Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 13 de juny del 2013 ha aprovat la següent:

llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç

Índex

Exposició de motius

L’activitat comercial ha estat i és cabdal en el desenvolupament de l’economia andorrana d’ençà la segona meitat del segle XX.

La demanda comercial ha experimentat en els darrers temps grans canvis i ha comportat la modificació del panorama tradicional del comerç andorrà. Per adaptar-se, el sector està desenvolupant un gran procés de transformació, amb l’aparició de nous formats comercials adaptats a les noves tendències de consum i les noves tecnologies. Aquesta evolució fa necessària la recerca d’un equilibri entre liberalització, supervivència del teixit econòmic i desenvolupament urbà harmònic.
Una activitat comercial moderna ha de saber conjuminar tots els seus actors: el comerciant venedor, que ha d’oferir el millor servei i productes; el comprador, que es mereix poder disposar del millor servei i producte; i el treballador empleat en el sector comercial, que ha de tenir la formació i la disposició per a vendre el millor producte amb el millor servei.

Alhora la legislació comercial ha de situar-se en el marc jurídic establert a la Constitució concretant els principis de la llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat, amb llibertat de preus i defensa dels drets dels consumidors.

La Llei estableix el règim substantiu per a l’exercici del comerç, la regulació administrativa de les activitats comercials i la disciplina de les noves tipologies específiques de venda. S’estructura en cinc títols, vint-i-dos capítols, cent nou articles, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals.

El títol I l’integren nou capítols i trenta-vuit articles i conté disposicions generals relatives a l’objecte i a l’àmbit d’aplicació subjectiu de la Llei; a la fixació dels conceptes de comerç i activitat comercial, delimitadors de l’àmbit objectiu; el capítol segon estableix els requisits substantius per a l’exercici del comerç, tant per als andorrans com per als estrangers, que prohibeix expressament l’exercici del comerç en nom propi però per compte d’un altre que per llei no pot exercir-lo. El capítol tercer defineix el concepte d’establiment comercial, tant individual com col·lectiu, i el capítol quart el règim d’autorització administrativa per a l’exercici del comerç i l’obertura d’establiments comercials, que simplifica de forma innovadora els tràmits existents actualment i introdueix els procediments de comunicació i de declaració responsable. S’estableix també una autorització sotmesa al compliment de requisits especials per als grans establiments comercials. El capítol sisè conté el règim aplicable al Registre de Comerç i Indústria, on s’han d’inscriure d’ofici totes les persones, físiques i jurídiques, que, comptant amb l’autorització administrativa prèvia, exerceixin el comerç al Principat. En el marc de la transparència necessària per l’acompliment els compromisos internacionals contrets per Andorra són recomanables les fórmules normals de publicitat del Registre. Es distingeix així entre la mera consulta, efectuada per qualsevol persona i la sol·licitud de certificació, que ja és un tràmit diferent. El capítol setè regula la lluita contra l’intrusisme empresarial. El capítol vuitè incorpora la normativa referent als noms comercials i rètols d’establiment que fins ara estava regulada per una llei específica, flexibilitzant els requisits d’autorització de noms comercials. Finalment el capítol novè d’aquest títol I regula els principis generals de l’activitat comercial en règim de franquícies.

El títol II tracta en tres capítols de la publicitat comercial exterior, els horaris i els preus. El capítol primer estableix amb quatre articles la regulació general de la publicitat exterior, que per raó dels àmbits on es farà obliga a subjectar-la a una autorització administrativa prèvia per garantir la prevalença dels interessos generals sobre els privats i particulars de tota activitat econòmica. El capítol segon d’aquest títol efectua una remissió a la legislació sobre horaris comercials per regular aquesta matèria i el capítol tercer estableix en dos articles el règim de preus, en declara el principi de llibertat de fixació que tenen els comerciants, n’estableix les excepcions corresponents i fixa l’obligació d’informar-ne el públic.

El títol III, integrat per quatre capítols, catorze seccions i quaranta-quatre articles, està totalment dedicat a establir la regulació administrativa i el règim jurídic material dels tipus específics de venda. Les finalitats perseguides són diverses, però fonamentalment se centren en dues. En primer lloc, garantir la claredat i la transparència de les característiques que defineixen cadascun dels diversos tipus de venda regulada, per afavorir la competència lleial en el mercat; i en segon lloc, establir la disciplina substantiva d’alguns tipus de venda que situen els consumidors finals en una posició que obliga a fixar mecanismes per restaurar l’equilibri entre les parts.

