Carregant...
 

Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries (Text refós per LesLleis.com)



Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 20 d’octubre del 2017 ha aprovat la següent:

llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries

Exposició de motius

El desenvolupament del sistema tributari andorrà, amb la introducció en els últims anys de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda dels no -residents fiscals i l’impost sobre la renda de les persones físiques, ha suposat que determinades operacions societàries puguin generar un cost tributari significatiu en relació amb aquests impostos que, fins i tot, arribi a desincentivar-ne l’execució.

Entre aquestes operacions destaquen, per la seva importància en la dinamització de l’economia andorrana, les de reorganització empresarial. Com a operacions de reorganització empresarial, aquesta Llei preveu les operacions de fusió, escissió, bescanvi de valors, aportació no dinerària de branques d’activitat o d’altres actius i devolució d’actius. Totes aquestes operacions estan definides al mateix cos de la Llei, amb l’objectiu de delimitar l’abast de la norma. A pesar que es tracti d’operacions amb substantivitat pròpia a la legislació mercantil andorrana, s’ha optat per incloure una definició específica en aquesta Llei de caràcter fiscal a l’efecte de delimitar de manera precisa les operacions que, per les seves característiques específiques, poden acollir-se al règim fiscal establert a la Llei.

Cal destacar la inclusió a la Llei de les operacions d’escissió no proporcional i de devolució d’actius, que tenen com a objectiu facilitar la resolució de conflictes en el teixit empresarial andorrà, amb especial incidència sobre l’àmbit familiar, permetent la reestructuració del patrimoni de grups familiars de manera fiscalment neutra, per protegir d’aquesta manera un sector tan característic del Principat d’Andorra.

La finalitat d’aquesta Llei és procurar que la fiscalitat no suposi un impediment per a l’execució d’aquestes operacions de reorganització, amb l’objectiu de facilitar les operacions de reestructuració de grups i de patrimonis empresarials d’entitats i persones físiques. A la vegada, la Llei pretén evitar també que el règim fiscal que s’hi preveu generi un incentiu per a reestructuracions que no tenen una justificació sòlida des de l’òptica econòmica o de negoci sinó que estan basades en raons purament fiscals. Amb aquest propòsit, i per tal d’evitar crear oportunitats per a l’elusió fiscal, la Llei exigeix, perquè el règim fiscal sigui aplicable, que pugui provar-se l’existència de motius econòmics que justifiquin la realització de les operacions de reorganització que s’hi acullen.

L’aplicació del règim fiscal a les operacions de reorganització empresarial es produeix per defecte, sempre que les transaccions compleixin els requisits i les condicions previstos per aquesta Llei. A pesar de l’anterior, la Llei preveu que, amb caràcter previ a l’atorgament de l’escriptura pública corresponent, les operacions hagin de ser objecte de notificació a l’Administració tributària. L’objectiu de les obligacions de comunicació i informació previstes al capítol VI de la Llei és facilitar el control i el coneixement de les operacions efectuades per part de l’Administració tributària. Així mateix, la comunicació a presentar haurà d’incloure la renúncia al règim en els casos en què s’opti per no aplicar-lo.

El règim fiscal que s’estableix en aquesta Llei no té efectes exclusivament en el tractament de les operacions de reorganització empresarial en matèria dels tributs directes anteriorment esmentats, és a dir, l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda dels no -residents fiscals o l’impost sobre la renda de les persones físiques, sinó que és comprensiu de tots els impostos andorrans que poden meritar-se en aquests tipus d’operacions. Amb aquesta intenció, els articles 12 a 14 de la Llei regulen el tractament de les reestructuracions acollides al règim fiscal a l’efecte de l’impost general indirecte, l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries i l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, establint els mecanismes tècnics adequats per tal d’assegurar la neutralitat necessària també en l’àmbit d’aquests impostos.

Des del punt de vista tècnic, el mecanisme utilitzat en el marc dels impostos directes per aconseguir la neutralitat fiscal que busca assolir la Llei és el de diferiment. És a dir, les rendes que puguin posar-se de manifest en les persones o entitats que intervenen en una operació de reorganització empresarial no deixen de tributar de forma definitiva, sinó que la seva tributació es trasllada a un moment posterior. Més concretament, el recurs tècnic utilitzat per aconseguir aquest diferiment és la no -integració a les bases de tributació de les rendes generades per les operacions de reorganització i el manteniment dels valors fiscals del transmissor en el patrimoni de l’adquirent.

La utilització del mecanisme de diferiment pot suposar que, en alguns casos, la realització d’operacions acollides en aquest règim fiscal doni lloc a situacions de doble imposició. En conseqüència, ha resultat necessari que la Llei reguli també els mecanismes requerits per evitar la doble imposició i, així mateix, prevenir situacions de desimposició. Amb aquest últim objectiu, l’àmbit d’aplicació de la Llei s’ha restringit a les operacions que, si no es poguessin acollir al règim fiscal regulat per aquesta Llei, generarien un cost fiscal a Andorra per a alguna de les parts intervinents i que, a la vegada, un cop aplicat el mecanisme de diferiment, segueixin garantint el manteniment de la potestat de gravamen al Principat d’Andorra sobre les rendes diferides.

