Reglament d’impostos especials (Text refós per LesLleis.com)

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Àmbit d’aplicació

1. Aquest Reglament regula el desplegament de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials i de la Llei 11/2010, del 22 d’abril, de modificació de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, i desenvolupa les obligacions formals que han d’acomplir els obligats tributaris, i el sistema de gestió, de liquidació i de control dels impostos esmentats.

2. El compliment de les obligacions establertes en aquest Reglament s’entén sense perjudici de les establertes en les lleis esmentades i altres disposicions que resultin aplicables.

Article 2. Operacions no subjectes

Els supòsits de no subjecció que estableix la Llei d’impostos especials es regulen d’acord amb la normativa duanera aplicable a cada règim duaner suspensiu.

Capítol segon. Obligacions dels obligats tributaris

Article 3. Obligats tributaris

Estan sotmeses a les obligacions establertes en aquest Reglament les persones físiques, les persones jurídiques i totes les entitats que tinguin la condició d’obligats tributaris d’acord amb el que estableix la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, i la Llei 11/2010, del 22 d’abril, de modificació de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials.

Article 4. Obligacions formals

1. Per aplicació de l’article 32, apartat 1 a) de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, els destil·ladors i els refinadors han d’obtenir una autorització prèvia per dur a terme activitats amb productes obtinguts que estiguin subjectes a impostos especials, d’acord amb el que preveu l’article 5.

Segons aquest Reglament s’entén com a producte obtingut el que s’obté a partir de primeres matèries mitjançant una fermentació seguida o no de destil·lació, de refinatge o altres processos industrials, i que correspon a les característiques comercials i tècniques definides a l’autorització.

2. D’acord amb l’article 32, apartat 1 b), de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, els obligats tributaris han de donar una destinació a la mercaderia sotmesa a impostos especials en el moment en què es posen sota la subjecció de l’impost, en els mateixos termes i condicions que estableix la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana i els seus reglaments d’aplicació vigents.

Article 5. Autorització per dur a terme activitats subjectes a impostos especials per als destil·ladors i els refinadors

1. La sol·licitud per dur a terme activitats subjectes a impostos especials, prevista a l’article 4, apartat 1, l’ha de presentar a les autoritats duaneres la persona a la qual es pot concedir l’autorització, i ha d’indicar les dades previstes a l’annex 1.

La presentació d’una sol·licitud signada pel sol·licitant marca la voluntat de l’interessat d’efectuar operacions subjectes a impostos especials sense perjudici de l’aplicació eventual de les disposicions repressives, de conformitat amb les disposicions vigents i, a més, té valor de compromís pel que fa a:



2. Les autoritats duaneres expedeixen l’autorització, que s’ha de lliurar de conformitat amb l’annex 2, a la persona sol·licitant.

3. Quan no es compleix una de les condicions per a la concessió de l’autorització, les autoritats duaneres refusen la sol·licitud. La decisió de refús de la sol·licitud s’estableix per escrit i es comunica al sol·licitant.

4. L’autorització pot estar subjecta a la constitució d’una garantia que cobreixi l’import dels impostos especials als quals estan subjectes els productes obtinguts fins que hagin rebut una destinació duanera.

5. En casos excepcionals degudament justificats, les autoritats duaneres poden lliurar una autorització amb efecte retroactiu sense que tingui efectes anteriors al moment del dipòsit de la sol·licitud d’autorització.

6. Les autoritats duaneres fixen a l’autorització, a proposta de la persona sol·licitant, el “tipus de rendiment”, que correspon a la quantitat o al percentatge de productes que s’han obtingut a partir d’una quantitat de primeres matèries determinada.

7. Les autoritats duaneres poden preveure que, per facilitar els controls, la persona titular dugui o faci dur una comptabilitat d’existències que reculli les quantitats de primeres matèries, de productes intermedis i de productes obtinguts, i també tots els elements necessaris per seguir les operacions i determinar correctament els impostos especials eventualment deguts.

Aquests registres han d’estar a la disposició de les autoritats duaneres per permetre’n qualsevol control. Quan les activitats subjectes a impostos especials es duen a terme a diversos establiments, aquests registres han de posar de manifest, en tot moment, les dades relatives a cada establiment.

Si la comptabilitat duta amb finalitats comercials per la persona sol·licitant permet de controlar les activitats subjectes a impostos especials, les autoritats duaneres l’han de considerar vàlida.

Les autoritats duaneres poden exigir que es faci un inventari, periòdic o no, de tots els productes obtinguts o d’una part dels productes obtinguts sotmesos a impostos especials.

8. La persona autoritzada s’ha de sotmetre a les verificacions eventuals de les primeres matèries, els productes intermedis i els productes obtinguts que decideixin les autoritats duaneres.

9. Les autoritats duaneres fixen la durada de la validesa de l’autorització en funció de les condicions econòmiques i tenint en compte les necessitats particulars de la persona que sol·licita l’autorització.

10. La persona autoritzada ha d’informar les autoritats duaneres de qualsevol element que sobrevingui després d’haver-li estat atorgada l’autorització i que sigui susceptible de tenir una incidència sobre el manteniment o el contingut de l’autorització.