Llei 6/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 20 d’abril del 2017 ha aprovat la següent:

Llei 6/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari

Exposició de motius

El 22 de març del 2007, el Consell General va aprovar la Llei del Cos Penitenciari amb la finalitat, segons es desprèn de l’exposició de motius, d’establir i regular les funcions, l’estructura i l’organització del Cos Penitenciari, així com el règim estatutari i disciplinari dels seus membres. La Llei es divideix en seixanta-set articles distribuïts en quatre títols, dos disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals, que van succeir al Reglament de funcionaris del Centre Penitenciari, del 30 de setembre de 1993. Es va promulgar de forma coetània amb la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, amb l’objectiu comú de traslladar a l’àmbit penitenciari els drets humans i les llibertats fonamentals reconeguts per la Constitució, i emmarcar la missió i les funcions del Cos Penitenciari i dels seus membres a les disposicions normatives que formen part de l’ordenament jurídic intern, però també a la dels instruments internacionals signats i ratificats pel Principat d’Andorra.

Després de vuit anys i escaig des que va entrar en vigor la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, en ressurt que les finalitats que se cercaven amb la seva aprovació s’han assolit abastament. A més, aquesta Llei ha permès dotar el Cos Penitenciari d’un marc jurídic i normatiu ampli i suficient, motiu pel qual només s’ha modificat molt parcialment i de forma recent, en virtut de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública. No obstant això, l’experiència pràctica ha evidenciat que calia fer una revisió general de les disposicions normatives per adequar-les a la realitat i les necessitats actuals, i que també era necessari afegir disposicions noves per resoldre algunes mancances o llacunes constatades.

Per aquests motius es promou una segona modificació de la Llei del Cos Penitenciari, amb un abast molt més ampli que la modificació anterior, mitjançant una Llei que es desglossa en vuitanta-vuit articles que reformen la gran majoria de disposicions de la Llei vigent, cinc disposicions transitòries i sis disposicions finals.

Els articles 1 a 12 modifiquen substancialment o amplien, segons cada cas, el títol I de la Llei per fer possible que el Cos Penitenciari pugui participar eventualment en el trasllat de les persones detingudes, internes al Centre Penitenciari i penades, i en l’execució de les penes i les mesures privatives de llibertat que dicten els òrgans jurisdiccionals. Malgrat que fins ara la Llei del Cos Penitenciari i la Llei qualificada penitenciària atribuïen aquestes tasques de forma exclusiva al Cos de Policia, llevat dels trasllats per raons d’urgència, es considera oportú preveure la possibilitat que el Cos Penitenciari també pugui assumir aquesta competència, si es determina així i de forma concreta amb posterioritat i per la via reglamentària. D’altra banda, s’estableix l’adscripció del Cos Penitenciari al Departament d’Institucions Penitenciàries, el qual s’adscriu al seu torn al ministeri competent en matèria de justícia en lloc del ministeri competent en matèria d’interior, amb la previsió que en un futur ambdós àmbits competencials se separin, i atès que és més lògic que els serveis penitenciaris, que estan íntimament vinculats a l’Administració de Justícia, depenguin del ministeri encarregat de la justícia.

També es perfecciona la definició dels membres del Cos Penitenciari i es diferencien expressament dels funcionaris o agents que pertanyen al Cos General i que hi realitzen funcions administratives, tècniques o de suport; es regula la integració d’ambdós col·lectius prop del Cos Penitenciari i del Departament d’Institucions Penitenciàries, i es defineix l’àmbit d’aplicació de la Llei en relació amb aquests col·lectius. Tot seguit s’estén l’àmbit d’actuació del Cos més enllà del territori andorrà en supòsits excepcionals i d’emergència, i s’hi incideix particularment quan es tracta de rebre o impartir cursos de formació. I es fa una referència explícita als mitjans tècnics i operatius i a les instal·lacions que requereix el Cos Penitenciari per a l’exercici de les seves funcions. Així mateix, s’amplien els principis d’actuació dels membres del Cos i, en concret, les condicions i els requisits per a l’ús de l’arma o les armes de foc, i dels mitjans de subjecció i coercitius autoritzats. I s’hi afegeixen dos articles que, més enllà dels principis d’actuació, agrupen les obligacions dels membres del Cos que fins ara es trobaven explícitament o implícitament ressenyades d’una forma dispersa i n’incrementen la relació, i que també ressenyen les facultats dels membres del Cos.

