Reglament relatiu als criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua destinada al consum humà (Text refós per LesLleis.com)

Capítol primer. Objecte, definicions i àmbit d’aplicació

Article 1

Aquest Reglament té per objecte protegir la salut de les persones desenvolupant el títol I de la Llei de policia i protecció de les aigües, del 31 de juliol de 1985, amb excepció de les aigües envasades que pretenguin gaudir de denominacions de reconeixement com poden ser les aigües minerals naturals o les aigües mineromedicinals. Alhora i complementàriament, desenvolupa també els articles 16, 17, 18, 19 i 20 apartat b) de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, en aquells aspectes que puguin incidir en la qualitat sanitària de les aigües destinades al consum humà.

A aquest efecte estableix:

1. Els criteris sanitaris que han de satisfer les aigües destinades al consum humà i les instal·lacions d’abastament d’aigua des de la seva captació fins al lliurament al consumidor.

2. Els criteris per poder executar-ne la protecció, el control i la vigilància.

3. Les competències i responsabilitats respectives de tots els agents i/o estaments públics i privats que duen a terme activitats relacionades amb la captació, el subministrament, el transport, el control i la vigilància d’aigua destinada al consum humà.

Article 2

A l’efecte d’aquest Reglament s’estableixen les definicions següents:

1. Aigua destinada al consum humà:



2. Captació: tot punt des del qual es capta o es pretén captar aigua destinada al consum humà.

3. Empreses subministradores: es consideren empreses subministradores d’aigua destinada al consum humà les persones físiques o jurídiques, públiques o privades en règim de mancomunitat o no, que dediquen la seva activitat o part de la seva activitat a la captació, a l’emmagatzematge, al transport i la distribució de l’aigua destinada al consum humà, ja sigui de manera gratuïta o onerosa.
4. Empreses de transport: es consideren empreses de transport d’aigua destinada al consum humà les persones físiques o jurídiques, públiques o privades que dediquen la seva activitat o part de la seva activitat al transport d’aigua destinada al consum humà per mitjà de cisternes o dipòsits mòbils.

5. Estació de tractament d’aigua potable (ETAP): constitueix una estació de tractament d’aigua potable, el conjunt d’elements, equipaments i instal·lacions destinades a efectuar els processos de tractament de potabilització de l’aigua.

6. Laboratoris d’anàlisis d’aigua destinada al consum humà: es consideren laboratoris d’anàlisi d’aigua destinada al consum humà totes les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que prestin serveis d’anàlisi d’aigua i realitzin almenys, la determinació dels paràmetres de l’anàlisi de comprovació establert en aquest Reglament.

7. Sistema domèstic de distribució: es considera sistema domèstic de distribució totes les canalitzacions, instal·lacions, dipòsits interns, equipaments i, en general, tots els accessoris que connectin l’aixeta del consumidor, abonat o usuari, a la xarxa de distribució, sigui quina sigui l’activitat del o dels edificis, locals o naus industrials.

8. Sistema de tractament: tots els equipaments, processos i productes necessaris per a la transformació de l’aigua en aigua que pugui ser destinada al consum humà, mitjançant els procediments que es regulen en aquest Reglament.

9. Xarxa d’abastament: es considera xarxa d’abastament tot el conjunt de zones de protecció, instal·lacions i equipaments que permeten, en el cas més general:



Tota xarxa d’abastament està composta de tres trams que la conformen: la xarxa d’alimentació, la xarxa de distribució i el sistema domèstic de distribució.

10. Xarxa d’alimentació: es consideren xarxa d’alimentació totes les canalitzacions, les instal·lacions i els equipaments que constitueixen la xarxa d’abastament des del seu punt de captació amb els perímetres de protecció necessaris, fins a l’emmagatzematge i l’ETAP o sistema de tractament de l’aigua inclòs. La xarxa d’alimentació no distribueix aigua a cap abonat, usuari o consumidor.

11. Xarxa de distribució: es consideren xarxa de distribució totes les canalitzacions, les instal·lacions i els equipaments que constitueixen la xarxa d’abastament des de l’estació o sistema de tractament, no inclòs, fins a l’escomesa de l’abonat o, en cas d’existir comptadors, fins a la clau de pas, aigües avall del comptador.

La xarxa de distribució pot incloure també qualsevol punt intermedi d’emmagatzematge d’aigua i, si escau, de tractament.

Article 3

Aquest Reglament s’aplica a tota persona física o jurídica, pública o privada que realitzi les activitats destinades a captar, emmagatzemar, tractar, distribuir, transportar i analitzar l’aigua destinada al consum humà.

Queden excloses de l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament:

1. Les aigües envasades que tinguin denominació com a aigües amb propietats minerals naturals o amb propietats mineromedicinals destinades al consum humà.

2. Les aigües destinades al consum humà procedents de captacions que abastin, com a molt, a un màxim de 10 habitatges unifamiliars i quan l’ús de l’aigua d’aquestes captacions sigui exclusivament privat i en cap cas s’abasti a establiments o centres que desenvolupin activitats comercials o altres activitats de pública concurrència. No obstant això, en aquests casos, per assegurar un mínim control de la qualitat de l’aigua captada i subministrada, els responsables han de realitzar:



Tot i l’establert anteriorment, els resultats de les anàlisis practicades han d’estar permanentment a disposició dels agents de l’autoritat sanitària quan així ho requereixin. Si l’autoritat sanitària competent sospita que existeix un risc potencial per a la salut de les persones, pot intervenir i dictar totes aquelles mesures que estimi necessàries perquè s’asseguri un proveïment d’aigua destinada al consum humà que respecti permanentment els criteris de qualitat sanitària segons l’establert en aquest Reglament.

3. Les aigües destinades exclusivament a usos pels quals consti a l’autoritat sanitària competent que la seva qualitat no afecta directament o indirectament la salut de les persones.

4. Les aigües que brollen de les fonts naturals d’ús públic, sempre que no formin part d’una xarxa d’abastament d’aigua. No obstant això, i a fi d’evitar trastorns de l’estat de salut de les persones, en tota instal·lació de font pública no connectada a una xarxa d’abastament d’aigua, hi ha de figurar un rètol amb la menció aigua no tractada.

Capítol segon Característiques de l’aigua destinada al consum humà

Article 4

1. Es considera aigua apta per al consum humà tota aigua que a partir de l’estació de tractament o en el seu defecte, des de l’inici de la xarxa de distribució, no contingui cap dels microorganismes, dels paràsits o de les substàncies definides als apartats A, B i D del capítol primer de l’annex I d’aquest Reglament en quantitats o concentracions superiors als límits que s’hi estableixen.

2. Tota aigua que no compleixi els requisits establerts en el punt anterior no pot ser subministrada per al consum humà, llevat dels casos previstos en les exempcions que s’enuncien en l’article 5 d’aquest Reglament.

3. En cas de superar-se els valors dels límits o dels rangs d’un o més dels paràmetres indicats a l’apartat C del capítol primer de l’annex I d’aquest Reglament, l’aigua es considerarà no conforme als criteris de qualitat. En aquests casos, l’empresa subministradora ha d’emprendre les mesures necessàries per restablir en el millor termini la qualitat de l’aigua subministrada, havent de notificar i mantenir degudament informat d’aquestes situacions i de la seva evolució al ministeri encarregat de la salut.