Decret pel qual s’aprova el Reglament de gestió de l’impost sobre activitats de joc d’atzar

Exposició de motius

Vist que el Consell General va aprovar, en la seva sessió del dia 11 de desembre del 2014, la Llei 37/2014, de regulació dels jocs d’atzar;
Atès que el Govern desitja reglamentar progressivament el lliurament de les diferents categories de llicències;

Vist que la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar, incorpora la creació de l’impost sobre activitats de joc d’atzar, el fet generador del qual és el lliurament de les corresponents llicències dels jocs d’atzar; convé reglamentar els principis bàsics que permetin la gestió de l’impost sobre activitats de joc d’atzar.

Aquest text regula, doncs, per cada una de les dos modalitats declaratives previstes a l’article 91 de la Llei 37/2014, la presentació de les diverses declaracions i autoliquidacions.

Així mateix, desenvolupa les obligacions registrals dels obligats tributaris, i les modalitats de pagament i de devolució d’ofici de les quotes diferencials.

Aquest Reglament es compon de 8 articles, dividits en quatre capítols.

A proposta del ministre de Finances, el Govern, en la sessió del 26 d’agost del 2015, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

Article únic

S’aprova el Reglament de gestió de l’impost sobre activitats de joc d’atzar, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament de gestió de l’impost sobre activitats de joc d’atzar

Capítol primer. Obligacions registrals

Article 1

Número de registre tributari i representants

1. Els obligats tributaris han de donar-se d’alta al cens tributari i han de disposar d’un número de registre tributari (en endavant, NRT), que han de sol·licitar a través d’una declaració censal d’acord amb el que preveu el Reglament d’aplicació dels tributs de l’11 de febrer del 2015.

2. Els obligats tributaris que no resideixen al Principat d’Andorra han de designar un representant amb residència en territori andorrà. Aquesta designació s’ha de comunicar a l’Administració tributària, i no supleix l’obligació d’obtenir un NRT per part de l’obligat tributari no resident.