Els articles 13 a 40 reformen gairebé tots els articles del títol II de la Llei del Cos Penitenciari, que fan referència a l’estructura i l’organització del Cos, i a les normes relatives a l’accés, la promoció i la formació, malgrat que puntualment també se n’afegeixen de nous i se’n deroguen d’altres. A banda de confirmar diverses vegades el trasllat competencial de la matèria penitenciària prop del ministeri encarregat de la justícia, es defineixen més detalladament les competències que corresponen a la Direcció superior o al ministre d’una banda, i a la Direcció del Cos Penitenciari d’altra banda. En relació amb l’estructura jeràrquica, l’agent penitenciari de primera i el sotsoficial penitenciari passen a classificar-se com a sotsoficial penitenciari i sotsoficial penitenciari de primera, respectivament, que en aquest darrer cas es configura com un nou grau dins l’escala intermèdia, i també es desplacen els graus d’oficial penitenciari i oficial penitenciari de primera de l’escala intermèdia a l’escala executiva, amb les modificacions dels nivells de classificació consegüents, i es palesa que el director i el director adjunt no són un grau sinó una funció. Tot plegat amb l’objectiu d’acomplir amb els pronunciaments judicials esdevinguts en el passat, d’ampliar les perspectives de carrera professional dins el Cos Penitenciari, i de reconèixer als comandaments l’ocupació i la classificació que els correspon d’acord amb l’especialització i la complexitat creixent de les tasques que tenen encomanades. En aquest mateix sentit, es fa referència per primera vegada a l’estructura orgànica, i es propicia la creació i es regulen d’una forma més detallada els serveis i les estructures funcionals que es poden crear per acomplir la missió i les funcions encomanades al Cos Penitenciari.

Pel que fa al procés de provisió de les places vacants i de nova creació de membre del Cos Penitenciari, s’hi incideix a partir d’ara des d’una perspectiva seqüencial, sense perjudici que es prevegin les normes específiques aplicables a cadascun dels dos procediments de provisió de les places, que són el procediment selectiu d’ingrés i la promoció interna, i sense desvirtuar els principis fonamentals que es contenien en la Llei fins ara vigent. Això permet dotar les normes sobre l’accés i la promoció interna dins el Cos Penitenciari d’una claredat expositiva i una coherència global més grans. A tall d’exemple, es regula en primer lloc la proposta i la decisió per a la provisió de les places vacants i de nova creació de membre del Cos, i el procediment inicial que cal seguir a aquest efecte en relació amb els membres que es troben en situació d’excedència sense reserva de plaça. Després es fa referència al procediment subsegüent, que consisteix pròpiament en la provisió pel procediment selectiu d’ingrés o per promoció interna, segons si aquesta provisió concerneix, respectivament, l’escala bàsica i el grau d’agent penitenciari, o les altres escales i graus. I es relacionen els requisits que cal acomplir per aspirar a una plaça vacant o de nova creació de membre del Cos Penitenciari: d’una banda, els requisits mínims aplicables a tots els candidats, i, d’altra banda, els requisits addicionals aplicables als que hi aspiren bé pel procediment selectiu d’ingrés, bé per promoció interna. Convé destacar que s’eliminen a priori les limitacions relatives a l’edat i, en canvi, es reforcen les exigències en matèria d’honorabilitat i de titulació, de manera que per aspirar a una plaça que pertany a l’escala bàsica cal estar en possessió del títol de batxillerat o el seu equivalent, mentre que si la plaça pertany a l’escala intermèdia o executiva, cal estar en possessió d’un títol d’ensenyament superior universitari. També es regulen els sistemes i les proves per a la provisió de les places vacants o de nova creació, les bases de la convocatòria, i la valoració dels mèrits, l’abast dels quals s’amplia: així, es tenen en compte com a novetat la capacitació adquirida en estudis d’ensenyament superior i en cursos de perfeccionament professional i especialització, i l’absència de sancions disciplinàries fermes. Finalment, es fa referència al Comitè Tècnic de Selecció, i es detallen els períodes de formació i de prova un cop s’ha obtingut la plaça vacant o de nova creació, tot delegant, però, a la via reglamentària la determinació de la duració d’aquests períodes perquè es pugui adaptar a les places de què es tracti i a les funcions que hi són inherents, i a les necessitats generals del Cos Penitenciari.

En relació amb la formació, s’introdueix per primera vegada el concepte de la formació continuada i de les accions de desenvolupament personal, i s’habilita el director del Cos Penitenciari per subscriure acords o convenis en aquest àmbit, sense perjudici de les competències del ministre competent o del Govern, i dels requeriments establerts en el cas dels tractats internacionals.

