Llei 11/2016, del 28 de juny, de tinença i de protecció d’animals

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 28 de juny del 2016 ha aprovat la següent:

Llei 11/2016, del 28 de juny, de tinença i de protecció d’animals

Exposició de motius

La Llei de tinença i de protecció d’animals, del 30 de juny de 1998, va establir les bases per al desplegament reglamentari en l’àmbit de la conservació de la fauna salvatge i la protecció dels animals domèstics.

Durant catorze anys va esdevenir un instrument útil per donar resposta a la necessitat, les inquietuds i els problemes inherents en aquest àmbit, i va permetre assolir de manera satisfactòria els objectius que el legislador s’havia fixat inicialment.

Nogensmenys, els canvis significatius en el camp de la protecció i el benestar animal van fer necessari revisar i adaptar aquell primer text a la nova situació. Així, es tramitava i s’aprovava la Llei 13/2012, de tinença i protecció dels animals, el 12 de juliol del 2012, i s’obtenia un text més modern i que tenia en compte les noves situacions plantejades al voltant de la tinença dels animals i especialment en la dels animals de companyia. Transcorreguts poc més de tres anys des de l’aprovació de la Llei 13/2012, s’ha evidenciat un increment en les inquietuds manifestades per la ciutadania al voltant de les temàtiques referents a la tinença i la protecció dels animals. El contingut actual de la Llei no permet a l’Administració donar una resposta diligent a algunes d’aquestes qüestions, alhora que les demandes provinents de la societat civil cap a l’Estat fan convenient revisar alguns dels preceptes de la norma actual.

El concepte de benestar animal presenta una dimensió social evident i la manera com els estats l’implementen constitueix un indicador real de mesura de la maduresa d’un país. La constatació de comportaments, pràctiques i actituds contràries a l’objectiu de preservació del benestar animal i la manca d’eines legals per fer-hi front han motivat el treball de modificació de la Llei 13/2012 per dotar el nou text de tots els elements necessaris per respondre de forma eficient i decidida en els casos en què els animals són víctimes d’actes que els causen patiment físic o psíquic i, alhora, prevenir qualsevol actuació que pugui ser considerada com a maltractament.

Així, el nou text, en el títol I, referent a les disposicions generals, millora la descripció de l’àmbit d’aplicació de la Llei amb referència a les espècies de fauna salvatge autòctona per tal de remarcar que les espècies caçables i de pesca estan sotmeses al que disposa aquesta norma quant a protecció, tinença, tracte, maneig, comerç i aprofitament. Pel que fa a les activitats de caça i pesca i la seva gestió, així com el transport de peces objecte de la caça o de la pesca, es regulen per les normes específiques en la matèria. S’incorpora també un seguit de noves definicions en relació amb els conceptes de patiment i maltractament així com una actualització dels drets i els deures de propietaris d’animals i de les seves relacions amb l’Administració general. A la vegada, la incorporació de nous apartats en l’articulat d’actuacions i activitats prohibides permetrà donar resposta a les exigències actuals en matèria de benestar animal.

El títol II ha mantingut pràcticament el mateix contingut, però ha eliminat la possibilitat d’experimentar amb animals excepte en determinats supòsits, per adaptar-se als preceptes vigents a la Unió Europea.

El títol III crea la gatera oficial, instal·lació pública encarregada d’acollir els gats que es troben en situació d’abandonament per tal de facilitar-ne l’adopció. Es disposa així d’un conjunt d’instal·lacions formades per la gossera i la gatera oficials que permetran gestionar adequadament els casos en què un animal de companyia ha de ser donat en adopció o bé s’ha extraviat i ha de ser mantingut en residència fins que es recuperi.

Els canvis introduïts als títols IV i V, “Fauna salvatge” i “Inspecció i control”, respectivament, estan motivats per la necessitat de concretar alguns aspectes relatius a la conservació i protecció dels hàbitats de les espècies protegides, millorar els procediments administratius que fan referència a la importació i l’exportació d’espècies de fauna salvatge, la regulació de les activitats que poden afectar espècies de la fauna salvatge en períodes crítics del seu cicle vital i dotar el ministeri responsable de la fauna de la competència per a la vigilància i el control de les activitats i instal·lacions relacionades amb la fauna salvatge.

El text inclou un nou títol VI relatiu a la taxa per l’emissió d’autoritzacions i certificats oficials relacionats amb el contingut de l’article 5 i de l’article 10 de la Llei que preveuen la necessitat per part de l’Administració d’autoritzar certs moviments d’animals o de productes derivats així com les instal·lacions considerades nuclis zoològics, mitjançant la formalització d’actes oficials.

Pel que fa al títol VII, “Infraccions i sancions”, s’ha actualitzat d’acord amb les modificacions aportades al conjunt del text i s’ha efectuat la inclusió de supòsits d’infracció que no havien estat tipificats.

D’altra banda, amb l’objectiu de permetre una gestió àgil dels registres genealògics de raça, s’introdueix en el text una disposició final que modifica la Llei 14/2012, de salut animal i seguretat alimentària, que permet a entitats degudament acreditades la cessió, per part del Govern, de la gestió dels registres genealògics.

Aquesta modificació, i especialment la tipificació de les conductes sancionades administrativament així com les sancions previstes, han comportat així mateix la modificació, mitjançant la corresponent disposició final que, per l’afectació als drets fonamentals dels ciutadans ha d’adoptar el rang de disposició qualificada, dels articles 297, 298 i 502 del Codi penal amb la finalitat de castigar les actuacions més greus amb penes efectives i dissuasives i, per tant, proporcionals a la gravetat dels fets que s’hi descriuen. També s’hi ha incorporat sancions complementàries per prevenir en un futur qualsevol comissió ulterior dels fets així com el comís de l’objecte del delicte.

Títol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

1. Aquesta Llei té per objecte establir normes per a la protecció dels animals, la tinença, el tracte, el maneig, el comerç i l’aprofitament dels animals domèstics, i dels animals salvatges, tant si són de fauna autòctona com de fauna no autòctona, incloses les espècies caçables i de pesca, així com els seus productes o parts derivades, a excepció del transport de les peces obtingudes mitjançant les activitats de caça i pesca, regulades per les disposicions particulars d’acord amb l’article 1.2.

Als efectes d’aquesta Llei, s’inclouen dins la categoria d’animals de companyia els animals d’assistència i de teràpia.

2. L’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei no s’estén a les activitats de caça i pesca i la seva gestió, que es regulen per disposicions particulars.