d’aplicació d’aquest impost. Només les entitats qualificades com a residents fiscals al Principat d’Andorra queden subjectes a l’impost sobre societats.

En matèria de base de tributació s’ha optat per un model d’acord amb el qual aquesta base de tributació es calcula partint del resultat comptable, però introduint al mateix temps certes correccions o ajustos fiscals extracomptables. Aquest model de “conformitat parcial” amb el resultat comptable s’empra en un bon nombre de països de l’entorn europeu i té com a principals avantatges la simplicitat, la consistència i l’harmonització més grans entre els comptes mercantils i la base de tributació fiscal.

L’impost també conté alguna de les principals clàusules antiabús establertes a escala internacional, com per exemple la regla de valoració de les operacions entre persones vinculades. També aquí s’ha adoptat el principi de plena competència elaborat per l’OCDE seguint les directrius de l’OCDE de preus de transferència i empreses multinacionals, les quals han d’emprar-se a efectes interpretatius.

La regulació dels mecanismes per a l’eliminació de la doble imposició internacional i econòmica s’inspira en els models europeus més desenvolupats, en línia amb el principi de compatibilitat internacional que inspira l’impost. També s’han incorporat aquí disposicions per evitar l’ús abusiu d’aquests mecanismes d’eliminació de la doble imposició.

Formalment la Llei s’estructura en 66 articles, dues disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria i set disposicions finals.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.