Carregant...
 

Reglament regulador de les prestacions econòmiques d’atenció social (Text refós per LesLleis.com)

Les prestacions d’aquest reglament varen ser substituïdes pel Reglament, del 18 de maig del 2016, regulador de les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris, a excepció de la prestació per desocupació involuntària del Capitol V.


Capítol primer. Disposicions generals Image


Sense contingut


Mostra redacció anterior, vigent del 25/09/2013 al 31/08/2016
Capítol primer. Disposicions generals

Article 1
Objecte


Aquest Reglament té per objecte regular el règim jurídic de les prestacions econòmiques individuals i familiars en matèria d’atenció social.

Article 2
Concepte de prestacions econòmiques d’atenció social


Les prestacions econòmiques d’atenció social són ajudes dineràries atorgades pel Govern a favor de persones individuals o unitats familiars adreçades a proporcionar mitjans per:

a) Atendre necessitats bàsiques.

b) Prevenir o superar situacions de marginació i d’exclusió social, com també per fomentar l’autonomia.

c) Facilitar l’accés als programes, a les activitats i als serveis d’atenció social.

Poden percebre aquestes prestacions econòmiques quan se’ls hagi reconegut el dret d’accés a la prestació o quan acreditin que no disposen de recursos econòmics suficients ni tenen dret a rebre’ls d’altres persones o entitats públiques o privades i compleixen els altres requisits establerts en aquest Reglament.

Article 3
Classificació de les prestacions econòmiques


Les prestacions econòmiques d’atenció social, segons el tipus de dret que atorguen, poden ser:

a) De dret subjectiu. Les prestacions econòmiques de dret subjectiu s’estableixen per llei i quan la persona sol·licitant que compleix els requisits exigits a la norma té dret a rebre’n.

b) Assistencials. Les prestacions econòmiques assistencials tenen un caràcter puntual o temporal que no pot superar l’exercici en què es concedeixen, sense perjudici de la possibilitat de pròrroga en exercicis posteriors.

La concessió d’aquestes prestacions, que es regulen en aquest Reglament, s’ha d’ajustar als requisits establerts i als recursos disponibles.

Derogat per la disposició derogatòria del Reglament, del 18 de maig del 2016, regulador de les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris.


Capítol segon. Regulació de les prestacions econòmiques assistencials Image


Sense contingut


Mostra redacció anterior, vigent del 25/09/2013 al 31/08/2016
Capítol segon. Regulació de les prestacions econòmiques assistencials

Article 4
Característiques generals


1. Creació. El Govern aprova les prestacions econòmiques assistencials i el fet de concedir-les s’ajusta als principis de publicitat, transparència, igualtat i no discriminació.

2. Convocatòria. Les prestacions esmentades a l’apartat anterior poden estar obertes tot l’any o es poden supeditar a una convocatòria pública específica. En aquest darrer cas se n’han de publicar les bases reguladores, els terminis, els criteris de concessió, les quanties màximes, el procediment i altres formalitats que s’estableixin per tal que puguin ser resoltes.

3. Durada. Les prestacions econòmiques assistencials es concedeixen per a l’exercici en què s’han sol·licitat, sense perjudici de la possibilitat de pròrroga en els casos previstos. Si el sol·licitant és estranger la concessió de la prestació econòmica no pot referir-se a períodes posteriors a la data de finalització del període de residència legal.

4. Quantia. Les quanties màximes de les prestacions econòmiques assistencials són les que fixa aquest Reglament, i han de ser actualitzades periòdicament pel Govern mitjançant decret.

Article 5
Tipus


Les prestacions econòmiques assistencials poden ser d’urgència, ordinàries i excepcionals. Les d’urgència s’adrecen a satisfer o pal·liar necessitats peremptòries, bàsiques i puntuals de subsistència. Totes les altres prestacions econòmiques tenen la consideració d’ordinàries, excepte les de caràcter excepcional regulades a l’article 23.

Article 6
Beneficiaris


Es consideren beneficiaris les persones individuals i les unitats familiars de convivència que es troben en una situació de necessitat prevista en la normativa i que compleixen els requisits generals i específics establerts en aquest Reglament, i en cas de prestacions que se sotmeten a convocatòria pública, els que estableixen les bases corresponents.

A l’efecte d’aquest Reglament, es consideren unitats familiars de convivència les formades per persones que conviuen en un mateix domicili i estan casades o formen una unitat estable de parella i els familiars del sol·licitant fins a segon grau.

Article 7
Requisits generals


Per accedir a les prestacions econòmiques assistencials s’han de complir els requisits següents:

a) Ser andorrà o estranger.

b) En cas que el sol·licitant sigui estranger s’han de tenir en compte els punts següents:

Els nacionals d’un Estat que tingui signat un conveni amb l’Estat andorrà referent a la cobertura d’aquest tipus de prestacions tenen l’accés a les prestacions en els termes i l’extensió establerts al conveni esmentat.

