Llei de cooperació judicial internacional en matèria penal (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 29 de desembre del 2000 ha aprovat la següent:
Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional

Exposició de motius

L’Estat andorrà, per història i per tradició, sempre ha estat respectuós amb la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners sense renunciar a la seva sobirania i a les garanties que figuren en l’ordenament jurídic en matèria de secret bancari i de seguretat en les relacions entre el sistema financer i els seus clients.

Han transcorregut prop de cinc anys des de l’aprovació de la Llei de protecció del secret bancari i de prevenció del blanqueig de diner o valors producte del crim, de data 11 de maig de 1995, i en aquest temps, la internacionalització de l’economia mundial, així com la internacionalització de la criminalitat han determinat la comunitat internacional a establir normes de caràcter preventiu i també de caràcter repressiu l’eficàcia de les quals depèn de l’homogeneïtat de llur aplicació simultània a tots els països del món. El blanqueig de diners pren formes diferents en funció del desenvolupament del sistema legislatiu i del nivell d’aplicació d’aquest sistema en cada país. És veritat que els instruments internacionals de lluita contra el blanqueig reposen sobre principis comuns, però la varietat de situacions nacionals fa molt difícil no solament un procés d’uniformització normativa sinó també un procés d’harmonització i assimilació de les normes.

Amb aquesta voluntat d’harmonització, l’exposició de motius de la Llei de protecció del secret bancari i del blanqueig de diner o valors producte del crim ja posava de manifest de manera ferma la voluntat d’adhesió de l’Estat andorrà als convenis de Viena, de les Nacions Unides, i d’Estrasburg, del Consell d’Europa.

Les disposicions del Codi penal andorrà, la Llei de protecció del secret bancari i de prevenció del blanqueig de diner i els procediments de dret intern andorrà presenten un grau important de convergència amb les disposicions dels convenis en llur filosofia. Tanmateix convé adaptar aquestes lleis als convenis, com a la pràctica usual dels països veïns i les directrius dels organismes de lluita contra el blanqueig de diners.

És el que la present Llei intenta aconseguir amb la senzillesa tradicional dels textos legals andorrans però amb la voluntat reiterada d’eficàcia. Les ratificacions dels convenis de Viena i d’Estrasburg recentment signades comporten la modificació de la legislació andorrana vigent per adaptar-la als preceptes dels dos convenis esmentats, i per aconseguir que les nostres normes tinguin la màxima eficàcia i tendeixin a ser uniformes amb les aplicades en altres països.

La confiscació, que és l’objecte de la majoria de les disposicions del Conveni d’Estrasburg, ha estat detallada considerant les especificitats andorranes.

L’aspecte de prevenció del blanqueig de diners o valors producte del crim organitzat és el que ha necessitat unes modificacions més àmplies per donar més garanties d’eficàcia al mecanisme de declaració, control i denúncia dels fets sospitosos, tot salvaguardant el principi del secret bancari. A aquest efecte es crea la Unitat de Prevenció del Blanqueig com a organisme centralitzador de totes les declaracions en matèria de blanqueig de diners.

La present Llei té un doble objecte. En el títol I es regula l’organització de l’ajuda judicial internacional penal mitjançant normes que són d’aplicació a tots els procediments relatius a aquesta matèria, siguin quins siguin els delictes als quals es refereixin. En el títol II es fa referència a la lluita contra el blanqueig de diners o de valors procedents de la delinqüència internacional. Es tracta de dues matèries d’un àmbit distint, la regulació conjunta de les quals es justifica, però, per ser el fenomen relatiu a la referida delinqüència internacional el que dóna lloc a la majoria de supòsits de cooperació judicial internacional.

Títol I. Organització de l’ajuda judicial internacional

Capítol preliminar. Camp d’aplicació

Article 1

El present títol s’aplica a tots els procediments relatius a la cooperació internacional en matèria penal.

Capítol I. Condicions de l’ajuda judicial

Secció primera. Condicions generals

Article 2

Les comissions rogatòries internacionals, excepte pel que fa a les notificacions i les citacions, han de precisar:

Article 3

En el cas que la demanda no contingui els requisits previstos en l’article 2, el batlle pot, segons l’índole dels defectes, demanar a l’autoritat del país demandant que la completi o refusar l’execució de la comissió rogatòria per aute motivat i retornar les actuacions a la part demandant.

