Decret de modificació del Reglament d’urbanització

Exposició de motius

La literalitat de la Disposició derogatòria del Reglament d’urbanització aprovat pel Govern en la sessió del dia 27 de març del 2002 (BOPA núm. 30, de l’11 d’abril del 2002) pot comportar una interpretació equivocada pel que fa als límits de l’exercici de la potestat reglamentària del Govern, que no pot derogar per aquesta via normes i ordinacions que tinguin rang de llei.

La derogació de totes les normes, ordinacions i disposicions del Consell General, del Govern i dels comuns anteriors a l’aprovació del Reglament d’urbanització en la matèria que regula dimana del contingut de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme aprovada pel Consell General en la sessió del dia 29 de desembre del 2000 (BOPA núm. 10, del 24 de gener del 2001), que produeix la deslegalització i la regulació reglamentària d’aquesta i altres matèries que fins aquell moment podien estar regulades per ordinacions i altres normes del Consell General sense que hi hagués, però, cap reserva material de llei.

La deslegalització i la derogació de totes les normes, ordinacions i disposicions citades es desprenen del que disposa l’article 53 apartat c) de la Llei, que enumera, entre els instruments d’ordenació del Govern, el del Reglament d’urbanització; l’article 54, que en disposa l’executivitat a partir del mateix dia de la publicació al Butlletí Oficial integrant les disposicions i previsions que s’hi continguin en la planificació comunal, a la qual vinculen amb efectes immediats; i l’article 59, que defineix el conjunt de disposicions que ha de contenir el Reglament d’urbanització. En aquest mateix sentit, la Disposició final sisena de la Llei estableix que, llevat de les disposicions de la Llei relatives a l’urbanisme i a la construcció que queden vinculades a la redacció i l’aprovació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial, l’aplicació de les quals és regulada en les transitòries precedents de la Llei, totes les disposicions restants són aplicables immediatament i deroguen totes les anteriors, generals i comunals, que s’hi oposin
La derogació de les normes anteriors, generals i comunals, en la matèria que regula el Reglament d’urbanització, es produeix clarament, doncs, per aplicació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme aprovada pel Consell General, i en aquest sentit s’ha d’interpretar en tot cas el contingut de la Disposició derogatòria del Reglament d’urbanització quan fa referència a la derogació de totes les normes, ordinacions i disposicions del Consell General, del Govern i dels comuns que eren vigents fins a la data de publicació del Reglament en matèria d’urbanització.

No obstant això, com que la redacció de la Disposició derogatòria de referència pot comportar una lectura equivocada pel que fa als límits de la potestat reglamentària del Govern i el respecte a les competències que els diferents òrgans de l’Estat tenen constitucionalment atribuïdes, sembla convenient efectuar-ne l’oportuna correcció tècnica, anul·lant la Disposició derogatòria i substituint-la per una Disposició addicional que faci remissió al contingut de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme pel que fa a la vigència i/o derogació de les normes i disposicions de qualsevol rang anteriors al Reglament.

Per tot això, a proposta del ministre d’Ordenament Territorial i amb l’informe previ de la Comissió Tècnica d’Urbanisme el Govern, en la sessió del dia 16 de setembre del 2002