El títol IV, amb tres capítols i sis articles, estableix, amb caràcter general, la responsabilitat dels comerciants minoristes, els drets dels consumidors finals i la denominada garantia comercial, remetent-se, per a la regulació específica, a la legislació en matèria de competència i de protecció del consumidor. Els principis que estableix aquesta Llei tenen el seu origen, de la mateixa manera que el règim substantiu dels tipus específics de venda, en la normativa de la Unió Europea i, per tant, en el conjunt dels seus estats membres. El Principat no està obligat a transposar al seu ordenament aquesta normativa però l’opció de fer-ho sembla oportuna tant per les raons de fons que la justifiquen com per la mateixa competitivitat del comerç nacional. El capítol tercer d’aquest títol estableix el règim d’inspecció i el control dels establiments i de les activitats comercials en quatre articles, i destaca la determinació de la competència respecte de la potestat d’inspecció i les facultats que s’atorguen als inspectors de comerç a aquest efecte.

El títol V, format per tres capítols i dotze articles, determina la disciplina de les infraccions i de les sancions en l’àmbit del comerç, d’acord amb el principi de tipicitat propi del dret administratiu sancionador. En aquest sentit, es determinen les figures dels autors i responsables de les infraccions. Les infraccions s’ordenen en tres categories: molt greus, greus i lleus. Finalment, després d’establir la competència respecte de la potestat sancionadora, s’estableixen mesures cautelars a adoptar durant la tramitació dels expedients sancionadors i s’enumeren les classes de sancions imposables tant les principals com les accessòries.

Títol I. Disposicions generals

Capítol primer. Objecte i àmbit d’aplicació

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta Llei és establir el règim per a l’exercici del comerç i la seva regulació administrativa, i també regular determinats tipus específics de venda amb la finalitat d’ordenar el sector i millorar-ne l’estructura.

Article 2. Àmbit

1. Estan sotmeses a aquesta Llei les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que exerceixen el comerç de forma habitual.

2. Als efectes d’aquesta Llei s’entén que hi ha habitualitat quan l’activitat de comerç es realitza mitjançant establiment permanent, publicitat o altres elements que acrediten el caràcter continuat de l’activitat.

3. Les disposicions del títol I d’aquesta Llei, en tot allò que no quedi expressament modificat per la seva legislació específica, s’aplica també a les persones, físiques o jurídiques, que realitzin activitats industrials o de prestació de serveis.

Capítol segon. Comerç o activitat comercial

Article 3. Conceptes

1. Es considera comerç o activitat comercial, a l’efecte d’aquesta Llei, l’activitat consistent a situar o a oferir en el mercat productes, naturals o elaborats, amb la finalitat de posar-los a disposició dels consumidors finals o dels altres comerciants o empresaris.

2. Es considera comerç o activitat comercial al detall o minorista la que té com a destinatari el consumidor final; i el comerç o l’activitat comercial a l’engròs o majorista la que té com a destinataris altres comerciants o empresaris que no siguin consumidors finals.
3. L’oferta pública de venda o l’exposició d’articles en establiments comercials comporta l’obligació de vendre de l’establiment oferent als consumidors que ho demanin i que compleixin les condicions d’adquisició, en la mesura que no s’hagin exhaurit les existències o mitjans. Queden exceptuats d’aquesta obligació els productes o serveis sobre els quals s’adverteix expressament que es troben fora de venda o que formen part de la instal·lació o del decorat.

4. Es considera servei qualsevol altra activitat econòmica prestada normalment a canvi d’una remuneració.

5. Es considera activitat industrial l’activitat econòmica consistent en la utilització i la transformació de matèries primeres i fonts d’energia per a la fabricació de productes semielaborats destinats a fabricar altres productes o productes elaborats destinats al seu consum.

Article 4. Marc jurídic

L’exercici del comerç o de qualsevol activitat comercial es basa en la llibertat d’empresa i s’ha de desenvolupar en el marc de l’economia de mercat i del principi de defensa dels interessos dels consumidors i usuaris, d’acord amb els articles 28, 32 i 35 de la Constitució.

Article 5. Autorització

1. Per exercir el comerç o qualsevol activitat comercial, tota persona física o jurídica ha d’obtenir les autoritzacions administratives prèvies pertinents d’acord amb els procediments regulats en aquesta Llei.

2. L’exercici de l’activitat comercial s’ha d’ajustar a l’objecte, el lloc i el nom comercial autoritzats i s’ha de realitzar per part de la persona titular de l’autorització.