Article 4

L’ajuda judicial està supeditada en tots els casos a les condicions prèvies següents:

Article 5

Cap informació obtinguda de les autoritats andorranes per via d’ajuda judicial no pot ser utilitzada en l’estat demandant per a altres finalitats que les que hagin estat precisades en la comissió rogatòria i, més especialment, per a altres infraccions o fets punibles que els que hi hagin estat indicats i pels quals el jutge andorrà hagi pogut valorar la procedència en el sentit de la llei andorrana.

Article 6

Tenint en compte la naturalesa de la demanda d’ajuda, les autoritats judicials andorranes poden condicionar llur cooperació al compromís previ de l’estat demandant de respectar el principi recollit a l’article 5.

Article 7

Si l’acte imputat a una persona és castigat per diverses disposicions penals de dret de l’estat requeridor, la comissió rogatòria només pot ser executada pel que fa a les infraccions per a les quals no existeix cap causa d’improcedència en el sentit de la present Llei.

Article 8

En tot cas, a criteri de l’autoritat judicial, es pot acordar l’ajuda judicial quan, amb l’acord de l’imputat, els actes sol·licitats tenen per finalitat exculpar la persona imputada.

Secció segona. Procediment

Article 9

Correspon al ministeri titular de relacions exteriors rebre les peticions i retornar-les un cop formalitzades. Quan el ministeri titular de les relacions exteriors rep una petició, la cursa al president del Tribunal de Batlles i en tramet una còpia al Ministeri Fiscal.

Article 10

En cas d’urgència, les peticions de les autoritats judicials de l’estat demandant poden adreçar-se a les autoritats judicials andorranes, ja sigui per via diplomàtica, ja sigui directament, ja sigui mitjançant l’Organització Internacional de Policia Criminal (Interpol).

Les autoritats judicials andorranes retornen les comissions rogatòries, executades o no segons el cas, per la via diplomàtica amb caràcter urgent, sense perjudici que també es pugui trametre mitjançant Interpol o bé lliurada a mà a les autoritats de l’estat demandant que hagin estat expressament facultades a aquest efecte.

Article 11

Quan l’objecte de la comissió rogatòria comporti una citació a judici en qualitat d’inculpat, de perjudicat, de pèrit o de testimoni, la comissió es pot fer directament per exhort adreçat a la Batllia o fins i tot per carta certificada si la legislació de l’estat demandant ho permet.

Article 12

Qualsevol persona detinguda provisionalment o presa a Andorra la compareixença de la qual és demanada per un estat estranger en qualitat de testimoni pot ser transferida temporalment al territori d’aquest estat sempre que la persona interessada ho accepti, que la seva presència no sigui necessària a Andorra per raó d’un procediment penal en curs, que el transferiment no tingui per efecte perllongar innecessàriament la seva detenció o que raons pràctiques o de fons, a criteri de l’autoritat judicial andorrana, no s’hi oposin.

Les autoritats andorranes poden exigir de l’estat requeridor el compromís del retorn de la persona de la qual demana la compareixença.

El consentiment de la persona interessada ha de ser recollit d’acord amb el que disposa l’article 207.3 apartats 1, 2 i 4 del Codi de procediment penal.

Article 13

Les comissions rogatòries són executades gratuïtament excepte en el cas en què una exigència processal de l’estat demandant provoqui despeses anormals.

Article 14

Les despeses de viatge i altres conceptes dels testimonis i els pèrits van sempre a càrrec de l’estat demandant, així com les despeses de trasllat previstes en l’article 12.

Secció tercera. Dret aplicable

Article 15

Les diligències que es practiquin en compliment dels exhorts, les comissions rogatòries i altres peticions han de seguir les lleis processals andorranes. Les demandes de convocatòries han de ser rebudes per l’autoritat andorrana amb una antelació mínima d’un mes abans de la data indicada, llevat d’urgència manifesta.

Article 16

A l’efecte d’un jurament d’un testimoni o d’un pèrit demanat expressament per l’estat demandant, la promesa s’assimila al jurament de conformitat amb el dret andorrà.

Article 17

Les diligències practicades per l’autoritat judicial o qualsevol altra peça demanada per una comissió rogatòria són lliurades en fotocòpies certificades autenticades per la Secretaria de la Batllia, excepte en el cas que l’estat demandant formuli una demanda motivada de transmissió d’originals que sigui apreciada pel batlle.

