Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 11 de desembre del 2014 ha aprovat la següent:

llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar

Índex

Exposició de motius

La política del Principat d’Andorra en matèria de joc d’atzar i apostes ha estat sempre en el sentit d’aplicar el principi de prohibició general d’aquestes activitats. Per aquest motiu, la Llei de regulació dels jocs d’atzar prioritza el seu articulat amb l’objectiu d’adoptar polítiques de prevenció i tractament de la ludopatia en el marc legal del joc i, estableix disposicions específiques destinades als col·lectius de població que han de tenir, per protegir-los, l’accés al joc restringit o prohibit, per tal de minimitzar els possibles efectes perjudicials del joc en la nostra societat.

Per altra banda, la Llei no obvia l’altre pilar fonamental en tota regulació del joc com és la concreció de mesures per lluitar contra el frau i el blanqueig de capitals, entenent aquests dos àmbits com a problemàtiques associades al joc, i en concret, a les males pràctiques d’aquest mateix joc. En aquest sentit, esdevindrà una eina indispensable per a la protecció eficaç d’aquests aspectes l’entitat reguladora i de control creada per aquesta Llei, juntament amb els organismes consultius que s’han previst que interaccionin amb la mateixa entitat.

Els jocs d’atzar s’han desenvolupat considerablement als estats veïns, i més encara en la majoria dels estats occidentals, dins un context d’economia globalitzada. L’oferta de jocs als països del nostre entorn és àmplia i diversa i hi ha múltiples modalitats de joc, unes ja existents a Andorra de forma desregulada i d’altres com els jocs de casino que cal regular, igual que es va fer en el seu moment per a l’activitat del bingo. La presència d’aquest tipus d’infraestructura ha esdevingut un element essencial d’atractiu turístic, del qual Andorra vol disposar per diversificar també la seva economia.

Sota l’efecte de les pràctiques dels estats veïns i el desenvolupament dels jocs i les apostes en línia, i cohabitant amb la normativa descrita, l’oferta d’aquestes activitats al Principat d’Andorra ha anat penetrant progressivament, beneficiant-se d’una relativa tolerància tant social com dels poders públics, malgrat no disposar d’un marc jurídic específic, perquè solament el joc del bingo ha estat objecte de regulació, mitjançant la Llei del 28 de novembre de 1996, desenvolupada pel Reglament del 31 de desembre del mateix any, i recentment modificada per la Llei 28/2012, del 18 d’octubre del 2012. Per aquests motius, i més enllà de la regulació de les activitats que de facto ja es troben implantades, esdevé igualment necessari que, depenent l’economia del país en part del turisme, es pugui completar l’oferta turística amb la proposta lúdica del casino.

Per altra banda, com que ni els jocs d’atzar ni les apostes no són una activitat comercial o un servei ordinari, s’imposa que siguin objecte d’una regulació estricta, tendent prioritàriament a la protecció dels usuaris dels establiments de jocs i de les referides pràctiques, tot mantenint de forma paral·lela la cooperació internacional contra el crim i el blanqueig de capitals, matèries que afecten l’ordre públic i la seguretat pública i, com no podia ser d’una altra forma, també vigilant la protecció de la salut dels grups socials més vulnerables a la influència de l’activitat del joc. Així, aquesta Llei, pel que fa a les activitats de joc, s’ha plantejat els objectius següents: sotmetre a la Llei tant els jocs estrangers com els autòctons que actualment es desenvolupen al Principat d’Andorra sense cobertura legal; procedir a l’adaptació a la nova normativa dels jocs autoritzats, el bingo i el quinto; facultar la presència al territori d’un casino com a establiment de joc presencial; i finalment, regular el joc en línia.