En tots els casos de sol·licitants estrangers es té en compte el principi de reciprocitat i es respecten els tractats i els convenis internacionals que puguin ser d’aplicació.

En general, els sol·licitants estrangers poden accedir a les prestacions econòmiques establertes si reuneixen els requisits fixats en aquest Reglament.

Tenir la residència legal i efectiva a Andorra, excepte en cas que el beneficiari de la prestació econòmica sigui un menor. Per accedir a determinades prestacions econòmiques s’exigeix un període mínim de residència.

c) No disposar dels recursos econòmics suficients per fer front a la situació que origina la sol·licitud, d’acord amb el que estableix el present reglament.

d) No poder obtenir recursos suficients per part de familiars obligats a cobrir la necessitat, d’acord amb el que estableix l’article 13, ni tenir dret a obtenir-los d’altres sistemes de protecció social andorrans o estrangers, públics o privats.

e) Comprometre’s a complir les obligacions establertes a l’article 9.

Article 8
Documentació general


1. Amb la sol·licitud s’han d’adjuntar els documents següents:

a) El número d’identitat de la seguretat social/cens.

b) Les persones sol·licitants de nacionalitat andorrana han d’acreditar la residència mitjançant un certificat del comú; les persones estrangeres han de presentar el certificat d’inscripció expedit pel Servei d’Immigració en què s’acredita el temps de residència i, si escau, el permís de treball al Principat.

c) Justificants d’ingressos de tot tipus de l’interessat i dels membres de la unitat familiar i dels saldos de comptes bancaris dels dotze darrers mesos dels quals siguin titulars. Així mateix, quan s’exigeixi com a requisit de la prestació sol·licitada, s’ha d’aportar informació sobre els ingressos i el patrimoni dels familiars obligats.

d) Comprovants i títols de propietat d’immobles, d’accions i de participacions en societats de les quals sigui propietària la persona sol·licitant i, si escau, dels familiars.

e) Declaració del sol·licitant sota jurament o promesa:

Que totes les dades són certes i completes i que el sol·licitant està assabentat que una eventual falsedat o omissió en la sol·licitud o en documents presentats pot donar lloc a la incoació d’un procediment judicial per possible delicte de falsedat en document públic o oficial, que pot ser castigat amb una pena de fins a tres anys de presó, segons l’article 438 del Codi penal.

Que no té dret a cap altra prestació econòmica pública o privada, nacional o estrangera, pel mateix concepte, i que no rep altres ingressos que els declarats, tant de la persona sol·licitant com, en el seu cas, dels familiars.

f) Si els familiars obligats no disposen de recursos econòmics suficients per a satisfer la situació de necessitat del sol·licitant, signaran una declaració sota jurament o promesa conforme no disposen dels recursos per fer la col·laboració exigida, d’acord amb el que disposa l’article 13.

g) Consentiment de verificació de dades referents al sol·licitant i, quan calgui, dels membres de la unitat familiar o familiars obligats. D’acord amb la legislació vigent en matèria de protecció de dades personals, les persones esmentades han d’autoritzar el Govern per comprovar-ne l’autenticitat, mitjançant els registres i els arxius de l’Administració general, de l’Administració comunal, de la Caixa Andorrana de Seguretat Social o de qualsevol altre organisme o entitat. Així mateix, ha d’autoritzar el traspàs d’informació i dades entre les administracions, els organismes i les entitats esmentades quan sigui necessari per tramitar la prestació sol·licitada, respectant la normativa en matèria de protecció de dades.

h) Qualsevol altre document que li requereixi el ministeri competent en matèria d’atenció social que sigui necessari per resoldre la sol·licitud o que voluntàriament aporti la persona interessada.

2. Per tal de facilitar la gestió de les prestacions econòmiques i evitar despeses als sol·licitants, els ministeris han de facilitar les dades que els sol·liciti el ministeri competent en matèria d’atenció social. Amb aquesta mateixa finalitat, el Govern, mitjançant el ministeri competent en matèria d’atenció social, ha d’establir acords amb els comuns i la Caixa Andorrana de Seguretat Social, així com amb qualsevol altre organisme o entitat del Principat. En tots els casos s’ha de respectar la normativa vigent en matèria de protecció de dades.

