Llei 16/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 10 d’octubre del 2013 ha aprovat la següent:

Exposició de motius

En la sessió del 31 de maig del 2012, el Consell General va aprovar la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, per la qual, entre d’altres, es van crear noves tipologies d’autoritzacions d’immigració que completaven el conjunt vigent. Ara bé, l’aprovació d’aquesta Llei de modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, s’ha considerat una necessitat per crear, entre d’altres, tres tipus de noves autoritzacions d’immigració.

Es preveu així crear una autorització de treball sense residència, motivada per la necessitat de les empreses andorranes de contractar personal que treballi i resideixi fora d’Andorra. Igualment es crea una autorització de treball per compte propi, que ve motivada pel fet de desenvolupar la Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra, així com la modificació continguda en la mateixa Llei relativa a la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5, de la Llei 6/2008, del 15 de maig, d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals, amb l’objectiu d’assegurar que la normativa d’immigració no constitueixi un fre als dits canvis legislatius. Així mateix, atenent les mancances de la Llei vigent en aquest sentit, s’ha creat una autorització de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats, que permet a la persona titular de residir durant més de 90 dies per any natural al Principat, estant ingressada en un centre geriàtric o de cures mèdiques o terapèutiques privat.

Igualment, aquesta Llei ha volgut tenir en compte les noves necessitats de la conjuntura econòmica actual i, a aquest efecte, queden permesos tots els tipus de treballs de curta durada, sempre que no excedeixin 30 dies naturals per any natural. Ensems, aquesta Llei amplia la possibilitat de computar, dins del període de residència permanent i efectiva, un desplaçament laboral a l’estranger acordat amb el patró en el marc de la realització de treballs determinats amb una durada no superior a 12 mesos prorrogable si es justifica suficientment. Amb la mateixa finalitat es preveu que, en el cas que el patró pagui la taxa generada per la prestació d’un dels serveis administratius esmentats als apartats 3, 5, 6, 7, 9 i 23 de l’article 152 i, en un termini màxim d’un mes, acrediti que la persona estrangera per la contractació de la qual ha satisfet la taxa ha desistit unilateralment del seu lloc de treball, pot sol·licitar una altra autorització d’immigració de les mateixes característiques que l’anterior sense haver de tornar a abonar la taxa, havent de respectar, però, els criteris de cohesió social previstos a l’article 36 de la Llei així els demés requisits que fixi la llei i reglaments vigents.

Igualment, s’ha regulat la necessitat d’ampliar l’autorització fins ara vigent per estudis, en pràctiques formatives o per recerca, i per activitats d’entrenaments esportius, i s’estableix la possibilitat de permetre que les pràctiques formatives, els entrenaments esportius i les recerques siguin remunerats dins del marc de convenis atorgats amb centres docents o esportius estrangers.
Per tenir més control pel que fa a la immigració, es preveu igualment l’obligació dels titulars d’autoritzacions de residència i treball i per raons de reagrupament d’inscriure’s al comú de la parròquia en la qual resideixen en el termini màxim de 3 mesos a comptar de la data d’obtenció de la sol·licitud d’immigració, i es fixa el mateix termini de 3 mesos per als altres titulars d’autoritzacions d’immigració que fins ara ja tenien aquesta obligació, -si bé el termini era d’un any-, per igualar els dits terminis.

En aquesta Llei també s’efectuen altres modificacions necessàries per implementar degudament les modificacions detallades més amunt, així com altres de necessàries per aclarir certs aspectes que podien portar a confusió de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració.

En conclusió, aquesta modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració adapta les necessitats de la immigració del país a les noves normes legislatives vigents, així com a la conjuntura econòmica actual, i resol certs inconvenients que a la pràctica presentava el sistema actual, sense modificar l’estructura i el sistema d’immigració vigent al Principat.

Aquesta Llei es compon de 49 articles, d’una disposició derogatòria i de dos disposicions finals.