Aquesta Llei té la vocació d’esdevenir un marc jurídic clar, coherent i estructurat que reguli la pràctica i l’explotació dels jocs d’atzar. Amb aquest propòsit, la Llei ha distingit sis categories d’operadors de jocs d’atzar, cadascuna en funció de les modalitats de jocs d’atzar que exploti, diferenciant-les en funció de jocs d’atzar pur, de sorteig o presortejats i jocs mixtos d’atzar i habilitat, tant d’apostes com de taula. La regulació comprèn tant el joc presencial com el joc en línia, i estableix l’autorització dels jocs, mitjançant diferents classes de llicències, en funció de l’explotació dels jocs d’atzar, la seva comercialització o distribució i les activitats professionals vinculades.

La Llei se subdivideix en sis títols. El títol I està destinat a establir tant l’objecte com l’àmbit d’aplicació de la Llei, així com les definicions i l’atribució de les categories d’operadors de les activitats de jocs d’atzar.

El títol II conté les disposicions necessàries per al lliurament de les diferents classes de llicències que es preveuen, i que en funció de les activitats del joc explotades, els operadors hauran d’obtenir abans d’iniciar les seves respectives activitats.

El títol esmentat, mitjançant 13 capítols, desenvolupa tant els principis generals de les característiques que han de tenir les llicències i la seva durada, com les condicions, tant per a la formalització de la sol·licitud d’autorització, com per a l’obtenció de les mateixes llicències, les seves eventuals renovacions i la regulació de les modificacions que poden sobrevenir un cop obtinguda l’autorització per part de l’entitat reguladora del joc a Andorra.

Aquest títol fa una menció especial als requisits i les obligacions específics exigibles al sol·licitant de les llicències de joc en línia per prevenir i evitar, entre d’altres, les activitats fraudulentes i criminals, en particular el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, amb el propòsit d’obtenir la integritat, la fiabilitat i la transparència de les operacions de jocs d’atzar.

El títol III de la Llei defineix les polítiques preventives destinades a evitar el joc excessiu o patològic i protegir els grups de risc i els més vulnerables, com ara els menors d’edat, les persones amb risc de pobresa que reben ajuts socioeconòmics, i les persones sobre les quals han recaigut restriccions d’accés als establiments del joc per decisió judicial o que han exercit el seu dret a auto limitar-s’hi l’accés.

Amb la voluntat que les pràctiques o les activitats de joc desenvolupades a l’empara d’aquesta Llei assoleixin la qualificació de joc responsable, les activitats de joc han estat regulades des d’una visió integral de responsabilitat social corporativa, considerant el joc com un fenomen complex en què s’han de combinar accions preventives, de sensibilització, d’intervenció i de control, així com de reparació dels efectes negatius produïts.

La regulació de les mesures de protecció dels consumidors, l’accés a les sales, així com la protecció de certs públics, i la condició de participació en els jocs d’atzar, com també la regulació de la publicitat dels jocs, queden compresos en el títol III en qüestió, el qual preveu un servei d’informació i assistència als jugadors.

El control de la publicitat dels jocs que es realitzin esdevé un aspecte clau en la protecció del consumidor. En aquest sentit, cal un control eficient de la publicitat dels jocs, per impedir la publicitat, el patrocini o la promoció que no hagi estat degudament habilitada o autoritzada pel regulador del joc a Andorra. El control aplicat sobre la publicitat dels jocs ha de fer més atractiva l’oferta del joc legal, i dissuadir l’usuari de les pràctiques no autoritzades, amb la finalitat d’obtenir una activitat de joc responsable.

Mitjançant el títol IV, la Llei crea l’entitat reguladora i de control del joc, la qual queda configurada sota la denominació del Consell Regulador Andorrà del Joc. Gaudeix de personalitat jurídica pròpia i es qualifica d’autoritat administrativa. Se li atorga la competència de desenvolupar la regulació i el control de l’oferta de jocs d’atzar al Principat d’Andorra.

Entre les seves funcions, es preveu que pugui subscriure convenis amb les autoritats de regulació de jocs d’altres estats per intercanviar els resultats dels controls realitzats pels respectius organismes de control i de regulació del joc, així com per establir sistemes de col·laboració en el control del joc amb els mateixos organismes. Aquesta autoritat administrativa també disposa de la facultat de subscriure convenis amb els operadors que fins ara han estat comercialitzant els seus productes de joc sense regulació específica, a fi de preservar la continuació de les seves activitats al Principat d’Andorra. Aquesta facultat queda regulada mitjançant la disposició addicional tercera.

