Carregant...
 


Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç



Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 13 de juny del 2013 ha aprovat la següent:

llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç

Índex

Exposició de motius
Títol I. Disposicions Generals
Capítol primer. Objecte i àmbit d’aplicació
Capítol segon. Comerç o activitat comercial
Capítol tercer. Establiments comercials
Capítol quart. Procediments d’autorització i de modificació
Capítol cinquè. Baixa, cessament d’activitat i cancel·lació de negocis
Capítol sisè. Registre de Comerç i Indústria
Capítol setè. Lluita contra l’intrusisme
Capítol vuitè. Noms comercials i rètols d’establiments
Secció primera. Definicions
Secció segona. Nom comercial
Secció tercera. Rètol d’establiment
Secció quarta. Titular d’un dret anterior: indemnització per danys i perjudicis
Capítol novè. Activitat comercial en règim de franquícies
Títol II. Publicitat comercial exterior, horaris i preus
Capítol primer. Publicitat comercial exterior
Capítol segon. Horaris comercials
Capítol tercer. Preus
Títol III. Tipologies específiques de venda
Capítol primer. Disposició general
Capítol segon. Vendes especials
Secció primera. Concepte i autorització
Secció segona. Venda a distància
Secció tercera. Comerç electrònic
Secció quarta. Venda ambulant o no sedentària
Secció cinquena. Venda automàtica
Secció sisena. Venda domiciliària
Secció setena. Venda en subhasta pública
Secció vuitena. Outlets
Capítol tercer. Vendes promocionals
Secció primera. Concepte i informació
Secció segona. Venda en rebaixes
Secció tercera. Venda en liquidació
Secció quarta. Venda de saldos o de restes
Secció cinquena. Venda amb obsequi
Secció sisena. Venda de promoció o en oferta o descompte
Capítol quart. Vendes prohibides
Títol IV. Garanties en la venda de productes, inspecció i control
Capítol primer. Responsabilitats
Capítol segon. Garantia comercial
Capítol tercer. Inspecció i control
Títol V. Infraccions i sancions
Capítol primer. Disposicions generals
Capítol segon. Infraccions
Capítol tercer. Sancions
Disposició derogatòria
Disposicións finals

Exposició de motius

L’activitat comercial ha estat i és cabdal en el desenvolupament de l’economia andorrana d’ençà la segona meitat del segle XX.

La demanda comercial ha experimentat en els darrers temps grans canvis i ha comportat la modificació del panorama tradicional del comerç andorrà. Per adaptar-se, el sector està desenvolupant un gran procés de transformació, amb l’aparició de nous formats comercials adaptats a les noves tendències de consum i les noves tecnologies. Aquesta evolució fa necessària la recerca d’un equilibri entre liberalització, supervivència del teixit econòmic i desenvolupament urbà harmònic.
LesLleis.com

Una activitat comercial moderna ha de saber conjuminar tots els seus actors: el comerciant venedor, que ha d’oferir el millor servei i productes; el comprador, que es mereix poder disposar del millor servei i producte; i el treballador empleat en el sector comercial, que ha de tenir la formació i la disposició per a vendre el millor producte amb el millor servei.

Alhora la legislació comercial ha de situar-se en el marc jurídic establert a la Constitució concretant els principis de la llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat, amb llibertat de preus i defensa dels drets dels consumidors.

La Llei estableix el règim substantiu per a l’exercici del comerç, la regulació administrativa de les activitats comercials i la disciplina de les noves tipologies específiques de venda. S’estructura en cinc títols, vint-i-dos capítols, cent nou articles, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals.

