Codi Penal, de l’11 de juliol de 1990 (Text refós per LesLleis.com)

Exposició de motius

Amb la publicació del Codi Penal s’assoleix l’objectiu més important en la llarga evolució cap a la sistematització i la codificació de les lleis penals andorranes.

L’antic ordenament penal del Principat, fonamentat quasi exclusivament en la jurisprudència del Tribunal de Corts, fou successivament completat per normes penals específiques que tipificaren alguns delictes la penalitat dels quals no podia basar-se en precedents judicials anteriors.

Posteriorment aparegueren les primeres codificacions parcials, encara que molt elementals, com les de les contravencions penals o faltes, la de delictes connexos a infraccions en matèria de taxes i altres normes penals més específiques com les referides a infraccions per conducció de vehicles a motor sota la influència de begudes alcohòliques, la protecció penal del xec, la defraudació de la propietat literària i artística, etc.

L’antecedent més immediat del Codi, el constitueix el Codi de Delictes Menors i Contravencions Penals, que tipifica i pena un gran nombre d’infraccions d’aquella naturalesa que ara queden subsumides en el nou Codi.

Faltava, però, un veritable Codi Penal que recollís totes les infraccions d’aquella naturalesa i que establís unes normes generals sobre els delictes i les contravencions, la responsabilitat criminal i les penes.

Per iniciativa de S.E. els Coprínceps fou creada una Comissió de juristes que havien de redactar l’avant-projecte de Codi Penal. Els treballs de la Comissió han durat diversos anys en el curs dels quals ha estat escoltat el Col·legi d’Advocats d’Andorra i s’ha demanat, així mateix, l’assessorament d’altres juristes, de reconeguda solvència, dels països veïns. Ultimats els treballs s’ha procedit a la redacció i l’aprovació del projecte definitiu, que recull aquest Decret.

Per a la redacció del Codi s’ha tingut en compte especialment la jurisprudència del Tribunal de Corts que ha vingut reiteradament configurant la tipificació de la major part de delictes i, a manca d’aquests precedents jurisprudencials, especialment quan es tracta de sancionar penalment modernes formes de delinqüència, s’ha recorregut a la legislació comparada, preferentment la dels dos països veïns que compten amb la doctrina penal més coneguda i acceptada al Principat.

El nou Codi Penal està dividit en quatre llibres. El primer llibre conté la part general. En primer lloc es determina l’àmbit d’aplicació de la llei penal andorrana. Es formula una definició material del delicte amb referència directa i expressa al dol i a la culpa i es recullen els principis de legalitat dels delictes i de les penes i el de la irretroactivitat de la llei penal amb l’excepció de la llei penal més favorable. S’estableix el caràcter personal de la responsabilitat penal però, en aquest punt, el Codi introdueix, de manera excepcional en certs supòsits, el reconeixement d’una responsabilitat penal de les persones jurídiques. Queda regulat l’error en matèria penal així com el cas fortuït, en declarar el Codi que el fet comès sense malícia o culpa es considera fortuït i exclou de responsabilitat. Queda, així mateix definida l’autoria i la participació i es recull el catàleg de les causes eximents així com el de les atenuants i les agreujants modificatives de la responsabilitat penal, d’acord amb les orientacions de la jurisprudència del Tribunal de Corts.

El Codi regula les penes imposables i les classifica en principals i accessòries. És de remarcar que, amb el desig d’evitar els inconvenients de les penes de presó, consagra legalment una pràctica jurisprudencial anterior, en virtut de la qual, en relació als delictes que tenen prevista una pena de presó no superior a tres anys i a les contravencions penals, el Tribunal, atenent el tipus del delicte i especialment la personalitat i les circumstàncies del reu, pot substituir totalment o parcialment la pena de presó per una o més de les accessòries a excepció de la pena d’expulsió.

Pel que fa a la determinació concreta de la pena, els Tribunals, encara que gaudint d’un ampli i prudent arbitri, queden sotmesos a l’imperi de la llei i han de fixar la pena concreta dins els límits establerts pel Codi guiant-se pels criteris establerts per l’article 53.

