Reglament del control de la contaminació acústica (Text refós per LesLleis.com)

Exposició de motius

El 31 de maig de 1989, s’ordenà la publicació del Decret relatiu a la reglamentació del control de la contaminació per producció de sorolls.

El 26 d’abril de 1995, el Govern aprovà un Reglament del control de la contaminació per producció de sorolls, amb l’objectiu de definir uns nivells de soroll admissibles que s’adaptessin més a la realitat del país. Després d’un any, s’han constatat certes mancances en l’aplicació d’aquest Reglament, sobretot en la tramitació i la resolució dels expedients relacionats amb els locals públics que disposen d’equips de música o fan activitats musicals. Aquesta nova reglamentació permet una resolució més ràpida de cada cas i una adequació millor amb la Llei.

Vista la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i els sorolls, aprovada pel Consell General en la sessió del dia 30 de desembre de 1985, el Govern acorda la publicació i l’aplicació del present Reglament, que modifica l’anterior principalment en l’apartat que regula els locals musicals.

Capítol I. Regles generals

Article 1

Les activitats potencialment generadores d’un nivell de soroll alt i que són objecte d’aplicació de la Llei de la contaminació atmosfèrica i acústica, aprovada pel Consell General en la sessió de data 30 de desembre de 1985, pel que fa a contaminació per producció de sorolls, són entre altres les que s’indiquen a l’annex núm. 1, adjunt a aquest Reglament.

Article 2

Correspon el Ministeri responsable de medi ambient l’exercici de les competències a què es refereix l’article 21 de la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i acústica.

Article 3

A l’efecte d’aquest Reglament, els sorolls es mesuren en decibels ponderats, d’acord amb l’escala normalitzada A (dBA).

Article 4

Les activitats generadores no poden produir en el medi ambient exterior cap soroll que sobrepassi, tenint en compte les zones de recepció del so i els horaris, el límits següents:



S’entén com a dia el període comprès entre les 8 i les 22 hores; la resta de les hores del total de 24 integren el període de la nit.

Per zona d’ús industrial s’entén la que tingui aquesta consideració dins dels plans d’ordenació o ordinacions urbanístiques de les corporacions locals.

Independentment dels valors anteriors, s’admeten els increments de nivell sonor que s’especifiquen en l’apartat 6.e de l’annex núm. 2.

En aquelles vies de comunicació en què el trànsit és la causa d’elevació del nivell sonor ambiental, a l’hora d’aplicar mesures s’ha de tenir en compte el que s’indica a l’annex núm. 2, apartat 6.d.

Article 5

El nivell de sorolls procedents de les activitats generadores i mesurades a l’interior d’un edifici receptor no pot superar els límits de 35 dBA durant el dia i els 28 dBA durant la nit, sigui quina sigui la zona de recepció a l’habitatge. En les zones comunes de l’edifici s’admet un augment del nivell sonor de 5 dBA. Aquests valors s’han de reduir a 30 dBA durant el dia i a 27 dBA durant la nit en els dormitoris d’habitatge. En tot cas, s’admeten els nivells d’increment sonor que s’especifiquen en el punt 6.f de l’annex núm. 2.