Els articles 41 a 67 incideixen en el títol III de la Llei del Cos Penitenciari, que està dedicat al règim estatutari, en modifiquen tots els articles llevat d’un i n’afegeixen de nous. Per primera vegada s’estableix un catàleg genèric de drets i deures, i s’addicionen dos nous articles que fan referència a la seguretat i la salut en el treball, i a la vigilància de l’estat de salut dels membres del Cos Penitenciari en funció dels riscos inherents a l’activitat que desenvolupen. Al mateix temps es diferencien clarament les resultes dels exàmens de salut específics i de la revisió psicotècnica o mèdica, i la situació de reforma, atès que parteixen de premisses diferents.

També es modifica molt puntualment i des d’una perspectiva eminentment formal la regulació relativa a la retribució, a les distincions, les recompenses i les gratificacions, i a l’uniforme, les divises i els distintius d’identificació. Pel que fa a les armes de foc autoritzades, es precisa que els membres del Cos Penitenciari poden dur-les quan estan de servei, a excepció de les dependències del Centre Penitenciari i sempre que no es tracti de zones autoritzades a aquest efecte, la determinació de les quals es remet a la via reglamentària, i es regula d’una forma més detallada la prohibició de la tinença, el port i l’ús d’aquestes armes de foc. A més, a banda dels mitjans coercitius, es fa esment com a novetat dels mitjans de subjecció autoritzats; es preveu l’obligació de seguir la formació específica i continuada oportuna per poder-los dur i emprar, com s’esdevé amb les armes de foc, i es palesa per primera vegada que la tinença, el port i l’ús d’aquests mitjans queden condicionats al fet que també puguin dur les armes de foc i fer-ne ús. Finalment, s’introdueixen les obligacions eventuals de registre, informe i revisió mèdica amb posterioritat a l’ús de les armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius.

D’altra banda, en relació amb les situacions administratives, es regula, juntament amb la comissió de serveis, l’adscripció temporal per ocupar llocs de treball amb reserva de plaça, amb els mateixos requisits i efectes, i també el trasllat. Pel que fa a la jubilació, es fa remissió les disposicions de la Llei de la funció pública i de la Llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública. I quant als drets sindicals, s’introdueix un article que pretén millorar la seguretat jurídica i que, per tant, remet la regulació supletòria d’aquesta matèria a la Llei qualificada de llibertat sindical.

Els articles 68 a 85 reformen íntegrament i completen el títol IV, relatiu al règim disciplinari, i estableixen en primer lloc, després de preveure les disposicions generals en matèria de responsabilitat disciplinària, una nova relació de drets que emparen els membres del Cos Penitenciari que són objecte d’un procediment disciplinari. Posteriorment s’actualitzen i s’amplien els supòsits de faltes molt greus, greus i lleus en què poden incórrer, o se’n varia la qualificació, d’acord amb la casuística evidenciada d’ençà de l’entrada en vigor de la Llei del Cos Penitenciari. A tall d’exemple, s’incorporen com a faltes molt greus l’incompliment reiterat de la jornada de treball sense causa justificada, l’actuació sense la decisió necessària i amb retard, quan en depengui evitar un mal greu, immediat i irreparable, o l’abandonament o la pertorbació greu del servei; com a faltes greus, la no-assistència a les reunions de treball i les accions formatives degudament convocades sense causa justificada, o l’incompliment de les obligacions en matèria de seguretat i salut en el treball, i com a faltes lleus, el fet de no tenir en vigor els documents, permisos o autoritzacions exigits per acomplir les funcions inherents al lloc de treball, o de no respectar els terminis de lliurament dels documents justificatius escaients. D’altra banda, es regula separadament i més detalladament la prescripció de les faltes i les sancions. I pel que fa a les sancions, es concorden amb les que estableix la Llei de la funció pública tot ampliant-les en alguns casos: així, per exemple, es preveu com a novetat la sanció de destitució del càrrec de comandament en cas de faltes molt greus i greus, i també esdevé possible decidir la reubicació obligatòria en un altre lloc de treball quan es comet una falta molt greu. A més, es regulen les conseqüències no només de la sanció de suspensió temporal de les funcions, sinó també de la sanció esmentada de reubicació obligatòria en un altre lloc de treball. I s’amplien els criteris per graduar les sancions i per fer possible una individualització més gran quan calgui imposar-ne.

Pel que fa al procediment disciplinari, se’n fa una nova regulació més detallada i des d’una perspectiva seqüencial, tot distingint clarament les fases inicial, d’instrucció i de resolució de l’expedient. En concret, es regulen per primera vegada les conseqüències de l’abstenció de l’instructor, o de la variació sobrevinguda en la qualificació de la falta presumptament comesa. I a més, s’amplien o es completen puntualment les normes relatives a les mesures cautelars, a l’extinció de la responsabilitat, a l’anotació i la comunicació de les sancions, a la rehabilitació, i a la prejudicialitat penal.