La part especial del Codi queda compresa en els tres llibres restants. El Codi continua acceptant la classificació tripartida de les infraccions penals que respon als diferents graus de gravetat material i serveix de clara referència a l’efecte d’atribuir la competència als diferents òrgans jurisdiccionals. La tècnica en la tipificació de les diferents figures delictives i de les contravencions penals està presidida per la idea de la sobrietat i de la simplicitat, sense detriment del principi de legalitat. El Codi s’inspira així mateix en el principi d’intervenció mínima, en el sentit que la norma penal protegeix només aquells béns jurídics fonamentals des d’un punt de vista ètic i social quan han estat lesionats de forma greu no suportable per la societat.

El llibre segon relaciona i tipifica els anomenats delictes majors. Cal remarcar una regulació més detallada de les infraccions penals relacionades amb les activitats mercantils i econòmiques i, d’una manera especial, les normes sancionadores del blanqueig de diner. En l’àmbit del delicte contra les persones queda regulada per primera vegada la protecció penal del dret a la intimitat personal. La regulació dels delictes contra el patrimoni es fa seguint les pautes tradicionals establertes per la nombrosa i constant jurisprudència del Tribunal de Corts, amb la sola novetat que s’hi introdueix la tipificació fins ara inèdita dels delictes informàtics.

Els llibres tercer i quart comprenen respectivament els delictes menors i les contravencions penals. En ambdós àmbits el Codi es limita, amb poques excepcions, a incorporar el text vigent del fins ara Codi de Delictes Menors i de Contravencions penals.

Pel que fa als delictes culposos, el Codi ha optat per unes normes generals aplicables als delictes susceptibles d’una comissió d’aquell tipus i que, a manca de norma específica, estableixen un límit a la pena imposable.

És de remarcar finalment que el Codi ha reservat encara un paper considerable a la jurisprudència. Si aquesta ha perdut, per aplicació estricta del principi de legalitat, la més important de les seves funcions anteriors, restarà encara vigent el valor de la doctrina jurisprudencial com a factor rellevant d’interpretació de la norma penal. En algun cas, el Codi ha optat, en consideració a la simplicitat, per deixar a la jurisprudència, en aquest punt ben clara i precisa, la delimitació de conceptes com els propis dels delictes inacabats.

Codi Penal

Llibre primer: Normes generals

Títol únic

Capítol I. L’aplicació de la llei penal

Article 1

Són delictes o contravencions penals les accions o omissions intencionals o culposes expressament penades per la llei.

Article 2

Les normes d’aquest Codi s’aplicaran a tots els delictes i contravencions penals comesos dins el territori del Principat.

Article 3

Seran també d’aplicació:

1. Als delictes que s’iniciïn, es preparin o es cometin a l’estranger, quan produeixin o es pretengui que tinguin efectes en territori andorrà.

2. Als delictes que s’iniciïn, es preparin o es cometin en territori andorrà, quan produeixin o es pretengui que tinguin efectes a l’estranger.

3. Als delictes comesos per andorrans o estrangers a l’estranger contra la seguretat del Principat, les seves institucions o autoritats i els de falsificació de documents, monedes o segells oficials andorrans.

4. Als delictes comesos per andorrans en un país estranger si concorren els següents requisits: a) que l’acusat es trobi a Andorra; b) que no hagi estat jutjat al país on ha delinquit; c) que la infracció de què se l’acusa tingui també caràcter de delicte al país on ha estat comesa.

Article 4

Els delictes comesos a l’estranger, que se segueixin realitzant a Andorra, seran penats conforme a aquest Codi. Els Tribunals andorrans també seran competents per jutjar els delictes complexos quan algun dels seus elements constitutius hagi tingut lloc en el territori del Principat.

Article 5

La llei penal no tindrà efectes retroactius, però si la llei vigent al temps de cometre’s el delicte fos distinta de la vigent en el moment de la condemna o en temps intermedi, s’aplicarà sempre la norma més favorable al reu.

Capítol II. Regles generals sobre delictes i contravencions

Article 6

Els actes punibles es classifiquen segons llur gravetat, en delictes majors, delictes menors i contravencions penals.

Article 7

Els delictes o les contravencions poden ésser dolosos o culposos. Són delictes culposos els comesos per imprudència, imperícia, negligència o manca de previsió.

