Llei 8/2019, del 7 de febrer, del Cos d’Educació (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 7 de febrer del 2019 ha aprovat la següent:

llei 8/2019, del 7 de febrer, del Cos d’Educació

Índex

Exposició de motius

L’educació és un dret fonamental de totes les persones i un instrument necessari per al correcte desenvolupament de les societats. És un factor principal en la realització personal i el progrés col·lectiu així com un element de cohesió social i cultural per mitjà de la igualtat d’oportunitats.

L’article 20 de la Constitució andorrana proclama aquest dret i la Llei qualificada d’educació el desenvolupa en preveure mecanismes per fer-lo efectiu. El sistema educatiu andorrà obeeix a aquesta finalitat, com també ho fan els altres sistemes educatius amb els quals coexisteix. Així, l’estructura educativa andorrana presenta una especificitat certament enriquidora, constituïda pels sistemes educatius públics espanyol, francès i andorrà.

L’exercici del dret a l’educació s’ha de garantir al llarg de tota la vida, ha d’abastar totes les facetes del desenvolupament personal i professional, i ha de permetre superar les desigualtats i evitar les discriminacions. Tal com preveu el Conveni relatiu a la lluita contra la discriminació en l’àmbit de l’ensenyament de la Unesco, recentment ratificat pel Consell General, l’educació ha de promoure el respecte a la llibertat, als drets fonamentals i als valors propis de la nostra societat.

En aquest sentit, la promulgació de la Llei del Cos d’Educació suposa un pas més per garantir de manera efectiva el dret a una educació de qualitat per a tothom. Assumir aquesta alta funció significa, més enllà de dotar-se dels recursos necessaris, possibilitar que el personal del Cos d’Educació es desenvolupi en un marc normatiu específic que en precisi la missió, estableixi els valors que han de guiar-ne l’actuació, estimuli la formació i el perfeccionament de les famílies professionals que empara i consolidi les bones pràctiques.

La Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, ja identificava el Cos d’Ensenyament com un cos especial de l’Administració general; malgrat això, divuit anys després tot el personal que participa en el procés educatiu de futurs ciutadans d’acord amb l’orientació del sistema educatiu andorrà -anomenat, ara, Cos d’Educació- encara no tenia una llei pròpia, i només algunes de les seves especificitats estaven regulades per via reglamentària. Aquesta Llei dona resposta al llarg anhel dels professionals de l’educació, que creuen necessari dotar-se d’un marc normatiu estable i adequat per millorar sistemàticament la qualitat de la seva actuació.

A partir d’aquestes premisses, la Llei del Cos d’Educació proposa un corpus normatiu coherent, complet i amb visió de futur que estableix i regula el règim jurídic específic de les diverses famílies professionals que configuren aquest cos especial. També regula l’estructura i l’organització del Cos, defineix un òrgan col·legiat de consulta i participació, i estableix l’elaboració d’un pla estratègic en el qual s’expliciten les directrius d’actuació en matèria de recursos humans.

D’altra banda, la Llei caracteritza el sistema de provisió de places i estableix els principis generals de selecció, així com els requisits d’accés a una plaça del Cos d’Educació. En sintonia amb la Llei de la funció pública, consolida la formació com una font de millora que contribueix al creixement integral de l’individu i facilita el desenvolupament d’interessos formatius propis i la millora contínua de les capacitats en un clima d’enriquiment personal. Així mateix, estableix mecanismes que potencien els principis de mobilitat i desenvolupament professionals, d’acord amb el procés d’avaluació de l’acompliment i la carrera professional, ja sigui horitzontal o vertical.

Finalment, la Llei concreta els drets i deures del personal del Cos d’Educació, en reconeix el paper fonamental atorgant-los la consideració d’agents de l’autoritat i estableix el règim disciplinari corresponent.

Aquests elements prefiguren els grans blocs normatius que estructuren els diversos títols de la Llei.

La Llei està estructurada en sis capítols i es desglossa en un total de cinquanta-un articles, dues disposicions addicionals, tres disposicions transitòries i quatre disposicions finals.

El capítol primer delimita l’àmbit d’aplicació de la Llei, defineix la missió del Cos d’Educació, enumera els valors que han de guiar l’actuació dels seus membres per atendre la missió encomanada i conté una definició succinta de cada un d’aquests valors, perquè les prescripcions resultin perfectament entenedores.