Article 18

L’autoritat judicial andorrana pot permetre als agents de l’autoritat estrangers d’assistir a l’execució de la comissió rogatòria.

Article 19

Malgrat el que disposa l’article 15, quan una demanda faci esment d’una obligació processal exigida per la legislació de l’estat demandant, l’autoritat judicial andorrana complirà aquest imperatiu sempre que l’acte sol·licitat no sigui contrari als principis fonamentals del dret andorrà i que no s’hi oposin raons pràctiques importants.

Aquest article s’aplica a les demandes que sol·licitin la presència de lletrats de la defensa i de l’acusació així com del representant del Ministeri Fiscal estranger, i a la facultat de fer preguntes o contrapreguntes per mitjà del batlle.

Secció quarta. Procediments particulars

A) Mesures cautelars

Article 20

El batlle pot adoptar, en qualsevol moment d’un procediment intern, les resolucions que consideri adequades a fi de garantir la restitució dels objectes sostrets i la preservació de les proves, i també per assegurar les responsabilitats tant civils com penals que dimanin del delicte.

A petició d’un estat estranger que ha incoat un procediment penal i formulat una demanda d’embargament, confiscació o comís, el batlle també pot ordenar les mesures cautelars adequades, com el bloqueig de comptes o l’embargament preventiu, prohibir qualsevol operació o qualsevol alienació de qualsevol bé que pugui ésser objecte d’un comís ulterior segons les legislacions andorrana o estrangera.

El batlle ha de notificar, en el termini màxim de 30 dies hàbils, les resolucions preses en la matèria, a totes les persones afectades i resoldre sobre les demandes d’aixecament de les mesures en un termini màxim de quinze dies hàbils, després d’oir el Ministeri Fiscal i les parts. Contra l’aute del batlle es pot interposar recurs, segons el previst a l’article 194 del Codi de procediment penal.

Article 21

A demanda de l’estat demandant els instruments, objectes, documents i valors poden ser embargats per les autoritats judicials andorranes i tramesos a l’estat demandant si es tracta de peces de convicció o si presenten un interès obvi en la causa penal instruïda a l’estranger. Prèviament s’informa l’estat demandant que, en tots els casos, si el procediment penal s’acaba per un arxiu, un sobreseïment o l’absolució de la persona interessada, aquests objectes han de ser retornats a llurs propietaris per l’estat demandant quan esdevingui ferma la resolució que tanqui el procediment.

Article 22

Els altres objectes, documents o valors fruit d’una infracció penal poden ser restituïts immediatament per les autoritats judicials andorranes a llurs propietaris o titulars fins i tot fora de tot procediment penal incoat a l’estranger.

Article 23

Quan qualsevol comissió rogatòria rebuda per les autoritats judicials andorranes faci aparèixer béns, diners o valors que provenen d’una infracció penal o no tenen propietaris legítims identificats, el batlle n’ordena l’embargament preventiu.

Article 24

Quan es tracti d’executar una demanda d’embargament preventiu que es formuli com a conseqüència d’un procediment penal obert, les autoritats judicials andorranes poden condicionar aquesta mesura al fet que l’embargament no duri més enllà d’un termini raonable ateses la gravetat de la infracció i la complexitat de l’assumpte, i han de posar en coneixement de l’estat demandant el termini dictat pel batlle al moment del retorn de la comissió rogatòria, sense perjudici per a l’estat demandant de demanar l’ampliació del termini per motius greus. En aquest cas, el batlle ho aprecia.

B) Denúncia de delicte o delegació de l’acció penal

Article 25

A demanda de l’estat on ha estat comesa una infracció penal, les autoritats judicials andorranes poden incoar un procediment penal contra qualsevol responsable de la infracció, si el presumpte responsable de la infracció es troba en territori andorrà i si l’extradició de la persona no és possible o si la persona ja està detinguda a Andorra per causa d’infraccions més greus.

Article 26

En qualsevol cas, l’estat demandant ha de donar la garantia de renunciar a exercir una acció penal pels mateixos fets després que hagi estat dictada una resolució ferma a Andorra o bé ha de justificar l’existència de textos legals en aquest sentit.

