Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 20 d’octubre del 2017 ha aprovat la següent:

llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries

Exposició de motius

El desenvolupament del sistema tributari andorrà, amb la introducció en els últims anys de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda dels no -residents fiscals i l’impost sobre la renda de les persones físiques, ha suposat que determinades operacions societàries puguin generar un cost tributari significatiu en relació amb aquests impostos que, fins i tot, arribi a desincentivar-ne l’execució.

Entre aquestes operacions destaquen, per la seva importància en la dinamització de l’economia andorrana, les de reorganització empresarial. Com a operacions de reorganització empresarial, aquesta Llei preveu les operacions de fusió, escissió, bescanvi de valors, aportació no dinerària de branques d’activitat o d’altres actius i devolució d’actius. Totes aquestes operacions estan definides al mateix cos de la Llei, amb l’objectiu de delimitar l’abast de la norma. A pesar que es tracti d’operacions amb substantivitat pròpia a la legislació mercantil andorrana, s’ha optat per incloure una definició específica en aquesta Llei de caràcter fiscal a l’efecte de delimitar de manera precisa les operacions que, per les seves característiques específiques, poden acollir-se al règim fiscal establert a la Llei.

Cal destacar la inclusió a la Llei de les operacions d’escissió no proporcional i de devolució d’actius, que tenen com a objectiu facilitar la resolució de conflictes en el teixit empresarial andorrà, amb especial incidència sobre l’àmbit familiar, permetent la reestructuració del patrimoni de grups familiars de manera fiscalment neutra, per protegir d’aquesta manera un sector tan característic del Principat d’Andorra.

La finalitat d’aquesta Llei és procurar que la fiscalitat no suposi un impediment per a l’execució d’aquestes operacions de reorganització, amb l’objectiu de facilitar les operacions de reestructuració de grups i de patrimonis empresarials d’entitats i persones físiques. A la vegada, la Llei pretén evitar també que el règim fiscal que s’hi preveu generi un incentiu per a reestructuracions que no tenen una justificació sòlida des de l’òptica econòmica o de negoci sinó que estan basades en raons purament fiscals. Amb aquest propòsit, i per tal d’evitar crear oportunitats per a l’elusió fiscal, la Llei exigeix, perquè el règim fiscal sigui aplicable, que pugui provar-se l’existència de motius econòmics que justifiquin la realització de les operacions de reorganització que s’hi acullen.

L’aplicació del règim fiscal a les operacions de reorganització empresarial es produeix per defecte, sempre que les transaccions compleixin els requisits i les condicions previstos per aquesta Llei. A pesar de l’anterior, la Llei preveu que, amb caràcter previ a l’atorgament de l’escriptura pública corresponent, les operacions hagin de ser objecte de notificació a l’Administració tributària. L’objectiu de les obligacions de comunicació i informació previstes al capítol VI de la Llei és facilitar el control i el coneixement de les operacions efectuades per part de l’Administració tributària. Així mateix, la comunicació a presentar haurà d’incloure la renúncia al règim en els casos en què s’opti per no aplicar-lo.

El règim fiscal que s’estableix en aquesta Llei no té efectes exclusivament en el tractament de les operacions de reorganització empresarial en matèria dels tributs directes anteriorment esmentats, és a dir, l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda dels no -residents fiscals o l’impost sobre la renda de les persones físiques, sinó que és comprensiu de tots els impostos andorrans que poden meritar-se en aquests tipus d’operacions. Amb aquesta intenció, els articles 12 a 14 de la Llei regulen el tractament de les reestructuracions acollides al règim fiscal a l’efecte de l’impost general indirecte, l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries i l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, establint els mecanismes tècnics adequats per tal d’assegurar la neutralitat necessària també en l’àmbit d’aquests impostos.

Des del punt de vista tècnic, el mecanisme utilitzat en el marc dels impostos directes per aconseguir la neutralitat fiscal que busca assolir la Llei és el de diferiment. És a dir, les rendes que puguin posar-se de manifest en les persones o entitats que intervenen en una operació de reorganització empresarial no deixen de tributar de forma definitiva, sinó que la seva tributació es trasllada a un moment posterior. Més concretament, el recurs tècnic utilitzat per aconseguir aquest diferiment és la no -integració a les bases de tributació de les rendes generades per les operacions de reorganització i el manteniment dels valors fiscals del transmissor en el patrimoni de l’adquirent.