En definitiva, el Consell Regulador Andorrà del Joc actua per limitar tant l’oferta com el consum; controlar l’activitat dels operadors; prevenir comportaments patològics; i detectar i sancionar actituds infractores.

A través del dit organisme, la Llei exigeix l’homologació dels sistemes tècnics dels jocs i imposa la realització d’auditories, tant comptables com de procediment i de gestió. Aquest procés es preveu permanent.

La Llei preserva que els sistemes tècnics dels jocs garanteixin la identitat dels usuaris i alhora la seva confidencialitat; el correcte funcionament dels jocs; l’autenticitat de les apostes; l’autenticitat dels premis; i el repartiment efectiu dels mateixos premis.

Seguint els preceptes normatius d’aquesta Llei, el control dels operadors s’efectua de forma externa, mitjançant auditories i inspeccions, i interna, pel mateix operador, enregistrant totes les seves operacions.

La Llei preveu per a l’organisme regulador, en tant que autoritat administrativa, l’obligació de lluitar contra el joc il·legal i controlar el joc autoritzat. Amb aquestes finalitats, la Llei del joc estableix que el Consell Regulador Andorrà del Joc pugui interaccionar amb la Unitat d’Intel·ligència Financera, amb l’Institut Nacional Andorrà de Finances, amb l’Agència Andorrana de Protecció de Dades i amb Andorra Telecom, SAU, a fi de desenvolupar les seves funcions.

La composició del Consell Regulador Andorrà del Joc, per tal d’optimitzar els recursos ja existents a la mateixa Administració, es nodreix de les estructures dels ministeris encarregats de finances, interior, salut, benestar, economia, turisme i cultura, coordinats per intervenció d’un director i un secretari generals. De forma optativa, el Govern pot nomenar dos membres de lliure designació.

El Consell Regulador Andorrà del Joc està sotmès al control financer dirigit per la Intervenció General d’acord amb les disposicions de la Llei general de les finances públiques, degudament fiscalitzat pel Tribunal de Comptes, i obté els seus recursos essencialment de les assignacions pressupostàries de l’Estat que s’estableixin, dels béns i drets que constitueixin el seu patrimoni i de les taxes que recapti en aplicació d’aquesta Llei.

Atenent les especificitats de la fiscalitat sobre les activitats del joc d’atzar, el títol V defineix i determina les disposicions fiscals sobre l’activitat del joc d’atzar, englobant diferents tipus de tributs, com ara, per una part, els impostos sobre el joc, i per l’altra, les taxes per a la gestió administrativa del joc d’atzar.

Els tributs sobre el joc permeten mantenir un control estricte sobre aquesta activitat i a l’ensems reunir recursos per a finalitats de tipus social. Entre aquestes últimes, no només es troba l’adopció de mesures preventives de les patologies que puguin derivar del joc, sinó també, i fonamentalment, l’atenció a una pluralitat de finalitats que beneficien els sectors més desprotegits, o les activitats que són mereixedores de més suport públic pels beneficis que reporten al conjunt de la societat. En qualsevol cas, el 60% de la tributació provinent de les activitats del joc presencial s’ha de destinar a projectes o actuacions en benefici de la societat, per ajudar els sectors socialment marginats i potenciar l’educació, la investigació, la cultura i la seguretat social.

L’estructura dels tributs és la mateixa que estableix la Llei per a les diferents llicències previstes. Però la característica fonamental és una tributació raonable, que incentivarà que el nostre Principat diversifiqui l’oferta lúdica associada al turisme, la qual cosa beneficiarà l’activitat econòmica i l’ocupació en general.

El títol VI correspon al règim sancionador. El Consell Regulador Andorrà del Joc, davant la constatació de les eventuals infraccions, instrueix els expedients sancionadors i proposa al Govern la sanció corresponent.

La decisió governativa pot ser recorreguda directament davant de la jurisdicció administrativa.