Article 8

La responsabilitat penal és exclusivament personal. Recau solament en les persones que han intervingut en la comissió de la infracció penal.

Article 9

Malgrat el que disposa l’article anterior, les persones jurídiques podran ser també responsables penalment dels delictes previstos en els articles 99 bis, 130, 132, 133, 141 bis al 147, ambdós inclosos, comesos pels seus òrgans o representants en l’exercici de les seves funcions.

Article 10

Són punibles el delicte consumat, el frustrat i la temptativa.

Article 11

El desistiment voluntari exonerarà de responsabilitat llevat que els actes executats siguin constitutius d’infracció penal.

Article 12

L’error invencible sobre un element essencial del fet integrant o agreujant de la infracció penal exclou la responsabilitat penal o l’agreujament de la pena.

Article 13

En el cas d’error vencible, la infracció penal es castigarà com a culposa ateses les circumstàncies del fet i de l’autor.

Capítol III. Persones responsables dels delictes i les contravencions

Article 14

Són responsables d’un delicte o una contravenció l’autor, el còmplice i l’encobridor.

Article 15

Es considera autor aquell qui realitza personalment o per mitjà d’un altre un acte punible.

També es considera autor el qui força o indueix a la realització d’un acte punible o hi coopera amb actes necessaris.

Article 16

Es considera còmplice aquell que de manera no essencial col·labora en la perpetració d’un delicte o una contravenció.

Article 17

Es considera encobridor aquell que, tenint coneixement de la comissió del delicte o la contravenció i no havent-hi participat, ajuda el delinqüent a aprofitar-se del fet o perjudica maliciosament la investigació de la infracció o la persecució del delinqüent.

No seran castigats com a encobridors, el consort, els ascendents, descendents i germans dels autors o còmplices.

Capítol IV. Circumstàncies excloents de la responsabilitat criminal

Article 18

El fet comès per un mer accident, sense malícia o culpa es considera fortuït i excloent de responsabilitat.

Article 19

Estan exempts de responsabilitat criminal:

1. Els qui no tinguin en el moment de la realització de l’acte punible l’edat de setze anys.

2. El qui comet el fet delictiu en estat d’alienació mental, o trastorn mental transitori, no provocats intencionadament, que el privi totalment de les seves facultats intel·lectives o volitives.

3. El qui realitzi l’acte punible per salvaguardar un bé social o individual que per les circumstàncies concretes mereixi protecció superior.

4. El qui cometi el delicte en estat de necessitat o constret per una força o una por irresistibles.

5. El qui obri complint el seu deure, en exercici d’un dret o d’un càrrec o per mandat superior legítim.

Article 20

En el cas de l’exempció de responsabilitat establerta en l’article 19, apartat 2, el Tribunal ordenarà l’internament de l’interessat en un centre adequat pel temps i en les condicions que es determinin mentre perduri la malaltia. El Tribunal, a la vista dels informes mèdics que periòdicament haurà de trametre el Centre, podrà substituir l’internament per altres mesures curatives o deixar-lo sense efecte.

Article 21

També queda exempt de responsabilitat el qui actua en defensa pròpia o d’altra persona o de béns propis o aliens sempre que sigui necessària, i objecte d’una agressió immediata i il·legítima no provocada i utilitzi un mitjà de defensa proporcionat.

Article 22

Els menors que no hagin complert 16 anys i que hagin comès una infracció penal són sotmesos a la jurisdicció del Tribunal de Menors.

Igualment, a la persona major de 16 anys i menor de 18 que cometi un fet tipificat en aquest Codi li poden ser d’aplicació les disposicions de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, en els casos i amb els requisits que l’esmentada Llei disposa.

Capítol V. Circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal

Article 23

Constituiran circumstàncies atenuants les eximents incompletes, que el culpable tingui menys de vint-i-un anys d’edat, que hagi actuat per motivacions d’índole moral, el penediment espontani i anterior a la persecució del delicte, i la plena col·laboració amb les autoritats per evitar i reparar els efectes del fet delictiu, i qualssevol altres anàlogues a criteri del Tribunal.

Article 24

L’acció o omissió preterintencional serà castigada amb la pena prevista pel delicte culpós però, en atenció a la gravetat del fet, podrà ésser augmentada en la meitat de l’assenyalada.

Article 25