Article 27

La demanda de l’estat demandant és sempre tramesa per la via diplomàtica sense perjudici que, en cas d’urgència, s’enviï simultàniament al Ministeri Fiscal acompanyada dels elements útils per al procediment a incoar.

El Ministeri Fiscal exerceix aleshores l’acció penal, de conformitat amb el Codi de procediment penal si concorren els requisits legals i, en cas contrari, retorna la demanda precisant els motius del refús.

Article 28

El dret penal andorrà és aplicable als fets denunciats i les penes dictades són les previstes pel Codi penal andorrà.

Article 29

En cap cas no es pot iniciar ni continuar un procediment penal per delegació d’un altre estat si la persona contra qui s’adreça el procediment es troba en situació de rebel·lia processal.

Article 30

Quan hi hagi indicis de criminalitat contra una persona per un delicte comès a Andorra i que no pugui ser localitzada al Principat, especialment quan la seva extradició no sigui possible per raons de dret intern del país estranger, el Ministeri Fiscal, amb l’acord previ del batlle instructor o, si escau, del Tribunal competent, pot trametre les actuacions a l’estat demandant perquè la persona hi sigui jutjada.

C) Antecedents penals

Article 31

Les autoritats judicials andorranes lliuren, a demanda de les autoritats judicials estrangeres, certificats dels antecedents penals de les persones que resideixen a Andorra sota les condicions següents:

D) Demandes que afecten el dret a la intimitat

Article 32

Les comissions rogatòries que es refereixen als comptes bancaris i a la intercepció dels mitjans personals de comunicació com telèfon, teleescriptors i altres mitjans anàlegs són executades pel batlle o el Tribunal competent, després d’oir el Ministeri Fiscal i amb la verificació prèvia de la conformitat de la demanda amb la llei andorrana, sense perjudici de preservar el secret bancari.

Article 33

Les demandes han de contenir els elements suficients per permetre apreciar la legalitat del control sol·licitat d’acord amb la llei andorrana, i s’hi ha d’adjuntar la decisió de l’autoritat judicial de l’estat demandant que ordeni les mesures esmentades en l’article anterior.

Article 34

A la vista de l’objecte i del motiu de la demanda, i abans de comunicar els enregistraments o les transcripcions a l’estat demandant, el batlle ha de destruir o fer destruir per un agent de l’autoritat judicial designat a aquest efecte, les parts d’aquells enregistraments o transcripcions que no presenten interès per al procediment penal per raó del qual s’han demanat les mesures.

Article 35

Si un document escrit comporta, a més de les informacions que poden ser comunicades a l’estranger, elements que entren en l’àmbit dels secrets previstos en els articles 190, 191 i 192 del Codi penal, el batlle pot establir o fer establir per un agent de policia judicial delegat a aquest efecte una còpia o fotocòpia autenticada en què s’ometin les indicacions que poden afectar persones alienes al procediment o que poden afectar el mateix interessat però que no tenen relació amb la demanda, sempre que no revelin actuacions delictives castigades en el dret penal andorrà.



E) Execució de sentències estrangeres

Article 36

En absència de tractat internacional específic, les sentències estrangeres dictades per tribunals penals no són, en cap cas, executòries a Andorra i no s’admet la petició d’execució a Andorra de les disposicions penals d’aquest tipus de sentències, excepte pel que fa a les decisions de comís dels instruments o productes del delicte comès a l’estranger que es trobin en territori andorrà, tal com es disposa en l’apartat A del capítol II.

F) Recursos

Article 37

Qualsevol oposició o incident en el curs d’un procediment d’ajuda judicial ha de ser resolt immediatament per aute de l’autoritat judicial encarregada de la mesura. Aquest aute és executori de manera immediata sempre que, a criteri del jutge, la seva execució no causi conseqüències irreparables, com la tramesa de les informacions a l’estranger.

Contra aquest aute es pot presentar recurs d’apel·lació en les formes i els terminis de l’article 194 del Codi de procediment penal.

Capítol II. Disposicions especials en matèria de criminalitat

A) Comisos

Article 38

En cas de sol·licitud de comís per una autoritat judicial estrangera d’instruments del delicte o de llurs productes, diners, valors o béns adquirits amb aquests, o llur contrapartida, procedents d’un delicte de blanqueig de diners o valors o de qualsevol altre delicte major, la demanda és presentada pel Ministeri Fiscal al Tribunal de Corts, el qual, després d’audiència prèvia de les parts interessades, decideix per aute que pot ser objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia.