La utilització del mecanisme de diferiment pot suposar que, en alguns casos, la realització d’operacions acollides en aquest règim fiscal doni lloc a situacions de doble imposició. En conseqüència, ha resultat necessari que la Llei reguli també els mecanismes requerits per evitar la doble imposició i, així mateix, prevenir situacions de desimposició. Amb aquest últim objectiu, l’àmbit d’aplicació de la Llei s’ha restringit a les operacions que, si no es poguessin acollir al règim fiscal regulat per aquesta Llei, generarien un cost fiscal a Andorra per a alguna de les parts intervinents i que, a la vegada, un cop aplicat el mecanisme de diferiment, segueixin garantint el manteniment de la potestat de gravamen al Principat d’Andorra sobre les rendes diferides.

A la vegada que es preveu el diferiment de les rendes, per tal de garantir la desitjada neutralitat fiscal, el règim fiscal previst per aquesta Llei preveu també la subrogació, total o parcial, de les persones físiques o entitats adquirents en els drets i obligacions tributaris generats pels transmissors. Així mateix, es preveu l’obligació dels adquirents de garantir el compliment dels requisits previstos per la norma tributària que resultin exigibles als transmissors en relació amb els beneficis fiscals heretats o aplicats prèviament.

Amb l’aprovació d’aquesta Llei, el Principat d’Andorra compta amb un règim fiscal per a les operacions de reorganització empresarial que és modern i que està alineat amb els països de l’entorn, en la mesura que pren com a referència les disposicions de la Directiva 2009/133/CE del Consell, del 19 d’octubre del 2009, relativa al règim fiscal comú aplicable a les fusions, escissions, escissions parcials, aportacions d’actius i bescanvis d’accions entre societats de diversos estats membres i al trasllat del domicili social d’una SE o una SCE d’un Estat membre a un altre, les quals són aplicables en l’àmbit de la Unió Europea.

Formalment la Llei s’estructura en 17 articles disposats en sis capítols, una disposició transitòria, dues disposicions derogatòries i sis disposicions finals. En aquests sis capítols es regulen, respectivament, els principis generals de la Llei (capítol I), el règim fiscal aplicable a les entitats o persones físiques transmissores (capítol II), el règim fiscal aplicable a les entitats adquirents (capítol III), el règim fiscal aplicable als socis (capítol IV), altres disposicions (capítol V) com ara la subrogació en els drets i obligacions tributaris, els mecanismes per evitar la doble imposició o el règim fiscal als efectes de la resta d’impostos i, per acabar, les condicions d’aplicació del règim i les obligacions formals que s’han de complir (capítol VI).

Les disposicions transitòries, derogatòries i finals incloses en aquesta Llei tenen com a objectiu clarificar diversos aspectes tècnics de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, i la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries que, segons l’experiència adquirida en l’aplicació de les normes, han resultat ser poc clars o d’aplicació confusa i que, per tant, necessiten ajustos tècnics o millores que garanteixin un funcionament més coherent dels impostos esmentats. Així mateix, es procedeix a l’actualització de certes referències normatives a disposicions legals que, a causa de la seva modificació, han quedat desfasades.

Específicament, la disposició final primera prevista en aquesta Llei conté determinades modificacions de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, encaminades a prevenir certes pràctiques fiscals que, al llarg dels anys en què aquest impost ha estat vigent, s’han identificat com a potencialment abusives o generadores de situacions de desimposició i que requereixen mecanismes legals específics per contrarestar-les. En particular, les mesures introduïdes inclouen un nou supòsit de despeses no deduïbles per tal d’evitar que els obligats tributaris, juntament amb persones o entitats vinculades, aprofitin o explotin asimetries normatives (tant si són causades per una qualificació fiscal de les operacions diferent com simplement per una nul·la o mínima tributació de les rendes) que donen lloc a una erosió de les bases de tributació andorranes, una limitació a la transmissió de societats amb pèrdues fiscals quan es tracti d’entitats que han estat inactives durant un cert període de temps o a les quals se’ls dóna una nova activitat, la limitació de l’aplicació de l’exempció per evitar la doble imposició als casos en què les rendes hagin suportat, efectivament, una doble imposició, excloent de l’abast de l’article les rendes que no hagin tributat prèviament o que no hagin suportat un determinat nivell mínim de tributació i, finalment, una limitació a la deduïbilitat de l’amortització en relació amb immobles adquirits a persones o entitats que no hagin tributat a un tipus del 10% en la seva transmissió.