Article 9
Obligacions del beneficiari


Els beneficiaris de la prestació econòmica tenen les obligacions següents:

a) Acceptar i subscriure el pla d’atenció individual o familiar, en els termes establerts a l’article següent, i complir els objectius fixats, realitzar l’activitat i adoptar el comportament acordat.

b) Aportar la documentació requerida.

c) Justificar el compliment dels requisits i les condicions establerts en el reglament.

d) Sotmetre’s a les actuacions de comprovació i aportar tota la informació i els documents que li siguin requerits pels òrgans competents.

e) Comunicar a l’òrgan atorgant qualsevol canvi en la situació que es va tenir en compte per a la concessió i la recepció d’altres ajudes pel mateix concepte.

f) Si la persona que sol·licita o els membres de la unitat familiar que estan en edat laboral i en condicions de treballar, s’han de donar d’alta al Servei d’Ocupació i no poden rebutjar més d’una oferta d’ocupació adequada que se’ls presenti des del servei esmentat o des d’altres vies.

g) Reintegrar les prestacions econòmiques percebudes indegudament.

h) Altres que exigeixi la legislació vigent o que figurin, si escau, en el pla d’atenció individual o familiar.

Article 10
Pla d’atenció


1. Tipus i contingut

El pla d’atenció pot ser individual o familiar (en endavant, PAI i PAF, respectivament) segons els tipus de prestació sol·licitada.

En el pla es fixen els objectius i es concreten els compromisos i les prestacions que inclouen, així com les modalitats i la forma d’intervenció.

2. Obligatorietat

Amb caràcter general les prestacions econòmiques han de formar part d’un PAI o PAF, excepte quan es tracti de prestacions d’urgència, en què el pla s’elabora durant el període que es rep aquesta prestació.

No cal l’elaboració del PAI ni del PAF en les prestacions econòmiques quan aquest Reglament ho estableix d’aquesta manera o quan no s’exigeixi a les bases de la convocatòria corresponent.

3. Elaboració

L’elaboració del PAI o el PAF correspon als professionals del servei d’atenció social primària, excepte els referents a prestacions per a l’acolliment familiar i les adreçades a l’atenció a les víctimes de violència domèstica; en aquest cas els fan els tècnics dels programes especialitzats corresponents.

En l’elaboració del PAI o del PAF s’ha de consultar l’opinió de la persona afectada i, en els casos en què l’interessat sigui un menor o persona incapacitada, les persones que en tinguin la pàtria potestat o la persona o l’entitat tutelar que els representi legalment.

Article 11
Situacions de precarietat i de risc social


1. Situació de precarietat i necessitats bàsiques

A l’efecte d’aquest Reglament, s’entén per situació de precarietat la situació en què es troba una persona o unitat familiar de convivència que no pot o que té dificultats greus per cobrir les necessitats bàsiques.

Es consideren necessitats bàsiques les indispensables per a la subsistència. Amb caràcter general es considera que hi ha una situació de precarietat en les situacions següents:

a) Quan els recursos personals o de la unitat familiar de convivència no superen el llindar econòmic de precarietat i la valoració dels seus béns superen la puntuació mínima del barem de valoració patrimonial, en els termes establerts a l’article 12 i a l’annex 1, respectivament.

b) Quan no hi ha familiars obligats, en els termes establerts a l’article 13.

2. Situació de risc i actuacions de prevenció, atenció i cohesió social

A l’efecte d’aquest Reglament, s’entén per situació de risc la que es troben les persones o famílies que a causa de l’escassetat dels seus mitjans i la fragilitat de la seves circumstàncies necessiten ajuda per prevenir o superar situacions que els podrien menar a la marginació i exclusió social o bé que no disposen de recursos suficients per accedir als programes, a les activitats o als serveis d’atenció social.

Amb caràcter general es considera que hi ha una situació de risc quan els recursos personals o de la unitat econòmica de convivència no superen el llindar econòmic de cohesió social i la valoració dels seus béns supera la puntuació mínima del barem de valoració patrimonial, en els termes establerts a l’article 12 i l’annex 1, respectivament.

Article 12
Llindars econòmics de referència i barem de valoració patrimonial


1. Llindars econòmics de referència

a) Modalitats. S’estableixen els llindars econòmics següents:

Llindar econòmic de precarietat (en endavant, LEP) que servirà de referència objectiva per determinar quan una persona o una unitat familiar de convivència té dificultats per cobrir les necessitats bàsiques i també per determinar la quantitat que es precisa per a la seva cobertura.

Llindar econòmic de cohesió social (en endavant, LECS) és una referència objectiva per determinar quan es considera que una persona o unitat familiar de convivència precisa d’ajuda econòmica per prevenir situacions de marginació social, promocionar l’autonomia o accedir a determinats serveis i programes d’atenció social, contribuint, així, a la cohesió social.

Aquests llindars també serveixen per fixar la quantia màxima de determinades prestacions, ja que actuen de topall d’ingressos.

b) Càlcul. Per calcular els llindars econòmics de referència quan es tracta de sol·licitants que formen part d’una unitat familiar de convivència, la quantitat establerta per a cada modalitat s’incrementa d’un 50 per cent per cada menor de 14 anys i d’un 70% per cada membre major de 14 anys.

c) Actualització. El Govern ha d’actualitzar periòdicament els llindars econòmics de referència.