El Tribunal no pot revisar ni modificar la decisió de comís estrangera si bé ha de resoldre sobre les reivindicacions de tercers de bona fe que no hagin estat resoltes en la decisió esmentada.

El mateix procediment és aplicable de manera general, d’ofici o a petició de l’Estat demandant, als béns, diners o valors procedents de qualsevol infracció penal que no tenen propietaris legítims identificats.

Article 39

Sense perjudici de convenis o acords internacionals que disposin altrament, els comisos sempre s’efectuen en benefici de l’Estat andorrà.

B) Formes especials de cooperació policial

Article 40

En el marc de la cooperació judicial internacional, el batlle pot acordar la circulació o l’entrada vigilada de droga o d’altres productes o objectes així com la participació d’un agent encobert, en els termes previstos en el Codi de procediment penal.

Títol II

Disposició addicional

S’afegeix una nova secció al capítol IV del títol segon del Codi de procediment penal amb la següent rúbrica i contingut:

Secció setzena. Entrega vigilada d’objectes delictius i agent encobert

Article 122 bis
1. El batlle instructor, o si escau el batlle de guàrdia, pot autoritzar a demanda del director del Servei de Policia la circulació o l’entrega de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicòtropes, així com armes de foc, obres d’art, moneda falsa, representacions d’infants dedicats a activitats sexuals o de les seves parts sexuals, òrgans humans, objectes o diners i valors procedents d’una operació de blanqueig de diners. Per adoptar aquestes mesures, s’ha de tenir en compte si són necessàries en relació amb la importància del delicte i amb les possibilitats de vigilància.

2. La circulació o l’entrega controlada consisteix a permetre trameses il·lícites de drogues, objectes o substàncies esmentades en el paràgraf anterior, així com de les coses o valors que les hagin substituït, i fer-ne un seguiment de la circulació, la sortida o l’entrada sense interferència que ho obstaculitzi per part de l’autoritat o dels seus agents i sota la seva vigilància. Aquesta operació té per finalitat descobrir o identificar persones involucrades en la comissió d’algun delicte en relació amb les dites drogues, els objectes o les substàncies o de prestar ajuda a autoritats estrangeres que persegueixen els mateixos fins.

3. Els funcionaris de Policia han de donar compte de llur actuació immediata al batlle competent.

Article 122 ter
El batlle instructor, o si escau el batlle de guàrdia, pot autoritzar a demanda del director del Servei de Policia la participació activa d’un agent encobert en els delictes relacionats amb la droga, les armes de foc, la moneda falsa, el proxenetisme, el terrorisme, la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització d’infants en la pornografia, el tràfic d’òrgans humans i el blanqueig de diners.

Aquest agent encobert ha de revestir obligatòriament la condició de funcionari de Policia amb funcions de policia judicial.

Article 122 quater
Per aplicació dels dos articles anteriors, sense perjudici del que disposin els convenis internacionals sobre la matèria, el batlle competent pot condicionar l’acord donat a les autoritats estrangeres al compliment de requisits particulars en relació amb l’organització i el control de la mesura per part de les autoritats andorranes.

En tots els casos, el Servei de Policia i les autoritats judicials andorranes han de ser informats amb la màxima diligència del desenvolupament de la mesura i de tot esdeveniment que pugui tenir transcendència en l’operació.

Disposició transitòria única

Mentre la Unitat de Prevenció del Blanqueig no defineixi, en l’exercici de les prerrogatives que li han estat atorgades per l’article 53, apartat 2, primer paràgraf, les transaccions específiques susceptibles de comportar operacions de blanqueig de diners previstes a l’article 51 a) de la present Llei, s’aplicarà la tipologia d’aquestes transaccions aprovada pel Govern mitjançant decret.

Disposició derogatòria

Queda derogada la Llei de protecció del secret bancari i de prevenció del blanqueig de diner o valors producte del crim, de data 11 de maig de 1995.

Disposicions finals

Disposició final primera

Es faculta el Govern perquè pugui establir les normes específiques amb relació a qualsevol punt de la present Llei que pugui requerir un desenvolupament reglamentari i per fer-la operativa.

Disposició final segona

Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de sis mesos de ser publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 29 de desembre del 2000

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.