En el procediment contenciós es preveu la competència de la jurisdicció administrativa.

La disposició addicional primera determina el desplegament reglamentari necessari per possibilitar l’atorgament de les llicències previstes en el títol II de la Llei.

La disposició addicional segona estableix que el Govern haurà de procedir a l’aprovació del Reglament establert a l’article 65, relatiu a la constitució del “Registre General d’Interdiccions d’Accés al Joc d’Atzar” i al “Registre de Persones Vinculades a Operadors de Jocs d’Atzar”, en el termini màxim d’un any a partir de la publicació de la Llei.

La disposició addicional tercera atorga al Consell Regulador Andorrà del Joc la facultat d’establir convenis amb les entitats que històricament han comercialitzat jocs d’atzar (de sorteig i presortejats) de loteria o jocs d’apostes provinents d’altres estats. El propòsit és regular la continuïtat de la comercialització dels productes esmentats de joc d’atzar, dotant de seguretat jurídica tant els usuaris com els mateixos operadors.

La disposició addicional quarta estableix la prohibició d’entrar loteries de qualsevol Estat en territori andorrà si no disposa de la preceptiva llicència com a operador titular de les loteries a comercialitzar. Es creua una excepció sempre que el valor facial del conjunt de la loteria entrada no superi els 100 euros i sigui per a ús personal.

La disposició addicional cinquena delega al ministeri encarregat de finances la gestió, la inspecció i la recaptació de l’impost sobre l’activitat del joc i atorga la potestat sancionadora a aquest ministeri pel que fa a l’àmbit tributari d’aquesta Llei.

La disposició addicional sisena imposa el caràcter supletori a la llei reguladora de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital.

La disposició addicional setena reconeix únicament a l’Estat andorrà la possibilitat d’explotar activitats de joc d’atzar pur de sorteig o presortejats, entre els quals les loteries d’àmbit nacional.

La disposició addicional vuitena estableix que els operadors i els distribuïdors de jocs d’atzar, en tant que subjectes obligats, estan sotmesos al compliment de les disposicions de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord Monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea.

Pel que fa a les disposicions transitòries, són quatre i regulen respectivament la vigència de les autoritzacions d’explotació de sales de joc de bingo, el termini de constitució del Consell Regulador Andorrà del Joc a partir de la promulgació de la Llei, l’avaluació del procés d’obertura a les activitats de joc d’atzar al Principat d’Andorra i, la base de tributació i el tipus de gravamen per a les activitats de joc realitzades al bingo presencial, mentre no s’hagin extingit les autoritzacions d’explotació actualment vigents per a les sales de joc de bingo.

Pel que fa a les disposicions derogatòries, incideixen en el Decret dels Veguers del 30 d’octubre de 1929 i en la legislació vigent relativa al joc del bingo.

En darrer terme, les set primeres disposicions finals tendeixen a assegurar l’aplicació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme; la preservació dels jocs d’atzar organitzats per la Consòrcia dels Casats d’Andorra la Vella els Dimecres de Cendra; la no-subjecció de l’activitat de joc d’atzar a l’impost general indirecte; l’exempció de l’impost sobre la renda dels no residents fiscals i de l’impost sobre la renda de les persones físiques pel que fa als premis procedents dels jocs d’atzar autoritzats; i l’exempció de l’impost sobre societats pel que fa al Consell Regulador Andorrà del Joc.

La disposició final vuitena introdueix una modificació a la Llei contra el tabaquisme passiu ambiental per eximir de la prohibició de fumar a les sales de joc dels casinos i els bingos, i la disposició final novena concreta l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Títol I. Objecte i àmbit d’aplicació

Article 1. Disposició general

Està prohibida la pràctica i l’explotació dels jocs d’atzar al Principat d’Andorra o des del Principat d’Andorra, sigui pel mitjà que sigui, a excepció dels jocs d’atzar que reglamentàriament es desenvolupin a partir de cadascuna de les modalitats definides i que hagin estat autoritzats a l’empara de la preceptiva llicència atorgada en virtut d’aquesta Llei.