Reglament de piscines d’ús col·lectiu

Títol preliminar. Objecte i àmbit d’aplicació

Article 1

El present Reglament té per objecte el desenvolupament del Títol II de la Llei sobre el règim jurídic de la policia i protecció de les aigües, aprovada pel Consell General el 31 de juliol de 1985, fixant, amb caràcter obligatori, les normes que regulen la seguretat física de les persones i la qualitat sanitària de les piscines d’ús col·lectiu de bany o dutxes, mitjançant:

Article 2

Les característiques de les instal·lacions i dels serveis de les piscines d’ús col·lectiu, han de prevenir els accidents i evitar qualsevol risc sanitari.

Article 3

S’entén per piscina tota instal·lació que comporta l’existència d’un o més vasos artificials, destinats al bany col·lectiu o a la natació, així com els serveis i els equipaments necessaris per al desenvolupament de l’activitat.

Article 4

A l’efecte d’aquest Reglament, i d’acord amb el nombre de possibles usuaris, es distingeixen dos tipus de piscines:

1. Piscines particulars: són les unifamiliars i les de les comunitats de veïns, fins a un màxim de 3 habitatges.

2. Piscines d’ús col·lectiu: són les no compreses en l’article 4 paràgraf 1, independentment de la seva titularitat.

Article 5

Resten excloses de l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament les piscines definides en l’article 4, apartat 1, així com les d’aigües termals, les de centres de tractament d’hidroteràpia i d’altres destinades a usos exclusivament mèdics.