Per acabar, la disposició final tercera prevista en aquesta Llei inclou diverses modificacions de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada amb l’objectiu d’aclarir determinats aspectes de la normativa mercantil i preveure certes operacions susceptibles de gaudir de l’aplicació del règim fiscal previst per aquesta Llei.

Capítol primer. Principis generals

Article 1. Finalitat i àmbit d’aplicació

1. Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.
2. Les disposicions de la Llei seran aplicables, amb els requisits i condicions previstos en la mateixa Llei, a les operacions referides a l’apartat anterior, quan les duguin a terme entitats residents al Principat d’Andorra o quan hi intervinguin persones físiques o entitats residents al Principat d’Andorra o no residents en els supòsits previstos en aquesta Llei.

Article 2. Definicions

1. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació de fusió l’operació per la qual:



2. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’escissió l’operació per la qual:



En cas que existeixin dos o més entitats adquirents, l’atribució als socis de l’entitat que s’escindeix de valors representatius del capital social d’alguna de les entitats adquirents en proporció diferent de la que tenien a l’entitat escindida només serà possible quan els patrimonis rebuts per les entitats adquirents constitueixin branques d’activitat. No obstant això, l’existència de branques d’activitat no serà exigible quan almenys el 75% del capital social de l’entitat escindida pertanyi, directament o indirectament, almenys, a dos socis units per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament i sempre que es donin les dos condicions següents:



3. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’aportació no dinerària de branca d’activitat l’operació per la qual una entitat aporta, sense quedar extingida, a una altra entitat de nova creació o ja existent la totalitat de la seva activitat o bé una o més branques d’activitat, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.

4. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’aportació no dinerària d’altres actius l’operació per la qual:



5. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació de bescanvi de valors l’operació per la qual una entitat adquireix una participació en el capital social d’una altra entitat que li permet obtenir la majoria de drets de vot d’aquesta altra entitat o, si ja disposa de la majoria referida, adquirir-ne una major participació, mitjançant l’atribució als socis de l’altra entitat, a canvi dels seus valors, de valors representatius del capital social de la primera entitat, atenent una norma proporcional, i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.

6. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració de devolució d’actius l’operació per la qual una entitat resident al Principat d’Andorra transmet a un o alguns dels seus socis persones físiques una o diverses branques d’activitat com a resultat d’una operació de separació de socis, reducció de la xifra del capital per restitució de les aportacions o dissolució mitjançant la cessió global d’actius i passius. En tot cas, amb caràcter previ a la realització de l’operació, l’entitat transmitent haurà d’estar íntegrament participada, directament o indirectament, per persones unides entre elles per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament.

També té la consideració de devolució d’actius l’operació en què es compleixin els requisits descrits al paràgraf anterior però en la qual els elements patrimonials transmesos als socis persones físiques siguin béns immobles situats al Principat d’Andorra que estiguin destinats al seu ús residencial per part dels socis de l’entitat que realitza l’operació de devolució o per part de persones que hi estiguin unides per vincles de parentiu en els termes previstos al paràgraf anterior.

7. Als efectes d’aquesta Llei, tindrà la consideració de branca d’activitat el conjunt d’elements d’actiu i passiu d’una divisió d’una entitat que constitueixen, des del punt de vista de l’organització, una explotació autònoma, és a dir, un conjunt capaç de funcionar pels seus propis mitjans.