El capítol segon regula l’estructura i l’organització pròpies del cos especial: defineix les famílies professionals del Cos d’Educació, n’atén les especificitats i preveu els instruments necessaris perquè la gestió del personal del Cos la dugui a terme directament el ministeri competent en matèria d’educació, en lloc de fer-ho el ministeri encarregat de la funció pública. També, tal com fan les lleis dels altres cossos especials, crea la Comissió del Cos d’Educació com a òrgan de consulta i de participació propi dels membres del Cos d’Educació, i estableix els supòsits en què aquesta Comissió ha d’emetre preceptivament un informe.

El capítol tercer té per objecte l’accés al Cos i la carrera professional. Lògicament, el sistema de selecció es fonamenta en els mateixos principis que regeixen el Cos General, però els requisits generals d’accés són propis del Cos d’Educació i estan adaptats a la missió i a les funcions específiques que han d’assumir els seus membres. Els criteris per proveir les places vacants o de nova creació, tot i que són molt semblants als del Cos General, presenten alguna diferència que té en compte les especificitats pròpies del Cos, molt especialment el fet que, a diferència del que succeeix en el Cos General o en els altres cossos especials, els llocs de treball del Cos d’Educació es troben disseminats per tot el territori nacional, en els diversos centres escolars. Així mateix, resulta necessària la creació d’un comitè tècnic de selecció propi, perquè, com ja ha estat dit, la gestió del personal del Cos d’Educació i, per tant, també la dels processos de selecció, l’assumeix directament el ministeri competent en matèria d’educació, en lloc de fer-ho el de funció pública.

L’especificitat del treball que desenvolupa el personal del Cos d’Educació comporta, també, que s’estableixin unes regles de jubilació pròpies, adaptades a aquest treball. Així, la Llei manté la jubilació forçosa als seixanta-cinc anys d’edat, però preveu la possibilitat que els membres del Cos es retirin anticipadament del servei actiu a partir de seixanta anys d’edat, sempre que hagin complert un període mínim de trenta anys de servei.

Pel que fa a la carrera professional, la Llei en defineix els dos grans eixos, que són la carrera horitzontal, entesa com l’itinerari de desenvolupament dels membres del Cos dins d’un mateix lloc de treball, que dona lloc a la progressió dins de la banda salarial o a l’atribució d’incentius de caràcter no salarial, i la carrera vertical, que és l’ascens a llocs de treball de nivell superior. Sobre aquesta base, es desenvoluparan per via reglamentària els mecanismes de progressió concrets en la carrera professional. Així mateix, la Llei introdueix la figura dels plans de successió per als llocs de comandament, que han de permetre identificar les persones amb les capacitats adequades per ocupar-los i donar-los la possibilitat de rebre la formació adequada. Aquesta figura també s’ha de desenvolupar reglamentàriament.

El capítol quart, relatiu a la mobilitat, estableix les especificitats del Cos d’Educació en aquesta matèria. Cal tenir present que el servei d’ensenyament es presta en nombrosos centres escolars distribuïts per tota la geografia del Principat i que les necessitats dels centres canvien en funció del nombre d’alumnes inscrits; xifra que pot experimentar variacions importants d’any en any. La Llei estableix el mecanisme d’assignació inicial dels professionals en un centre escolar i regula, també, els diversos mecanismes de mobilitat, que, malgrat ser substancialment semblants als que preveu la Llei de la funció pública, presenten trets específics propis.

El capítol cinquè es destina als drets i deures. La Llei declara aplicables als membres del Cos d’Educació els mateixos drets i deures que estableix la Llei de la funció pública amb caràcter general per a tots els funcionaris i treballadors públics, però hi afegeix altres drets i deures específics, propis del Cos d’Educació. Entre els primers, destaca el relatiu al període de vacances, ja que la Llei reconeix al personal del Cos el dret a gaudir de quaranta-cinc dies naturals de vacances retribuïdes cada any, amb la condició que s’han de dur a terme necessàriament durant la segona quinzena del mes de juliol i el mes d’agost de cada any; quan les vacances no es puguin gaudir durant aquell període, únicament es poden traslladar a un període lectiu en determinats supòsits taxativament establerts, mentre que, en els supòsits restants, s’han de traslladar a altres períodes no lectius. És igualment rellevant la declaració que quan exerceixen les seves funcions, els membres del Cos d’Educació tenen la consideració d’agents de l’autoritat, cosa que els confereix una protecció més elevada, però també els incrementa la responsabilitat. Així mateix, la Llei estableix regles específiques de compatibilitat amb altres activitats per al personal que no treballa a temps complet i per al personal interí amb nomenament per un termini no superior a un any, per solucionar una problemàtica que és específica del Cos.

