Llei 10/2014, del 3 de juny, de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, modificada per la Llei 29/2012, del 18 d’octubre, i per la Llei 11/2013, del 23 de maig

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 3 de juny del 2014 ha aprovat la següent:

llei 10/2014, del 3 de juny, de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, modificada per la Llei 29/2012, del 18 d’octubre, i per la Llei 11/2013, del 23 de maig

Exposició de motius

L’aplicació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte ha posat de manifest una sèrie d’aspectes del seu funcionament que requereixen ser ajustats i adaptats. Aquesta Llei modifica els aspectes que ho requereixen i al mateix temps n’incorpora d’altres que permeten una millor gestió i aplicació pràctica de l’impost.

Amb aquesta finalitat, la Llei clarifica les condicions sota les quals certes persones amb xifres de negoci reduïdes poden optar per tenir la consideració d’empresaris o professionals.

D’altra banda, la Llei regula les prestacions de serveis i els lliuraments de béns accessoris efectuats pels serveis públics postals, perquè quedin enquadrats dins dels actes no subjectes que preveu l’article 6 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.

Igualment s’incorpora a l’article 18 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte les importacions de segells i efectes timbrats sempre que es facin pel seu valor facial.

Pel que fa als impresos de caràcter publicitari, s’introdueix una modificació a l’article 29 que permet una millor concreció del que s’entén per aquest tipus d’impresos i de les exempcions a la seva importació.

Amb relació als taüts amb cossos a l’interior i els seus complements, com flors, corones i altres objectes de decoració, se’n concreta l’exempció a la importació, amb les condicions i els límits establerts per la normativa duanera, mitjançant l’establiment d’un nou apartat 12 a l’article 41 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.

També es modifica l’apartat 2 de l’article 44 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, reforçant la doctrina administrativa emesa que el transport per cable s’entén inclòs en el transport de passatgers com a servei prestat a Andorra en tant que regla especial, i s’introdueix un nou apartat 10 per tal d’incloure com a serveis prestats al territori andorrà determinats serveis que s’utilitzen efectivament a Andorra i que en aplicació de les regles generals de localització, en determinades circumstàncies, es podrien entendre com a no prestats en territori andorrà.
Amb la finalitat que les classes impartides a títol particular per persones físiques sobre matèries incloses en els plans d’estudis tinguin un tipus impositiu del 0%, s’estableix un nou apartat 5 a l’article 59 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.

Així mateix, per tal de donar el mateix tractament fiscal que té el lliurament intern de medicaments reemborsables per la Caixa Andorrana de Seguretat Social a la importació del mateix tipus de medicaments, es modifica l’apartat 9 de l’article 59 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.

D’altra banda, i en coherència amb la modificació de l’article 6 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte relativa a la no-subjecció dels serveis públics postals, s’incorpora un nou apartat 11 a l’article 59 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, perquè els lliuraments de segells i efectes timbrats de curs legal, per un import no superior al seu valor facial, tinguin un tipus de gravamen del 0%.

També es preveu igualment la creació d’un nou tipus impositiu del 2,5% que s’aplica a diverses operacions definides en la present Llei. Aquesta incorporació es fa mitjançant la creació d’un nou article 60 bis de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte amb la denominació “Tipus de gravamen especial”.

Amb la finalitat de ratificar un dels principis garants de la neutralitat de l’impost, i en consonància amb la doctrina administrativa emesa fins ara, es modifica l’article 63 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que estableix que només poden ser objecte de deducció les quotes suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns o serveis afectats de manera exclusiva per una activitat empresarial subjecta a l’impost general indirecte, o per una activitat empresarial que n’hagi permès la deducció si no fossin aplicables les normes de localització.

La Llei estableix igualment unes modificacions en els articles 70 i 78 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte amb la finalitat de simplificar les actuacions davant l’administració tributària en cas de finalització de l’activitat empresarial, ja sigui per poder liquidar els impostos pendents de pagament o bé per poder demanar la devolució del saldo existent a favor de l’obligat tributari en el moment de la finalització de l’activitat empresarial.

La Llei també preveu que els empresaris o els professionals del sector farmacèutic puguin optar a la devolució del saldo existent al seu favor a cada període de liquidació, atès que es veuen greument afectats pel fet que el tipus de gravamen superreduït dels medicaments reemborsables per la Caixa Andorrana de Seguretat Social és difícil d’aplicar en el moment de la importació, situació que d’altra banda no es dóna en cap altra categoria de béns lliurats o importats.

A fi de garantir la seguretat jurídica i d’homogeneïtzar determinats procediments d’elevació a públic de les operacions relacionades amb béns immobles, la Llei estableix una sèrie d’obligacions, tant per als obligats tributaris com per als fedataris públics, que es concreten en el fet que els obligats tributaris han d’ingressar l’impost repercutit de forma simultània a l’atorgament de l’escriptura pública. Aquestes obligacions s’incorporen a la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte mitjançant les modificacions de l’article 78 pel que fa referència a l’obligat tributari, i de l’article 80 de la mateixa Llei en relació amb les obligacions pròpies dels fedataris públics.

En relació amb el capítol tretzè, es modifiquen els articles 81 i 82 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte amb la finalitat de concretar millor quan és aplicable la legislació duanera en matèria de sancions i infraccions.

Igualment, i dins del mateix capítol tretzè, s’elimina l’apartat 4 de l’article 83 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, en coherència amb la modificació incorporada a l’article 81 de la mateixa Llei, que regula l’aplicació del que preveu el Codi de Duana en relació amb tots els aspectes que s’hi relacionen.

La Llei modifica igualment el Règim especial de béns usats establerts per la Llei 11/2013, del 23 de maig, de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, i l’adapta a les modificacions incorporades en aquesta Llei. En aquest sentit, es precisen els casos de no-deductibilitat dels béns adquirits.

Així mateix, s’introdueixen dos noves disposicions addicionals, la quarta i la cinquena. La disposició addicional quarta defineix un règim especial de l’or d’inversió, en què es determina què s’entén per or d’inversió, i se’n regulen altres aspectes, com les importacions, la base de tributació, la repercussió de la quota, les regles especials per calcular la base de tributació en determinades circumstàncies i el registre de transaccions. D’altra banda, la disposició addicional cinquena introdueix un règim especial de deducció de les quotes suportades de l’impost aplicable al sector financer. El fet que una part significativa de l’activitat de les entitats del sector financer no estigui subjecta a l’impost general indirecte limita en gran part la capacitat de deducció de les quotes suportades de l’impost segons el règim general de deducció, atès que no es poden atribuir de manera exclusiva les quotes suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost. Així doncs, aquest règim especial fixa un import màxim anual de deducció equivalent al 10% de les quotes repercutides, amb el límit de l’impost suportat en la seva activitat subjecta.

Aquesta Llei consta de vint-i-un articles, una disposició transitòria, i quatre disposicions finals que preveuen la modificació de l’article 15 de la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança, del 14 de maig del 2002, la modificació de la Llei de l’impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000, l’elaboració i publicació d’un text refós de la Llei de l’impost general indirecte, i l’entrada en vigor.