Carregant...
 

Llei 14/2018, del 21 de juny, de l’ensenyament superior



Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 21 de juny del 2018 ha aprovat la següent:

llei 14/2018, del 21 de juny, de l’ensenyament superior

Exposició de motius

La Constitució del Principat d’Andorra garanteix, en virtut de l’apartat 1 de l’article 20, que tota persona té dret a l’educació, la qual s’ha d’orientar vers el desenvolupament ple de la personalitat humana i de la dignitat tot enfortint el respecte a la llibertat i als drets fonamentals. Aquest mateix article reconeix la llibertat d’ensenyament i de creació de centres docents. La Llei qualificada d’educació del 3 de setembre de 1993, concreta en el primer article que tothom té dret a accedir als nivells superiors de l’ensenyament, en funció de les seves aptituds, aprofitament i vocació. En l’article 29 estableix que la llibertat de creació de centres docents, reconeguda per la Constitució, comprèn la llibertat de creació de centres d’ensenyament superior de titularitat privada.

Històricament, el model d’ensenyament superior andorrà ha estat condicionat per les dimensions tant geogràfiques com humanes del país. Aquesta realitat va ser la que va veure el naixement de l’ensenyament superior andorrà i de la Universitat d’Andorra, a finals dels anys vuitanta i noranta, respectivament.

La Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior volia donar resposta als reptes sorgits arran de les declaracions de la Sorbona (1998) i de Bolonya (1999), que van suposar el tret de sortida de la comunitat universitària europea per treballar vers un procés de convergència dels sistemes d’ensenyament superior. Aquest procés, el Procés de Bolonya, té entre els seus objectius principals garantir la qualitat de l’ensenyament superior, promoure la mobilitat dels estudiants i dels professors, posar en funcionament un sistema flexible de titulacions basat en tres cicles universitaris, adoptar l’anomenat suplement europeu al diploma i promoure l’aprenentatge permanent al llarg de la vida i la dimensió europea en l’ensenyament superior.

Al llarg d’aquests anys Andorra ha adequat la seva normativa a fi d’assolir aquests objectius. Consegüentment, en aquests moments és desitjable fer un pas més i millorar el marc legislatiu perquè el país s’adapti als nous reptes de l’ensenyament superior amb una estructura que sigui prou versàtil i compleixi totes les garanties de la qualitat internacional perquè la internacionalització de l’ensenyament superior andorrà pugui ser una realitat.

L’Estat ha de crear el marc per donar resposta a les necessitats formatives dels ciutadans en els dos àmbits de l’ensenyament superior: els estudis universitaris i els d’ensenyament professional superior, sense oblidar ni la recerca ni l’aprenentatge permanent al llarg de la vida que es poden donar en qualsevol dels àmbits de l’ensenyament superior.

Les lleis que han regulat l’ensenyament superior també han regulat sempre la Universitat d’Andorra (UdA). Aquesta estructura responia a una realitat històrica que actualment ja no és vigent. La Universitat d’Andorra ha de tenir una normativa pròpia i la Llei de l’ensenyament superior ha de ser la norma d’aplicació per a totes les institucions, públiques i privades, que desenvolupin ensenyament superior al Principat.

L’esperit que regeix aquesta Llei és crear una norma que s’adapti a la nova realitat de l’ensenyament superior europeu sent coherents amb el context andorrà. Aquest marc ha de promoure l’evolució i el creixement del sector tot garantint-ne la qualitat.

Aquesta Llei formalitza el tractament de la discapacitat en l’ensenyament superior i s’adequa als principis del Conveni relatiu del drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006.

La Llei s’estructura en sis capítols, una disposició derogatòria i tres disposicions finals. El primer capítol en defineix l’objecte i el rang i s’hi defineixen conceptes clau. En el capítol segon, s’aborden les finalitats i els principis de l’ensenyament superior i es defineixen els òrgans de govern de les institucions d’ensenyament superior. El capítol tercer tracta de les qüestions acadèmiques, com l’accés a l’ensenyament superior, els títols acadèmics, el crèdit europeu, l’aprovació dels plans d’estudi, el reconeixement i les convalidacions de títols i els períodes d’estudi, així com les llengües d’estudi i les competències d’avaluació i inspecció. El capítol quart aborda la naturalesa de les institucions d’ensenyament superior, el seu funcionament, el contracte programa i els centres adscrits. El capítol cinquè tracta de la recerca i de les seves finalitats. El capítol sisè defineix la comunitat educativa, tracta dels drets i deures dels estudiants, del personal docent i investigador i del personal administratiu i tècnic.

La Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior, preveia un títol per als establiments d’ensenyament professional superior del sistema educatiu andorrà, però en aquesta Llei no és necessari fer-ho perquè s’ha inclòs l’ensenyament professional superior com a part de l’ensenyament superior. Aquest canvi reforça la formació professional superior i la situa al mateix nivell que la formació universitària. La Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior també preveia un títol per a l’ensenyament superior privat, que ara tampoc és necessari ja que no es diferencia l’ensenyament superior públic del privat, excepte que s’indiqui expressament.

Finalment, la Llei presenta una disposició derogatòria relativa a la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior, una disposició final primera, una disposició final segona que preveu que el Govern ha de desenvolupar reglamentàriament la nova norma en un període de nou mesos i una disposició final tercera que preveu l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Capítol primer. Principis generals

Article 1. Objecte i rang de la Llei

1. Aquesta Llei té per objecte l’ordenació de l’ensenyament superior en el marc de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
LesLleis.com

2. Aquesta Llei estableix el marc per garantir que cap persona que compleixi les condicions per cursar estudis superiors amb aprofitament pugui quedar exclosa d’aquests estudis per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social.

3. La disposició addicional d’aquesta Llei modifica la Llei qualificada d’educació del 3 de setembre de 1993, i té rang de llei qualificada. La resta de preceptes d’aquesta Llei tenen rang de llei ordinària, sense les limitacions establertes a l’apartat 3 de l’article 57 i a l’apartat 2 de l’article 60 de la Constitució.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.