Pel que fa als deures, la Llei estableix un catàleg adaptat a la posició singular que ocupa el personal del Cos d’Educació, en el qual es defineixen els deures següents: els que ha de complir en la seva relació amb l’alumnat; els propis de la relació amb les famílies; els que atenyen la relació amb el centre educatiu i el sistema educatiu i, finalment, els propis de la relació amb els altres membres de la professió.

Finalment, el capítol sisè regula les particularitats pròpies del Cos d’Educació en matèria disciplinària, en el doble vessant del règim substantiu i de procediment. Respecte del primer, la Llei declara aplicables al Cos d’Educació el conjunt de faltes i de sancions tipificat per la Llei de la funció pública, però hi afegeix altres faltes que poden cometre els membres del Cos en l’exercici de les seves funcions i que els són pròpies; aquestes faltes s’apliquen, també, al personal administratiu que, malgrat no formar part del Cos d’Educació, presta els seus serveis en un centre educatiu. El procediment sancionador és el mateix que preveu la Llei de la funció pública, però els òrgans competents per incoar, instruir i resoldre els expedients disciplinaris són específics del Cos, excepte en el cas de la resolució d’expedients per faltes molt greus, en què la competència continua atribuïda al Govern.

Clouen el text dues disposicions addicionals, tres disposicions transitòries i quatre disposicions finals. La disposició addicional primera reconeix que el personal del Cos Especial d’Ensenyament que tenia la condició de funcionari abans de la promulgació de la Llei conserva aquesta condició, malgrat que el cos es nodrirà, en endavant, de treballadors públics de caràcter indefinit, amb el benentès que la diferència entre els uns i els altres és purament semàntica, i la segona estableix una excepció a l’edat de jubilació obligatòria per aquells membres del Cos que compleixen els seixanta-cinc anys d’edat durant els sis darrers mesos del curs escolar, per permetre que, de comú acord amb el ministeri, puguin seguir en actiu fins al final del curs. Les disposicions transitòries contenen normes per resoldre situacions nascudes sota la vigència de la Llei anterior, que respecten sempre els drets de les persones afectades. La disposició final primera modifica la Llei 23/2014, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, per adaptar-la a les previsions d’aquesta Llei; la disposició final segona estableix quins són els articles de la Llei que tenen rang de llei qualificada i quins tenen rang de llei ordinària; la disposició final tercera fixa un termini perquè el Govern aprovi les normes de desenvolupament més rellevants, i la disposició final quarta i darrera estableix la data d’entrada en vigor de la Llei.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte de la Llei

Aquesta Llei té per objecte establir i regular el règim jurídic específic del personal del Cos d’Educació, precisar-ne la missió i establir els valors que han de guiar-ne l’actuació.

Article 2. Àmbit d’aplicació

1. Les disposicions d’aquesta Llei s’apliquen únicament als membres del Cos d’Educació, salvat que la mateixa Llei ho estableixi altrament.

2. Són membres del Cos d’Educació els funcionaris i treballadors públics que hi estan adscrits expressament, perquè les funcions que exerceixen corresponen a la missió pròpia del Cos.

3. Amb l’excepció prevista a l’apartat 1, el personal al servei dels departaments responsables en matèria d’educació que no forma part del Cos d’Educació es regeix per la Llei de la funció pública i per les disposicions que la desenvolupen.

4. La Llei de la funció pública i les disposicions que la desenvolupen s’apliquen també amb caràcter complementari i supletori als membres del Cos d’Educació, en tot allò que no està específicament previst per aquesta Llei.

Article 3. Missió

La missió del personal del Cos d’Educació és participar tant individualment com en equip en el procés de formar, educar i guiar persones per tal que es puguin integrar en la societat com a adults lliures, ciutadans responsables i professionals qualificats, d’acord amb l’orientació educativa del sistema educatiu andorrà.

Article 4. Valors que han de guiar l’actuació del personal del Cos d’Educació

1. En l’exercici de les seves funcions, el personal del Cos d’Educació ha d’actuar d’acord amb els valors següents:



2. Els valors que enumera aquest article han de guiar també l’actuació del personal administratiu que presta serveis en un centre educatiu.

Capítol segon. Estructura i organització del Cos

Article 5. Tipus de relació de treball

1. Les places dels llocs de treball del Cos d’Educació es proveeixen, per regla general, amb funcionaris.

2. Les places dels llocs de treball del Cos d’Educació es poden proveir amb treballadors públics interins quan es doni alguna de les circumstàncies que la Llei de la funció pública preveu per al nomenament d’aquesta classe de personal.

3. Per atendre les necessitats de l’ensenyament professional, i també, excepcionalment, en altres casos justificats, es pot contractar personal en règim laboral, a temps parcial, i professionals autònoms en règim de prestació de serveis.