Capítol segon. Règim fiscal de les persones físiques o entitats transmitents

Article 3. Règim de les rendes derivades de la transmissió

1. No s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de les transmissions d’elements patrimonials derivades de les operacions referides als apartats 1, 2, 3, 4 i 6 de l’article 2 quan l’adquirent sigui una persona física resident fiscal a Andorra o una entitat resident fiscal a Andorra o si l’adquirent és una persona física no resident o una entitat no resident, sempre que els elements patrimonials transmesos restin afectes a un establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat no resident, o que els elements patrimonials transmesos consisteixin en accions o participacions en el capital social d’una entitat amb residència fiscal a Andorra.

La transferència fora del territori andorrà dels elements patrimonials afectes a l’establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat adquirent no resident referits al paràgraf anterior suposa la integració a la base de tributació de l’establiment permanent, en el període impositiu en què tingui lloc aquesta transferència, de la diferència entre el valor de mercat d’aquests elements i el valor al qual fa referència l’apartat 1 de l’article 5, reduït, si escau, en l’import de les amortitzacions i correccions de valor que hagin estat deduïbles fiscalment amb posterioritat a l’operació acollida a aquest règim.

En el cas de les operacions de devolució d’actius, tampoc no s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra que estiguin destinats a un ús residencial en els termes previstos al segon paràgraf de l’apartat 6 de l’article 2, fins i tot si l’adquirent és una persona física no resident i els immobles transmesos no resten afectes a un establiment permanent a Andorra.

2. Es pot renunciar al règim establert al primer paràgraf de l’apartat anterior mitjançant la integració en la base de tributació de l’impost que sigui aplicable al transmitent de la totalitat de les rendes que hagi obtingut en les operacions referides als apartats 1, 2, 3, 4 i 6 de l’article 2.

3. Les rendes derivades de les operacions referides als apartats 1, 2, 3 i 4 de l’article 2 s’han d’excloure de la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, fins i tot en els casos en què l’entitat adquirent gaudeixi de l’aplicació d’un tipus de gravamen o d’un règim fiscal especial.

En aquests casos, la transmissió dels elements patrimonials existents en el moment de l’operació, efectuada amb posterioritat per l’entitat adquirent, suposarà que la renda no integrada a la base de tributació del transmitent per aplicació del primer paràgraf de l’apartat 1 anterior sigui gravada en l’impost sobre societats o en l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals corresponent a l’entitat adquirent en el moment de la transmissió posterior, aplicant el tipus de gravamen general previst per l’article 41 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats. L’import de la renda que resulti gravada en aquests termes tindrà com a límit màxim l’import de la renda fiscal total derivada de la transmissió posterior per part de l’adquirent dels elements adquirits com a conseqüència de l’operació.

Article 4. Valoració fiscal de les accions o participacions rebudes en contraprestació de l’aportació

1. Les accions o participacions rebudes per la persona física o l’entitat transmitent com a conseqüència de les operacions definides als apartats 3 i 4 de l’article 2 es valoren, als efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel mateix valor fiscal que tenien al seu patrimoni la branca o les branques d’activitat o els altres elements patrimonials aportats, excepte que s’exerceixi l’opció de renúncia prevista a l’apartat 2 de l’article 3.

2. La transmissió de les accions o participacions rebudes que es dugui a terme posteriorment suposarà que la renda no integrada a la base de tributació de la persona física o entitat transmitent per aplicació del primer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 3 sigui gravada en el seu impost sobre societats, impost sobre la renda de les persones físiques o impost sobre la renda dels no-residents fiscals, aplicant el tipus de gravamen i el règim fiscal que haguessin estat aplicables als elements transmesos a la data de l’operació. L’import de la renda que resulti gravada en aquests termes tindrà com a límit màxim l’import de la renda fiscal total derivada de la transmissió posterior de les accions o participacions rebudes com a conseqüència de l’operació.

Capítol tercer. Règim fiscal de les persones físiques i entitats adquirents

Article 5. Valoració fiscal dels elements patrimonials adquirits

1. Els elements patrimonials rebuts com a conseqüència de les transmissions derivades d’operacions en les quals el règim previst a l’apartat 1 de l’article 3 hagi estat aplicable es valoraran, a efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de realitzar-se l’operació. Els elements patrimonials adquirits conservaran la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.

2. Les regles de valoració descrites a l’apartat anterior no seran aplicables en cas que el transmitent hagi exercit l’opció de renúncia prevista a l’apartat 2 de l’article 3.