El títol I l’integren nou capítols i trenta-vuit articles i conté disposicions generals relatives a l’objecte i a l’àmbit d’aplicació subjectiu de la Llei; a la fixació dels conceptes de comerç i activitat comercial, delimitadors de l’àmbit objectiu; el capítol segon estableix els requisits substantius per a l’exercici del comerç, tant per als andorrans com per als estrangers, que prohibeix expressament l’exercici del comerç en nom propi però per compte d’un altre que per llei no pot exercir-lo. El capítol tercer defineix el concepte d’establiment comercial, tant individual com col·lectiu, i el capítol quart el règim d’autorització administrativa per a l’exercici del comerç i l’obertura d’establiments comercials, que simplifica de forma innovadora els tràmits existents actualment i introdueix els procediments de comunicació i de declaració responsable. S’estableix també una autorització sotmesa al compliment de requisits especials per als grans establiments comercials. El capítol sisè conté el règim aplicable al Registre de Comerç i Indústria, on s’han d’inscriure d’ofici totes les persones, físiques i jurídiques, que, comptant amb l’autorització administrativa prèvia, exerceixin el comerç al Principat. En el marc de la transparència necessària per l’acompliment els compromisos internacionals contrets per Andorra són recomanables les fórmules normals de publicitat del Registre. Es distingeix així entre la mera consulta, efectuada per qualsevol persona i la sol·licitud de certificació, que ja és un tràmit diferent. El capítol setè regula la lluita contra l’intrusisme empresarial. El capítol vuitè incorpora la normativa referent als noms comercials i rètols d’establiment que fins ara estava regulada per una llei específica, flexibilitzant els requisits d’autorització de noms comercials. Finalment el capítol novè d’aquest títol I regula els principis generals de l’activitat comercial en règim de franquícies.

El títol II tracta en tres capítols de la publicitat comercial exterior, els horaris i els preus. El capítol primer estableix amb quatre articles la regulació general de la publicitat exterior, que per raó dels àmbits on es farà obliga a subjectar-la a una autorització administrativa prèvia per garantir la prevalença dels interessos generals sobre els privats i particulars de tota activitat econòmica. El capítol segon d’aquest títol efectua una remissió a la legislació sobre horaris comercials per regular aquesta matèria i el capítol tercer estableix en dos articles el règim de preus, en declara el principi de llibertat de fixació que tenen els comerciants, n’estableix les excepcions corresponents i fixa l’obligació d’informar-ne el públic.

El títol III, integrat per quatre capítols, catorze seccions i quaranta-quatre articles, està totalment dedicat a establir la regulació administrativa i el règim jurídic material dels tipus específics de venda. Les finalitats perseguides són diverses, però fonamentalment se centren en dues. En primer lloc, garantir la claredat i la transparència de les característiques que defineixen cadascun dels diversos tipus de venda regulada, per afavorir la competència lleial en el mercat; i en segon lloc, establir la disciplina substantiva d’alguns tipus de venda que situen els consumidors finals en una posició que obliga a fixar mecanismes per restaurar l’equilibri entre les parts.

El títol IV, amb tres capítols i sis articles, estableix, amb caràcter general, la responsabilitat dels comerciants minoristes, els drets dels consumidors finals i la denominada garantia comercial, remetent-se, per a la regulació específica, a la legislació en matèria de competència i de protecció del consumidor. Els principis que estableix aquesta Llei tenen el seu origen, de la mateixa manera que el règim substantiu dels tipus específics de venda, en la normativa de la Unió Europea i, per tant, en el conjunt dels seus estats membres. El Principat no està obligat a transposar al seu ordenament aquesta normativa però l’opció de fer-ho sembla oportuna tant per les raons de fons que la justifiquen com per la mateixa competitivitat del comerç nacional. El capítol tercer d’aquest títol estableix el règim d’inspecció i el control dels establiments i de les activitats comercials en quatre articles, i destaca la determinació de la competència respecte de la potestat d’inspecció i les facultats que s’atorguen als inspectors de comerç a aquest efecte.

El títol V, format per tres capítols i dotze articles, determina la disciplina de les infraccions i de les sancions en l’àmbit del comerç, d’acord amb el principi de tipicitat propi del dret administratiu sancionador. En aquest sentit, es determinen les figures dels autors i responsables de les infraccions. Les infraccions s’ordenen en tres categories: molt greus, greus i lleus. Finalment, després d’establir la competència respecte de la potestat sancionadora, s’estableixen mesures cautelars a adoptar durant la tramitació dels expedients sancionadors i s’enumeren les classes de sancions imposables tant les principals com les accessòries.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.