A la vegada que es preveu el diferiment de les rendes, per tal de garantir la desitjada neutralitat fiscal, el règim fiscal previst per aquesta Llei preveu també la subrogació, total o parcial, de les persones físiques o entitats adquirents en els drets i obligacions tributaris generats pels transmissors. Així mateix, es preveu l’obligació dels adquirents de garantir el compliment dels requisits previstos per la norma tributària que resultin exigibles als transmissors en relació amb els beneficis fiscals heretats o aplicats prèviament.

Amb l’aprovació d’aquesta Llei, el Principat d’Andorra compta amb un règim fiscal per a les operacions de reorganització empresarial que és modern i que està alineat amb els països de l’entorn, en la mesura que pren com a referència les disposicions de la Directiva 2009/133/CE del Consell, del 19 d’octubre del 2009, relativa al règim fiscal comú aplicable a les fusions, escissions, escissions parcials, aportacions d’actius i bescanvis d’accions entre societats de diversos estats membres i al trasllat del domicili social d’una SE o una SCE d’un Estat membre a un altre, les quals són aplicables en l’àmbit de la Unió Europea.

Formalment la Llei s’estructura en 17 articles disposats en sis capítols, una disposició transitòria, dues disposicions derogatòries i sis disposicions finals. En aquests sis capítols es regulen, respectivament, els principis generals de la Llei (capítol I), el règim fiscal aplicable a les entitats o persones físiques transmissores (capítol II), el règim fiscal aplicable a les entitats adquirents (capítol III), el règim fiscal aplicable als socis (capítol IV), altres disposicions (capítol V) com ara la subrogació en els drets i obligacions tributaris, els mecanismes per evitar la doble imposició o el règim fiscal als efectes de la resta d’impostos i, per acabar, les condicions d’aplicació del règim i les obligacions formals que s’han de complir (capítol VI).

Les disposicions transitòries, derogatòries i finals incloses en aquesta Llei tenen com a objectiu clarificar diversos aspectes tècnics de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, i la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries que, segons l’experiència adquirida en l’aplicació de les normes, han resultat ser poc clars o d’aplicació confusa i que, per tant, necessiten ajustos tècnics o millores que garanteixin un funcionament més coherent dels impostos esmentats. Així mateix, es procedeix a l’actualització de certes referències normatives a disposicions legals que, a causa de la seva modificació, han quedat desfasades.

Específicament, la disposició final primera prevista en aquesta Llei conté determinades modificacions de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, encaminades a prevenir certes pràctiques fiscals que, al llarg dels anys en què aquest impost ha estat vigent, s’han identificat com a potencialment abusives o generadores de situacions de desimposició i que requereixen mecanismes legals específics per contrarestar-les. En particular, les mesures introduïdes inclouen un nou supòsit de despeses no deduïbles per tal d’evitar que els obligats tributaris, juntament amb persones o entitats vinculades, aprofitin o explotin asimetries normatives (tant si són causades per una qualificació fiscal de les operacions diferent com simplement per una nul·la o mínima tributació de les rendes) que donen lloc a una erosió de les bases de tributació andorranes, una limitació a la transmissió de societats amb pèrdues fiscals quan es tracti d’entitats que han estat inactives durant un cert període de temps o a les quals se’ls dóna una nova activitat, la limitació de l’aplicació de l’exempció per evitar la doble imposició als casos en què les rendes hagin suportat, efectivament, una doble imposició, excloent de l’abast de l’article les rendes que no hagin tributat prèviament o que no hagin suportat un determinat nivell mínim de tributació i, finalment, una limitació a la deduïbilitat de l’amortització en relació amb immobles adquirits a persones o entitats que no hagin tributat a un tipus del 10% en la seva transmissió.

Per acabar, la disposició final tercera prevista en aquesta Llei inclou diverses modificacions de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada amb l’objectiu d’aclarir determinats aspectes de la normativa mercantil i preveure certes operacions susceptibles de gaudir de l’aplicació del règim fiscal previst per aquesta Llei.

Capítol primer. Principis generals

Article 1. Finalitat i àmbit d’aplicació

1. Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.
LesLleis.com

2. Les disposicions de la Llei seran aplicables, amb els requisits i condicions previstos en la mateixa Llei, a les operacions referides a l’apartat anterior, quan les duguin a terme entitats residents al Principat d’Andorra o quan hi intervinguin persones físiques o entitats residents al Principat d’Andorra o no residents en els supòsits previstos en aquesta Llei.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.