2. Barem de valoració patrimonial

Per a la valoració del patrimoni s’estableix un barem de valoració patrimonial que figura com annex 1 d’aquest Reglament. Quan s’exigeix aquest requisit per poder accedir a la prestació econòmica cal que la puntuació assoleixi, com a mínim, 210 punts.

Article 13
Familiars obligats


1. A l’efecte d’aquest Reglament, es consideren familiars obligats les persones que van acreditar disposar de recursos suficients per assegurar l’atenció a les persones a càrrec. D’acord amb la legislació vigent tenen aquesta consideració:

a) Els residents per reagrupament familiar que, d’acord amb la legislació vigent en matèria d’immigració van acreditar que el sol·licitant del reagrupament disposava dels mitjans econòmics suficients per assegurar a les persones sota la seva tutela o a càrrec seu un nivell de vida digne i un allotjament adequat; així mateix, van justificar disposar d’una assegurança per cobrir de forma suficient qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària.

b) Els residents passius i les persones al seu càrrec o a càrrec del seu cònjuge o unió estable de parella que, d’acord amb la legislació vigent en matèria d’immigració, van acreditar disposar de mitjans suficients per viure, d’un habitatge en condicions d’habitabilitat i tenir una cobertura i una assegurança per malaltia, incapacitat i vellesa.

2. També es consideren familiars obligats en relació amb aquest Reglament el cònjuge o la parella estable i els ascendents i els descendents del sol·licitant, respecte a l’atenció que s’ha de prestar, d’acord amb la legislació vigent. En tot cas, les obligacions afecten les despeses de la llar i dels serveis substitutoris, com els serveis residencials, els diürns, la manutenció o altres que la persona atesa efectuava habitualment a la seva llar, i la cobertura d’altres necessitats bàsiques.

Es considera que aquests familiars disposen de recursos suficients per exigir les seves responsabilitats si els ingressos de la persona obligada o de la seva unitat familiar de convivència superen de tres vegades el LEP o els seus béns patrimonials no superen la puntuació del barem de valoració patrimonial que figura com annex 1 d’aquest reglament.

3. En cas que la persona o les persones obligades no compleixin l’obligació, el Govern pot concedir la prestació econòmica i emprendre les accions legals que corresponguin per repetir contra els dits familiars i recuperar les quantitats satisfetes.

Article 14
Subsidiarietat, compatibilitat i complementarietat


1. Subsidiarietat

Les prestacions econòmiques assistencials són subsidiàries de qualsevol altra que la persona o família tingui dret a percebre per la mateixa quantitat o superior a la que li correspondria d’acord amb aquest Reglament procedents de persones o d’entitats públiques o privades, nacionals o estrangeres. En cas que la quantia sigui inferior, se li pot concedir la diferència fins a arribar a la que li correspondria aplicant aquest Reglament.

2. Compatibilitat

Les prestacions econòmiques assistencials són compatibles entre si quan la seva finalitat és diferent, en els termes establerts en aquest Reglament. Així mateix, són compatibles amb altres del Govern o d’entitats públiques o privades que tinguin altres objectius, d’acord amb el que s’estableixi en la regulació específica de les prestacions o ajudes econòmiques.

3. Complementarietat

Aquestes prestacions econòmiques poden ser complementades pels comuns i altres entitats públiques o privades. A aquest efecte, el Govern pot subscriure convenis de cooperació i col·laboració amb les entitats esmentades referents a l’ampliació de les contingències protegides i les quantitats establertes.

Article 15
Abonament de les prestacions


Les prestacions econòmiques s’abonen directament al beneficiari, ja sigui mitjançant transferència, lliurament de tiquets o altres modalitats vinculades al pagament de les despeses adreçades a cobrir les necessitats bàsiques o a accedir a serveis d’atenció social. Tanmateix, el ministeri competent en matèria d’atenció social pot resoldre ingressar les quantitats que corresponguin directament al proveïdor del servei, al subministrador de materials o a una tercera persona que es faci càrrec de la seva atenció, com a tutor, curador o defensor judicial, d’acord amb el que estableix la legislació vigent en matèria d’incapacitació i organismes tutelars.

Article 16
Entitats col·laboradores


El Govern, mitjançant el ministeri competent en matèria d’atenció social, pot adoptar acords amb els comuns i altres entitats públiques i privades per tal que col·laborin i contribueixin a facilitar l’agilitació dels tràmits i la simplificació dels processos, per mitjà de l’establiment de bestretes, tiquets bescanviables per queviures, materials i serveis o per mitjà d’altres modalitats de finançament o d’aval.

Derogat per la disposició derogatòria del Reglament, del 18 de maig del 2016, regulador de les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris.





Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.