L’article 86 deroga totes o gairebé totes les disposicions addicionals, transitòries i finals de la Llei del Cos Penitenciari, atès que han deixat de tenir raó de ser o ja s’ha esgotat el seu desplegament des que va entrar en vigor, i se substitueixen per les noves disposicions d’aquesta Llei o, com s’esdevé amb la disposició addicional segona que estableix un complement retributiu, es decideix eliminar-lo per als nous membres del Cos. Pel que fa a la disposició final tercera, que ja va modificar l’any 2007 la taula salarial anual del Cos Penitenciari, es torna a canviar en virtut de l’article 87 a l’efecte d’acomplir amb els nous canvis vinculats a l’estructura jeràrquica i que s’han ressenyat precedentment. Finalment, l’article 88 addiciona un annex a la Llei del Cos Penitenciari que relaciona les ocupacions professionals tipus, les classificacions professionals i els llocs de treball dels membres del Cos.

La Llei clou amb cinc disposicions transitòries i sis disposicions finals. Les cinc disposicions transitòries tenen com a finalitat establir quines són les normes aplicables en matèria disciplinària pel que fa als expedients que s’estiguin tramitant a la data de l’entrada en vigor de la Llei; relacionar en quins supòsits els membres del Cos Penitenciari no poden acollir-se a la jubilació voluntària, tots ells vinculats a motius disciplinaris o penals taxats; garantir el dret de continuar percebent el compliment específic que s’ha eliminat als membres del Cos que ja en formin part a la data en què la Llei esdevingui vigent; regular el règim transitori relatiu a la pèrdua eventual del complement específic en cas de reforma, i fixar el termini d’un any per habilitar i posar en funcionament uns locals annexos al Centre Penitenciari adequats especialment per a les visites de familiars o parents íntims dels interns que no puguin obtenir permisos de sortida.

En darrera instància, la disposició final primera modifica diversos articles de la Llei qualificada penitenciària per situar el Cos Penitenciari en l’òrbita del ministeri encarregat de la justícia, fer possible que pugui assumir eventualment les competències vinculades amb el trasllat de les persones internes al Centre Penitenciari, alhora s’obre la possibilitat d’efectuar sobre els interns controls de tòxics i d’alcoholèmia i permetre les visites íntimes esmentades precedentment. La disposició final segona encomana al Govern el desplegament reglamentari de la Llei i l’aprovació d’un codi deontològic. La disposició final tercera estableix les normes que porten causa de les modificacions introduïdes en relació amb les denominacions i el nivell de classificació dels membres del Cos. I, finalment, les disposicions finals quarta, cinquena i sisena qualifiquen diverses disposicions de la Llei, habiliten el Govern per a la publicació dels textos consolidats corresponents, i determinen la data de l’entrada en vigor de la Llei.

Article 1. Modificació de l’enunciat del títol I

Es modifica l’enunciat del títol I de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, el qual queda redactat com segueix:

“Títol I. Disposicions generals”

Article 2. Modificació dels apartats 2 i 4 de l’article 2

Es modifiquen els apartats 2 i 4 de l’article 2 de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, els quals queden redactats com segueix:

“[…]

2. El Cos Penitenciari participa en l’execució de les penes i les mesures privatives de llibertat que imposen els batlles i els tribunals penals, a través de la retenció, la custòdia i, si escau i en els termes que es determini reglamentàriament, el trasllat de les persones detingudes, internes al Centre Penitenciari i penades, i de la contribució a les accions de reinserció d’aquestes persones.

[…]

4. El Cos Penitenciari és un cos de seguretat pública al servei exclusiu dels interessos del Principat d’Andorra i dels seus ciutadans, i es regeix principalment per les normes contingudes en la Llei i en els reglaments que la desenvolupen, i també per les normes emanades de la Direcció superior i la Direcció del Cos en l’exercici de les potestats que tenen atribuïdes.”

Article 3. Addició d’un article 2 bis

S’afegeix un article 2 bis, dins el capítol primer del títol I de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, el qual queda redactat com segueix:

“Article 2 bis. Adscripció i integració

1. El Cos Penitenciari està adscrit funcionalment, orgànicament i pressupostàriament al Departament d’Institucions Penitenciàries, adscrit al seu torn al ministeri que té atribuïdes les competències en matèria de justícia.

2. El Cos Penitenciari està integrat pels funcionaris que hi estan adscrits específicament. Als efectes de la Llei, s’entenen per membres del Cos els funcionaris que hi estan adscrits específicament.

3. El Departament d’Institucions Penitenciàries està integrat pels membres del Cos, i pels funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i que hi realitzen funcions administratives, tècniques o de suport no reservades als membres del Cos.”







{ELSE}



{GROUP}